Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tems. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tems. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de juliol del 2026

Temps, Temporal, Tempora, Temporalitat, Temporalment, Tempesta, Tempestuos

Temps, s. m., lat. tempus, temps, durée.
Temps, es mezura del movemen de las causas movablas.
(chap. Tems, es mida del movimén de les coses movils.)
Leys d'amors, fol. 74.
Temps, c'est mesure du mouvement des choses mouvables.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Lo temps que deuria despendre en bonas obras. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Lo tems que deuríe gastá en bones obres.)
Le temps qu'il devrait dépenser en bonnes oeuvres.
- Saison.
Aissi cum es gensers pascors
De nulh autre temps caut ni frey.
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
Ainsi comme est plus beau printemps que nul autre temps chaud ni froid.
- Terme de liturgie.
Careme,... IIII temps e avens.
(chap. Cuaresma,... 4 tems y advén o adviento.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Carême,... quatre-temps et avent.
- État, disposition de l'air.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par la.
Je vois le temps clair et serein.
Las naus feron velas, e Dieus donet lur bon temps.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.
Les navires firent voiles, et Dieu leur donna bon temps.
- Terme de prosodie.
Temps de cascuna sillaba,... es demora de pronunciatio al accen ajustada.
Leys d'amors, fol. 8.
Temps de chaque syllabe,... c'est durée de prononciation à l'accent appliquée.
Loc. Car li sens e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.
Us ren lauzor del honor e del be
Que m' avetz fag temps e jorns, mes et ans.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Je vous rends louange de l'honneur et du bien que vous m'avez fait saison et jours, mois et ans (en tout temps).
Prov. Us reproviers me ditz dels ancessors:
Qui temps espera e no fai quan temps ve,
S' el temps li falh, ben estai e cove.
G. Adhemar: Non pot esser.
Un proverbe des anciens me dit: Qui temps espère et n'agit pas quand temps vient, si le temps lui manque, bien il est et il convient.
Qui temps ha e temps espera, temps li falh. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Qui tems té y tems espere, tems li falte. Sobre tot al capsot de Mario Sasot.)
Qui temps a et temps espère, temps lui manque.
Adv. comp. 
S' en breu de temps no fai de que m confort.
G. Adhemar: En temps.
Si dans peu de temps elle ne fait de quoi elle me conforte.
Loncx temps a no fi ab vos tenso.
T. de Faure et de Falconet: En Falconet.
Longtemps il y a que je ne fis avec vous tenson.
Van per temps jazer per man levar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Vont à temps se coucher pour matin se lever.
S' ieu totz temps vivia,
Totz temps vos amaria.
(chap. Si yo tots tems (per sempre) vixquera, sempre tos (vos : te) amaría - voldría.)
Peirols: Ab joi.
Si je vivais (en) tout temps, (en) tout temps je vous aimerais.
CAT. Temps. ESP. Tiempo. PORT. IT. Tempo. (chap. Tems; estassió; orache.)

2. Temporal, adj., lat. temporalis, temporel, passager, de temps.
L' amor dels bes temporals. Brev. d'amor, fol. 5.
(chap. L'amor dels bens temporals.)
L'amour des biens temporels.
Per la petita, temporal gloria. Trad. de Bède, fol. 40.
(chap. Per la menuda, temporal - passagera, passachera - gloria.)
Par la petite, passagère gloire.
Noms temporals, es aquel que significa temps, coma ans, mes.
(chap. Nom temporal, es aquell que signifique tems, com añ, mes.)
Leys d'amors, fol. 48.
Nom de temps, c'est celui qui signifie temps, comme an, mois. 
- Tempétueux, orageux.
Mais pretz lo freg temporal.
Marcabrus: Pus la.
Davantage je prise le froid tempétueux.
Subst. Lains contava del temporal, cum es. Poëme sur Boèce.
Là dedans il racontait du temps, comment il est.
Loc. Fes gros temporal d' aura e de plueia. Carya Magalon, p. 3.
Il fit gros temps de vent et de pluie.
ANC. FR. Je li ferai traire man temporal.
Roman d'Aubri, Bekker, p. 175.
CAT. ESP. PORT. Temporal. IT. Temporale. (chap. Temporal, temporals.)

3. Tempora, s. f., chacun des quatre temps, terme de liturgie.
El dejunhs de las temporas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 107.
(chap. Al dijú de les témpores : los cuatre tems de la liturgia.)
Au jeûne des quatre temps.
ESP. Tempora (témpora). (chap. Témpora, témpores.)

4. Temporalitat, s. f., lat. temporalitatem, temporalité, mode, manière 
d'être.
Fes temporalitat del jorn, so es lo cel e la luna e las estellas.
Hist. de la Bible en prov., fol. 2.
Il fit la manière d'être du jour, c'est-à-dire le ciel et la lune et les étoiles.
CAT. Temporalitat. ESP. Temporalitad (temporalidad). PORT. Temporalidade. 
IT. Temporalità, temporalitate, temporalitade. (chap. temporalidat,  temporalidats.)

5. Temporalment, adv., temporellement.
En aquest segle comanda ben temporalment. Trad. de Bède, fol. 71.
Dans ce monde il commande bien temporellement.
ANC. FR. A ceuls qui font ainsis viennent bien temporelment.
Eustache Deschamps, p. 98.
CAT. Temporalment. ESP. PORT. IT. Temporalmente.
(chap. Temporalmen.)

6. Tempesta, s. f., tempête.
Gibr' e tempesta.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Givre et tempête.
Tantost la tempesta cesset. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Aussitôt la tempête cessa.
Fig. La tempesta de malas cogitatios. V. et Vert, fol. 89.
(chap. La tempestat de mals pensamens.)
La tempête de mauvaises pensées.
CAT. Tempestat. ESP. Tempestad. PORT. Tempestade. IT. Tempestà, tempestate, tempestade. (chap. Tempestat, tempestats; tronada, tronades.)

7. Tempestuos, adj, lat. tempestuosus, tempêtueux, orageux, sujet aux tempêtes.
La nuech es... tempestuoza. Eluc. de las propr., fol. 126.
(chap. La nit es... tempestuosa : de mal orache.)
La nuit est... orageuse.
CAT. Tempestuos. ESP. PORT. Tempestuoso. (chap. Tempestuós, tempestuosos, tempestuosa, tempestuoses.)

8. Tempestos, adj., lat. tempestus, tempêtueux, orageux, turbulent, tracassier. 
Tempestos vent. Eluc. de las propr., fol. 147.
Vent tempêtueux.
Son als maritz tempestosas. Brev. d'amor, fol. 131.
Elles sont pour les maris turbulentes.
IT. Tempestoso.

9. Tempestar, v., tempêter, tourmenter, susciter des orages.
Fig. Els amicx e 'ls enemicx tempesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
Les amis et les ennemis elle tourmente.
Lauzengiers, cui Dieu tempest! 
Rambaud d'Orange: Aras no.
Médisants, à qui Dieu suscite des orages!
Part. pas. Coma aquelh que son tempestat el mar, deziron venir a bon por.
V. et Vert., fol. 33. (N. E. Port ha perdido la t final.)
Comme ceux qui sont tourmentés en mer, désirent venir à bon port.
ANC. FR. Et flors et fruiz d'arbres abatent
Tant les tempestent et débatent.
Roman de la Rose, v. 18116.
Puis tous jours d'aquilon l'aleine vagabonde
Ne tempeste sus l'onde.
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 79.
ESP. Tempestar. IT. Tempestare. (chap. Troná : tempestá : atormentá : creá mal orache.)

10. Tempier, s. m., averse, mauvais temps, ouragan, tempête.
Escut al col, cavalgu' ieu ab tempier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Écu au cou, que je chevauche avec mauvais temps.
Fregz no us tengua ni tempiers.
Giraud de Borneil: Cardalhac per.
Que froid ne vous retienne ni mauvais temps.
El gran tempier fara la nau perir.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: Amors no.
La grande tempête fera le navire périr.
ANC. FR. Laiens oï moult grant tempier
De son de harpes, de vieles.
Roman del conte de Poitiers, v. 892.
(chap. Tronada; tempestat; mal orache; mal tems; huracán.)

dimarts, 12 de desembre del 2023

Vie de Saint Trophime. Sant Tropheme.

Vie de Saint Trophime.

Plusieurs morceaux de ce poëme ont été imprimés dans différents ouvrages. Anibert en a donné un certain nombre de vers dans le tome III, 2e part., page 400, de ses Mémoires sur l' ancienne république d' Arles. On en trouve également dans Millin: Voyage dans les départements du Midi, tome III, page 586, et Essai sur la langue et la littérature provençale, Magasin Encyclopédique, tome II, pages 62-89 et 224-259. Enfin il en a été inséré au tome III, p. 157, de la Statistique des Bouches-du-Rhône, un assez long fragment que les auteurs de cette Statistique ont cru à tort être le poëme entier. En voici un passage du commencement tiré du manuscrit de Sainte-Palaye, déposé à l' Arsenal, et coté Bell.-Lett. fr., n° 140, in-fol., en tête duquel on lit de la main de cet ami zélé de notre ancienne littérature: “Copie d' un ms. in-8° écrit sur papier, vers le XVIe siècle, dont je possède l' original.”


Tos temps aus dir qu' om deu aver conselh 

Dels ancians, e c'om prengua espelh

En lur bels fats e 'n lur ditz eissament; 

E car l' antic, en lur comensament, 

Pregavan Dieu, lo payre glorios, 

Tot en ayssin lo devem pregar nos, 

Que elh nos don complir nostre dechat, 

A sa honor e senes falsetat. 

Tengut nos an enclaus aquest escrig 

Nostre clergues, tro que om lur o a dig, 

Per pereza o per nescietat, 

Mas aras l' an de novel revelat, 

Car conoison que, per lur gran pereza, 

Per lur delieg e per lur avareza,

An perduda la renda que avian

En Aliscamps, tant quant ben lo servian,

Qu' yeu ay auzit que gran devocion

I avian totas las gens del mon.

Con ayso sia ver, demandas als vielz

Qu'els o diran plus gent que ieu e mielz...

E per aquo car tota gent non sap

La gran vertut qu' el sementeri a,

Hieu o diray a tot lo mon per ver,

Sol del auzir aian gauc e plazer.

So fon apres la Sancta Pacion

De Jhesu Crist e la resurecion...

... Sant Peyre lo bon pastor

E l' apostol Sant Pol, que era am lor,

Los discipols volgron totz enviar, 

Que per lo mont anesson predicar 

La sancta fe que Crist lur ensenhet, 

E 'l sant baptisme que el meseis lur donet... 

A lo cors sans, Sant Tropheme, lo bar, 

La sieutat d' Arle e tota la region 

De riba mar entro sus a Lion... 

Cant aquest Sant, de Crist bon cavalier, 

Ac fag bastir la gleisa e 'l mostier,

De seguentre I fort petit de tems, 

Le bons princes, que regie la gens, (1: (sic) Lisez regia.)

A la sieutat d' Arle volc repayrar.

Cant o saup Sant Tropheme lo bar,

Mot alegres e gausent venc ves lui...

De Jhesu Crist e de la santa fe

Katholica e del sant batisme

Tant autament lo Sans li prediquet,

E tant azaut la fe li demostret

Que lo prince fon tot enluminat,

E de la fe fon mot fort escalfat,

Si que tan tost volc esser batejat

A la honor de Sancta Trinitat,

Am Patrici, lo sieu filh piatos,

Qu'era tozet bon e religios.

E, quant foron ambeduy batejat,

Lo bon prince per sa terra a mandat

Al pobol, que tutz prenam la fe

De la gleisa e lo sant batisme;

E crec tant fort la gran devosion

Del bon prince e la religion,

Que tot cant hac donet per l' amor

Del filh de Dieu, Jhesu Nostre Senhor.

Sas belas salas, son palais eysament

Donet per Dieu, son aur e son argent

E sos castels e tot cant el avia

Det a la gleysa, e tot cant possezia...

Apres ayso, las obras de Dieu fasent,

Visquet lonc temps lo Sans entre las gens.

dissabte, 10 de novembre del 2018

POESÍA A VALDERROBRES, Juan Carlos Abella

Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.

Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :


A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.

Lo pon de pedra y lo portal de San Roc
san de disfrutá poc a poc,
prénte tems pa fet una foto
o pa assomát al riu, que dingú tu conto.
y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén

entrendrás per qué agrade a tanta gen
tamé están la fonda y lo Pelleric
y fan un conjún mol bonic.
A dal de tot lo monumental castell
relluix ben orgullós tot ell,
es una joya del art aragonés
cada día que passe lo volém més.
La iglesia es dins del estil gótic
potsé lo seu monumén mes bonic
y a la seua vora te lo campanal
tan gran que te fara mirá cap a dal.
Cuan passejos pel carré San Roc
fesu tamé mol poc a poc,
vorás tanta bellesa a cada racó
que eixirás ben plé de emosió.
Lo carré del Carmen, y lo del Pilá
tamé se tenen que visitá,
les seues cases en les parets de pedres
pareixen noves de tan ben cuidades.
Costa del Notari, Portal de Bergós,
lo carré Plá, y los llavadós
lo del Ball, y lo carré Bonaire
de bonics animen a que la gen vaigue.
Tampoc mos podém olvidá de la Solana
pos tamé es mol visitada.
Plassa Santa Águeda, carrés Parras y Solanet
fan un conjún mol boniquet.
Lo pon de ferro parle en lo riu,
no te enfados mol, aixó li diu,
que cuán traus lo genio me fas patí
pos que ñá mol perill te volía dí.

Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.


La arrabal s´ha fet mol gran,
no pare de tirá per abán,
es aon vivím la mayoría
allí fem la vida de nit y de día.
A la Caixa y al Perigañol
natros tamé los volém mol,
tota la vida mos porten vigilán
quina sort que mos cuido algo tan gran !
La Mola y tamé la Picossa
en lo pantano, no són consevol cosa.
San Miquel y lo Tossal del Rey
allá adal imposen la seua ley.
Los Sans, y Santa Madalena
són ermites en molta solera,
están voltades de pins y de carrasques
que fan sombra pa que tu hi vaigues.
Te escric en la llengua que mas donat
en la que tots sempre ham parlat
orgullosos li diém lo Chapurriau
y es una llengua plena de pau.
De parlá així no mos volém avergoñí
pos es part del nostre patrimoni,
a la nostra identidat la fa espessial
per aixó sempre tením que guardál.
Lo colom li diu a la perdiu
cuan volen juns per damún del riu
ficsat cuanta bellesa que ñá
de aquí no mon podém aná.
Valderrobres té sintonía de colós
de los mes majos, los millós,
per aixó en tan espessial
y ve tanta gen a visitál.
Valderrobres al turisme enamore
y cuan sen ván, algún ne plore
no se pensáen trobá tanta bondat
y de este poble san enamorat.
La Caixa y la Picossa se donen la má
per a així juntes podé cantá:

"Valderrobres cause furor
pos es bellesa y es amor".

POESÍA A VALDERROBRES


Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.



Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :













A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.





Lo pon de pedra y lo portal de San Roc

san de disfrutá poc a poc,

prénte tems pa fet una foto

o pa assomát al riu, que dingú tu conto.




y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén

entrendrás per qué agrade a tanta gen

tamé están la fonda y lo Pelleric

y fan un conjún mol bonic.



A dal de tot lo monumental castell

relluix ben orgullós tot ell,

es una joya del art aragonés

cada día que passe lo volém més.


La iglesia es dins del estil gótic

potsé lo seu monumén mes bonic

y a la seua vora te lo campanal

tan gran que te fara mirá cap a dal.


Cuan passejos pel carré San Roc

fesu tamé mol poc a poc,

vorás tanta bellesa a cada racó

que eixirás ben plé de emosió.


Lo carré del Carmen, y lo del Pilá

tamé se tenen que visitá,

les seues cases en les parets de pedres

pareixen noves de tan ben cuidades.


Costa del Notari, Portal de Bergós,

lo carré Plá, y los llavadós

lo del Ball, y lo carré Bonaire

de bonics animen a que la gen vaigue.


Tampoc mos podém olvidá de la Solana

pos tamé es mol visitada.

Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet

fan un conjún mol boniquet.


Lo pon de ferro parle en lo riu,

no te enfados mol, aixó li diu,

que cuán traus lo genio me fas patí

pos que ñá mol perill te volía dí.




Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.






La arrabal s´ha fet mol gran,

no pare de tirá per abán,

es aon vivím la mayoría

allí fem la vida de nit y de día.


A la Caixa y al Perigañol

natros tamé los volém mol,

tota la vida mos porten vigilán

quina sort que mos cuido algo tan gran !


La Mola y tamé la Picossa

en lo pantano, no són consevol cosa.

San Miquel y lo Tossal del Rey

allá adal imposen la seua ley.


Los Sans, y Santa Madalena

són ermites en molta solera,

están voltades de pins y de carrasques

que fan sombra pa que tu hi vaigues.


Te escric en la llengua que mas donat

en la que tots sempre ham parlat

orgullosos li diém lo Chapurriau

y es una llengua plena de pau.


De parlá així no mos volém avergoñí

pos es part del nostre patrimoni,

a la nostra identidat la fa espessial

per aixó sempre tením que guardál.


Lo colom li diu a la perdiu

cuan volen juns per damún del riu

ficsat cuanta bellesa que ñá

de aquí no mon podém aná.


Valderrobres té sintonía de colós

de los mes majos, los millós,

per aixó en tan espessial

y ve tanta gen a visitál.


Valderrobres al turisme enamore

y cuan sen ván, algún ne plore

no se pensáen trobá tanta bondat

y de este poble san enamorat.


La Caixa y la Picossa se donen la má

per a així juntes podé cantá:


"Valderrobres cause furor

pos es bellesa y es amor".


diumenge, 29 de juliol del 2018

culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.
Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.
 
Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.
 
Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621
 

Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provinsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants, abans de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...
 

culmené


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.




Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.







Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.






Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621








Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

diumenge, 17 de setembre del 2017

Escriure y 2

Escriure y 2

Al escriure tamé tens enemics:

--Los dits: que uns camins calsiguen dos o tres lletres, o la lletra equivocada, o que ells van a la seua marcha, a poquetet, mentres que lo cap, les idees, corren mol més y cuan te dones cuenta, la idea que tenies, que ere la milló de la nit, la milló de la charrada, sen anat al país de les idees perdudes y ya no torne mes; per mes voltes que li donos.

--Lo correctó: a camins va bé, cuan escrius en castellá; pero cuan u fas en chapurriau, no se aclaris, no es culpa d’ell, pero, a camins se torne boch y yo tamé. Escric dies, ell pose diez y si no te dones cuenta y repases los escrits cuatre o sinc camins, pos te ha chafat un tros de la charrada.
--A camins tanques la finestra y te dones cuenta tart, que no la habies grabat. Pos a escomensá desde la radera grabada.
--Les repetisions: Tú no te enteres, pero tens una manera de escriure que, sense que te donos cuenta, se repetís a lo llarc de les charrades y aisó al final canse a la chen; tens que intentá innová, posá palaures noves, noves idees, buscá uns atres forats, unes atres bades pa entrali a la chen; sino per mol be que u intentos fé, la chen se canse y ya no te llechis. Crec que ñaurie que disala descansá de cuan en cuan.
--Mes repetisions: sense donat cuenta, repetises palaures, giros, idees y tens que repasá moltes voltes, hasta que troves tu matéis que no está mal del tot, que se pot llechí, que un dia més a lo millo te aguanten .

--Lo guió: Es convenién, fes un guió, pa aná escribin en un orden; lo ruin es que después cuan te poses a escriure, veus que una idea tenie que aná daban de atra; o que a lo milló, pensan en algún veí determinat, veus que aisó que has posat, no li agradará; que es milló que u llevos, pero si lleves eise tros, lo que seguis, no te sentit. O que repetises les mateises coses, encara que u fasques en palaures diferentes. Que la charrada es masa llarga, pero no ñá prau pa fen dos dies. Que asó ya u habíes dit un atre día. Que lo cor te diu posá una cosa; pero lo cap tamé te diu que aisó a según qué chen no li agradará. Y ¿a quí li fas cas?.

--Lo tems: tens que sabé, avans de escomensá a escriure, que lo que la chen u llechis en un minut a tu te ha costat unes hores en escriureu, sense contá lo tems que vas tardá en pensau y preparau. Y sin embargo ells u llechisen en un momentet y damún te troven faltes que tú, repasán la charrada sis o siat camins, no les has vist. Pero ells son los que llechisen y tenen dret a opiná y a machacat en una simple línea, lo que tú has estat fabricán al teu cap, dos o tres dies y en tota la ilusió del mon u has escrit en tres o cuatre hores. Me imagino que, al remat, u entendrás, pero, al prinsipi, es mol dur.

--Síndrome del escritó: Me u va dí un amic mol esperimentat en asó de escriure; que me pasaríe; y me pase no un camí; tots los dies. Después de acabá; después de repasá la charrada sis o siat voltes; de tornala a repasá un camí que está a la paret, avans de publicala. Pos, al remat, cuan la tornes a llechí, después de publicala, sempre troves algo que se te ha olvidat y u habies tingut al cap; algo que u agueres pogut posá milló; algún tros que ya no te fá grasia. Sempre donanli voltes.
Pero, pese a tot, diuen que este es lo trevall del escritó, perdó del aprendis de escritó. Lo ruin es que me agrade y un “m’agrade” vostre pa mi y pa tots los escritós es una satisfacsió.
Ya sé que vatres tos preneu a broma cuan yo escric que mols camins los agüelos del atre costat me parlen a la orelleta y me diuen coses, palaures, idees, opinions. Pos mes abais tos pencho una foto en la que un escritó mundialmen conegut com es Paul Auster, al Semanal del Heraldo del domenche 27 de agost diu (més tart que yo; que yo ya fa mesos que tus u dic) “Hablo con fantasmas todo el rato” y se referis al seus familiás morts. Ahí u diso. Quí vullgue entendreu, que u entengue y qui vullgue pensá, que pensó.

Ara ya sabeu algunes coses mes, que yo no sabía, cuan vach escomensá. Venga, no me diseu sol; eisos escritós en potansia que están per ahí amagats; animeutos; no me diseu sol. Tos u agrairé.

FIN.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...