Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaucelm Faidit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaucelm Faidit. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

2701, 698.

Gaucelm Faidit fo d'un borc que a nom Uzercha, qu'es en l'avescat de Lemozi. Fils fo d'un borzes: e cantava piegz d'ome del mon, e fes mot bos sos e bonas cansos. E fes se joglar per so car ac perdut tot son aver à joc de datz. Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. Mot fon lonc temps desastrucs de dos e d'onor à penre, que plus de 20 ans anet per lo mon qu'el ni sas cansos no foro grazitz ni volgutz. E pres molher una soudadeira que menet ab si per cortz, que avia nom Guilhelma Monja. Fort fo bella et ensenhada; et esdevenc si grossa e grassa com era el. E fo d'un ric borc que a nom Alest, della marca de Proensa, della seingnoria d'en Bernart d'Anduza. 
E messier Bonifassi, marques de Monferrat mes lo en aver et en raubas, et en gran pres lui e sas cansos.
Vos avetz auzit qui fon Gaucelm Faidit, ni com venc ni estet. Mas el ac tan de cor que se enamoret de madona Maria de Ventadorn, de la meillor domna e de la plus avinens que fos en aquela sazo, e d'ela fazia sas cansos. E la pregava en cantan, et en cantan prezicava e lauzava sa gran valor: et ela lo sufria per lo pretz que li donava. Et enaissi duret lur amor be sept ans, que anc non ac plazer endreg d'amor. E si venc un dia en Gaucelm denan sa dona, e dis li o ela l faria plazer endreg d'amor, o ela lo perdria; e serquaria dona don li venria grand be d'amor. E pres comiat d'ela iradamen. E madona na Maria mandet per una dona que avia nom madona Audiart de Malamort, que era bela e gentil, e dis li tot lo fag d'en Gaucelm e de si; e que la degues cosselhar co respondera à 'n Gaucelm, ni co l poiria retener ses far amor à lui. Et ela dis que no la cosselharia del laisar ni del retener; mas ela l faria partir de s'amor que no s'en rancuraria ni seria sos enemicx. E madona na Maria fo molt alegra cant auzi aisso, e preguet li mot que o complis. Madona n'Audiartz s'en anet; e pres un messatge cortes, e mandet dizen à 'n Gaucelm que ames may un petit auzel él punh, que una grua volan él cel. 
Gaucelm, cant auzi aquel man, montet à caval e anet s'en à madona n'Audiart; et ela l receup mot amorozamen. E el li demandet per que ela li avia mandat del pauc auzel e de la grua. Et ela l dis que mot avia gran piatat de lui, car savia que el amava e non era amat: mas car l'avetz montat son pretz, e sapiatz qu'ela es la grua; e ieu soi lo petit auzel que vos tenetz él punh, per far e per dir totz vostres comans. E sabes be que ieu soi gentils e auta de riqueza, e jove d'ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. E anc mais no dei ni promis, ni enganiei ni fui enganada; e ai gran voluntat de valer e de esser amada, per que ieu gazanh pretz e lauzor. E sai que vos etz cel per cui o puesc tot aver; e ieu sui cela que o puesc tot gazardonar. E vuelh vos per amador; e fas vos don de mi e de m'amor, ab tals covens que vos prengas comiat de madona Maria; e que fassatz una canso rancuran d'ela cortezamen, e digas, que pus no vol segre autra via, que vos aves trobada autra dona, franca e gentil, que vos amarà. E can Gaucelm auzí los plazers plazens que l dizia, e ves los amoros semblans que l mostrava e'ls precs que l fazia, e car era tan bela, fo sobrepres d'amor que no saup on se fon. E can fo reconogut, e el li redet grans gracias aitan con poc ni saup, com fera tot so qu'ela li comandaria; e s partiria de s'amor de madona Maria e metria tot son cor en ela. E aquesta promessios fes laús à l'autre.
Gaucelm s'en anet ples de joia; e penset de far chanso que fos entenduda que partit se era de madona Maria, e que autra ne avia atrobada que l'avia retengut; e la canso dis:
Tant ai sufert longamen greu afan.
Aquesta canso saup na Maria, e alegret s'en mot; e madona n'Audiart atressi, car conoc qu'el avia partit son cor e son chant de madona Maria, car avia crezudas las falsas promessas de lieis per aquesta canso. E à cap d'una sazo Gaucelm Faidit anet vezer madona n'Audiart ab gran alegrier, com sel que esperava intrar en cambra mantenen: et ela l receup fort. En Gaucelm fo à sos pes e dis qu'el avia fag son comandamen, e com el avia mudat son cor en ela; e qu'ela li fazes los plazers qu'ela li avia promes, e que fos meritz de so que avia fag per ela. Madona n'Audiart li dis: que vos es trop valens e trop prezatz, e que non es dona él mon que no s degues tener per pagada de sa amor; car vos es paire de valor. E ayso que vos promezi non o fi per voluntat de vos amar per amors; mas per vos traire de preso on vos eras, e de aquela fola esperansa que vos a tengut pus de VII ans. E car sabia la voluntat de madona na Maria, car ieu sabia que res de vostres volers no vos atendera: car ieu serai vos amiga e bevolens é tot can comandares ses mal estar. Gaucelm auzi ayso e fo tristz e marritz; e comensa clamar merce à la dona, qu'ela no l'aucizes ni l traïs, ni l'enganes. Ela l dis qu'ela no lo aussiria ni enganaria, ans vos ay trag d'enguan e de mort. Can vi que no valia clamar merce, anet s'en com hom marritz, car vi qu'enaissi era enganatz; car se era partitz de madona Maria, e so que l'avia promes o avia fag per engan. E pesset que tornes merce clamar à madona Maria, e fes aquesta canso que dis:
No m'alegra chans ni critz
D'auzelh mon felh cor engres.
mas per chansos ni per res del mon non poc trobar perdo, ni foro auzitz sos precs.
Can Gaucelm fo partitz de madona Maria per madona Audiart, aysi com avetz auzit, el estet lonc tems marritz per lo engan que ac pres. 
Mas madona Maria Garida d'Albusso, molher d'en Raynaut vescoms d'Albusso, lo fey alegrar e chantar; que l dis tans de plazers eill mostret tant d'amoros semblans, per qu'el s'enamoret d'ela e la preguet d'amor. Et ela, per so qu'el la mezes en pretz et en valor, si receup sos precs, e ill promes de far plazer d'amor. Longamen durero los precs d'en Gaucelm, mot la lauzet à son poder: et ela, com se fos cauza qu'ela no s'alegres de la lauzors qu'el fazia d'ela, no l'avia nulh amor ni nulh semblan no li fez. Mas una vez, can prenia comiat d'ela, el li bayset lo col; et ela luy sofri amorozamen, don el visquet ab gran alegrier per aquel plazer. Mas ela amava'n Uc de la Signa, qu'era filh d'en Uc lo Brun coms de la Marcha, et era mot amic de Gaucelm. La dona si estava al castel del Busso, on ela no podia vezer n Uc de la Signa ni far negu plaze (plazer); per que ela se fes malauta de mort, et vodet se ad anar à Nostra Dona de Rocamador. E mandet dire à'n Ugo de la Signa que vengues à Uzercha, en un borc on estava en Gaucelm Faidit, e que vengues à furt, e que descavalgues à l'alberc d'en Gaucelm; et ela venria aqui e l faria plazer d'amor: et assignet li lo jorn que vengues. Can n Ugo o auzi fo molt alegres, e venc s'en lai al dia mandat; e desmontet en l'alberc d'en Gaucelm: e la molher d'en G. can lo vi lo receup ab gran alegrier. E la dona venc e desmontet en l'alberc, e trobet n Uc rescost en la cambra on ela devia jazer. Et ela can l'ac trobat fo molt alegra e estec dos jorns aqui; e pueys s'en anet à Rocamador. Et el atendet la aqui tro que venc; e pueys estero aqui autres dos jorns can fo venguda: e cada nueg jazian ensems ab gran joi. E non tardet gayre can s'en foro tornatz qu'en Gaucelm venc, e sa molher contet li tot lo fag. Can Gaucelm o auzit per pauc no morí de dol, car crezia que non ames autre may lui; e car l'avia colgat en son lieg fo ne plus dolens. Don fe per aquesta razo una mala canso que di:
S'anc negus hom per aver fin coratge.
Ayso es la derreira qu'el fe.

Uzerche, Uzercha



2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ai auzit que s'esbaudeja
Per amor en son lenguatge;
E m fai si morir d'enveja,
Quar leis cui desir
No vei ni remir,
Ni no m volc ogan auzir.
Pero del dous can
Qu'il e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge;
E vau conortan
Mon cor en cantan,
So qu'ieu no cugei far ogan.

Empero nul alegratge
No m dona res quez ieu veja:
Per qu'ieu penei mon folatge.
Et es dreg qu'aissi m'esteja; 
E deu m'avenir,
Quar per fol cossir
Laissiei mon joi à cauzir,
Don soi en afan
E n'ai ira tan:
E conosc en mon coratge,
Qu'ai estat un an
Que non aic joi gran
Ni re que m vengues à talan.

E si tot plang mon damnatge,
Mon cor aclin' e sopleja
Vas lieis quez a senhoratge.
E mi be tanh qu'esser deja,
Qu'anc no m poc plus dir,
Quan venc al partir,
Mas sa cara l vi cobrir,
Em dic sospiran
A dieu vos coman.
E quan pens en mon coratge
L'amor e'l semblan,
A pauc en ploran
No m'auci quar noill sui denan.

Midons, qu'a mon cor en gatge,
Prec, si com cel que merceja, 
Que no m'aia cor volatge
Ni fals lauzengier no creja
De mi, ni s'albir
Que vas autra m vir:
Que per bona fe sospir
E l'am ses engan
E ses cor truan:
Qu'ieu non ai ges tal coratge
Com li fals drutz an,
Que van galian;
Per qu'amors torna en soan.

Anc no falsiei mon visatge
Vas lieis cui mos cors s'autreja,
Pos l'agui fait homenatge;
E non ai cor que recreja
Ja del seu servir. 
Cui qu'enoi ni tir
Seus soi, e no m posc giquir
De lieis tan ni quan,
Qu'autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu'ieu volha tan:
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.
Canso de te fatz messatge;
E vai ades e d'espleja
Lai on jois a son estatge, 
A midons que tan me greja; 
E poiras li dir
Qu'ieu mor de dezir.
E s'ilh te denh' acuillir, 
Vai li remenbran,
E no t'an tarzan 
Lo consirier e'l coratge,
E l'amor tan gran
Don mor deziran,
Quar no la remir en baizan.

Na Maria tan
Avetz de pretz gran,
Per que son tug d'agradatge
Mei ditz e mei can,
Per la lauzor gran
Quez ieu dic de vos en cantan.

2701, 7225-6, 7698, M. 

Non alegra cant ni critz
D'auzels mon fel cor engres;
Ni no sai per que cantes
Ni perdes
Mos ditz, quar be los perdria
S'ieu dizia
Que m valgues
Ab midons precs ni merces:
Quar no s tanh ges
Que per mil sia queritz
Perdo, tan li soi fallitz.

Doncs per qu'er mos cant auzitz 
Si no l platz que m perdones? 
Per que? per so que l pregues 
Que s vengues
De mi; quar m'avenc un dia
Que bauzia
Ni no-fes,
Ni pregar d'autra m plagues
Tan que m tolgues
Leis: don tanh que si' aunitz,
Quar mal ai sos dos grazitz.

Qu'enaissi for'ieu gueritz, 
S'ela tan s'umilies
Que vengamen n'entendes.
Pos apres
Vis co mos dans me castia,
Si l plazia,
Qu'aissi es.
E quar anc fi re que l pes
M'es tan mal pres,
Qu'en lieis ai mans bes complitz
Perdutz, e sai son traïtz.

Q'una fals'enganairitz,
On beutat mala nasques, 
Me fes falhir tan, qu'ades 
Me pendes
Cilh que de nient m'avia
Mes en via
De totz bes.
Pero s'om totz cels agues
Mortz qu'an mespres,
E noi fos capdels e guitz
Merces, mans n'agr'om delitz.

Doncs tot serai tant arditz,
Q'umils, mas juntas, cofes,
L'irai pregar à sos pes 
Que m dones
Don que m perdon'o m'aucia,
Be m plairia
M'aucies:
Mas ieu non cre qu'ilh fezes
Re qu'ieu volgues,
Ans sai qu'es seu lo cauzitz.
Qu'ieu moir' o viva marritz.

Pero no m soi tan partitz 
De joi, ni dira tan pres,
Qu'ieu no sofris e senhes,
Si m mostres
So sen e sa cortezia.
Be m'auria
Sobrepres,
Si'l sieu humil cors cortes,
Francs, gent apres,
De jois e d'amor noiritz,
M'era de perdon aizitz.

Al senhor cui Peiteus es 
Man que noill pes 
D'un no qu'es per me auzitz
Que val mil ocs afortitz.


2701, 3794, 7226, 7614, 7698, M.

Tant ai sufert longuamen greu afan
Que, s'estes mais que no m'aperceubes
Morir pogra tost e leu si m volgues,
Qu'à la bella non prezera dolors,
En cui mala fo beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge.
E pos no l platz segrai altre viatge;
Qu'à lieis non cal, ni cre que s tenh'à dan
De perdre mi ni'l bels ditz de mon can.

Pero tal res ten hom vil qu'es prezan,
E tal ren pert que dis que l'es ben pres,
Que pois li fai sofracha mens de bes:
Mas de midons es tan gran sa ricors,
Que re no s te si m pert ni m vir aillors.
Donc be fis ieu otracujat folatge,
Quar percassiei ma mort e mon damnatge
Per mon fol cor, que m fes dir en cantan
So don degra gent cubrir mon talan.

E pos mon cor e mei olh trahit m'an,
E ma mala domn' e ma bona fes,
Si que cascus m'agra mort si pogues,
Clamar m'en dei com de mals bailidors.
E li miei olhs mensongier, traïdors,
No creirai mais ni fiansa ses gatge:
Quar cel es fols que fai fol vassalatge,
E fols qui vol aver à son coman
Tot so que ve plazen e ben estan.

Meravilh me, pos ab midons es tan
Pretz e valors, rics fatz e ditz cortes,
Com pot esser que noi sia merces;
E m meravilh, de lieis on es honors,
Jois e jovens, que non i si' amors:
E m meravilh de domna d'aut paratge,
Pros e gentil, qu'es de mal senhoratge;
Ni com pot far contra sa valor tan,
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso m'ai meravilha gran:
E pos li platz que no se cami'en res
No m tenra mais enfrenat sos mal fres,
Qu'eras m'en part, si tot s'es desonors;
Et agra m'ops que fos del maltrag sors.
E pos li platz qu'alhors vir mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge;
E m lais trobar domna ses cor truan;
Qu'ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, si l plagues,
Mais qu'ab autra que mais de be m fezes;
E pois li platz à tal vau per socors
Don me venon al cor plazens doussors.
Bell'es e pros, franca, d'umil estatge;
Et a m mandat per un cortes messatge,
Q'un pauc auzel sus mon punh que no s'an
Am mais qu'al cel una grua volan.

Mon Santongier man e mon Sobre-gatge
Qu'ar ai comprat gran sen ab gran folatge;
E sai del ben e del mal d'amor tan,
Que jamais jorn no m'aucirai pregan.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan


Secondo la lezione di E con le varianti di M.

Gaucelm Faidit.

Anc nom parti de solatz ni de chan 
per desconort ni per mal quem vengues, 
c'ab bel semblan ai tengut mon cor pres 
c'anc non poc hom saber ma malanansa; 
donx s' ieu agues en mon cor alegransa, 
be saubra far gaug a la bona gen, 
pos tan gen sai cubrir mon pensamen. 
E pos tan gen sai cubrir mon afan, 
ja nos n'esfors lauzengers malapres
quem tengon dan ni conoscon los bes 
qu'ieu ai d'amor ni la gran benanansa; 
e s'ab midons puesc trobar acordansa, 
tan ai estat de vezer son cors gen, 
fara merce c'autre ioi non aten.
E vos, amors, que m'aves promes tan 
vostre secors, eraus en sovengues, 
anatz a leis et an ab vos merces,
et ieu irai lai en vostra fizansa; 
e s'elam fai amistat ni m'enansa, 
vos e merces n'auratz grat solamen 
apres midons qu'a en vos mandamen.
A vostre secors non aten ni deman 
mas sol de lieis s'ieu aver la pogues, 
quar anc no vi dona tan bem plagues 
et ai estat en Ongri' ez en Fransa, 
e sim dones damaizela Costansa, 
totz mos volers non paceral talen 
qu'ieu ai de liei cui am tan finamen.
Car meils me vai que a Pestre Joan, 
quar mi membra de leis qui m'a conques, 
c'ab pretz onrat et ab bels digz cortes 
mi dona joi em promet benanansa 
per tal que fos en pretz et en onransa, 
c'apres lo joi me vengues l'onramen, 
tug poiraun dir: veus l'amador jauzen.
Chanso, vai t'en dreit per Monelian 
a Monferran e dim al pros marques 
qu'en breu veirai lui el comte de Bles, 
quar totz los faitz son de bela semblansa; 
e diguas lim leialmen ses duptansa
que mos conortz mi rete sai tan gen, 
perqu'ieu estauc que nols vei plus soven.

(N. E. Lo mismo que antes. Omito los números o variantes.)

non p. qem venges q' anc doncs - ages a mon saupra cobrir cobrir
lauzengiers qem tenga d. n. conosca q' ieu puesch qautre socors - araus en sovenges anas - e an am fiansa e s'ellam merses qa Autre socors leis - poges qar - donna - plages e - Ongria qar s. d. damisa e C. tot - passeral - q - leis Qar mieills - qe a Preste Joan qan mi menbra - qe m' conqes q' ab p. honrat - bells ditz me qe - e en q'apres - venges tut poiran Chanzos en Monferrat - pro q' en qar tut lor fach - bella qe - reten perq' - q' ieu.

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan 2


dimarts, 5 de desembre del 2023

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Gaucelm Faidit.


Moutas sazos es hom plus volontos

De so don mals e dans li deu venir 

Que de son ben, e vuelh o per me dir,

Car ieu meteys m' anei metre cochos

En tal poder, don era m vau planhen,

Que m fai languir e sospirar soven, 

E, quant ieu cug be n' aver, ieu n' ai dan,

E torn atras quan cug anar enan.


Be m' an trahit siey belh huelh amoros 

E sos gens cors que s sap tan gen garnir,

Sos doutz parlars ab son bel aculhir, 

Sos gais solatz, sos avinens respos; 

Mala vi anc sa gran beutat valen, 

Don miels cugei aver mon cor jauzen; 

Mas era vau planhen e sospiran, 

E no m' i val merces, quan la deman. 


Anc no cugei qu'en nulha dona fos 

Tan grans beutatz qu'en fos merces a dir, 

C'on plus li clam merce, no m denh auzir, 

Ans n' a son cor ades plus ergulhos, 

Per que mos malz me vai ades creissen, 

Et es mi piegz, si m sal Dieus, per un cen, 

Per lieys, car re n' y a de malestan

Que per lo mal qu' ieu n' ai, ni per l' afan.


Lo mals qu' ieu trac me fora belhs e bos, 

Belha dona, sol qu' el pogues sofrir; 

Car ses afan no s pot hom enriquir 

De nulh afar que sia cabalos; 

E so que hom conquer ab gran turmen, 

Ten hom plus car e plus celat e gen,

Que so que a tot jorn a son talan, 

Car leu despen qui de leu a gazan.


De so don plus cugei esser joyos 

Suy plus iratz, e n' ai mais de cossir; 

Per qu' om no s deu per gaug trop esjauzir, 

Ni per ira trop esser angoissos:

Mas ieu non puesc ges esser d' aital sen; 

Qu' ieu m' alegrei trop al comensamen, 

Dona, per vos, mas ara 'n vau ploran 

Cum hom marrit que re no sap on s' an.


S'a ma dona plaguesson mas chansos 

Ni mos preiars, mout m' estera plus gen; 

Car ja enans non aurai bon talen

De nulha re, ni puesc far belh semblan,

Tro que de lieys aya so que deman.

___


Razon e mandamen

Ai de lieys, on m' aten 

De far guaya chanso; 

Doncx, pus ilh m' en somo, 

Ben cove derenan 

Qu' ieu m' alegr' en chantan 

Mielhs que far no solia; 

Qu' eras conosc e sai

Que mos enans li plai; 

Qu'en franca senhoria 

Ai mes mon cor e me; 

Pero tanh e cove, 

Pus que senher fai be 

A son bon servidor, 

Que s' en melhur' e cresca sa valor.


Qui don de senhor pren,

Non es ges avinen

Qu'el fassa mespreizo 

Vas lui, ses ochaizo; 

Ni non es benestan, 

Si pueys li quier son dan 

Ni so que non deuria: 

E pus dona tan fai 

Qu'a son amic s' atrai, 

E l' us en l' autre fia, 

Non sai don pueys lur ve 

Que l' us l' autre malme; 

Mas tan sai ieu e cre

Que celh a mais d' amor 

Que mielhs ama, e rete mais d' onor.


En aisso fan non sen 

Li drut, mon escien; 

E qui 'n jutja razo

Es anta senes pro; 

Qu' ades on mais auran 

D'amor, miels preyaran 

Sai e lai quascun dia; 

E, per aquest assai, 

Bayssa amor e deschai 

E leials drudaria; 

Quar, per un que s capte

Vas amor e vas se 

Leialmen, ni rete 

D' aquestz aips lo melhor,

En veiretz mainz que l' an per sordeyor.


Drutz qu' ama falsamen 

Deu, per dreg jutjamen, 

Aver fals guizardo;

Mas a vos m' enrazo, 

Bona domna, d' aitan

Qu'en mi non a engan

Contra vos ni bauzia;

E si m donavatz jai 

Segon lo cor qu' ieu n' ai, 

Ja res pus no us querria; 

Que d' aitan bona fe 

Cum anc hom amet re, 

Vos am, e no m recre 

Per mal ni per dolor,

Tan vos ai cor de leial amador!


Domna, lo cor e 'l sen

E 'ls huels e 'l pessamen 

Ai en vostra preizo, 

E non truep guerizo 

Mas solamen d' aitan, 

Quan vos estau denan, 

Adoncs me par qu' ieu sia 

L' om el mon cui miels vai; 

E, quan me part de lai, 

Ven m' ira e feunia 

Que m lassa 'l cor e m te: 

Mas pueis, quan mi sove 

De vos, cui jois mante, 

Oblit l' ira maior, 

E torn mon cor en joi et en doussor.


Belhs Desirs, mout mi plai

Del vostre gent cors gai, 

Quar pueia quascun dia 

En honor et en be, 

Que quascus hom que us ve

Vos enans' e us mante, 

Que de gaug e d' amor 

Son vostre dig, e 'l fach son de lauzor. 

___


Tot me cugiei de chanson far soffrir

Er ab l' ivern tro ves calenda maya;

Mas era vei que no m' en puesc giquir 

Per ma razo que tot jorn es pus gaya, 

E per joy qu' ai de mon Plus Avinen 

E de son pretz qu' ades puei' e s' enansa; 

Qu' ara sai ieu e conosc ses duptansa, 

Que deu esser plus gaia ma chansos

Quar vol ni'l platz que sos belhs noms hi fos.


Ves ma domna soplei totas sazos 

Que m nafret gen el cor, ses colp de lansa, 

D'un dous esgart, ab sos huelhs amoros, 

Lo jorn que m det sa joia e sa coinhtansa; 

Aquel esgartz m' intret tan dolsamen

Al cor que tot lo m reven e m' apaya, 

Et ab sos huelhs m' a fait cortesa playa; 

Ilh m' en saup pueis cortezamen guarir,

Per que lo y dei conoisser e grazir. 


En amor son fermat tuit mei cossir, 

Si qu'en ren al no ai poder qu' els retraia, 

Qu' ieu no sui faitz mas per far e per dir 

Mi dons tot so que 'l sia bon ni 'l playa;

Qu'ades l' acli e grans merces li ren, 

Ab bona fe et ab humil semblansa, 

E grazic li lo joy e l' alegransa 

Que m det tam ferm que no romp ni descos;

Per qu' ieu estauc alegres e joyos.


Nulhs hom no pot, ses amor, far que pros,

Si no i enten o no i a sa esperansa,

Qu'el joys d' amor es tan fis e tan bos, 

Qu' encontra lieys non es mais benenansa;

Que per amor ten hom son cor plus gen,

Si 'n val hom mais e n' esfors' e n' assaya

D'aver bon pretz e de valor veraya;

Si 'n vol hom mais cavalcar e garnir

E far que pros e donar e servir.


Ja ma dona non cuig de lieys me vir

Ni altr' amors ja li m tolha ni m' aya, 

C'on plus esgart autra domna ni mir

Non ai poder que ja de lieys m' estraya; 

Per merce 'l clam e per essenhamen,

Aia de mi cossir et remenbransa, 

E quar no m ve no s' o tenh' a pezensa (pezansa); 

Qu' ieu n' estau tan pessius e cossiros

Qu'ades hi tenh los huelhs del cor amdos. 

___


Chant e deport, joy, domney e solatz,

Ensenhamen, largueza e cortezia,

Honor e pretz e leyal drudaria

An si baissat engans e malvestatz

Qu'a pauc d' ira no m suy desesperatz;

Car, entre cent domnas e preyadors,

Non a una ni us que be s captenha

De ben amar, qu' a doas partz no s fenha,

Ni sapcha dir qu' es devengud' amors;

Gardatz cum es abayssada valors!


Quar drutz hi a e domnas, si 'n parlatz, 

Que s fenheran e diran tota via 

Que 'l son leyal et amon ses bauzia; 

E pueys quascus es cubertz e celatz, 

E tricharan say e lay, vas totz latz; 

E las domnas, on plus an preyadors, 

On plus cuian qu' om a pretz lur o tenha. 

Mas aitals joys, cum cove, lur en venha;

Qu'a cascuna es anta e deshonors, 

Pus a un drutz, que pueys desrey' alhors.


Aissi cum es miels en domna beutatz,

Gens acuillirs et avinens coindia,

E gens parlars, pretz e doussa paria,

Aissi deu miels gardar sas voluntatz;

Que ren no val cors de doas meitatz

Ni non es fis, pueys hi a vaira colors,

Quar una amors sola tanh la destrenha:

Non dic ieu ges qu' a domna descovenha,

S' om la preia, ni a entendedors,

Mas non deu ges en dos luecs far secors.


Tan quan renhet leyalmen amistatz, 

Fo lo segles bos e ses vilania;

E pus amors tornet en leujaria,

Fo joys cazutz e jovens abayssatz;

Per qu' ieu meteys, si dir vuelh las vertatz,

Ai tant apres dels fais drutz trichadors

Que non es dregz que jamais en revenha,

Quar ves amor dis anc falsa entresenha,

Cum si m' agues mal faich, fugi de cors,

Quan m' ac levat et enansat e sors.


E s' il plagues qu' ab bels plazers honratz

Mi retengues en leyal senhoria,

E s' afranques, pus en als s' umilia,

E m perdones, aisi for' afinatz

Ves lieys, cum l' aurs s' afina en la fornatz;

E no m nogues paratges ni ricors,

Quar si elha m tra del mal, ni far o denha,

Aissi 'l serai fis, ses falsa entresenha,

Cum fo 'l leos a 'N Golfier de las Tors,

Quan l' ac estort de sos guerriers peyors.


Ha! s' aquest tortz, domna, m fos perdonatz,

Passad' agra la mar part Lombardia;

Mas ges non puesc far leyal romavia,

Si en abans non era adrechuratz.

Sol per aisso devetz voler la patz,

E car merces es ab vos e ricors,

An ma chansos, e res non la retenha,

Preyar vas vos francamen que us sovenha

Que a franc cor tanh franqueza e doussors,

E Dieus perdona als bos perdonadors.


Na Maria, tant es la grans valors

Qu'en vos estai, bona domna, e renha,

Que m meravill que nuills cors la sostenha,

E quascun jorn creissetz als trobadors

Avinens faitz, don crescan las lauzors.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...