Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gardar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gardar. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2023

IV, Ancmais tan gen no vi venir pascor,

IV.


Ancmais tan gen no vi venir pascor,

Qu' el ve guarnitz de solatz e de chan,

E ve guarnitz de guerra e de mazan,

E ve guarnitz d' esmay e de paor,

E ve guarnitz de gran cavalairia,

E ve guarnitz d' una gran manentia;

Que tals sol pro cosselhar e dormir

Qu' ara vay gent bras levat aculhir.


Belh m' es quan vey que boyer e pastor

Van si marrit q' us no sap vas o s' an,

E belh quan vey que 'l ric baro metran

So don eron avar e guillador,

Qu' ara dara tals que cor non avia,

E montara 'l pages qu' aunir solia,

Que grans guerra, quant hom no i pot gandir,

Fai mal senhor vas los sieus afranquir.


Ab nulha gent no trob om tan d' amor

Ni tan de fe, segon lo mieu semblan,

Com ab los sieus, que ja no falhiran

En nulha re, sol qu' om no falha lor;

Mas a senhor qu' els sieus forsa e gualia

Non pot hom fe portar ni senhoria,

Mas ab los sieus qui los sap gen baillir

Pot hom lo sieu gardar e conquerir.


El mon non a thesaurs ni gran ricor

Que si' aunitz, sapchatz qu' ieu prez un guan,

Qu' aitan tost mor, mas non o sabon tan,

Avols cum bos; e vida ses valor

Pretz meyns que mort, e pretz mais tota via

Honor e pretz qu' aunida manentia,

Quar selh es folhs que se fai escarnir,

E selh savis que se fai gen grazir.


Al pro comte de Tolza mon senhor

Prec que 'l membre qu' il valc ni qu' il tenc dan;

E que valha a cels que valgut l' an, 

E sian ric per lui bon servidor; 

Qu' el savis dis que cel qui be volria 

Esser amatz, ames be ses bauzia, 

Car qui be vol baissar ni frevolhir 

Sos enemics, bos amics deu chauzir.


                Bernard Arnaud de Montouc.


https://archive.org/stream/provenzalisches00mgoog/

dimarts, 5 d’octubre del 2021

Glosario, Ramon Lull, G.

G.

GAB. sust. c. Burla, mofa, habladuría, jactancia y significa también bufón, hablador.

GALEA. sust. c. Cierta especie de embarcación. Galera. (galeas, galees, galeres)

GAMÚS. adj. Bobo, embobado, necio.

GANFANÓ. sust. c. Confalón, bandera, estandarte. (senyera, senyal)

GANFARÓ. V. GANFANÓ.

GARDA. sust. c. Guarda, custodia. (gard; ward; warden; garjola)

GARDAR. V. GUARDAR.

GARDARSE. v. modo inf. Guardarse, abstenerse.

GARDAS. v. Guardas.

GARDATZ. V. GUARDATZ.

GARDET, V. Guárdate. (guárdat, guarda ‘t)

GARNIDA. part. pas. term. fem. de “garnir". Guarnecida, ornada.

GARNIR. v. modo inf. Guarnecer, equipar, ornar, brillar, municionar, pertrechar, proveer.

GARISÓ, sust. c. Cura, curación. (guarir : sanar)

GARNIT. part. pas. de "garnir”. Guarnecido, equipado, ornado, municionado, pertrechado, proveído (provisto).
GARTME. v. Guárdeme.

GASANYAR. V. GUASANYAR.

GASARDO. V. GUASÁRDÓ.

GAUBAMENT. sust. c. Burla, derision, mofa.

GAUG. sust. c. Gozo. (goig; goch; gochet : cosquillas en La Fresneda)

GAY. adj. Alegre, placentero. (Nada que ver con homosexual aunque sea placentero darse por el culo, sodomía, con o sin gomorra)

GENERE. V. GENRE.

GENRE. sust. c. Género.

GENS, sust. c. pl. Gentes. (gent, gents)

GENTIL, adj. Noble, gentil.

GENUS. Palabra latina. Género.

GERARCHIA. sust. c. Gerarquía. (jerarquía)

GÉS. Palabra que no tiene equivalente castellano y que expresa el hecho de no haber de una cosa la parte más mínima. (GENS. Nada, en absoluto; no tenim gens de vianda : no tenemos nada de carne : comida)

GINOYL. V. GYNOYL.

GINY. sust. c. Ingenio, máquina. (enginy)

GIR. adv. Rededor. - En gir: En rededor, al rededor. (alrededor; giro, en torno)

GIRÁS. v. Volviese, rodase. (girase)

GIRAT. part. pas. de "girar”. Volver, rodar. (girado, rodado, vuelto)

GIT. v. Lance, eche. (expulse, aviente, avíe; de GITAR)

GITALO. Lo lanza, lo echa. (lo gita; lo gite)

GITAR. v. modo inf. Lanzar, echar. (expulsar, foragitar, aventar, aviar, vomitar, echar la pota; no es el verbo acostar : gitar)

GITÁ ‘S. v. Echose (se echó), lanzóse (se lanzó).

GITA 'T. Lánzate, échate.

GITAT. part. pas. de “gitar”. Lanzado, echado.

GITATS. V. Lanzáis, echáis; lanzad, echad.

GITS. v. Lances, eches.

GLAN. V. AGLAN. (bellota)

GLAS. sust. c. Hielo.

GLORIABLE. adj. Lo que es digno de ser glorificado. (glorificable : “gloriable”)

GLORIAJAMENT. sust. c. El acto de glorificar.

GLORIAT. part. pas. de "gloriar". Gloriado, glorificado.

GLORIEJAMENT. GLORIAJAMENT.

GLORIEJANT. part. a. De "gloriejar". El que glorifica. - Usado como adjetivo: glorioso.

GLORIEJAR. v. modo inf. Gloriar, glorificar.

GLORIEJAT. part. pas. de "gloriejar". Gloriado, glorificado.

GLORIFICAN. part. a. De "glorificar". El que glorifica.

GLOTONIA, sust. c. Gula, glotonería.

GOLA, sust. c. Gola, garganta. (en algunos textos, también gula)

GONILLÓ. sust. c. Túnica, ropaje talar, vestidura. (gonella)

GOTJÓS. adj. Gozoso.

GRAIR. V. GRAYR.

GRAIT. V. GRAYT.

GRAMMATICA. sust. c. Gramática.

GRANAR. v. modo inf. Granar.

GRANEA. sust. c. Grandeza. (grandesa)

GRANMENT. adv. Grandemente, mucho.

GRANIR. v. modo inf. Agradar, placer, ser agradable, ser gracioso.

GRANS. adj. Grande, crecido.

GRAT. sust. c. Agradecimiento, reconocimiento, grado. - T‘ en deu aytant de grat haver:
te debe estar tan agradecido. - De bon grat: de buen grado.

GRATS. sust. c. Grado. - Quens venga en grats: que os venga de grado.

GRAYR. v. modo inf. Agradecer, reconocer.

GRAYRAY. v. Agradeceré, reconoceré. (grairé, agrairé)
GRAYT. part. pas. de "grayr". Agradecido, reconocido.

GREU. adj. Grave, difícil, penoso, duro, pesado.

GREUGE. sust. c. Daño, perjuicio, agravio. (greuges, legislación aragonesa)

GREUMENT. adv. Gravemente, difícilmente, con pena.

GUAYG. sust. c. Llanto.

GUALEOT. sust. c. Especie de embarcación. Galeota.

GUANYA. v. Gana.

GUANYAMENT. sust. c. Ganancia, producto.

GLORIAMENT. sust. c. Gloria.

GUANYAR. v, modo inf. Ganar.

GUANYAT. part. pas. de "guanyar". Ganado.

GUANYES. v. Ganas.

GUARDA. v. Mira.

GUARDÁ. V. Miró.

GUARDAR. v. modo inf. Mirar, guardar.

GUARDAT. part. pas. de "guardar". Mirado. - Los uyls han guardat: los ojos han mirado.

GUARDATS. v. Mirad, miráis; guardad, guardáis.

GUARDATZ. V. GUARDATS.

GUARDETS. V. Guardéis.

GUARDENS. V. Guárdanos.

GUARDÍ. v. Miré.

GUARDME. v. Guárdeme.

GUARDONAT. part. pas. de “guardonar”. Galardonado.

GUARDSE. V. Guárdese.

GUARRETJIERS. sust. c. pl. Guerreros. (guerrers; guarretjiar, guerretjar; guerrear)

GUARNIT. V. GARNIT.

GUART. v. Guardo, guarde; miro, mire. - Com los guart en la cara: cuando les miro de cara.

GUASANY. sust. c. Ganancia, producto.

GUASANYAR. v. modo inf. Ganar.

GUASANYAT. part. pas. de "guasanyar”, Ganado.

GUASARDÓ, sust. c. Galardón.

GUASSANYAR. V. GUASANYAR.

GUASTÓ, sust. p. Gaston(Gastón)

GUESSANYAR. V. GUASANYAR.

GUERIR. V. modo inf. Sanar, curar. (guarir)

GUERRER. sust. c. Guerrero. - Li guerrer: los guerreros.

GUERRETJÁ. v. Guerreó.

GUIADOR. sust. c. El que guía.

GUIAYRE. sust. c. Guía, conductor.

GUILEM. sust. p. Guillen. (Guillén, Guillem, Guiem, Guillermo, Wilhelm, William, Bill)

GUILEMÓ. sust. p. Diminutivo de "Guilem". Guillermo.

GUISA. adv. Manera, guisa.

GUSTANT. v. gerundio de "gustar”. Gustando. (saborear, saboreando)

GUSTAMENT. sust. c. El acto de gustar. (sentido del gusto)

GYNOYL. sust. c. Rodilla. (genoll, ginoll; ginoccio italiano)

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol XII. De la amor de Deu.

Capitol XII. De la amor de Deu.


Jhesu-Crist diu en lo seu Evangeli aquell qui ama a mi e complira lo meu manament lo meu pare lo amara e yoe ell vindrem a ell e farem en ell nostra habitacio. Sant Johan apostol diu amem Deu car ell nos ha primerament amats. Aquell qui ama Deu pregua per los seus peccats e gardar sa de aquells. Sor molt caraama a Deu e invoquel a la tua salut car amor es vida e oy es mort. Deus no vol esser amat solament de paraula ans vol esser amat ab pur cor e ab bones obres. No ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. No es en la terra la pensa de aquell qui ama Deu ans es en lo cel car per tostemps desiya les coses celestials. Mes devem amar Deu que pare ni mare la raho es aquesta per ço com ell a fet ab ses propies mans nos e nostres pares. Axi ho diu lo Psalmista ell nos ha fetshe no pas nosaltres mateys. Mayors coses nos ha donades Jhesu-Crist que nostres pares e per çolo devem mes amar. Folla cosa es amar altri mes que a Deu. Aquell qui mes ama la creatura quel Creador fa molt gran peccat e aquell qui la amor de la creatura posa davant a la amor del Creador fa gran errada. Donchs sobre totes coses devem amar a Deu. Prechte honesta verge que tu digues axi de Jhesu-Crist ab amor singular lo meu amat ama a mi e yo ama ell lo qual fa sa pastura entre liris fins que passelo dia e les ombres sien en declinacio. Prechte sposa de Jhesu-Crist que digues manifestament lo meu amat siaacompayat a mi en lo vincle de caritat e de amor e no sere coniuncta e acompayada a ell en amor e dileccio lo qual sta entre los liris çoes alegres e adalites entre les virtuts que son belles e odorificants e entre los chos e compayes dels angels e de les vergens fins que passe lo dia e les ombres sien en declinacio ço es fins que sienpassades les scuradats de la present vida e apparega lo die ço es fins que vingue la claredat de la eternal benaventuranse. Sor molt cara sapies que obrees de justicia amar Deu de tot son cor e unirse ab ell de tota la sua volontat per ço com ell es sobiran be. Amar lo sobiran be es sobirana benaventuransa. Aquell es bo qui ama Deu e aquell qui es bo es benaventurat. Tant com lommes amara Deu tant sera mes benaventurat. Amor es propia e principal virtut dels sants. Molt amada sor per ço ho dich que neguna amor de aquest mon not separ de la amor de Jhesu-Crist. Sposa de Jhesu-Crist prechte quemdigues alguna cosa de la amor del teu spos celestial. Un fexet de mirra es lo meu amat a mi loqual habitara entre los meus pits ço es la memoria e amor de Jhesu-Crist spos meu sera tostemps entre losmeus pits ço es en lo meu cor e sis vulla en les prosperitats sis vulla en les adversitats tostempsreduhire a la mia memoria tots los bens quemha donats e ham amada e es mort per mi e essenpugat al cel e per ço que yo vingua a ell appellam dient vine del mon del Libano e seras coronada. La ma esquerra de Jhesu-Crist espos meu sta sotslo meu cap ço es lo do del Sant Spiritreposa en mi en aquesta present vida e lenteniment de les santes Scriptures sia en la mia pensa per ço quel conegue el ame perfetament.La sua man dreta abraçaraço es me fara venir a la eternal benaventurança. Cara sor pregua los servents de Jhesu-Crist qui son ab tu e digueslus ornaume de flors e recumpliume de pomes car yo langueschper amor del spos meu Jhesu-Crist. O vosaltres santes germanes mies les quals ja amats Jhesu-Crist sobre totes coses e no posats res dauant la sua amor ornaumeab eximplis de bones obres e mostratsme com poretrobar Jhesu-Crist amat meu car per la sua amor sonenmalaltida. Aquesta amor es dolça aquesta dolor es suau aquesta malaltia es santa aquesta amor es casta aquest aiustament es sens tota temeritat o folliaaquest aiustament es virginal aquest abraçament es sens tota corrupcio. O vosaltres santes germanes miesornatsme de flos ço es de aximplis de bona conversacio car tota languesch per amor del meu Jhesu-Crist. Honesta verge vertaderament enmalaltex e languex per amor de Jhesu-Crist spos teu si tot quant es en lo present mon menyspreses per la sua sola amor. Tu vertaderament jaus malalta en lo lit de contemplacio per amor de Jhesu-Crist si a ell ames sobre totes coses tu vertaderament per amor de Jhesu-Crist es malalta si mes ames les coses celestials que les terrenals tu vertaderament langueyse languint jaus en lo lit de dolça e amorosa suavetat spiritual si en les santes obres es fort e en les obres terrenals es flacha. Sor molt amable en Jhesu-Crist si tu ames Jhesu-Crist de tot bon cor e no poses res davant la sua amor tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo regne celestial. Si tu seguiras
Jhesu-Crist ab tota la tuapensa el amaras ab tota la tua força creu que sens tot dubte tu talegraras ab ell en la celestial terra el seguiras ab les santes vergens en tot lochhon ell ira. Si ab tota la tua devocio te acompayarasab Jhesu-Crist o a ell nit e dia suspiraras en aquest segle creu sens tot dubte que ab ell te alegraras en lo palau celestial e cantaras entre aquels chors celestials aquells dolços ymnes axi com es scrit tu qui vius e stas entre les flos de liris circuit de valls de les santes vergens espos bell e resplendent e glorios donant premis e loguers a les sposes en tot loch hon vas te seguexenles vergens e corren detras tu cantans gloria e lausympnes dolços e molt plasents. Cara sor per tal te dites les precedents coses que tu ams Jhesu-Crist sobre totes coses e que no poses res davant la sua amor. Prechte sor molt amada que no sentes altre dolçor en aquest mon sino la de Jhesu-Crist. No vulles belesasino la de Jhesu-Crist per amor de Jhesu-Crist. Plora per amor de Jhesu-Crist te plany fins quel meresques veure regnant a la dreta part del seu pare Amen.

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...