Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUARDATZ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUARDATZ. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’octubre del 2023

Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses

Tome
quatrième


Des Tensons, des Complaintes historiques, des
pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes
divers, et des pièces Morales et Religieuses.

Paris, 1819.







TENSONS.

I.

Senher
Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai
vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E
vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu'
enqueron m' en lai entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E
suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu'
al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O
si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de
vos.

Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu'
eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai,
si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que
fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.

Qu' ab
pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans
afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s
percas sai e lai
E tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es
luecx ni sazos.

D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz
nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz
amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben
o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz
ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab
los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen
captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l'
autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.

No us
fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu'
en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan
quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans
sens no us er honors ni pros.

Senher Rambautz, ieu m' en
irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta
de vos.

                                                  Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.


II.

Peire Rogiers,
a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a
mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai
etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non
vuelh remaner cofes.

Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar
anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh
que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S'
ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.

Quar
qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn
en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz
non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels
fagz ven lo dir apres.

Per me voletz mon nom auzir,
Quals
suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On
plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot
per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m'
ames!

Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi
solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons
murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre
que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.

Ara 'l
ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu'
aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps
grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues
mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.

Si m volgues
sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels
digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n'
esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d'
un bon respieg don visques.

Bon Respieg, d' aut bas son
cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m
pendes.

                                    Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

//

Index de Tensons:

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.

V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,

VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman

VII, Perdigons, vostre sen digatz,

VIII, N Uc de la Bachallaria

IX, Gausselm no m puesc estener,

X, N Elias conseill vos deman

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XII, XII, En Raymbautz, ses saben

XIII, Senher Blacatz, de domna pro,

XIV, Gui Uiselh be m peza de vos

XV, Digatz, Bertrans de San Felitz


XVI, Us amicx et un' amia,

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven 

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XX, Autra vetz fuy a parlamen



dimarts, 5 d’octubre del 2021

Glosario, Ramon Lull, G.

G.

GAB. sust. c. Burla, mofa, habladuría, jactancia y significa también bufón, hablador.

GALEA. sust. c. Cierta especie de embarcación. Galera. (galeas, galees, galeres)

GAMÚS. adj. Bobo, embobado, necio.

GANFANÓ. sust. c. Confalón, bandera, estandarte. (senyera, senyal)

GANFARÓ. V. GANFANÓ.

GARDA. sust. c. Guarda, custodia. (gard; ward; warden; garjola)

GARDAR. V. GUARDAR.

GARDARSE. v. modo inf. Guardarse, abstenerse.

GARDAS. v. Guardas.

GARDATZ. V. GUARDATZ.

GARDET, V. Guárdate. (guárdat, guarda ‘t)

GARNIDA. part. pas. term. fem. de “garnir". Guarnecida, ornada.

GARNIR. v. modo inf. Guarnecer, equipar, ornar, brillar, municionar, pertrechar, proveer.

GARISÓ, sust. c. Cura, curación. (guarir : sanar)

GARNIT. part. pas. de "garnir”. Guarnecido, equipado, ornado, municionado, pertrechado, proveído (provisto).
GARTME. v. Guárdeme.

GASANYAR. V. GUASANYAR.

GASARDO. V. GUASÁRDÓ.

GAUBAMENT. sust. c. Burla, derision, mofa.

GAUG. sust. c. Gozo. (goig; goch; gochet : cosquillas en La Fresneda)

GAY. adj. Alegre, placentero. (Nada que ver con homosexual aunque sea placentero darse por el culo, sodomía, con o sin gomorra)

GENERE. V. GENRE.

GENRE. sust. c. Género.

GENS, sust. c. pl. Gentes. (gent, gents)

GENTIL, adj. Noble, gentil.

GENUS. Palabra latina. Género.

GERARCHIA. sust. c. Gerarquía. (jerarquía)

GÉS. Palabra que no tiene equivalente castellano y que expresa el hecho de no haber de una cosa la parte más mínima. (GENS. Nada, en absoluto; no tenim gens de vianda : no tenemos nada de carne : comida)

GINOYL. V. GYNOYL.

GINY. sust. c. Ingenio, máquina. (enginy)

GIR. adv. Rededor. - En gir: En rededor, al rededor. (alrededor; giro, en torno)

GIRÁS. v. Volviese, rodase. (girase)

GIRAT. part. pas. de "girar”. Volver, rodar. (girado, rodado, vuelto)

GIT. v. Lance, eche. (expulse, aviente, avíe; de GITAR)

GITALO. Lo lanza, lo echa. (lo gita; lo gite)

GITAR. v. modo inf. Lanzar, echar. (expulsar, foragitar, aventar, aviar, vomitar, echar la pota; no es el verbo acostar : gitar)

GITÁ ‘S. v. Echose (se echó), lanzóse (se lanzó).

GITA 'T. Lánzate, échate.

GITAT. part. pas. de “gitar”. Lanzado, echado.

GITATS. V. Lanzáis, echáis; lanzad, echad.

GITS. v. Lances, eches.

GLAN. V. AGLAN. (bellota)

GLAS. sust. c. Hielo.

GLORIABLE. adj. Lo que es digno de ser glorificado. (glorificable : “gloriable”)

GLORIAJAMENT. sust. c. El acto de glorificar.

GLORIAT. part. pas. de "gloriar". Gloriado, glorificado.

GLORIEJAMENT. GLORIAJAMENT.

GLORIEJANT. part. a. De "gloriejar". El que glorifica. - Usado como adjetivo: glorioso.

GLORIEJAR. v. modo inf. Gloriar, glorificar.

GLORIEJAT. part. pas. de "gloriejar". Gloriado, glorificado.

GLORIFICAN. part. a. De "glorificar". El que glorifica.

GLOTONIA, sust. c. Gula, glotonería.

GOLA, sust. c. Gola, garganta. (en algunos textos, también gula)

GONILLÓ. sust. c. Túnica, ropaje talar, vestidura. (gonella)

GOTJÓS. adj. Gozoso.

GRAIR. V. GRAYR.

GRAIT. V. GRAYT.

GRAMMATICA. sust. c. Gramática.

GRANAR. v. modo inf. Granar.

GRANEA. sust. c. Grandeza. (grandesa)

GRANMENT. adv. Grandemente, mucho.

GRANIR. v. modo inf. Agradar, placer, ser agradable, ser gracioso.

GRANS. adj. Grande, crecido.

GRAT. sust. c. Agradecimiento, reconocimiento, grado. - T‘ en deu aytant de grat haver:
te debe estar tan agradecido. - De bon grat: de buen grado.

GRATS. sust. c. Grado. - Quens venga en grats: que os venga de grado.

GRAYR. v. modo inf. Agradecer, reconocer.

GRAYRAY. v. Agradeceré, reconoceré. (grairé, agrairé)
GRAYT. part. pas. de "grayr". Agradecido, reconocido.

GREU. adj. Grave, difícil, penoso, duro, pesado.

GREUGE. sust. c. Daño, perjuicio, agravio. (greuges, legislación aragonesa)

GREUMENT. adv. Gravemente, difícilmente, con pena.

GUAYG. sust. c. Llanto.

GUALEOT. sust. c. Especie de embarcación. Galeota.

GUANYA. v. Gana.

GUANYAMENT. sust. c. Ganancia, producto.

GLORIAMENT. sust. c. Gloria.

GUANYAR. v, modo inf. Ganar.

GUANYAT. part. pas. de "guanyar". Ganado.

GUANYES. v. Ganas.

GUARDA. v. Mira.

GUARDÁ. V. Miró.

GUARDAR. v. modo inf. Mirar, guardar.

GUARDAT. part. pas. de "guardar". Mirado. - Los uyls han guardat: los ojos han mirado.

GUARDATS. v. Mirad, miráis; guardad, guardáis.

GUARDATZ. V. GUARDATS.

GUARDETS. V. Guardéis.

GUARDENS. V. Guárdanos.

GUARDÍ. v. Miré.

GUARDME. v. Guárdeme.

GUARDONAT. part. pas. de “guardonar”. Galardonado.

GUARDSE. V. Guárdese.

GUARRETJIERS. sust. c. pl. Guerreros. (guerrers; guarretjiar, guerretjar; guerrear)

GUARNIT. V. GARNIT.

GUART. v. Guardo, guarde; miro, mire. - Com los guart en la cara: cuando les miro de cara.

GUASANY. sust. c. Ganancia, producto.

GUASANYAR. v. modo inf. Ganar.

GUASANYAT. part. pas. de "guasanyar”, Ganado.

GUASARDÓ, sust. c. Galardón.

GUASSANYAR. V. GUASANYAR.

GUASTÓ, sust. p. Gaston(Gastón)

GUESSANYAR. V. GUASANYAR.

GUERIR. V. modo inf. Sanar, curar. (guarir)

GUERRER. sust. c. Guerrero. - Li guerrer: los guerreros.

GUERRETJÁ. v. Guerreó.

GUIADOR. sust. c. El que guía.

GUIAYRE. sust. c. Guía, conductor.

GUILEM. sust. p. Guillen. (Guillén, Guillem, Guiem, Guillermo, Wilhelm, William, Bill)

GUILEMÓ. sust. p. Diminutivo de "Guilem". Guillermo.

GUISA. adv. Manera, guisa.

GUSTANT. v. gerundio de "gustar”. Gustando. (saborear, saboreando)

GUSTAMENT. sust. c. El acto de gustar. (sentido del gusto)

GYNOYL. sust. c. Rodilla. (genoll, ginoll; ginoccio italiano)

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...