Escarbá
Esgarrapá , escarcotá (Tamarite ? )
ESCARBAR v. tr.
|| 1. Gratar; separar una cosa d'una altra per frotació (occ., val.); cast. escarbar. Terra movia quasi escarbant e escrodinyant, SVF Quar. 166. Escarbar el foc: furgar amb el burxó per avivar el foc. Escarbar les orelles: gratar les orelles per netejar-les. Escarbar les dents: burxar entre les dents per llevar-ne les partícules d'aliment o altres cossos estranys (val.).
|| 2. fig. Procurar diligentment de saber o d'obtenir una cosa secreta, difícil, etc.; cast. escarbar. Y encara que'l vell fenir se coneix, | no vol que u coneguen... ans pensa, fabrica, regira y escarba | per fer ab què's faça per jove tenir,Proc. olives 1901.
|| 3. Prendre, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). C. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 56.
Fon.: əskəɾβá (Barc.); askaɾβá (Ll., Tortosa); eskaɾβáɾ (Val.).
Etim.: pres del cast. escarbar.
https://es.m.wiktionary.org/wiki/escarbar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escarbe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escarbe. Mostrar tots els missatges
dimecres, 13 de setembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)
(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.) Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...
