Romé

Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.



https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin

inglés rosemary

alemán Rosmarin

búlgaro розмарин (rosmarin)

francés romarin

ido rosmarino, italiano igual

neerlandés rozemarijn

ongrés rozmaring

polski rozmaryn

portuguès alecrim

turco biberiye

DCVB



Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101.
Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.). 



Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus



2. ROMER m.
Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85.
Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.). 

Etim.: de romeu, amb canvi de terminació. 



3. ROMER m.
Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).