Francesch Lobet, 13 de maig 1461

Als molt reverends egregis nobles
magnifichs e savis senyors los diputats del General e
consell lur representants lo Principat de Cathalunya
residents en Barchinona. 

Molt reverends egregi nobles
magnifichs e savis senyors. La present es per notificar a les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres com disapte
prop passat a dinar aribi en aquesta ciutat. Com fuy
dinat provehi los jurats se apleguassen ab
los adjunts e per que era dia de mercat fonch hora
tarda e certificat dells ani a lur casa
de juyaria e segons forma de las instruccions
precchints vostres saluts los doni vostra letra
de creença
e aquella lesta
los
spliqui
com mils
pogui
la dita creença e aturasen
se acort per altra hora. E
lo
diumenge hun
dels jurats parla
molt ab
mi a la mia
posada e en son
rahonament
mostra
la gran divisio que es entre ells a que repliqui
ço
quem
sembla
significant li quants dans
e inconvenients se seguien
per discordia e quants bens portave unitat persuadint lo
que li plagues haver sguard a la temporada e a les faenes
quis
manejaven
quant eren a servey
de Deu e a benavenir del Principat qui per la endreça de nostre
Senyor e per gran unitat eren en lo
punt que vuy
son e si en la dita unitat nous
conservau no obtendreu lo
fi desijat.
E partit lo
jurat de la mia
posada tentost
fonch
ab
mi altre jurat sertificantme
de tot lo
contrari e per lo
semblant li repliqui
dolentme
molt de la discordia era
entre ells pregantlo
ab
aquelles pus
dolçes paraules pugui
totes pasions
fosen posades adepart
e solament fos ates al servey
de Deu e a la conservacio del dit Principat e que per neguna
passio
ells nos
devien metre
en neguna
discordia per gran que fos quant mes per ten
pocha
cosa de que debatien. E es per lo
entrevenir
en vostre consistori de mossen Francesch
Sampso e los
altres tres volen mestre
Marti ells
plau que abdosos
entrevenguen
en lo
dit consistori mes
que lo
dit mestre Marti presehescha
attes
que fonch
elegit per entrevenir
en lo
dit consell e que en mossen
Sampso es finit
son sindicat
a que fonch
elegit e la hun e laltre
man
molt pregat quels
ne
digues mon
parer e jo son men
lunyat dihentlos
que en aquexa part nols diria mon parer ne
axi poch los he vulgut res significar
bels he molt stretament pregats se volguessen
concordar e no aturarse per ten pocha cosa tots temps
tirant los a tota amor pau e concordia en tant que hir
sperant jo me trametessem a demanar per ferma
resposta fonch a la mia posada hun jurat
acompanyat de dos notables ciutadans lus (o los) qui per part
sua e de dos companyons seus me dix com en manera al
mon nos podien acordar en ferme rasposta e feu
moltes ofertes en tot lo que fos plasent a vosaltres senyors e
a vostre consistori e sap Deu li digui moltes coses dolentme
molt de lur discordia e quem marevellave que a
tan pocha resposta com se podia fer en lo quels
havia explicat staven axi discordes e pus axi era
ne volia parlar per mon descarrech ab sos
companyons. E volentnos partir vench nova com CCC.
homens armats de peu
devallaven per la muntanya (o montanya, no está acabada de
cerrar si es una o) e tota la ciutat se aremora e
tancaven portals aquells qui poden tancar car prou stan
desordonadament e fonch hun fill den
Guillem de Biure qui era ab huns LX o LXX
homens e anava a hun loch a una leuga
de Gerona per hun matrimoni ha fet e esperes
haver cert debat ab mossen Johan Çariera.
Fonch acordat que dos jurats acompanyats de alguns ciutadans
hisquessen parlar ab ells per fer los
desapleguar e que no entrassen en la ciutat e com foren
axits ells se foren ja spargits (falta punto
o pone llan) Han ordonat de regonexer e metre en orde
les portes dels portals e regonexer la ciutat e partirla
per cinquantenes e X^nes e metres en orde degut e
tornats ab los ciutadans que noy mancha nengu
sino mossen Felip Sant Celoni qui no es ben dispost de
sa persona. Jols reciti lo rahonament
mera fet per lo dit jurat els pregui me
volguessen fer la dita resposta e metres en aquella unio
que los afers requerien e fahent los loch
romangueren ensemps e stigueren fins entre X e XI hores
de nit per ferma resposta la qual fonch que un jurat
acompanyat de tres ciutadans e apres tres jurats qui tots los
huns separats dels altres me manifestaren gran
discordia entre ells stant e persevarant quiscuns en
lus oppinions. Deu sap los repliqui
lo que pogui ne sabi. E pus les
parts son aqui placia a les vostres magnificencies e grans savieses
hoyr a quiscuns e aplanar ho car los
afers de aquesta ciutat sen torben e aquesta pocha
spira (spark inglés; purna) poria fer hun
gran foch qui poria molt noura e tot lo mon
fora de vosaltres senyors noy basta en reposar ho. Aci
ses dit que los pagesos de ramença
se son ajustats e tant no he traballa no he poscut
(se lee posent) sentir hon e res dit que diumenge se
devien ajustar a la Bisbal mes yo fiu
venir hir hun *bo pages de Foixa hon jo havia
trames hun home propri e parli molt ab ell per
que havien dit ell sabia molt entre ells dihentme que lo
aplech de la Bisbal creya sera torbat
perque lo procurador del bisbe havia feta una crida que
nengu no si gosas ajustar mes avant de res.
Placieus no sia tengut en vill lo
fet dels pagesos de ramença
que molt stretament se treballa en conduhir los
e ham dit aquest que ells seran de cort ab lo
Senyor Rey quels fermera V capitols dels mals
usos e darli han LX mil florins. Lo bisbe e son
capitol son fort mal per hun subsidi que lo dit
bisbe vol li façen
mes sera afermat
com lo palau del bisbe
formen de vitualles e armes secretament e apres
per hun
notable eclesiastich
ab
qui jo havia
parlat senti
esser no res e a nit stant jo ab
los jurats se
faheren venir loficial
del bisbe per lo
ques
dehia
del dit palau e lo
dit oficial qui present mi
que hun
jurat e II ciutadans anasen
al dit palau per veure lo
que voldrien e no hi trobaren res sino prou poch
e tot lo moble
ne
lo
qui hi es no val cent florins. Aci
ha gran fretura
de oficials que en lo bruit
que hir
sich
moch
lo sotzveguer
ne
lo batlle
nos
trobaren en la ciutat car lo
veguer se diu
es aqui e aquests dos oficials se
diu son tals com a Deu
plau. De tot lo
que pore
sentir vos
informare eus
avisare suplicantvos
que en la composicio de ma
letra vullats
prestar pasciencia
com jous
presente lo
que tinch
e no çe
scriure
ni menys ordonar
e jou he
a fer tot que Deus sab quant ha que laguin
a fer la present e tantost
partre
per tirar mon
cami la via de Perpenya.
En Johan Ramon me suplica
ir
hora de dinar vostra creença e dinas
ab
mi e tantost
fonch
dinat parti
oferintme
tantost
sia
a Perpenya treballar en lo
que ordonareu
sens fallir
hi hun
punt de mon
poder. Aquest plech
no he trobat nengu
e scrivint es vengut lo
portador qui es de Perpenya
e pus
es master
no he volgut fer home propri. De Gerona
a XII de maig a X hores de mati any Mil CCCCLXI. - Mossenyors prest a
vostra manament e ordinacio Francesch
Lobet.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spiritcar de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats anslos fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans losfa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligsquels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fonAbram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nosmonstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançedels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carreraper la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tulsegueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrinesen lo seu part e lo porxe hon infanta fonaxi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Josephde qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caenen moltes temptacions e en los laçosdel diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshiJhesu-Crist. Per ço nasquemnuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Vecom es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebutnuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.