Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de novembre del 2018

POESÍA A VALDERROBRES


Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.



Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :













A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.





Lo pon de pedra y lo portal de San Roc

san de disfrutá poc a poc,

prénte tems pa fet una foto

o pa assomát al riu, que dingú tu conto.




y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén

entrendrás per qué agrade a tanta gen

tamé están la fonda y lo Pelleric

y fan un conjún mol bonic.



A dal de tot lo monumental castell

relluix ben orgullós tot ell,

es una joya del art aragonés

cada día que passe lo volém més.


La iglesia es dins del estil gótic

potsé lo seu monumén mes bonic

y a la seua vora te lo campanal

tan gran que te fara mirá cap a dal.


Cuan passejos pel carré San Roc

fesu tamé mol poc a poc,

vorás tanta bellesa a cada racó

que eixirás ben plé de emosió.


Lo carré del Carmen, y lo del Pilá

tamé se tenen que visitá,

les seues cases en les parets de pedres

pareixen noves de tan ben cuidades.


Costa del Notari, Portal de Bergós,

lo carré Plá, y los llavadós

lo del Ball, y lo carré Bonaire

de bonics animen a que la gen vaigue.


Tampoc mos podém olvidá de la Solana

pos tamé es mol visitada.

Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet

fan un conjún mol boniquet.


Lo pon de ferro parle en lo riu,

no te enfados mol, aixó li diu,

que cuán traus lo genio me fas patí

pos que ñá mol perill te volía dí.




Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.






La arrabal s´ha fet mol gran,

no pare de tirá per abán,

es aon vivím la mayoría

allí fem la vida de nit y de día.


A la Caixa y al Perigañol

natros tamé los volém mol,

tota la vida mos porten vigilán

quina sort que mos cuido algo tan gran !


La Mola y tamé la Picossa

en lo pantano, no són consevol cosa.

San Miquel y lo Tossal del Rey

allá adal imposen la seua ley.


Los Sans, y Santa Madalena

són ermites en molta solera,

están voltades de pins y de carrasques

que fan sombra pa que tu hi vaigues.


Te escric en la llengua que mas donat

en la que tots sempre ham parlat

orgullosos li diém lo Chapurriau

y es una llengua plena de pau.


De parlá així no mos volém avergoñí

pos es part del nostre patrimoni,

a la nostra identidat la fa espessial

per aixó sempre tením que guardál.


Lo colom li diu a la perdiu

cuan volen juns per damún del riu

ficsat cuanta bellesa que ñá

de aquí no mon podém aná.


Valderrobres té sintonía de colós

de los mes majos, los millós,

per aixó en tan espessial

y ve tanta gen a visitál.


Valderrobres al turisme enamore

y cuan sen ván, algún ne plore

no se pensáen trobá tanta bondat

y de este poble san enamorat.


La Caixa y la Picossa se donen la má

per a així juntes podé cantá:


"Valderrobres cause furor

pos es bellesa y es amor".


dimecres, 25 d’octubre del 2017

Safarech



SAFAREIG (i dial. safreig). m. 




çaffareig, safarech, safareig, safaretx, pila, artesa, alberca, estanque, aigua, riu, sénia, séquia, depósito,




|| 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.); cast. alberca, estanqueAvia-y una fontanella petita la qual decorria en un çaffareigPere Pasqual, Obres, i, 47. Pot encara... fer forns..., e pous, e çafaregs, e cènies, Cost. Tort. VI, iv, 11. Lo qual és prop del safareig major,Codi Çagarriga 119. Que naguna persona no gos traura aygua del çafareyg qui és dins lo loch de Fullola, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Llançaua mel qui era molt blanca e clara e daua en un safareig qui era fet de calcedònies, Tirant, c. 48. Feyen sa torniola devers el safretxGalmés Flor 15. 



|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat); cast. pila. Rentant sa roba en el safaretxRuyra Pinya, i, 156. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats, mitj al aire lliure, Pons Auca 246. a) per ext., Mena de pastera de fusta per a rentar-hi la roba (Pont de S.); cast. artesa. 


|| 3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli procedent de la premsa de tafona (Mall.); cast. pila, depósito. Convé per la obra de la iglésia fer alguns safareis, com aquest que s'és fet en la plassa de la present vila... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de ses tafones quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233). Carrega les 30 pipes de oli... a boca de saferexdoc. a. 1764 (BSAL, xxii, 144). 



|| 4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes. 
|| 5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva). 
|| 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès); cast. barullo, rebumbio. «Quin safareig hi ha aquí!»
|| 7. fig. Conjunt de coses desordenades (Escrig-Ll. Dicc.). 
|| 8. fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig un safuny» (Ros Dicc. 208).


    Fon.: səfəɾέʧ (Puigcerdà, Empordà); safaɾéʧ (Pont de S., Pobla de S., Ll., Mequinensa, Gandesa, Tortosa, Amposta, Vistabella, Cast., Val., Xàtiva, Alzira, Benissa, Sanet); səfəɾə́ʧ (Mall., Eiv.); səfɾέʧ (Ross., Bagà, Martorell, Igualada, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Maó); safɾéʧ (Urgell, Vinaròs); səfɾə́ʧ (Mall., Ciutadella).


    Intens.:—a) Augm.: safaretjàs, safaretjarro.—b) Dim.: safaretget, safaretgeu, safaretgí, safaretgiu, safaretjó.—c) Pejor.: safaretjot.
    Var. form.: 
tafreig (Vallespir). De l'aygua del tafreig feyen llur element,Caseponce Man. 50.
 


   Etim.: de l'àrab ṣaharij

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...