Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fuy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fuy. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juliol del 2022

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe.

Carta que escribió el canónigo de Tortosa Jayme Miró al canónigo de Toledo D.
J. B. Pérez, obispo que después fue de Segorbe (a: Existe original en un tom. fol. de actas y noticias de los SS. de España, que recogió el dicho Señor Pérez, y se guarda en el archivo de la catedral de Segorbe.). 

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe. 

Y puyx es Vm. natural de Valencia, li respondre en nostra llengua, puix lo entendra molt be. 

Per tenir yo en carrech la llibreria de esta iglesia per lo capitol de ella, fuy forçat comunicar la de Vm. á estos senyors estant justats per altres negocis, y tots uniformes foren molt contents yo serquas totes les claricies se poguessen haber, y veure axi en la llibreria como en lo archiu, y en les constitucions de esta iglesia, y donas á Vm. relacio del que si trobaria ab tot lo compliment necessari. Y axi serquant en dita llibreria, he trobat en un llibre de lliçons molt antich la vida del glorios Sant Ruph, la qual envie à Vm. de la manera la he trobada scrita en llati, encara que en alguns llochs hi ha alguns periodos no corresponen a la sentencia he intelligencia del que va dient; pero per no llevar y affegir hi mes del quex havia la tramet de ma mia scrita ab la present, como dalt dich. Rebré a merce me avise de la rebuda della. 

Tambe so entrat en lo archiu de dita iglesia per veure si se trobarien alguns actes antichs ans que los moros entrassen en Spaña, y no si ha trobat cosa alguna, salvo la conquista feu D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, qui conquista a Tortosa, y trague los moros della en lo any 1148: y conquistada feu venir de França de un monestir estaba en la ribera del Rojne a un Gaufrido qui era abat de dit monestir de canonges reglars del orde de Sant Agosti pera esser bisbe de Tortosa, e axi en lo any 1151 lo Archebisbe de Tarragona lo consagra en presencia de altres bisbes y de dit D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, y li dona dit compte a dit Gaufrido y sos successors los delmes y primicies, y designa los llimits del bisbat. 

Y apres dit Gaufrido envia a Roma sa electio y consecratio pera obtenir confirmatio de Adriano quarto, qui tunc presidia en la sede romana; y axi dit Adriano lo confirma ab sa bulla, dada en Benavent 6 cal. Aprilis (a: El original dice XIII cal. Aprilis) anno Incarnationis Domini de 1155 pontificatus anno secundo. E dit Gaufrido poch apres de haber rebut dita confirmatio que fonch en lo any 1158 feu una constitucio que comença: Auctoritate apostolicâ roborati, la qual per esser llarga no insertare sino solament lo essencial della pera alguna claricia del que Vm. me demana. Y diu desta manera: Statuimus e firmamus Nos et sequaces nostros in praefactâ ecclesiâ unanimiter, concorditer et canonicè vivere sub regula Sancti Augustini, et juxta consuetudines ecclesiae Sancti Ruphi, licet sint ibi aliqua singularia quae in Dertusensi ecclesiâ juxta dignitatem suam et loci proprietatem rationabiliter poterunt dispensari. Y tinch per molt averiguat dit Gaufrido porta la historia de la vida de S. Ruph de alla del modo la he trobada, y va ab la present. Y asso es lo que fins al present he pogut trobar. Si altra cosa se descubrira, yo avisare a Vm. Y si en altra cosa hi haura per assi en que yo me puga emplear al servey de Vm. rebre a molt contento mo mane, per que ho fare, com per les obres veura. Y nostre Sr. guarde y prospere a Vm. per molts anys como se desija. Tortosa a 3 de Juny 1591. = Lo canonge Jaume Miró. = En el sobrescrito dice así: A mestre Joan Baptista Periz canonge de la santa iglesia de Toledo. = Toledo. 


Versión castellana de la carta anterior. 

A 20 de Mayo me entregaron una carta de Vm. de 25 de Abril, en la cual recibí merced. Y pues es Vm. natural de Valencia, le responderé en nuestro idioma que lo entenderá bien. 

Por tenerme encargada el cabildo de esta iglesia su librería, me vi obligado a dar cuenta de la de Vm. a estos señores, hallándose congregados para otros negocios, los quales con mucha satisfacción suya acordaron que buscase yo quanto pueda aclarar 

este punto, examinando los documentos de la librería y del archivo y las constituciones de esta iglesia, para dar a Vm. razón cumplida de quanto se encuentre. Escudriñando pues la librería, he hallado en un leccionario muy antiguo la vida del glorioso S. Rufo, que envío a Vm. tal cual ha venido a mis manos escrita en latín, aunque en algunos lugares hay períodos cuyo sentido no corresponde al contexto; mas por no añadir ni quitar, la remito adjunta como he dicho, copiada de mi mano. Estimaré a Vm. me avise su recibo. 

He entrado también en el archivo de la iglesia a ver si daría con algunas actas antiguas anteriores a la entrada de los moros en España, y nada hallo sino la conquista hecha por D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, que ganó a Tortosa y lanzó de ella a los moros el año 1148, y conquistada hizo venir de Francia de un monasterio de canónigos reglares, de la orden de San Agustín, que estaba a las orillas del Ródano, a su abad Gaufrido para que fuese obispo de Tortosa: al qual consagró el arzobispo de Tarragona el año 1151 a presencia de otros obispos y del dicho D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, el cual dio a Gaufrido y a sus sucesores los diezmos y primicias, y señaló los límites del obispado. Hecho esto, envió a Roma Gaufrido su elección y consagración para que la confirmase Adriano IV, que ocupaba entonces la silla romana, como en efecto la confirmó en su bula expedida en Benevento VI cal. Aprilis anno Incarnationis Domini 1155 pontificatus anno secundo. 

Poco tiempo después de haber recibido Gaufrido esta confirmación, esto es, en el año 1158 hizo una constitución que empieza: Auctoritate apostolicâ roborati, que no inserto toda entera por ser larga; sólo notaré lo esencial de ella para aclarar lo que Vm. me pregunta. Dice así.... 

Y tengo por muy cierto que dicho Gaufrido trajo de allá la historia de la vida de San Rufo, tal cual la he encontrado y acompaño con esta. Y es quanto hasta ahora he podido encontrar. Sí más descubriere, avisaré a Vm. Y si hay por aquí otra cosa en que pueda yo emplearme en su obsequio de Vm. tendré a gran satisfacción que me mande, pues lo haré como lo acreditarán las obras. Y nuestro Señor guarde y prospere a Vm. por muchos años como se desea. Tortosa a 3 de Junio de 1591. = El canónigo Jayme Miró. = El sobrescrito dice: Al maestro Juan Bautista Pérez, canónigo de la santa iglesia de Toledo. 

divendres, 22 de gener del 2021

Francesch Lobet, 13 de maig 1461

Als molt reverends egregis nobles
magnifichs e savis senyors los diputats del General e
consell lur representants lo Principat de Cathalunya
residents en Barchinona

Molt reverends egregi nobles
magnifichs e savis senyors. La present es per notificar a les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres com disapte
prop passat a dinar aribi en aquesta ciutat. Com fuy
dinat provehi los jurats se apleguassen ab
los
adjunts e per que era dia de mercat fonch hora
tarda e certificat dells ani a lur casa
de juyaria e segons forma de las instruccions
precchints vostres saluts los doni vostra letra
de creen
ça
e aquella lesta
los
spliqui
com mils
pogui
la dita creença e aturasen
se acort
per altra hora. E
lo
diumenge hun
dels jurats parla
molt ab
mi a la mia
posada e en son
rahonament
mostra
la gran divisio que es entre ells a que repliqui
ço
quem
sembla
significant li quants dans
e inconvenients se seguien
per discordia e quants bens portave unitat persuadint lo
que li plagues haver sguard a la temporada e a les faenes
quis
manejaven
quant eren a servey
de Deu e a benavenir del Principat qui per la endreça de nostre
Senyor e per gran unitat eren en lo
punt que vuy
son e si en la dita unitat nous
conservau no obtendreu lo
fi desijat.
E partit lo
jurat de la mia
posada tentost
fonch
ab
mi altre jurat sertificantme
de tot lo
contrari e per lo
semblant li repliqui
dolentme
molt de la discordia era
entre ells pregantlo
ab
aquelles pus
dolçes paraules pugui
totes pasions
fosen posades adepart
e solament fos ates al servey
de Deu e a la conservacio del dit Principat e que per neguna
passio
ells nos
devien metre
en neguna
discordia per gran que fos quant mes per ten
pocha
cosa de que debatien. E es per lo
entrevenir
en vostre consistori de mossen Francesch
Sampso
e los
altres tres volen mestre
Marti
ells
plau que abdosos
entrevenguen
en lo
dit consistori mes
que lo
dit mestre Marti presehescha
attes
que fonch
elegit per entrevenir
en lo
dit consell e que en mossen
Sampso
es finit
son sindicat
a que fonch
elegit e la hun e laltre
man
molt pregat quels
ne
digues mon
parer e jo son men
lunyat dihentlos
que en aquexa part nols diria mon parer ne
axi poch los he vulgut res significar
bels he molt stretament pregats se volguessen
concordar e no aturarse per ten pocha cosa tots temps
tirant los a tota amor pau e concordia en tant que hir
sperant jo me trametessem a demanar per ferma
resposta fonch a la mia posada hun jurat
acompanyat de dos notables ciutadans lus (o los) qui per part
sua e de dos companyons seus me dix com en manera al
mon nos podien acordar en ferme rasposta e feu
moltes ofertes en tot lo que fos plasent a vosaltres senyors e
a vostre consistori e sap Deu li digui moltes coses dolentme
molt de lur discordia e quem marevellave que a
tan pocha resposta com se podia fer en lo quels
havia explicat staven axi discordes e pus axi era
ne volia parlar per mon descarrech ab sos
companyons. E volentnos partir vench nova com CCC.
homens armats de peu
devallaven per la muntanya (o montanya, no está acabada de
cerrar si es una o
) e tota la ciutat se aremora e
tancaven portals aquells qui poden tancar car prou stan
desordonadament e fonch hun fill den
Guillem de Biure qui era ab huns LX o LXX
homens e anava a hun loch a una leuga
de Gerona per hun matrimoni ha fet e esperes
haver cert debat ab mossen Johan Çariera.
Fonch acordat que dos jurats acompanyats de alguns ciutadans
hisquessen parlar ab ells per fer los
desapleguar e que no entrassen en la ciutat e com foren
axits ells se foren ja spargits (falta punto
o pone llan
) Han ordonat de regonexer e metre en orde
les portes dels portals e regonexer la ciutat e partirla
per cinquantenes e Xnes e metres en orde degut e
tornats ab los ciutadans que noy mancha nengu
sino mossen Felip Sant Celoni qui no es ben dispost de
sa persona. Jols reciti lo rahonament
mera fet per lo dit jurat els pregui me
volguessen
fer la dita resposta e metres en aquella unio
que los afers requerien e fahent los loch
romangueren ensemps e stigueren fins entre X e XI hores
de nit per ferma resposta la qual fonch que un jurat
acompanyat de tres ciutadans e apres tres jurats qui tots los
huns separats dels altres me manifestaren gran
discordia entre ells stant e persevarant quiscuns en
lus oppinions. Deu sap los repliqui
lo que pogui ne sabi. E pus les
parts son aqui placia a les vostres magnificencies e grans savieses
hoyr a quiscuns e aplanar ho car los
afers de aquesta ciutat sen torben e aquesta pocha
spira (spark inglés; purna) poria fer hun
gran foch
qui poria molt noura e tot lo mon
fora de vosaltres senyors noy basta en reposar ho. Aci
ses dit que los pagesos de ramença
se son ajustats e tant no he traballa no he poscut
(se lee posent) sentir hon e res dit que diumenge se
devien
ajustar a la Bisbal mes yo fiu
venir hir hun *bo pages de Foixa hon jo havia
trames hun home propri e parli molt ab ell per
que havien dit ell sabia molt entre ells dihentme que lo
aplech de la Bisbal creya sera torbat
perque lo procurador del bisbe havia feta una crida que
nengu no si gosas ajustar mes avant de res.
Placieus no sia tengut en vill lo
fet dels pagesos de ramença
que molt stretament se treballa en conduhir los
e ham dit aquest que ells seran de cort ab lo
Senyor Rey
quels fermera V capitols dels mals
usos
e darli han LX mil florins. Lo bisbe e son
capitol son fort mal per hun subsidi que lo dit
bisbe vol li façen
mes sera afermat
com lo palau del bisbe
formen de vitualles e armes secretament e apres
per hun
notable eclesiastich
ab
qui jo havia
parlat senti
esser no res e a nit stant jo ab
los
jurats se
faheren
venir loficial
del bisbe per lo
ques
dehia
del dit palau e lo
dit oficial qui present mi
que hun
jurat e II ciutadans anasen
al dit palau per veure lo
que voldrien e no hi trobaren res sino prou poch
e tot lo moble
ne
lo
qui hi es no val cent florins. Aci
ha gran fretura
de oficials que en lo bruit
que hir
sich
moch
lo sotzveguer
ne
lo batlle
nos
trobaren en la ciutat car lo
veguer se diu
es aqui e aquests dos oficials se
diu
son tals com a Deu
plau. De tot lo
que pore
sentir vos
informare eus
avisare suplicantvos
que en la composicio de ma
letra
vullats
prestar pasciencia
com jous
presente lo
que tinch
e no çe
scriure
ni menys ordonar
e jou he
a fer tot que Deus sab quant ha que laguin
a fer la present e tantost
partre
per tirar mon
cami la via de Perpenya.
En Johan Ramon me suplica
ir
hora de dinar vostra creença e dinas
ab
mi e tantost
fonch
dinat parti
oferintme
tantost
sia
a Perpenya treballar en lo
que ordonareu
sens fallir
hi hun
punt de mon
poder. Aquest plech
no he trobat nengu
e scrivint es vengut lo
portador
qui es de Perpenya
e pus
es master
no he volgut fer home propri. De Gerona
a XII de maig a X hores de mati any Mil CCCCLXI. - Mossenyors prest a
vostra manament e ordinacio Francesch
Lobet.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...