Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris letras. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris letras. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Deude de Pradas. En un sonet gai e leugier

Deude de Pradas.

Deude de Pradas

2701, 7225.

Deude de Pradas si fo de Rosergue, d'un borc que a nom Pradas, pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, de trobar. E saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian d'amor. Per que non avian sabor entre la gen, no foron cantadas.

2701, 3794, 7225-6, M.

En un sonet gai e leugier
Comens canso gai'e plazen,
Qu'estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon dezirier.
Dezir ai que m ve de plazer,
E'l plazer mou del bon esper,
E'l bon esper de joi novel,
E'l joi novel de tal castel
Qu'eu no volh dir, mas à rescos,
A cels cui amors ten joios.

Joios son ieu; et ai mestier
De far plazer à bona gen,
D'onrar joglars, d'amar joven,
De dar enans qu'om no mi quier;
E quan del tot non ai poder
Sivals que n'o faitz aparer.
Quant autrui sai que m sia bel
Adoncs fas d'autrui flor capel:
E soi cortes tengutz pels pros,

Enoios son li lauzengier
E'ls gelos, q'us no s'en defen;
Quar on plus vos faran parven
Queus amon de cor vertadier
Adoncs vos cujan decazer;
E pugnaran matin e ser
Com vostre joi se descapdel.
S'als no podon mouran cembel,
E seus voletz nous falh tensos:
Mas sufretz e venceres los.

Bel acollir e plazentier,
Olh amoros, esguart rizen,
Gai domnei ab motz d'avinen,
Fina beutat ab pretz entier
Me fan ma domna tan voler,
Que re no tenc autrui temer.
E qui s vol fenhedor m'apel,
Qu'en prezen tenc sotz mo mantel
Pros domna malgrat del gelos,
Ab plazer de mos companhos.

E pois no m podon mei guerrier 
Mermar ni tolre pensamen,
E tenc mon cor aitan jauzen,
No sai de que m leu cossirier.
Que midons sab aitan valer
Que quan se vol me pot aver,
Ja noi man letra ni sagel,
Ni m done cordon ni anel;
Mas denhe me dir: amics dos,
Aissi com vos m'avetz ai vos.

De ben amar non ai parier,
Ni trop amador de mon sen;
Quar qui plus ama finamen
De sidons ditz qu'il s'o enquier.
Ieu no l'ai ges; mas ilh per ver
A be me ses tot retener.
Mas ieu no m dolh de tal clavel,
Ans sent al cor un dous cairel
Don fin'amor m'es gazardos;
Qu'aisso m dona que tanh à dos.

De mo mal aip conosc en ver
Que bati ferr freg ab martel.
Folia fatz, quar i apel
Neguna res, mas que s'ieu fos
Aissi com solh tot en perdos.

Vai t'en canso, no t cal temer
Fol augur de cat ni d'auzel,
Tro sias denan Gui d'Uisel;
E di l: aissi m tramet à vos
Fol Cosselhs, quar es amoros.

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Arnaut de Maruelh, La franca captenensa

Arnaut de Maruelh.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

2701, 7225, 7614, 7698.

Arnaut de Maruelh fo de l'avescat de Peiragorc, d'un castel que a nom Maruelh, e fon clergue de paura generacio. E car no podia viure de las suas letras, anet per lo mon: e sabia trobar e s'entendia be. Et astre aduis lo à la cort de la comtessa de Burlas, que era filha del pros comte Ramon, molher del vescomte de Beders (Bezers) que avia nom Talhafer.
Aquel Arnaut cantava be e legia be romans: et era bels de persona, e la comtessa li fazia gran be e gran honor. Et el enamoret se d'ela, e d'ela fazia sas cansos; mas non las li auzava dire, ans dizia que autre las avia faitas. Mas amors lo forset tan que dis en una canso:
La Franca captenensa
Qu'ieu non posc oblidar.
et en aquesta canso il li descobri l'amor. E la comtessa non l'esquivet, ans entendet sos precs e los grazi; e l mes en arnes, e det li baudeza de trobar e de cantar d'ella. E fon onratz hom de cort. Don fe motas bonas cansos, lasquals cansos mostran que n'ac de grans bens e de grans mals.
Vos avetz auzit d'en Arnaut com s'enamoret de la vescomtessa de Bezers, filha del pros comte R., maire del vescomte de Bezers queil Frances auciron quan l'agron pres Carcassona; laquals vescomtessa era dicha de Burlas, per so qu'ela fon nada dins lo castel de Burlas. 
Mot amava Arnaut: don lo (rei' n) rei n' Anfos, que entendia en ela, s'aperceup que volia ela gran be ad Arnaut. El rei fo ne fort gilos e dolens, qu'an vit los semblans amoros qu'ela fazia az Arnaut, et auzic las bonas cansos qu'el fazia d'ela. Si la occaizonet d'Arnaut; e dis tan e tan li fes dire, qu'ela donet comiat ad Arnaut, e l vedet que mais no l fos denan ni mais cantes d'ela. Arnaut, quant auzi lo comiat, fo sobre totas dolors dolens; e si s'en parti com hom desesperatz de lieis e de sa cort. Et anet s'en à 'n Guillem de Monpeslier, qu'era sos amics e sos senhor, et estet gran temps ab lui. E lai plays e ploret, e lai fe aquesta canso que dis:
Mot eran dous miei cossir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

La franca captenensa
Qu'ieu non posc oblidar,
El dos ris e l'esgar,
El semblan queus vi far
Mi fan, domna valens
Melhor qu'ieu no sai dir,
Ins el cor suspirar:
E si per me nous vens
Merces e cauzimens,
Tem que m n'er à morir.

Ses gienh e ses falhensa
Vos am, e ses cor var
Al meils qu'om pot pessar. 
D'aitan nous aus forsar
Per vostres mandamens. 
Ai! domna cui dezir,
Si conoissetz nius par 
Que sia fallimens
Quar vos soi be volens,
Sufretz m'aquest fallir. (sufretz 'm) 

Non ai tan de plevensa, 
Ni posc razon trobar
Don m'aus asegurar 
Que ja m denhetz amar: 
Mas ditz mos ferm talens
Que poiri' avenir.
No m dei desesperar;
Que tals es pauc manens 
Que l fai asters e sens 
En gran ricor venir.

Domna, per gran temensa, 
Tan vos am eus ten car, 
Nous aus estiers pregar. 
Mas plus fai ad onrar 
Us paubres avinens, 
Quan sab honor grazir 
E'ls bes d'amor celar, 
Q'us rics desconoissens, 
Cui par que totas gens
Lo dejan obezir.

Tan etz de gran valensa, 
Queus am mais ab cor clar 
Ses pro merce clamar 
Qu'ab autra gazanhar. 
El vostr' ensenhamens, 
Pos no m'en posc partir, 
Fassaus humiliar
Si que vostre cors gens, 
Si no m val no m'azir.

D'onratz faitz avinens 
Del rei e d'autras gens 
Vos faitz à totz grazir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

Mot eran dous miei cossir
E ses tot marrimen,
Quan la bel' ab lo cors gen,
Humils, franqu' e de bon aire
Me dis de s'amor estraire
Don ieu no m posc partir.
E quar ilh no m rete,
Ni l'aus clamar merce,
Tuich solatz mi son estranh,
Pos de leis joi mi sofranh.

Domna sius plagues sufrir,
Pel vostr' eis cauzimen,
Qu'ab dous precs cars humilmen,
Mercejan com fis amaire,
Vos auzes mon cor retraire
En loc d'autre jauzir,
Vos no costera re
E mi feiratz gran be:
Que'l malaute quan se planh,
Si no l val, si se refranh.

Bela domna cui dezir,
Per vostr' ensenhamen, 
Vostre bel acoillimen
No m vedets com soletz faire.
Del plus nous aus pregar gaire,
Tan soi espaventatz
Quar es de tan rics plais:
Mas Ovidis retrais
Qu'entre'ls corals amadors
Notz paratges e ricors.

Ensenhamen e beutatz, 
Plazers ab gen parlar, 
Gent acoillir et honrar, 
Cortes' ab gaia semblansa 
Vos fan sobr'autras onransa; 
Per que jois e solatz 
Reviu en vos e nais, 
Vas qualque part biais: 
E no m'o fai dir amors, 
Mas ver e vostra valors.

Tant es per tot issausatz
Vostre pretz fin e cars,
Tem que nous val mos lauzars.
Pero be sai ses duptansa,
Si tot s'a drecha balansa,
Qui met plus en un latz
Sol un gran, pesa mais
Vas cela part lo fais;
Atressi creis vostr' onors
Cum hom plus ne dis lauzors.

Genoes so sapchatz,
Si com abril e mais
Son d'autres mes plus gais,
Es vostre ric pretz colors
Resplandens sobre 'ls melhors.
 
Frances, qui que s biais
Ni de proeza s lais,
Vostre pretz creis e nais,
Tant es sobre los aussors,
Malgrat dels lauzenjadors.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...