Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua valenciana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua valenciana. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de març del 2025

Valenciá, llemosí, fabriá

 Valenciá, llemosí, fabriá

Valenciá, llemosí, fabriá

Lo fabriá es lo dialecte ocsitá catalá de laboratoris Pompeyo Fabra.

Lo valensiá es la llengua valensiana.

Lo llemosí es lo dialecte ocsitá de Limoges.

Martí o Martín I de Aragó:

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que sí (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.
- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu:

Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 
publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 

- Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis.

diumenge, 3 de juliol del 2022

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

Carlos Sancho Meix, rencallós; Rampa

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes.

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia.

Traducción castellana de este documento. 

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes. 

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia. 

Traducción castellana de este documento. 

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

divendres, 9 de juliol del 2021

Amazon, Vita Christi, Isabel de Villena

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.


No está la opsió de publicá en valensiá, llengua valensiana, a Amazon.


Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)
 
Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)




Vita Christi, final

Si no lo vols o no lo pots comprá, descarrégatel en doc aquí

Amazon, Vita Christi, Isabel de Villena

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.


No está la opsió de publicá en valensiá, llengua valensiana, a Amazon.


Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)
 
Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)




Vita Christi, final

Si no lo vols o no lo pots comprá, descarrégatel en doc aquí

dissabte, 10 d’abril del 2021

BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA, humillación a los autores valencianos.

Humillación de la BNE a los autores valencianos.

BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA, humillación a los autores valencianos.



¿I EL SIGLE D'OR DE LA LLENGUA VALENCIANA A ON HA QUEDAT PER A ESTOS VENUTS?

No podem entendre en cap cas esta publicació, que mentix impunement, exigim una rectificació i el borrat d'este mensage carregat de mentira, una autèntica vergonya per a l'entitat i per als valencians.

@BNE_biblioteca Corrija inmediatamente.

DICCIONARI:

TRADUCTOR:

¿I EL SIGLE D'OR DE LA LLENGUA VALENCIANA A ON HA QUEDAT PER A ESTOS VENUTS?
Si Jason Statham fore valensiá (algo catalanisat lo texto siguién):

voreta de la Albufera, Mariano Serrano, choguet valensiá en dos actes

Fill meu, t´he dit mil voltes que aproves sense rechistar i au, i despuix...
El puto català del colege, es queda en el colege!

Y ojito en la web de levante EMV.




Fill meu, t´he dit mil voltes que aproves sense rechistar i au, i despuix... El puto català del colege, es queda en el colege!

normativa genuina, NdP, RACV, 1982, gastes, amics, familia, treball, etc...

Entre los seres humanos dedicados a provocar la risa o sátira por motivación política existe el humorista heroico, el que lucha contra los abusos del poder, sean corruptos de izquierda o derecha. En el lado oscuro, bajo la bandera de la hipocresía, está el bufón al servicio siempre de sus amos, a los que jamás criticará, salvo en algún detalle sin importancia y, si lo hace, será por estrategia o disimulo.

Entre el ganado de los abyectos tenemos al bufón gráfico Ortifus, de la Corte del Régimen catalanista; siempre dócil y silente ante el avance del fascismo expansionista catalán. Ansioso, el citado espadón gráfico otea diariamente el panorama informativo buscando presa fácil. Su extraño daltonismo sólo capta lo que ordena la línea editorial del último vestigio del franquismo, el diario «Levante», fundado con esa anodina y ofensiva cabecera en abril del Año Triunfal 1939. Ahora, bajo la disciplina del grupo catalán Prensa Ibérica, fomenta el autoodio a lo valenciano y a España.

En la viñeta de hoy (Levante, 17/05/2020), el servicial Ortifus, con sutileza del III Reich, ridiculiza a los ciudadanos libres que se manifiestan por toda España contra las arbitrariedades del gobierno Frankenstein de filoetarras, catalanazis, comunistas millonarios y su monigote (ninot) Sánchez; a los que Ortifus guarda un respeto casi sagrado ¿Y qué hace el sectario? A la bandera española la degrada a banderita, algo que jamás haría con la catalana robada a Aragón. Y a los portadores de la enseña los reduce a «pijos», pues todo el que lleve esa «banderita» es enemigo de la ideología del diario ‘Levante’, el protegido por Chimo Puig, Mónica Oltra, Marsà y el teatral catalán Ribó que humilla a Valencia. El bufón de la Casta en el poder degrada a simples pijos a los españoles que gritan libertad, algo que a Ortifus le huele a chamusquina; pues, ¿y si mis amos del Levante, por lo que fuera, son sustituidos por otros que defienden a Valencia y a España? ¡Puff, qué miedo, hay que deshumanizar a esta chusma de pijos y banderitas de mierda!. Estos pijos de la banderita de España son, según la RAE:

«PIJO: adj. despectivo. Dicho de una persona: Que en su vestuario, modales, lenguaje, etc., manifiesta afectadamente gustos propios de una clase social adinerada» (DRAE)

Lo que comenzó con chistosas analogías insultantes, que iban subiendo de tono (ratas, cerdos…) acabó por degradar a simples bestias a los judíos. No eran humanos y, en consecuencia, serían prescindibles para la sociedad aria.

Lo que comenzó con chistosas analogías insultantes, que iban subiendo de tono (ratas, cerdos…) acabó por degradar a simples bestias a los judíos. No eran humanos y, en consecuencia, serían prescindibles para la sociedad aria.

Esto recuerda a la estrategia nazi de deshumanizar colectivos humanos, como los judíos, hasta convertirlos poco a poco en simples números y, después, cenizas y humo. Aquí, la progresía divina sigue hiriendo a las personas con los denigrantes charnego (perro), maqueto, churro, blavero…, además de llamar «bestias» a los que hablan español. Y el graciosillo Ortifus, agradecido por el hueso que le tiran los progres del poder, calla como un emboscado bufón de la adinerada Corte de los arios catalanes que gobiernan España y el diario Levante.

BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA, humillación a los autores valencianos.

Humillación de la BNE a los autores valencianos.



¿I EL SIGLE D'OR DE LA LLENGUA VALENCIANA A ON HA QUEDAT PER A ESTOS VENUTS?

No podem entendre en cap cas esta publicació, que mentix impunement, exigim una rectificació i el borrat d'este mensage carregat de mentira, una autèntica vergonya per a l'entitat i per als valencians. @BNE_biblioteca Corrija inmediatamente.

DICCIONARI:

TRADUCTOR:

¿I EL SIGLE D'OR DE LA LLENGUA VALENCIANA A ON HA QUEDAT PER A ESTOS VENUTS?
Si Jason Statham fore valenciá:

Fill meu, t´he dit mil voltes que aproves sense rechistar i au, i despuix...
El puto català del colege, es queda en el colege!

Y ojito en la web de levante EMV.




Fill meu, t´he dit mil voltes que aproves sense rechistar i au, i despuix... El puto català del colege, es queda en el colege!

normativa genuina, NdP, RACV, 1982, gastes, amics, familia, treball, etc...

Entre los seres humanos dedicados a provocar la risa o sátira por motivación política existe el humorista heroico, el que lucha contra los abusos del poder, sean corruptos de izquierda o derecha. En el lado oscuro, bajo la bandera de la hipocresía, está el bufón al servicio siempre de sus amos, a los que jamás criticará, salvo en algún detalle sin importancia y, si lo hace, será por estrategia o disimulo.

Entre el ganado de los abyectos tenemos al bufón gráfico Ortifus, de la Corte del Régimen catalanista; siempre dócil y silente ante el avance del fascismo expansionista catalán. Ansioso, el citado espadón gráfico otea diariamente el panorama informativo buscando presa fácil. Su extraño daltonismo sólo capta lo que ordena la línea editorial del último vestigio del franquismo, el diario «Levante», fundado con esa anodina y ofensiva cabecera en abril del Año Triunfal 1939. Ahora, bajo la disciplina del grupo catalán Prensa Ibérica, fomenta el autoodio a lo valenciano y a España.

En la viñeta de hoy (Levante, 17/05/2020), el servicial Ortifus, con sutileza del III Reich, ridiculiza a los ciudadanos libres que se manifiestan por toda España contra las arbitrariedades del gobierno Frankenstein de filoetarras, catalanazis, comunistas millonarios y su monigote (ninot) Sánchez; a los que Ortifus guarda un respeto casi sagrado ¿Y qué hace el sectario? A la bandera española la degrada a banderita, algo que jamás haría con la catalana robada a Aragón. Y a los portadores de la enseña los reduce a «pijos», pues todo el que lleve esa «banderita» es enemigo de la ideología del diario ‘Levante’, el protegido por Chimo Puig, Mónica Oltra, Marsà y el teatral catalán Ribó que humilla a Valencia. El bufón de la Casta en el poder degrada a simples pijos a los españoles que gritan libertad, algo que a Ortifus le huele a chamusquina; pues, ¿y si mis amos del Levante, por lo que fuera, son sustituidos por otros que defienden a Valencia y a España? ¡Puff, qué miedo, hay que deshumanizar a esta chusma de pijos y banderitas de mierda!. Estos pijos de la banderita de España son, según la RAE:

«PIJO: adj. despectivo. Dicho de una persona: Que en su vestuario, modales, lenguaje, etc., manifiesta afectadamente gustos propios de una clase social adinerada» (DRAE)

Lo que comenzó con chistosas analogías insultantes, que iban subiendo de tono (ratas, cerdos…) acabó por degradar a simples bestias a los judíos. No eran humanos y, en consecuencia, serían prescindibles para la sociedad aria.

Lo que comenzó con chistosas analogías insultantes, que iban subiendo de tono (ratas, cerdos…) acabó por degradar a simples bestias a los judíos. No eran humanos y, en consecuencia, serían prescindibles para la sociedad aria.

Esto recuerda a la estrategia nazi de deshumanizar colectivos humanos, como los judíos, hasta convertirlos poco a poco en simples números y, después, cenizas y humo. Aquí, la progresía divina sigue hiriendo a las personas con los denigrantes charnego (perro), maqueto, churro, blavero…, además de llamar «bestias» a los que hablan español. Y el graciosillo Ortifus, agradecido por el hueso que le tiran los progres del poder, calla como un emboscado bufón de la adinerada Corte de los arios catalanes que gobiernan España y el diario Levante.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...