Johan Curto, Pere Jorda, Tortosa,

19 DE MARZO, 1461. 

Als molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per
los capitans de les gents darmes conduides per lo
general excepto en Çamaso me es stat dit que les
sues gents se han despes lo sou e diners quels
es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es
provehit de algunes peccunies se dubten que per
necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes
de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me
han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho
sen hauran anar o hauran a furtar si donchs
per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure
e sostenirse.

(Y estos soldados harapientos, que mueren de
hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse,
viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de
Leyda, Lérida, Ilerda, Ilerde, y "talar" las huertas regadas por el
Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a
liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en
Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic
com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)

Perque
mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi
vullau prestament
provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes
encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se
sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta
ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia
hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la
afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres
seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey
los a fet anar a parlar ab ell e apres
per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns
correus ab letres e no cessa de letrejarse
ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat
no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo
dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta
la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de
aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a
vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit
balle no ature en lo castell e que sia
request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per
ell prestada de inseguir e executar totes vostres
requestes que buyde lo dit castell e no stiga en
aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la
major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir
aquell car pres lo castell la ciutat seria
perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos
dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient
supplich vostres reverencies vullen provehir en les
coses dessus dites e aço breument com sia molt
necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre
de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del
castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha
e proveescha de vitualles aquell per un any e a les
universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben
los murs encautant los que facen molt
prest les dites coses e que no haja falla. Creuse
ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos
avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e
complir tot lo quem sera scrit e manat per
vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat
continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en
Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es
molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies
Pere Jorda diputat
local de Tortosa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Capitol XLVII. De pobresa.

Benaventurats son los pobres de spiritcar de aquells es lo regne dels cels. Molts son pobres los quals lur pobresa nols fa benaventurats anslos fa miserables car no sostenen la pobresa per amor de Deu ans la sostenen forçadament. Son altres pobres la pobresa dels quals nols fa miserables ans losfa benaventurats car sostenen la pobresa per amor de Deu e de aquests aytals se diu benaventurats son los pobres de spirit. Sor cara altre veguada retorn a parlar ab tu prechte que oges la tribulacio e la paciencia de Job e per ço te amonest que not vulles entristir per desesperacio en la tribulacio nit leus en alt per superbia en la prosperitat de aquest mon. Tu ligsquels patriarques foren richs e habundosos en peccunia e en bens temporals mas foren humils en lur coratge qui fonAbram qui deya yo parlare ab lo meu Senyor posat que yo sia terra pols e çendra. Per tal sor amable seras tu benaventurada si en les prosperitats e en les adversitats rets a Deu tostemps laors e gracies creent que la benaventurançe de aquest mon passa e transpassa axi com a fum axi com una vapor quis leva de la terra. Lapostol sant Pau diu si tota nostra esperançe es en la present vida pus miserables som en Jhesu-Crist que tots los homens del mon car Jhesu-Crist per ço que no amassem laur nosmonstra de menyspresar los dons terrenals e per ço que no temessem fam deiuna XL dies e per ço que no temessem esser nuus mana a sos dexebles que no haguessen sino una vestidura e per ço que no haguessem paor de les tribulacions volch ell esser tribulat e per ço que no temessem la mort volch ell reebre mort per nosaltres. Tot quant es en lo mon o es cobeiance de la carn o cobeiançedels ulls o superbia de vida. Lo mon perira e tota la sua cobeiançe. Adonchs sor molt amada prechte que no amem les coses que son en lo mon en guisa que no perescam ensemps ab lo mon. Cert es que Daviu regnave e com ell hagues grans tresors dargent e daur e senyorias grans pobles ab lo seu gran poder empero confessa si esser humil he dix yo son pobre e posat en traballs de la mia juventut ença. Item en altre loch diu jo son strany en la terra e peregri axi com tots los meus pares antessessors. Sor amable prechte que not adolcescan los bens transitoris ni los profits terrenals nit alegres dels guanys mundanals e not entristiras dels dampnatges terrenals mas fen axi com es scrit. Si habundes en riqueses noy vulles fermar lo cor. Les coses que ab gran amor possehim perdemles ab gran dolor. Sposa de Jhesu-Crist oges que dich. Sapies que aquell al qual servexen les coses terrenals e celestials es fet pobre per nosaltres e aço per tal que ab la sua pobresa nos enriqueex. Tu donchs honesta verge ve per la carreraper la qual es anat primerament lo teu spos Jhesu-Crist e ab passos continuats segueix lo teu guiador celestial sens tot dupte. Si tulsegueix regnaras ab ell en lo cel. Sor molt amable mira be e contemple la virginitat e pobresa de la verge Maria la qual fon axi richa en nostre Senyor Deu que meresque esser mare de Deu empero fou axi pobre en bens temporals que no hac serventes ni madrinesen lo seu part e lo porxe hon infanta fonaxi stret que no posa lo seu car fill en lo lit sino en lo pesebre. Per semblant forma Josephde qui la verge Maria fou sposa com fos hom just fon axi pobre que sa vida e son vestir havia a guanyar ab art de fusteria car legim que fon fuster. Dels sants apostols legim que servien a nostre Senyor Deu en fam en set en molts dejunis en fret en nuditat e en moltes vigilies. O esposa de Jhesu-Crist molts exemplis has ab los quals poras menyspresar les riqueses terrenals e desiiar les riqueses celestials car aquells qui volen esser fets richs en aquest mon caenen moltes temptacions e en los laçosdel diable e en molts mals desitgs qui acabuçen lom en infern. Volenterosament menyspresen les riqueses terrenals aquells qui perfetament posen lur speranse en les riqueses celestiais car la pobresa voluntaria met lom dins en lo regne dels cels. No som venguts al monestir per ço quey viscam en delits ans hi som venguts per tal que vellant pregant dejunant cantant e contre lo nostre enemich batallant vingam al regne quins es lexat endreçantnoshiJhesu-Crist. Per ço nasquemnuus en aquest mon e per ço nos acostam nuus al babtisme que nuus e sens tot empatxament muntem al cel. Vecom es cosa mala e leia e impropia que aquell qui per sa mare es engenrat nuu e per la Sgleya es reebutnuu que vulla entrar rich en lo regne de Deu. Pus leugera cosa es passar lo camell per lo cos de agulla quel hom rich entrar en lo regne dels cels. Mes val un poch freyturar que massa haver. Massa es avar aquell al qual no basta Deu. Sapies sor molt amada que si en aquest mont sostenim per Jhesu-Crist fam set e nuditat sens tot dupte nos hons alegrarem ab ell en lo regne celestial Amen.