Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trobar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trobar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Deude de Pradas. En un sonet gai e leugier

Deude de Pradas.

Deude de Pradas

2701, 7225.

Deude de Pradas si fo de Rosergue, d'un borc que a nom Pradas, pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, de trobar. E saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian d'amor. Per que non avian sabor entre la gen, no foron cantadas.

2701, 3794, 7225-6, M.

En un sonet gai e leugier
Comens canso gai'e plazen,
Qu'estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon dezirier.
Dezir ai que m ve de plazer,
E'l plazer mou del bon esper,
E'l bon esper de joi novel,
E'l joi novel de tal castel
Qu'eu no volh dir, mas à rescos,
A cels cui amors ten joios.

Joios son ieu; et ai mestier
De far plazer à bona gen,
D'onrar joglars, d'amar joven,
De dar enans qu'om no mi quier;
E quan del tot non ai poder
Sivals que n'o faitz aparer.
Quant autrui sai que m sia bel
Adoncs fas d'autrui flor capel:
E soi cortes tengutz pels pros,

Enoios son li lauzengier
E'ls gelos, q'us no s'en defen;
Quar on plus vos faran parven
Queus amon de cor vertadier
Adoncs vos cujan decazer;
E pugnaran matin e ser
Com vostre joi se descapdel.
S'als no podon mouran cembel,
E seus voletz nous falh tensos:
Mas sufretz e venceres los.

Bel acollir e plazentier,
Olh amoros, esguart rizen,
Gai domnei ab motz d'avinen,
Fina beutat ab pretz entier
Me fan ma domna tan voler,
Que re no tenc autrui temer.
E qui s vol fenhedor m'apel,
Qu'en prezen tenc sotz mo mantel
Pros domna malgrat del gelos,
Ab plazer de mos companhos.

E pois no m podon mei guerrier 
Mermar ni tolre pensamen,
E tenc mon cor aitan jauzen,
No sai de que m leu cossirier.
Que midons sab aitan valer
Que quan se vol me pot aver,
Ja noi man letra ni sagel,
Ni m done cordon ni anel;
Mas denhe me dir: amics dos,
Aissi com vos m'avetz ai vos.

De ben amar non ai parier,
Ni trop amador de mon sen;
Quar qui plus ama finamen
De sidons ditz qu'il s'o enquier.
Ieu no l'ai ges; mas ilh per ver
A be me ses tot retener.
Mas ieu no m dolh de tal clavel,
Ans sent al cor un dous cairel
Don fin'amor m'es gazardos;
Qu'aisso m dona que tanh à dos.

De mo mal aip conosc en ver
Que bati ferr freg ab martel.
Folia fatz, quar i apel
Neguna res, mas que s'ieu fos
Aissi com solh tot en perdos.

Vai t'en canso, no t cal temer
Fol augur de cat ni d'auzel,
Tro sias denan Gui d'Uisel;
E di l: aissi m tramet à vos
Fol Cosselhs, quar es amoros.

Guiraudo lo Ros. A la mia fe, amors,

Guiraudo lo Ros.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier.



7225, 7698.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier. E venc en la cort de son seignor lo comte Anfos per servir. E fon cortes e ben cantans; et enamoret se della comtessa filla de son seignor: e l'amor qu'el ac en leis l'enseignet à trobar, e fetz mantas cansos.

Note. Ses chansons au nombre de six sont tendres et faciles, mais pleines de lieux communs d'amour.

// Raynouard : //

I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Arnaut de Maruelh, La franca captenensa

Arnaut de Maruelh.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

2701, 7225, 7614, 7698.

Arnaut de Maruelh fo de l'avescat de Peiragorc, d'un castel que a nom Maruelh, e fon clergue de paura generacio. E car no podia viure de las suas letras, anet per lo mon: e sabia trobar e s'entendia be. Et astre aduis lo à la cort de la comtessa de Burlas, que era filha del pros comte Ramon, molher del vescomte de Beders (Bezers) que avia nom Talhafer.
Aquel Arnaut cantava be e legia be romans: et era bels de persona, e la comtessa li fazia gran be e gran honor. Et el enamoret se d'ela, e d'ela fazia sas cansos; mas non las li auzava dire, ans dizia que autre las avia faitas. Mas amors lo forset tan que dis en una canso:
La Franca captenensa
Qu'ieu non posc oblidar.
et en aquesta canso il li descobri l'amor. E la comtessa non l'esquivet, ans entendet sos precs e los grazi; e l mes en arnes, e det li baudeza de trobar e de cantar d'ella. E fon onratz hom de cort. Don fe motas bonas cansos, lasquals cansos mostran que n'ac de grans bens e de grans mals.
Vos avetz auzit d'en Arnaut com s'enamoret de la vescomtessa de Bezers, filha del pros comte R., maire del vescomte de Bezers queil Frances auciron quan l'agron pres Carcassona; laquals vescomtessa era dicha de Burlas, per so qu'ela fon nada dins lo castel de Burlas. 
Mot amava Arnaut: don lo (rei' n) rei n' Anfos, que entendia en ela, s'aperceup que volia ela gran be ad Arnaut. El rei fo ne fort gilos e dolens, qu'an vit los semblans amoros qu'ela fazia az Arnaut, et auzic las bonas cansos qu'el fazia d'ela. Si la occaizonet d'Arnaut; e dis tan e tan li fes dire, qu'ela donet comiat ad Arnaut, e l vedet que mais no l fos denan ni mais cantes d'ela. Arnaut, quant auzi lo comiat, fo sobre totas dolors dolens; e si s'en parti com hom desesperatz de lieis e de sa cort. Et anet s'en à 'n Guillem de Monpeslier, qu'era sos amics e sos senhor, et estet gran temps ab lui. E lai plays e ploret, e lai fe aquesta canso que dis:
Mot eran dous miei cossir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

La franca captenensa
Qu'ieu non posc oblidar,
El dos ris e l'esgar,
El semblan queus vi far
Mi fan, domna valens
Melhor qu'ieu no sai dir,
Ins el cor suspirar:
E si per me nous vens
Merces e cauzimens,
Tem que m n'er à morir.

Ses gienh e ses falhensa
Vos am, e ses cor var
Al meils qu'om pot pessar. 
D'aitan nous aus forsar
Per vostres mandamens. 
Ai! domna cui dezir,
Si conoissetz nius par 
Que sia fallimens
Quar vos soi be volens,
Sufretz m'aquest fallir. (sufretz 'm) 

Non ai tan de plevensa, 
Ni posc razon trobar
Don m'aus asegurar 
Que ja m denhetz amar: 
Mas ditz mos ferm talens
Que poiri' avenir.
No m dei desesperar;
Que tals es pauc manens 
Que l fai asters e sens 
En gran ricor venir.

Domna, per gran temensa, 
Tan vos am eus ten car, 
Nous aus estiers pregar. 
Mas plus fai ad onrar 
Us paubres avinens, 
Quan sab honor grazir 
E'ls bes d'amor celar, 
Q'us rics desconoissens, 
Cui par que totas gens
Lo dejan obezir.

Tan etz de gran valensa, 
Queus am mais ab cor clar 
Ses pro merce clamar 
Qu'ab autra gazanhar. 
El vostr' ensenhamens, 
Pos no m'en posc partir, 
Fassaus humiliar
Si que vostre cors gens, 
Si no m val no m'azir.

D'onratz faitz avinens 
Del rei e d'autras gens 
Vos faitz à totz grazir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

Mot eran dous miei cossir
E ses tot marrimen,
Quan la bel' ab lo cors gen,
Humils, franqu' e de bon aire
Me dis de s'amor estraire
Don ieu no m posc partir.
E quar ilh no m rete,
Ni l'aus clamar merce,
Tuich solatz mi son estranh,
Pos de leis joi mi sofranh.

Domna sius plagues sufrir,
Pel vostr' eis cauzimen,
Qu'ab dous precs cars humilmen,
Mercejan com fis amaire,
Vos auzes mon cor retraire
En loc d'autre jauzir,
Vos no costera re
E mi feiratz gran be:
Que'l malaute quan se planh,
Si no l val, si se refranh.

Bela domna cui dezir,
Per vostr' ensenhamen, 
Vostre bel acoillimen
No m vedets com soletz faire.
Del plus nous aus pregar gaire,
Tan soi espaventatz
Quar es de tan rics plais:
Mas Ovidis retrais
Qu'entre'ls corals amadors
Notz paratges e ricors.

Ensenhamen e beutatz, 
Plazers ab gen parlar, 
Gent acoillir et honrar, 
Cortes' ab gaia semblansa 
Vos fan sobr'autras onransa; 
Per que jois e solatz 
Reviu en vos e nais, 
Vas qualque part biais: 
E no m'o fai dir amors, 
Mas ver e vostra valors.

Tant es per tot issausatz
Vostre pretz fin e cars,
Tem que nous val mos lauzars.
Pero be sai ses duptansa,
Si tot s'a drecha balansa,
Qui met plus en un latz
Sol un gran, pesa mais
Vas cela part lo fais;
Atressi creis vostr' onors
Cum hom plus ne dis lauzors.

Genoes so sapchatz,
Si com abril e mais
Son d'autres mes plus gais,
Es vostre ric pretz colors
Resplandens sobre 'ls melhors.
 
Frances, qui que s biais
Ni de proeza s lais,
Vostre pretz creis e nais,
Tant es sobre los aussors,
Malgrat dels lauzenjadors.

dissabte, 10 d’octubre del 2026

Lo Coms de Peitieus. 7225. Farai un vers de dreit nien, (PO, Rochegude)

Lo Coms de Peitieus.
7225.

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Lo Coms de Peitieus si fo uns dels majors cortes del mon, e dels majors trichadors de domnas; e bons cavalliers d'armas, e larcs de domnejar. 
E saup ben trobar et cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d'Engleterra, maire del rei jove, e d'en Richart, e del comte Jaufre de Bretaingna.

7226, 7698.

Farai un vers de dreit nien,
Non er de mi ni d'autra gen,
Non er d'amor ni de joven,
Ni de ren au,
Qu'enans fui trobatz en dormen
Sobre chevau.

No sai en qual guiza m fui natz,
No sui alegres ni iratz,
No sui estranh ni sui privatz,
Ni non posc au,
Qu' enaissi fui de noitz fadatz
Sobr' un pueg au.

No sai quora m sui endormitz,
Ni quora m velh, s'om no m'o ditz.
Per pauc no m'es lo cor partitz
D'un dol corau;
E no m'o pretz una soritz,
Per sant Marsau.

Malautz sui e tremi morir;
E ren no sai mas quan n'aug dir.
Metge querrai al meu albir,
E no sai tau:
Bos metges es qui m pot guerir,
Mas non sia mau.

M'amiga ieu no sai qui s'es,
Qu'anc no la vi, si m'ajut fes,
Ni m fes que m plassa ni que m pes,
Ni no m'en cau,
Qu'anc non ac Norman ni Frances
Dins mon ostau.

Anc no la vi et am la fort;
Anc non aic dreit ni no m fes tort;
Quan no la vei be m'en deport,
No m pretz un iau,
Qu'ieu sai gensor e bellazor,
E que mais vau.

No sai lo luec ves on s'esta,
Ni si es en pueg o en pla.
Non aus dire lo tort que m'a.
Abans m'en cau;
E peza m be quar sai rema.
Ab aitan vau.

Fag ai lo vers no sai de cui,
E trametrai lo à celui
Que lo m trametra per autrui
Lai ves Anjau,
Que m tramezes del seu estui
La contra-clau.


// Guillermo IX de Poitiers fue padre de Inés o Agnès, esposa de Ramiro II de Aragón (en segundas nupcias), y madre de la reina Petronila de Aragón, luego fue su abuelo materno. No hace falta discutir sobre la lengua materna de la reina, la lengua occitana, el occitano, òc, oc, och, hoc. Fue bisabuelo de Alfonso II de Aragón. //

Petronila, Petrvs, reina, Aragón, Aragó, testamento

diumenge, 16 d’agost del 2026

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.
So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.
(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.
Farina triticca o de seguel.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine de froment ou de seigle.

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,

Tro, prép., jusque.
Escorgeron me del cap
Tro al talo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 
D' Orien tro el sol colguan.
(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).
Bertrand de Born: Mon chan.
D'Orient jusqu'au soleil couchant.
ANC. FR. La praérie grant et bele
Très au pié de l'iaue batoit.
Roman de la Rose, v. 123.
Prép. comp. De mai tro qu' en abril
Vos fai estar en balansa.
Cominal: Comtor d'Apchier.
De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.
Las conduisetz tr' usqu' a la mort.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Vous les conduisez jusqu'à la mort.
ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.
Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.
Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.
Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.
ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.
Del suc estro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Du sommet de la tête jusqu'au soulier.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
De vers orient jusqu'au soleil couchant.
Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.
Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 
Jusqu'au jour de la fin.
Conj. comp.
Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.
Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.
(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)
Trône veut dire chaise.
Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.
Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.


- Ciel, firmament.
Ieu prec ne Jhesu del tro
Et en romans et en lati.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.
Lo Senher que formet lo tro.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Le Seigneur qui forma le firmament.
ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.
- Ordre d'anges.
D' angils: ...
Lo setes ordes es dels Tros.
Brev. d'amor, fol. 19.
D'anges:... le septième ordre est des Trônes.
ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.
Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.
Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.
Cum trobar... poirei. Titre de 960.
(chap. Com trobá... podré.)
Comment trouver... je pourrai.
Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.
(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)
Philomena. 
Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

Pus hom gensor non pot trobar.
Le Comte de Poitiers: Mout jausens.
Puisque plus gentille on ne peut trouver.
Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Qu'on les trouve sans coeur changeant.
Ja en mi non trobara faillida.
Albertet: E mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.
(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)
Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.
- Reconnaître, se convaincre.
Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.
Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.
- Inventer, composer.
Si de trobar agues melhor razo.
Rambaud d'Orange: Si de.
Si de trouver j'avais meilleure raison.
Trobon, e son cantador.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Ils trouvent, et sont chanteurs.
Prov. Qui no troba, no tria.
(chap. Qui no trobe, no tríe.)
Peyrols: Camjat ai.
Qui ne trouve, ne choisit.
Subst. Per cui er bos trobars entendutz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Par qui sera le bon trouver entendu.
Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada.
Rambaud d'Orange: Non chant per.
Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.
CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.
Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.
Selon l'invention de tes mains.
Tan n' an fach actor trobas e fenjemens. 
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 
ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.
Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.
- Troubadour, trouvère.
Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.
Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.
Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:
Ostatz de vos chuflas e gabs;
Car tals me coa sotz sos draps
Que cuia esser fortz e ssas.
V. et Vert., fol. 49.
Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.
Chantarai d' aquestz trobadors
Que chanton de manthas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.
ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 
Des troveurs qant ge m'essai. 
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.
CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 
El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.
Fig. M' a faitz solatz atrobar.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
M'a fait trouver des plaisirs.
En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)
Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.
- Joindre, se réunir à
Borelh va atrobar Lambert. Philomena.
Borel va trouver Lambert.
- Observer, reconnaître. 
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.
- Inventer, controuver.
C' aysso sia volontatz de faulas atrobar
Ni d' escriure baratz.
V. de S. Honorat.
Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.
Atruep ne d' autres fols vers.
B. Carbonel: Tan ricx.
J'en trouve d'autres vers fous.
Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)
Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.
Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.
(chap. Aixina com hay trobat escrit.)
Ainsi comme j'ai trouvé écrit.
ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.
Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.
(chap. Les invensions humanes.)
Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.
Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...