Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nosaltres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nosaltres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de juliol del 2022

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes. 

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia. 

Traducción castellana de este documento

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

dimarts, 5 d’octubre del 2021

Glosario, Ramon Lull, N.

N.

NAFRÁ. V. Hirió, llagó.

NAFRAT. part. pas. de “nafrar”. Herido, llagado.

NAIX. v. Nace. (naixe : naixer : yo naixco, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen)

NALET. V. NELET.

N‘ APORT. Lleve (de ello o por ello), consiga (de ello o por ello).

NASQUÉS. v. Nacisteis, naciese.

NATIVITAT. sust. c. Nacimiento, natividad. (Nadal, natale; nadó, nativitas, nacer, etc)

NATURA. sust. c. Natura, naturaleza. (naturalesa)

NATURAR. v. modo inf. Naturalizar.

NATURAT. part. pas. de de "naturar”. Naturalizado.

NATZARET. sust. p. Nazaret.

NAU. sust. c. Nave. (nao)

N‘ AURAY. Tendré, habré (de ello o por ello.) (ne hauré, n‘ hauré)

NAVILI. sust. c. Nave. (embarcación, barco; de navegar)

NAVILS. V. NAVYLS.

NAVYLS. sust. c. Navíos, embarcaciones, buques.

NAVYLL. V. NAVILI.

NAX. V. NAIX.

NAXIMENT. V. NATIVITAT.

NE. Ni.

NECESITAT. sust. c. Necesidad.

NEGACIÓ. sust. c. Negación, negativa.

NEGÁN. v. gerundio de “negar". Negando.

NEGLEGIMENT. sust. c. Negligencia, descuido, abandono.

NEGLIGENT. adj. Negligente, descuidado, abandonado.

NEGLIJAR. v. modo inf. Descuidar.

NEGÚ. pron. Ningún, ninguno, nadie.

NEGUN. pron. Ningún, ninguno.

NEGUNA. pron. Ninguna.

N‘ EL. Ni el.

NELET. sust. c. Falta, culpa, indiferencia, negligencia.

NELEYTÓS. adj. Culpable, lo que es digno de censura, lo que es vituperable.

NE ‘N. Ni en.

NENGUN. V. NEGUN.

NE ‘S. Es (de ello o por ello) - Hom n‘ es vil: el hombre por ello es vil.

NE ‘STÁ. Está (de ello). (n‘ está fart : está harto “de algo, de ello”)

N‘ ESTAY. Estoy (de ello o por ello). - Perque n' estay marrit: porque por ello estoy triste.

NETLEYTÓS. V. NELEYTÓS.

NE ‘US. Ni os.

NEX. v. Nace. (neix)

N' HA. Ha (de ello), tiene (de ello). - Pus poder n' ha: pues de ello tiene o recibe poder.

N' HAS. Has (de ello), tienes (de ello). - N‘ has viscut: has de ello vivido.

NICHOLAU. sust. p. Nicolás. (Nicolau)

NIENS. V. NIENT.

NIENT. adv. Nada, ningún, ninguno.

NI 'L. Ni el.

NI ‘N. Ni en.

NIUS. Ni os.

NOBBLE. adj. Noble.

NOBILITAT. sust. c. Nobleza.

NOBLEA. V. NOBILITAT.

NO CAL. No es necesario, no importa. (no cal patir : no hace falta sufrir)

NODREIX. V. Nutre.

NODRESCA. V. Nutra.

NODREXEN. v. Nutren.

NODRIDOR. sust. c. El que nutre.

NODRIMENT. V. NUDRIMENT.

NODRIR. v. modo inf. Nutrir.

NODRIT. part. pas. de "nodrir", Nutrido.

NOÉN. V. NOENT.

NOENT. adj. Dañoso, nocivo, el que o lo que daña.

NOENT. gerundio de "noure”. Dañando.

NOGA. v. Dañe.

NOGA 'L. Dañe el.

NOL. No le, no lo.

NO ‘L. No el, no lo, no le.

NO ‘LS. No los, no les.

NO ‘L TE. No te lo.

NOM. sust. c. Nombre.'

NOM. V. NO ‘M.

NO ‘M. No me.

NOMBRAT. part. pas. de "nombrar”. Numerado.

NOMBRE. sust. c. Número.

NOMEN. v. Nombre. (nomenclatura)

NOMENANT. V. gerundio de "nomenar”. Nombrando.

NOMENAR. v. modo inf. Nombrar. (anomenar)

NOMENARLO. v. Nombrarlo.

NOMENAT. part. pas. de "nomenar". Llamado, nombrado.

NOMNANT. v. gerundio de "nomnar", Nombrando.

NOMNAR. v. modo inf. Llamar, nombrar.

NOMNAT, NOMNADA. part. pas. de "nomnar". Llamado, llamada; nombrado, nombrada.

NON. adv. No

NO ‘N. No (de ello). - No ‘n fá: no hace de ello. - No ‘n ay doler: no tengo de ello pesar.


NONO. sust. p. Nuño. (Sanz, Sanç; Nuno, Nunno)

NONS. V. NO ' NS.

NO ‘NS. No nos.

NORRIT. part. pas. de "norrir". Nutrido.

NOS. pron. Nos, nosotros. - Qui 's de nos: que es de nosotros, o que es nuestro.

NOS. V. NO 'S.

NO 'S. No es, no se.

NOSALTRES. pron. Nosotros. (natres, natros, mosatros)

NOSTR' . Nuestro.

NOSTRA. pron. Nuestra.

NOSTRE. pron. Nuestro.

NOSTRON. pron. Nuestro.

NOSTRO ‘N. V. NOSTRON.

NOSTRON. Irido.

NO‘ T. No te.

NOU. Nombre numeral. Nueve.

NOU. adj. Nuevo.

NOU. v. Daña. (verbo noure)

NO ‘U. No lo. (este ‘U : ho : hoc latino)

NOURÁ. v. Dañará.

NOUS. adj. Nuevos.

NOUS. No os.

NO ‘US. No os.

NOVELA. sust. c. Noticia, nueva. (novella)

NOVELA. adj. Temprana, nueva, reciente.

NOVELS. adj. pl. Noveles, nuevos. (novells)

NOVELL, adj. Nuevo.

NOVELLA. V. NOVELA.

NOVELLAMENT. adv. Nuevamente.

NOVELLES. sust. c. pl. Nuevas, noticias.

NOVETAT. sust. c. Novedad.

NOVEYL, NOVELL.

NOVEYLA. sust. c. Noticia, nueva.

NOY. No sé (en ello) - Noy (no hi) say consell: no sé dar en ello consejo.

NOYRA. Dañe o quizás nutra.

NOYMENT. sust. c. Daño perjuicio.

NOYRIT. part. pas. de “noyrir”. Nutrido.

NUDRIMENT. sust. c. Nutrimiento, nutrición.

NUDRIT. V. NOYRIT.

NUES. adj. term. fem. pl. Desnudas.

NUJAT. V. ANUJAT.

NUL. pron. Ninguno, nadie. (null hom, nuyl)

NULA. pron. Ninguna. (nula, nulla fembra)

NULL. V. NUL.

NULLA. V. NULA.

NUNO. V. NONO.

NÚU. sust. c. Nube. (núgol; nùvol, núvol, nuvol)

NUTZ. adj. Desnudo.

NUYL. V. NUL.

NUYLA. V. NULA.

NUYLL. V. NUL.

NUYRIT. V. NOYRIT.

NUYT. sust. c. Noche. (nueinuey aragonés; nuit fr.; nit)

NY. Equivale a Noy.

dilluns, 25 de març del 2019

Castellano - Catalá


Ne ñan moltes mes, y después están les que s'assemellen mol…
Com veém tots los idiomes fills del latín s'assemellen, pero aixó no vol di que siguen lo mateix. Que lo valensiá encara s'apareix mes al catalá, normal, pero es mes be al revés, y es normal perque lo regne de Valéncia i lo condat de Barcelona perteneixíen a la corona de Aragó…

Lligín llibres antics valensians y cataláns, se veu que no se assemelláen tan hasta que a partí del siglo de or valensiá, lo catalá va aná cambián poc a poc per influénsia del valensiá, un ejemple es lo arcaísme valensiá “Nosaltres”, natros y natres en chapurriau.
Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.





Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.














Pompeyo Fabra, gramática, català
Pompeyo, sí, no Pompeu Fabra, Universidat Pompeyo Fabra








Castellano - Catalá


agradar –– agradar
agregar –– agregar
ajusticiar, executar antic, ejecutar –– executar
alertar –– alertar
amar –– amar
amor –– amor
anotar –– anotar
arrancar –– arrancar
arrear –– arrear
atracar –– atracar
balda –– estante
banca –– banca
banda –– banda, faixa
bandera –– bandera
bar –– bar
batalla –– batalla
benefactor – benefactor
beneficiar –– beneficiar
bicicleta –– bicicleta
boicot –– boicot
broma – broma
cabal –– cabal
cantar –– cantar
carnaval –carnaval
causar –– causar
centrifugadora –– centrifugadora
coincidir –– coincidir
colador – colador
combinar –combinar
combustible –– combustible
comprar –– comprar
contra –– contra
convocar –– convocar
coronel –– coronel
cura –– cura
decidir –– decidir
dedicar –– dedicar
derrotar –– derrotar
desafiar –– retar, desafiar
desanimar –– desanimar
desistir –– desistir
destacar –– destacar
destinar –– destinar
dimitir – –dimitir
disciplina –– disciplina
drama –– drama
entrada –– entrada
esgrima –esgrima
estar –– estar
estatal –– estatal
estrofa –– estrofa
estudiar –– estudiar
evitar –– evitar
evolucionar –– evoluir
existir –– existir
explicar –explicar
extintor –– extintor
extorsionar –– extorquir
fabricar –– fabricar
familiar –– familiar
fauna –– fauna
figura –– figura
fiscal –– fiscal
flauta –– flauta
flor –– flor
flotar –– flutuar ?
frase –– frase
funeral –– funeral
furgoneta –– furgão
gaita –– gaita
gas –– gás
gen –– gen
gorra – gorra
gota –– gota
guardar –– guardar
guillotina –– guillotina
habilitar –– habilitar
habitar –– habitar
hemorroide –– hemorróides
hipotecar –– hipotecar
honor –– honor
honrar –– honrar
hora –– hora
horrible –– horríble
idioma – idioma
impedir –– impedir
iniciativa –– iniciativa
intentar –– tentar
judicial –judicial
jugador –– jugador
jungla – jungla
jurar –– jurar
justificar –– justificar
lapidar –– lapidar
legal –legal
legitimar –– legitimar
lexema –– lexema
lingüística –– lingüística
liquidar –– liquidar
lloro –– ploro
madrastra –– madrastra
mal –mal
maniobrar –, maniobrar
menor –– menor
mesa – mesa
mesura – mesura
militar –– militar
moneda –– moneda
mongol –– mongol
morfema –– morfema
motor –– motor
mundial –– mundial
nacional –– nacional
narrativa –– narrativa
neurona – neurona
neutro –– neutre
no – no
norma –norma
normal –– normal
numerar –– numerar
obra –– obra
octubre --octubre
ocupar –ocupar
oliva –oliva
opinar –– opinar
optimista – optimista
orador –– orador
ordenar –– ordenar
organdí –– organdi
pacificar –– pacificar
pagar – pagar
país –– país
pancarta – pancarta
perdonar –perdoar
pirata – pirata
plata –– plata
poca –– poca
poder –– poder
prestar – – prestar
primavera – primavera
protagonista – protagonista
puré – puré
rata – rata
renunciar – renunciar
residir – residir
retirar – – retirar
retornar – retornar
rigor –– rigor
robar – – robar
rosa – rosa
saber – – saber
sacarina – sacarina
salsa – salsa
sala -- sala
saltar – saltar
seguir – – seguir
senda – – senda
sensacional – sensational
sentir – – sentir
separar – – separar
ser – ser
si – si
similar – similar
simular – simular
síndrome – síndrome
singular – singular
sobrevalorar – sobrevalorar
solapa – solapa
sonata – sonata
sopa – sopa
superior – superior
tambor –– tambor
taxi – taxi
telefonista –– telefonista
tema – – tema
temporal –– temporal
tenor –– tenor
terrorista – – terrorista
torrar –– tostar
tortura –– tortura
transistor –– transistor
tribunal –– tribunal
tropa –tropa
úlcera –– úlcera
uniforme –– uniforme
universal –– universal
usar –– usar
usura –– usura
útil –– útil
valor –– valor
valorar – valorar
venda – venda
ventilador –– ventilador
verdura –– verdura
vinagreta –– vinagrete
vista –– vista
vocal – vocal
votar –votar
vulgar –– vulgar
zombi –– zombi

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...