Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lemozi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lemozi. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

2701, 698.

Gaucelm Faidit fo d'un borc que a nom Uzercha, qu'es en l'avescat de Lemozi. Fils fo d'un borzes: e cantava piegz d'ome del mon, e fes mot bos sos e bonas cansos. E fes se joglar per so car ac perdut tot son aver à joc de datz. Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. Mot fon lonc temps desastrucs de dos e d'onor à penre, que plus de 20 ans anet per lo mon qu'el ni sas cansos no foro grazitz ni volgutz. E pres molher una soudadeira que menet ab si per cortz, que avia nom Guilhelma Monja. Fort fo bella et ensenhada; et esdevenc si grossa e grassa com era el. E fo d'un ric borc que a nom Alest, della marca de Proensa, della seingnoria d'en Bernart d'Anduza. 
E messier Bonifassi, marques de Monferrat mes lo en aver et en raubas, et en gran pres lui e sas cansos.
Vos avetz auzit qui fon Gaucelm Faidit, ni com venc ni estet. Mas el ac tan de cor que se enamoret de madona Maria de Ventadorn, de la meillor domna e de la plus avinens que fos en aquela sazo, e d'ela fazia sas cansos. E la pregava en cantan, et en cantan prezicava e lauzava sa gran valor: et ela lo sufria per lo pretz que li donava. Et enaissi duret lur amor be sept ans, que anc non ac plazer endreg d'amor. E si venc un dia en Gaucelm denan sa dona, e dis li o ela l faria plazer endreg d'amor, o ela lo perdria; e serquaria dona don li venria grand be d'amor. E pres comiat d'ela iradamen. E madona na Maria mandet per una dona que avia nom madona Audiart de Malamort, que era bela e gentil, e dis li tot lo fag d'en Gaucelm e de si; e que la degues cosselhar co respondera à 'n Gaucelm, ni co l poiria retener ses far amor à lui. Et ela dis que no la cosselharia del laisar ni del retener; mas ela l faria partir de s'amor que no s'en rancuraria ni seria sos enemicx. E madona na Maria fo molt alegra cant auzi aisso, e preguet li mot que o complis. Madona n'Audiartz s'en anet; e pres un messatge cortes, e mandet dizen à 'n Gaucelm que ames may un petit auzel él punh, que una grua volan él cel. 
Gaucelm, cant auzi aquel man, montet à caval e anet s'en à madona n'Audiart; et ela l receup mot amorozamen. E el li demandet per que ela li avia mandat del pauc auzel e de la grua. Et ela l dis que mot avia gran piatat de lui, car savia que el amava e non era amat: mas car l'avetz montat son pretz, e sapiatz qu'ela es la grua; e ieu soi lo petit auzel que vos tenetz él punh, per far e per dir totz vostres comans. E sabes be que ieu soi gentils e auta de riqueza, e jove d'ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. E anc mais no dei ni promis, ni enganiei ni fui enganada; e ai gran voluntat de valer e de esser amada, per que ieu gazanh pretz e lauzor. E sai que vos etz cel per cui o puesc tot aver; e ieu sui cela que o puesc tot gazardonar. E vuelh vos per amador; e fas vos don de mi e de m'amor, ab tals covens que vos prengas comiat de madona Maria; e que fassatz una canso rancuran d'ela cortezamen, e digas, que pus no vol segre autra via, que vos aves trobada autra dona, franca e gentil, que vos amarà. E can Gaucelm auzí los plazers plazens que l dizia, e ves los amoros semblans que l mostrava e'ls precs que l fazia, e car era tan bela, fo sobrepres d'amor que no saup on se fon. E can fo reconogut, e el li redet grans gracias aitan con poc ni saup, com fera tot so qu'ela li comandaria; e s partiria de s'amor de madona Maria e metria tot son cor en ela. E aquesta promessios fes laús à l'autre.
Gaucelm s'en anet ples de joia; e penset de far chanso que fos entenduda que partit se era de madona Maria, e que autra ne avia atrobada que l'avia retengut; e la canso dis:
Tant ai sufert longamen greu afan.
Aquesta canso saup na Maria, e alegret s'en mot; e madona n'Audiart atressi, car conoc qu'el avia partit son cor e son chant de madona Maria, car avia crezudas las falsas promessas de lieis per aquesta canso. E à cap d'una sazo Gaucelm Faidit anet vezer madona n'Audiart ab gran alegrier, com sel que esperava intrar en cambra mantenen: et ela l receup fort. En Gaucelm fo à sos pes e dis qu'el avia fag son comandamen, e com el avia mudat son cor en ela; e qu'ela li fazes los plazers qu'ela li avia promes, e que fos meritz de so que avia fag per ela. Madona n'Audiart li dis: que vos es trop valens e trop prezatz, e que non es dona él mon que no s degues tener per pagada de sa amor; car vos es paire de valor. E ayso que vos promezi non o fi per voluntat de vos amar per amors; mas per vos traire de preso on vos eras, e de aquela fola esperansa que vos a tengut pus de VII ans. E car sabia la voluntat de madona na Maria, car ieu sabia que res de vostres volers no vos atendera: car ieu serai vos amiga e bevolens é tot can comandares ses mal estar. Gaucelm auzi ayso e fo tristz e marritz; e comensa clamar merce à la dona, qu'ela no l'aucizes ni l traïs, ni l'enganes. Ela l dis qu'ela no lo aussiria ni enganaria, ans vos ay trag d'enguan e de mort. Can vi que no valia clamar merce, anet s'en com hom marritz, car vi qu'enaissi era enganatz; car se era partitz de madona Maria, e so que l'avia promes o avia fag per engan. E pesset que tornes merce clamar à madona Maria, e fes aquesta canso que dis:
No m'alegra chans ni critz
D'auzelh mon felh cor engres.
mas per chansos ni per res del mon non poc trobar perdo, ni foro auzitz sos precs.
Can Gaucelm fo partitz de madona Maria per madona Audiart, aysi com avetz auzit, el estet lonc tems marritz per lo engan que ac pres. 
Mas madona Maria Garida d'Albusso, molher d'en Raynaut vescoms d'Albusso, lo fey alegrar e chantar; que l dis tans de plazers eill mostret tant d'amoros semblans, per qu'el s'enamoret d'ela e la preguet d'amor. Et ela, per so qu'el la mezes en pretz et en valor, si receup sos precs, e ill promes de far plazer d'amor. Longamen durero los precs d'en Gaucelm, mot la lauzet à son poder: et ela, com se fos cauza qu'ela no s'alegres de la lauzors qu'el fazia d'ela, no l'avia nulh amor ni nulh semblan no li fez. Mas una vez, can prenia comiat d'ela, el li bayset lo col; et ela luy sofri amorozamen, don el visquet ab gran alegrier per aquel plazer. Mas ela amava'n Uc de la Signa, qu'era filh d'en Uc lo Brun coms de la Marcha, et era mot amic de Gaucelm. La dona si estava al castel del Busso, on ela no podia vezer n Uc de la Signa ni far negu plaze (plazer); per que ela se fes malauta de mort, et vodet se ad anar à Nostra Dona de Rocamador. E mandet dire à'n Ugo de la Signa que vengues à Uzercha, en un borc on estava en Gaucelm Faidit, e que vengues à furt, e que descavalgues à l'alberc d'en Gaucelm; et ela venria aqui e l faria plazer d'amor: et assignet li lo jorn que vengues. Can n Ugo o auzi fo molt alegres, e venc s'en lai al dia mandat; e desmontet en l'alberc d'en Gaucelm: e la molher d'en G. can lo vi lo receup ab gran alegrier. E la dona venc e desmontet en l'alberc, e trobet n Uc rescost en la cambra on ela devia jazer. Et ela can l'ac trobat fo molt alegra e estec dos jorns aqui; e pueys s'en anet à Rocamador. Et el atendet la aqui tro que venc; e pueys estero aqui autres dos jorns can fo venguda: e cada nueg jazian ensems ab gran joi. E non tardet gayre can s'en foro tornatz qu'en Gaucelm venc, e sa molher contet li tot lo fag. Can Gaucelm o auzit per pauc no morí de dol, car crezia que non ames autre may lui; e car l'avia colgat en son lieg fo ne plus dolens. Don fe per aquesta razo una mala canso que di:
S'anc negus hom per aver fin coratge.
Ayso es la derreira qu'el fe.

Uzerche, Uzercha



2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ai auzit que s'esbaudeja
Per amor en son lenguatge;
E m fai si morir d'enveja,
Quar leis cui desir
No vei ni remir,
Ni no m volc ogan auzir.
Pero del dous can
Qu'il e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge;
E vau conortan
Mon cor en cantan,
So qu'ieu no cugei far ogan.

Empero nul alegratge
No m dona res quez ieu veja:
Per qu'ieu penei mon folatge.
Et es dreg qu'aissi m'esteja; 
E deu m'avenir,
Quar per fol cossir
Laissiei mon joi à cauzir,
Don soi en afan
E n'ai ira tan:
E conosc en mon coratge,
Qu'ai estat un an
Que non aic joi gran
Ni re que m vengues à talan.

E si tot plang mon damnatge,
Mon cor aclin' e sopleja
Vas lieis quez a senhoratge.
E mi be tanh qu'esser deja,
Qu'anc no m poc plus dir,
Quan venc al partir,
Mas sa cara l vi cobrir,
Em dic sospiran
A dieu vos coman.
E quan pens en mon coratge
L'amor e'l semblan,
A pauc en ploran
No m'auci quar noill sui denan.

Midons, qu'a mon cor en gatge,
Prec, si com cel que merceja, 
Que no m'aia cor volatge
Ni fals lauzengier no creja
De mi, ni s'albir
Que vas autra m vir:
Que per bona fe sospir
E l'am ses engan
E ses cor truan:
Qu'ieu non ai ges tal coratge
Com li fals drutz an,
Que van galian;
Per qu'amors torna en soan.

Anc no falsiei mon visatge
Vas lieis cui mos cors s'autreja,
Pos l'agui fait homenatge;
E non ai cor que recreja
Ja del seu servir. 
Cui qu'enoi ni tir
Seus soi, e no m posc giquir
De lieis tan ni quan,
Qu'autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu'ieu volha tan:
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.
Canso de te fatz messatge;
E vai ades e d'espleja
Lai on jois a son estatge, 
A midons que tan me greja; 
E poiras li dir
Qu'ieu mor de dezir.
E s'ilh te denh' acuillir, 
Vai li remenbran,
E no t'an tarzan 
Lo consirier e'l coratge,
E l'amor tan gran
Don mor deziran,
Quar no la remir en baizan.

Na Maria tan
Avetz de pretz gran,
Per que son tug d'agradatge
Mei ditz e mei can,
Per la lauzor gran
Quez ieu dic de vos en cantan.

2701, 7225-6, 7698, M. 

Non alegra cant ni critz
D'auzels mon fel cor engres;
Ni no sai per que cantes
Ni perdes
Mos ditz, quar be los perdria
S'ieu dizia
Que m valgues
Ab midons precs ni merces:
Quar no s tanh ges
Que per mil sia queritz
Perdo, tan li soi fallitz.

Doncs per qu'er mos cant auzitz 
Si no l platz que m perdones? 
Per que? per so que l pregues 
Que s vengues
De mi; quar m'avenc un dia
Que bauzia
Ni no-fes,
Ni pregar d'autra m plagues
Tan que m tolgues
Leis: don tanh que si' aunitz,
Quar mal ai sos dos grazitz.

Qu'enaissi for'ieu gueritz, 
S'ela tan s'umilies
Que vengamen n'entendes.
Pos apres
Vis co mos dans me castia,
Si l plazia,
Qu'aissi es.
E quar anc fi re que l pes
M'es tan mal pres,
Qu'en lieis ai mans bes complitz
Perdutz, e sai son traïtz.

Q'una fals'enganairitz,
On beutat mala nasques, 
Me fes falhir tan, qu'ades 
Me pendes
Cilh que de nient m'avia
Mes en via
De totz bes.
Pero s'om totz cels agues
Mortz qu'an mespres,
E noi fos capdels e guitz
Merces, mans n'agr'om delitz.

Doncs tot serai tant arditz,
Q'umils, mas juntas, cofes,
L'irai pregar à sos pes 
Que m dones
Don que m perdon'o m'aucia,
Be m plairia
M'aucies:
Mas ieu non cre qu'ilh fezes
Re qu'ieu volgues,
Ans sai qu'es seu lo cauzitz.
Qu'ieu moir' o viva marritz.

Pero no m soi tan partitz 
De joi, ni dira tan pres,
Qu'ieu no sofris e senhes,
Si m mostres
So sen e sa cortezia.
Be m'auria
Sobrepres,
Si'l sieu humil cors cortes,
Francs, gent apres,
De jois e d'amor noiritz,
M'era de perdon aizitz.

Al senhor cui Peiteus es 
Man que noill pes 
D'un no qu'es per me auzitz
Que val mil ocs afortitz.


2701, 3794, 7226, 7614, 7698, M.

Tant ai sufert longuamen greu afan
Que, s'estes mais que no m'aperceubes
Morir pogra tost e leu si m volgues,
Qu'à la bella non prezera dolors,
En cui mala fo beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge.
E pos no l platz segrai altre viatge;
Qu'à lieis non cal, ni cre que s tenh'à dan
De perdre mi ni'l bels ditz de mon can.

Pero tal res ten hom vil qu'es prezan,
E tal ren pert que dis que l'es ben pres,
Que pois li fai sofracha mens de bes:
Mas de midons es tan gran sa ricors,
Que re no s te si m pert ni m vir aillors.
Donc be fis ieu otracujat folatge,
Quar percassiei ma mort e mon damnatge
Per mon fol cor, que m fes dir en cantan
So don degra gent cubrir mon talan.

E pos mon cor e mei olh trahit m'an,
E ma mala domn' e ma bona fes,
Si que cascus m'agra mort si pogues,
Clamar m'en dei com de mals bailidors.
E li miei olhs mensongier, traïdors,
No creirai mais ni fiansa ses gatge:
Quar cel es fols que fai fol vassalatge,
E fols qui vol aver à son coman
Tot so que ve plazen e ben estan.

Meravilh me, pos ab midons es tan
Pretz e valors, rics fatz e ditz cortes,
Com pot esser que noi sia merces;
E m meravilh, de lieis on es honors,
Jois e jovens, que non i si' amors:
E m meravilh de domna d'aut paratge,
Pros e gentil, qu'es de mal senhoratge;
Ni com pot far contra sa valor tan,
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso m'ai meravilha gran:
E pos li platz que no se cami'en res
No m tenra mais enfrenat sos mal fres,
Qu'eras m'en part, si tot s'es desonors;
Et agra m'ops que fos del maltrag sors.
E pos li platz qu'alhors vir mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge;
E m lais trobar domna ses cor truan;
Qu'ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, si l plagues,
Mais qu'ab autra que mais de be m fezes;
E pois li platz à tal vau per socors
Don me venon al cor plazens doussors.
Bell'es e pros, franca, d'umil estatge;
Et a m mandat per un cortes messatge,
Q'un pauc auzel sus mon punh que no s'an
Am mais qu'al cel una grua volan.

Mon Santongier man e mon Sobre-gatge
Qu'ar ai comprat gran sen ab gran folatge;
E sai del ben e del mal d'amor tan,
Que jamais jorn no m'aucirai pregan.

dijous, 1 d’octubre del 2026

7. Guglielmo, conte di Poitiers, Pos de chantar m'es pres talens,

7. Guglielmo, conte di Poitiers. *

Secondo il testo ricostituito dal Bartsch (Chrestomathie provençale, Elberfeld, 1880, p. 32).

Guglielmo, conte di Poitiers, Pos de chantar m'es pres talens,

Pos de chantar m'es pres talens,
farai un vers don sui dolens;
no serai mais obediens
en Peitau ni en Lemozi. 
Qu'era m'en irai en eissill, 
en guerra laissarai mo fill, 
en gran paor et en perill, 
e faran li mal sei vezi.
Lo departirs m'es aitan greus
en garda lais Folco d'Angeus 
tota la terr' e son cozi.
Si Folcos d'Angeus nol socor 
el reis de cui eu tenc m'onor, 
faran li mal tuit li pluzor 
felon Gascon et Angevi.
Si ben non es savis e pros,
quant eu serai partiz de vos,
viaz l'auran tornat en jos,
car lo veiran jove mesqui.
Merce clam a mon compaigno,
s'anc li fi tort, que lom perdo,
et el prec ne Jezu del tro
en romans et en son lati.
De proeza e de joi fui,
mas ara partem ambedui,
et eu irai m'en a celui
on tuit peccador troban fi.
Mout ai estat coindes e gais,
mas nostre seigner nol vol mais;
ar non posc plus soffrir lo fais,
tan sui apropchaz de la fi.
Tot ai guerpit quant amar soill,
cavalaria et orgoill,
e pos Deu plaz, tot o acoill
e prec li quem reteng' ab si.
Toz mos amics prec a la mort
queil vengan tuit e m'onren fort, (que il)
qu'eu ai avut joi e deport
loing e pres et en mon aizi.
Aissi guerpisc joi e deport
e vair' e gris e sembeli.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (Les biographies des troubadours, Toulouse, Privat, 1885, p. 6): Lo Coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon, e dels majors trichadors de dompnas, e bons cavalliers d'armas e larcs de dompnejar. e saup ben trobar e cantar, & anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d'Englaterra, maire del rei jove, e d'en Richart, e del comte Jaufre de Bretaingna.   

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Pièces sur les croisades.

Pièces sur les croisades.


I.


Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers don sui dolens;

Non serai mais obediens

De Peytau ni de Lemozi.


Ieu m' en anarai en eyssilh;

Laissarai en guerra mon filh,

En gran paor et en perilh;

E faran li mal siey vezi.


Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus,

En garda de Falco d' Angieus

Lais ma terra e son cozi.


Si Falco d' Angieus no 'lh secor

E 'l reys de cui ieu tenc m' onor,

Mal li faran tug li pluzor

Qu' el veyran jovenet meschi.


Si molt non es savis e pros,

Quant ieu serai partit de vos,

Tost l' auran abayssat en jos

Fello Guasco et Angevi.


De proeza e de valor fui,

Mais ara nos partem abdui;

Et ieu vauc m' en lay a selui

On merce clamon pelegri.


Aissi lais tot quant amar suelh,

Cavalairia et orguelh,

E vauc m' en lay, ses tot destuelh,

On li peccador penran fi.


Merce quier a mon companho,

S' and li fi tort, que lo m perdo,

Et ieu prec ne Jeshu del tro

Et en romans et en lati.


Mout ai estat cuendes e gais,

Mas nostre seingner no 'l vol mais;

Ar non posc plus soffrir lo fais,

Tant soi apropchatz de la fi.


Totz mos amicx prec a la mort

Qu' il vengan tuit al meu conort,

Qu' ancse amey joi e deport

Luenh de me et en mon aizi.


Aissi guerpisc joy et deport

E var e gris e sembeli.


Comte de Poitiers.

//

Index.

II, senhors per los nostres peccatz

III, En honor del Paire en cui es

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

X, Ara parra qual seran enveios

XI, Per pauc de chantar no me lays,

XII, Si m laissava de chantar

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XV, Lo senher que formet lo tro

XVI, Baros Ihesus qu' en crotz fon mes

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XX, Tornatz es en pauc de valor

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXIII, El temps quan vey cazer fuelhas e flors,

XXIV, Qui vol aver complida amistansa

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens


Pièces sur les croisades. I. Pus de chantar m' es pres talens, (+ Index)

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Pièces sur les croisades.


I.


Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers don sui dolens;

Non serai mais obediens

De Peytau ni de Lemozi.


Ieu m' en anarai en eyssilh;

Laissarai en guerra mon filh,

En gran paor et en perilh;

E faran li mal siey vezi.


Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus,

En garda de Falco d' Angieus

Lais ma terra e son cozi.


Si Falco d' Angieus no 'lh secor

E 'l reys de cui ieu tenc m' onor,

Mal li faran tug li pluzor

Qu' el veyran jovenet meschi.


Si molt non es savis e pros,

Quant ieu serai partit de vos,

Tost l' auran abayssat en jos

Fello Guasco et Angevi.


De proeza e de valor fui,

Mais ara nos partem abdui;

Et ieu vauc m' en lay a selui

On merce clamon pelegri.


Aissi lais tot quant amar suelh,

Cavalairia et orguelh,

E vauc m' en lay, ses tot destuelh,

On li peccador penran fi.


Merce quier a mon companho,

S' and li fi tort, que lo m perdo,

Et ieu prec ne Jeshu del tro

Et en romans et en lati.


Mout ai estat cuendes e gais,

Mas nostre seingner no 'l vol mais;

Ar non posc plus soffrir lo fais,

Tant soi apropchatz de la fi.


Totz mos amicx prec a la mort

Qu' il vengan tuit al meu conort,

Qu' ancse amey joi e deport

Luenh de me et en mon aizi.


Aissi guerpisc joy et deport

E var e gris e sembeli.


Comte de Poitiers.

//

Index.

II, senhors per los nostres peccatz

III, En honor del Paire en cui es

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

X, Ara parra qual seran enveios

XI, Per pauc de chantar no me lays,

XII, Si m laissava de chantar

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XV, Lo senher que formet lo tro

XVI, Baros Ihesus qu' en crotz fon mes

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XX, Tornatz es en pauc de valor

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXIII, El temps quan vey cazer fuelhas e flors,

XXIV, Qui vol aver complida amistansa

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

Pièces sur les croisades. I. Pus de chantar m' es pres talens, (+ Index)

Pièces sur les croisades.


I.


Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers don sui dolens;

Non serai mais obediens

De Peytau ni de Lemozi.


Ieu m' en anarai en eyssilh;

Laissarai en guerra mon filh,

En gran paor et en perilh;

E faran li mal siey vezi.


Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus,

En garda de Falco d' Angieus

Lais ma terra e son cozi.


Si Falco d' Angieus no 'lh secor

E 'l reys de cui ieu tenc m' onor,

Mal li faran tug li pluzor

Qu' el veyran jovenet meschi.


Si molt non es savis e pros,

Quant ieu serai partit de vos,

Tost l' auran abayssat en jos

Fello Guasco et Angevi.


De proeza e de valor fui,

Mais ara nos partem abdui;

Et ieu vauc m' en lay a selui

On merce clamon pelegri.


Aissi lais tot quant amar suelh,

Cavalairia et orguelh,

E vauc m' en lay, ses tot destuelh,

On li peccador penran fi.


Merce quier a mon companho,

S' and li fi tort, que lo m perdo,

Et ieu prec ne Jeshu del tro

Et en romans et en lati.


Mout ai estat cuendes e gais,

Mas nostre seingner no 'l vol mais;

Ar non posc plus soffrir lo fais,

Tant soi apropchatz de la fi.


Totz mos amicx prec a la mort

Qu' il vengan tuit al meu conort,

Qu' ancse amey joi e deport

Luenh de me et en mon aizi.


Aissi guerpisc joy et deport

E var e gris e sembeli.


Comte de Poitiers.

//

Index.

II, senhors per los nostres peccatz

III, En honor del Paire en cui es

IV, Er nos sia capdelhs e guerentia

V, So qu' hom plus vol e don es plus cochos,

VI. Ara sai eu de pretz quals l' a plus gran

VII, Era nos sia guitz Lo vers dieus Iheus Critz,

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

X, Ara parra qual seran enveios

XI, Per pauc de chantar no me lays,

XII, Si m laissava de chantar

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIV, Aras pot hom conoisser e proar

XV, Lo senher que formet lo tro

XVI, Baros Ihesus qu' en crotz fon mes

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XIX, Totz hom qui ben comensa e ben fenis

XX, Tornatz es en pauc de valor

XXI, Emperaire, per mi mezeis,

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXIII, El temps quan vey cazer fuelhas e flors,

XXIV, Qui vol aver complida amistansa

XXV, Ab grans trebalhs et ab grans marrimens

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...