Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orien. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orien. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 d’octubre del 2023

XVI, Dels quatre caps que a la cros

XVI.

Dels quatre caps que a la cros

Dels quatre caps que a la cros

Ten l' us sus ves lo firmamen,

L' autre ves abis qu' es dejos

E l' autre ten ves Orien

E l' autre ten ves Occiden,

E per aital entresenha

Que Crist o a tot en poder.


La crotz es lo dreg gofainos

Del rey cui tot quant es apen,

Qu' om deu seguir totas sazos,

Las soas voluntatz fazen;

Quar qui mais y fai, mais y pren;

E totz hom qu' ab lui se tenha

Segurs es de bon luec aver.

Cristz mori en la crotz per nos

E destruis nostra mort moren,

Et en crotz venquet l' orgulhos

El linh on venia la gen;

Et en crotz obret salvamen,

Et en crotz renhet e renha,

Et en crotz nos volc rezemer.


Aquest faitz fo meravilhos

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos,

E repaus en luec de turmen:

En crotz pot trobar veramen

Totz hom, que querre l' i denha,

Lo frug de l' albre de saber.


Ad aquest frug sem totz somos

Qu' el culham amorozamen;

Qu' el frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben ni gen,

Totz temps aura vida viven;

Per qu' om del culhir no s fenha,

Mentre qu' en a luec e lezer.


Lo dous frug cuelh qui la crotz pren

E sec Crist vas on que tenha,

Que Cristz es lo frugz de saber.


Pierre Cardinal.

XXXIII, Per lo mon fan l' us dels autres rancura

XXXIII.


Per lo mon fan l' us dels autres rancura

Li clerc dels laicx, e 'l laic d' elhs eissamen,

E li poble s planhon de desmezura

De lors senhors, e 'l senhors d' elhs soen;

Aissi es ples lo mons de mal talen:

Mas er venon sai deves Orien

Li Tartari, si dieus non o defen,

Qu' els faran totz estar d' una mensura.


Per manh forfag e per mantha laidura

Qu' an fag e fan clerc e laic malamen,

Venra, si ven esta dezaventura

A crestias, s' a dieu merce non pren,

Que fass' al papa metr' atempramen

En so don an li clerc e 'l laic conten;

Quar si 'lh los fai ben d' un acordamen,

Non lor pot pueys nozer nulh' aventura.


A! per que vol clercx belha vestidura,

Ni per que vol viure tan ricamen,

Ni per que vol belha cavalgadura?

Qu' el sap que dieus volc viure paubramen:

Ni per que vol tan l' autrui ni enten?

Qu' el sap que tot quan met ni quan despen

Part son manjar e son vestir vilmen,

Tolh als paubres, si non men l' Escriptura.


Els grans senhors per que no y s prendon cura

Que no fasson tort, ni forson la gen?

Qu' ieu non tenc ges per menor forfaitura

Qu' om fors' els sieus cum quan l' autrui dreg pren;

Ans es mager, quar falhis doblamen,

Quar so de se ni d' autrui non defen

A son poder los sieus, adrechamen

Falh en dreg lor tan qu' en pert sa drechura.


Mas totz pobles a de bon sen frachura

Qu' a son senhor fassa en re falhimen;

Quar totz hom deu amar d' amistat pura

Son bon senhor e servir leyalmen:

A senhor tanh qu' am los sieus bonamen,

Que lialtatz lor ne fai mandamen

Que l' us ame l' autre tan coralmen

Que no s puesca entr' els metre falsura.


Reys Castellas, l' emperis vos aten;

Mas sai dizon, senher, qu' atendemen

Fai de Breto, per que s mov grans rancura,


Que d' aut rey tanh, quant un gran fag enpren,

Qu' el tragu' a cap o 'n segua s' aventura.


Guillaume de Montagnagout.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...