Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tems. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tems. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de novembre del 2018

POESÍA A VALDERROBRES


Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.



Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :













A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.





Lo pon de pedra y lo portal de San Roc

san de disfrutá poc a poc,

prénte tems pa fet una foto

o pa assomát al riu, que dingú tu conto.




y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén

entrendrás per qué agrade a tanta gen

tamé están la fonda y lo Pelleric

y fan un conjún mol bonic.



A dal de tot lo monumental castell

relluix ben orgullós tot ell,

es una joya del art aragonés

cada día que passe lo volém més.


La iglesia es dins del estil gótic

potsé lo seu monumén mes bonic

y a la seua vora te lo campanal

tan gran que te fara mirá cap a dal.


Cuan passejos pel carré San Roc

fesu tamé mol poc a poc,

vorás tanta bellesa a cada racó

que eixirás ben plé de emosió.


Lo carré del Carmen, y lo del Pilá

tamé se tenen que visitá,

les seues cases en les parets de pedres

pareixen noves de tan ben cuidades.


Costa del Notari, Portal de Bergós,

lo carré Plá, y los llavadós

lo del Ball, y lo carré Bonaire

de bonics animen a que la gen vaigue.


Tampoc mos podém olvidá de la Solana

pos tamé es mol visitada.

Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet

fan un conjún mol boniquet.


Lo pon de ferro parle en lo riu,

no te enfados mol, aixó li diu,

que cuán traus lo genio me fas patí

pos que ñá mol perill te volía dí.




Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.






La arrabal s´ha fet mol gran,

no pare de tirá per abán,

es aon vivím la mayoría

allí fem la vida de nit y de día.


A la Caixa y al Perigañol

natros tamé los volém mol,

tota la vida mos porten vigilán

quina sort que mos cuido algo tan gran !


La Mola y tamé la Picossa

en lo pantano, no són consevol cosa.

San Miquel y lo Tossal del Rey

allá adal imposen la seua ley.


Los Sans, y Santa Madalena

són ermites en molta solera,

están voltades de pins y de carrasques

que fan sombra pa que tu hi vaigues.


Te escric en la llengua que mas donat

en la que tots sempre ham parlat

orgullosos li diém lo Chapurriau

y es una llengua plena de pau.


De parlá així no mos volém avergoñí

pos es part del nostre patrimoni,

a la nostra identidat la fa espessial

per aixó sempre tením que guardál.


Lo colom li diu a la perdiu

cuan volen juns per damún del riu

ficsat cuanta bellesa que ñá

de aquí no mon podém aná.


Valderrobres té sintonía de colós

de los mes majos, los millós,

per aixó en tan espessial

y ve tanta gen a visitál.


Valderrobres al turisme enamore

y cuan sen ván, algún ne plore

no se pensáen trobá tanta bondat

y de este poble san enamorat.


La Caixa y la Picossa se donen la má

per a així juntes podé cantá:


"Valderrobres cause furor

pos es bellesa y es amor".


diumenge, 29 de juliol del 2018

culmené


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.




Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.







Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.






Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621








Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

diumenge, 17 de setembre del 2017

Escriure y 2

Escriure y 2

Al escriure tamé tens enemics:

--Los dits: que uns camins calsiguen dos o tres lletres, o la lletra equivocada, o que ells van a la seua marcha, a poquetet, mentres que lo cap, les idees, corren mol més y cuan te dones cuenta, la idea que tenies, que ere la milló de la nit, la milló de la charrada, sen anat al país de les idees perdudes y ya no torne mes; per mes voltes que li donos.

--Lo correctó: a camins va bé, cuan escrius en castellá; pero cuan u fas en chapurriau, no se aclaris, no es culpa d’ell, pero, a camins se torne boch y yo tamé. Escric dies, ell pose diez y si no te dones cuenta y repases los escrits cuatre o sinc camins, pos te ha chafat un tros de la charrada.
--A camins tanques la finestra y te dones cuenta tart, que no la habies grabat. Pos a escomensá desde la radera grabada.
--Les repetisions: Tú no te enteres, pero tens una manera de escriure que, sense que te donos cuenta, se repetís a lo llarc de les charrades y aisó al final canse a la chen; tens que intentá innová, posá palaures noves, noves idees, buscá uns atres forats, unes atres bades pa entrali a la chen; sino per mol be que u intentos fé, la chen se canse y ya no te llechis. Crec que ñaurie que disala descansá de cuan en cuan.
--Mes repetisions: sense donat cuenta, repetises palaures, giros, idees y tens que repasá moltes voltes, hasta que troves tu matéis que no está mal del tot, que se pot llechí, que un dia més a lo millo te aguanten .

--Lo guió: Es convenién, fes un guió, pa aná escribin en un orden; lo ruin es que después cuan te poses a escriure, veus que una idea tenie que aná daban de atra; o que a lo milló, pensan en algún veí determinat, veus que aisó que has posat, no li agradará; que es milló que u llevos, pero si lleves eise tros, lo que seguis, no te sentit. O que repetises les mateises coses, encara que u fasques en palaures diferentes. Que la charrada es masa llarga, pero no ñá prau pa fen dos dies. Que asó ya u habíes dit un atre día. Que lo cor te diu posá una cosa; pero lo cap tamé te diu que aisó a según qué chen no li agradará. Y ¿a quí li fas cas?.

--Lo tems: tens que sabé, avans de escomensá a escriure, que lo que la chen u llechis en un minut a tu te ha costat unes hores en escriureu, sense contá lo tems que vas tardá en pensau y preparau. Y sin embargo ells u llechisen en un momentet y damún te troven faltes que tú, repasán la charrada sis o siat camins, no les has vist. Pero ells son los que llechisen y tenen dret a opiná y a machacat en una simple línea, lo que tú has estat fabricán al teu cap, dos o tres dies y en tota la ilusió del mon u has escrit en tres o cuatre hores. Me imagino que, al remat, u entendrás, pero, al prinsipi, es mol dur.

--Síndrome del escritó: Me u va dí un amic mol esperimentat en asó de escriure; que me pasaríe; y me pase no un camí; tots los dies. Después de acabá; después de repasá la charrada sis o siat voltes; de tornala a repasá un camí que está a la paret, avans de publicala. Pos, al remat, cuan la tornes a llechí, después de publicala, sempre troves algo que se te ha olvidat y u habies tingut al cap; algo que u agueres pogut posá milló; algún tros que ya no te fá grasia. Sempre donanli voltes.
Pero, pese a tot, diuen que este es lo trevall del escritó, perdó del aprendis de escritó. Lo ruin es que me agrade y un “m’agrade” vostre pa mi y pa tots los escritós es una satisfacsió.
Ya sé que vatres tos preneu a broma cuan yo escric que mols camins los agüelos del atre costat me parlen a la orelleta y me diuen coses, palaures, idees, opinions. Pos mes abais tos pencho una foto en la que un escritó mundialmen conegut com es Paul Auster, al Semanal del Heraldo del domenche 27 de agost diu (més tart que yo; que yo ya fa mesos que tus u dic) “Hablo con fantasmas todo el rato” y se referis al seus familiás morts. Ahí u diso. Quí vullgue entendreu, que u entengue y qui vullgue pensá, que pensó.

Ara ya sabeu algunes coses mes, que yo no sabía, cuan vach escomensá. Venga, no me diseu sol; eisos escritós en potansia que están per ahí amagats; animeutos; no me diseu sol. Tos u agrairé.

FIN.

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...