Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feel. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 d’octubre del 2021

Glosario, Ramon Lull, F.

F.

FAÇ. v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)

FAÇA. V. Haga.

FAÇA ‘L. Haga el, haga al.

FAÇAN. v. Hagan.

FAÇAS. v. Hagas.

FAÇATS. v. Haced, hagáis.

FAÇEL. adj. Fiel. (fael, feel; fidel)

FAÇETS. v. Haced.

FACTURA. sust. c. Hechura.

FADICH. adj. Engañado, frustrado.

FADIGAR. v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.

FADIGAT. part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado, frustrado.

FAÉ. v. Hizo.

FAEDOR. sust. c. Hacedor.

FAEL. sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.

FAEM. v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus, fumus)

FAENT. v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén; “aná fén fem”)

FAENTLI. v. Haciéndole.

FAEREN. v. Hicieron. (feren)

FAÉS. v. Hiciese. (fes; faiguere)

FAHÉS. V. FAÉS.

FAHIEN. v. Hacían. (féen; feien, feyen)

FAL. v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)

FA 'L. Hace el, le hace, lo hace.

FALACIA. sust. c. Engaño, falacia.

FALÇETAT. sust. c Falsedad.

FALEIX. v. Faltas, delinques, yerras.

FALIMENT. sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)

FALIÓ. V. FAYLIÓ.

FALIR. v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)

FALÍS. v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)

FALIT. adj. Culpable. (fallit)

FALIT. part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.

FALO. v. Lo hace. (lo fa)

FALS. adj. Falso.

FALSEDAD. V. FALSETAT.

FALSEJANT. v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con perfidia, con engaño.

FALSETAT. sust. c. Falsedad, perfidia.

FALSIA. sust. c. Falsía, engaño, artimaña.

FALL. v. Falle, delinque, yerra.

FALLA. v. Yerra, falta, delinque.

FALLE. v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.

FALLE ‘N. Falla en.

FALLENT. v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.
FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.

FALLÍ. v. Faltó, delinquió, erró.

FALLIBILITAT. sust. c. Culpabilidad.

FALLIDA. sust. c. Falta, culpa, error.

FALLIMEN. V. FALIMENT.

FALLIMENT. V. FALIMENT.

FALLIÓ. V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLIR. V. FALIR.

FALLIREN. v. Faltaron, delinquieron, erraron.

FALLIS. V. FALÍS.

FALLIT. part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.

FALLITS. v. Faltáis, delinquís, erráis.

FALLÓ. adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLOR. susl. c. Culpa, falta, delito, error.

FAMECH, adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)

FANLI. Le hacen. (li fan)

FANTASTIGA, adj. Fantástica.

FAR. v. modo inf. Hacer. (fer)

FARÁ ‘L. Hará el, hará al.

FARÁ ‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS. Os hará. (us fará; tos fará)

FARAY. v. Haré. (se pronuncia faré)

FARETS. v. Haréis.

FARION. v. Harían. (faríen)

FARLI. v. Hacerle. (ferli, fer li)

FARLO. v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)

FARO. sust. c. Faro. (far)

FAS. sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face inglés, facebook)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)

FASIA. Hacia.

FASCIEN. v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en fas - faç, en faig, ne faig, ne fach)

FASSA. V. Haga.

FASSION. V. FASCIEN.

FASTE. v. Te haces. (te fas, et fas)

FAT. adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)

FASTIG. sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig, fástic)

FATIGAS. v. Cansas, fatigas.

FATIGUES. sust. c. pl. Fatigas.

FAY. v. Hace (fa o fá), haz (fes).

FAX. sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz, fascis?).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax aport,)

FAYÇO. sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó, fayçó)

FAYDIT. part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit

FAYIA. V. FASIA.

FAYLIMENT. V. FALIMENT.

FAYLIÓ. V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)

FAYLIR. V. FALIR.

FAYLIT. V. FALIT.

FAYLITS. v. Faltáis.

FAYNE. Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne fach)

FAYRE. V. FAR.

FAYSÓ. V. FAYÇO.

FAYT. sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts : hechos)

FAYT, FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet, feta, fets, fetes)

FAYTS. v. Haced, hacéis,

FAYTSLA. Hacedla. (féula, feula)

FAYTSLO. v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu, feulo, féulo)

FAYTSME. v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)

FÉ. V. FAÉ.

FEBLES. adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)

FEEL. sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael, faels, feels, Castelldefels, Castell de faels)

FEENT. v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén; anar fent fem)

FEÉS. v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)

FEHEN, v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)

FEL. V. FEEL.

FÉ ‘L. v. Hazlo. (fes lo)

FELICITAT. sust. c. Felicidad. (felissidat)

FLELÓ. adj. Enojado, descontento.

FELLONIA: sust. c. Felonía, enojo.

FEM. v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va fer, me va fé)

FEMBRA. sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino, femenina)

FEMBRE. V. FEMBRA.

FEMMA, sust. c. Mujer, hembra.

FENEIX. v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.

FENÍ. v. Acabó. (finí)

FENIR. V. FINIR.

FENIT. V. FINIT.

FENOLLAR. sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)

FENTAMENT. adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad, sin dificultad.

FENYS. V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a entender.

FERA. v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)

FÉRIA, sust. c. Feria.

FERIMENT. sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida : herida)

FERITZ. v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.

FERM. adj. Firme.

FERMA. v. Ata. (hace firme; fermar : firmar, afirmar)

FERMANÇA. sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.

FERMAR. v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.

FERMAT. part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido, atado.

FERME. adj. Fuerte, firme.

FERMETAT, sust. c. Firmeza.

FERRA. V. FERRE.

FERRAMENTAS. sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum, hierro)

FERRE. sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.

FERRERÓ. Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido, Fórnoles)

FERREY. v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey)

FERTE. v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)

FERVÓS. sust. c. Fervor.

FES. Se hizo, hiciese.

FESÉS. v. Hiciese. (faigués; faiguere)

FESSETS. v. Hicieseis.

FETS. v. hacéis, haced. (féu o feu; fets : hechos : feyts, fayts)

FEU, sust. c. Feudo.

FEU. v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos mano)

FEYLONA, adj. term. fem. Iracunda, enojada.

FEYT. sust. c. Hecho. (libre dels feyts)

FEYT. part. pas. de "fer o far”. Hecho.

FÍ. sust. c. Fin, final, objeto.

FI. v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.

FIANÇA. sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.

FICAT. part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl ficat: hincada la rodilla.

FIETS. v. Fiéis.

FIL. sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)

FINERAY. v. Finiré, acabaré.

FINÍ. v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)

FINIR. v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir, p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.

FINIT, FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido, finida; concluido, concluida;

finalizado, finalizada.

FIRAM. v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)

FIRÉL. V. Le hiera, le embista, le arremeta.

FIRENT. v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo, arremetiendo. (ferint, ferín)

FIRMAMENT. sust. c. Firmamento.

FIT. sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).

FIU. v. Hice. (vaig fer, vach fé)

FLAMA. sust. c. Llama. (fiamma, flamma)

FLOCHA. sust. c. Copete, penacho.

FLOM. sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)

FÓ. v. Fue, estuvo, y a veces existió.

FOL. V. FOLL.

FÓ ‘L. Fue el.

FOLIA. sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)

FOLL. sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)

FOLLAMENT. V. FOYLAMENT.

FOLLETAT. V. FOLIA.

FOLLOR. v. FOLLA.

FOM. v. Fuimos.

FÓN. v. Fue.

FONA. sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)

FONTANYES. sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)

FOR. sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.
(fur, furs; forum, foris Aragonum)

FORA. adv. Fuera, excepto.

FORA. v. Fuera.

FORA ‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.

FORA ‘N. Fuera en.

FORAU. v. Fuerais.

FORÇA. v. Fuerza, obliga.

FORÇA. sust. c. Fuerza.

FORÇAR. v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”. Forzado, obligado.

FORE. V. FORA.

FORE' N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.

FORMATS. v. Formáis.

FORMENT. sust. c. Trigo. (triticumblatblatumforment es el trigo candeal, algo más tardío. FormenteraFormenta entre Beceite y Fredes, mote formentíformentina.)

FORMENT. adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)

FORNICAMENT. sust. c. Fornicación.

FORON. v. Fueron.

FORS. adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster, foragitar)
FORT. adv. Muy, mucho.

FORT. adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)

FORTMENT. adv. V. FORMENT.

FORTITUDO. sust. c. Fortaleza. (virtud)

FOS. v. Fuese, hubiese.

FOSSAS. sust. c. pl. Charcos, pantanos.

FOSSETS. v. Fueseis. (foreu o fóreu)

FOU. V. FÓN.

FOYL. V. FOLL.

FOYLAMENT. adv. Locamente. (tontamente)

FRANCHA. adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistasfranjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul).

FRANCHAMENT. adv. Francamente. (francament)

FRAGIL. adj. Frágil.

FRANQUEA. sust. c. Franqueza. (franquesa)

FRANY. sust. c. Fragmento.

FRARE. sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad, etc)

FRAYRE. sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)

FRE. sust. c. Freno, brida.

FRESAR. v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.

FRETURA. sust. c. Falta. (necesidad)

FRETURAR. v. modo inf. Faltar, hacer falta.

FRETURÓS. adj. El que hace falta. (necesario)

FREVOLTAT. sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.

FROMIR. v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar, escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás significaciones del verbo latino formo, formas, formare.

(Ab esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)

FRUCTUOSAS. adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)

FUGIENS. adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos Puigdemont)

FUGIR. v. modo inf. Huir.

FUI. v. Fui.

FUIG. v. Huye.

FUIST. v. Fuiste.

FULLA. sust. c. Hoja.

FULLA 'L. Hoja al.

FUSINA. sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.

FUST. sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta : madera)

FUY. v. Fui, estuve.

FUYG. V. FUIG.

FUYST. V. FUIST.

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXXIII. De periuri.

Capitol XXXIII. De periuri.


Lo Senyor diu en lo Evangeli no jurs per lo cel car cadira es de Deu ni per la terra car alcorçi es dels seus peus ni per loseu cap car no pots fer un cabell del teu cap blanch ni negre. Sia la tua paraula axi es o no es axicar tot altre jurar proceex de mal. Axi com no pot hom mentir sens parlar axi nos pora periurar sino aquell qui jura en quina forma o art del mon de paraules jurla persona. Deu qui es en lo cel e lo qual es testimoni de la consciencia del hom ho enten axi com aquell a qui hom fa lojurament. No devem fer lo mal lo qual juram que farem. Sor molt amable null temps te periuraras. Prechte que nulltemps jurs car si no jures not periuraras. Si tems periurar no jurs. Sapies que la persona gran juradora sera complida de molta iniquitat e plagua nos pertira de la sua casa. Prechte no vullesjurar toll de tu matexa us de jurar. Perillosa cosa es jurar. Us de jurar engendra custuma de periurar. Us de iurar porta la persona a periurar. Sia en la tua bocha axi es axi no es car la veritat nos fretura de sagrament. Paraula vertadera e feel te loch de sagrament. La tua ferma fe te siasagrament. Amable sor lo Sant Spirit qui en loteu cors virginal ha fet temple a si matex posen la tua bocha sagell de paraula atempradamentAmen.

dimecres, 5 de juny del 2019

Rey Martín, carta, camarero de la reina María de Luna

IX. 30 de desembre.

Carta del rey al camarero de la reina, demanánli lo llit (lit) de vellut, y la tunicella en la que se habíe consagrat reina la seua dona.









Martín el Humano, rey, Aragón
Martín lo humano (Retrato de Martín I al retablo de San Severo.)






IX.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 30 de diciembre de 1407.

Al feel nostre en Marçal de la cambra de nostra muller la reina. - Lo Rey. - En Marçal. Per lo cas inopinat que ses subseguit de la mort de nostra muller la reina qui Deus haja es asi necesaria la tunicella ab que la dita Reina se consagra et lo lit seu de vellut tanat: perque volem eus manam que de continent vista la present nos trametats la tunicella et lit dessus dits: e si es cas que eren en poder dels consellers daqui de Barchinona hajatslos de continent a vostra ma et enviatsnoslos de continent com los hajam necessaris pera la sepultura de la dita reina. Perque non haja falla en res quens ho trametats de continent. Dada en Valense sots nostre segell secret a XXX dies de decembre del any mil CCCCVII. - Sperendeo (l). /Sperans-in-Deo/




Tomo I texto IX (colección documentos inéditos de la Corona de Aragón de Próspero de Bofarull)

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...