La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dimarts, 6 d’octubre del 2026
49. Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz
divendres, 7 d’octubre del 2022
VI. Oficium in festo S. Odonis
VI.
Oficium in festo S. Odonis (Vid. pág. 39).
Ex Breviar. Ecclae. Urgellen. tip. ed. Venetiis 1487.
Ad vesp. aña. Jussa Dei. Ps. de feria. = Capit. Optavi et datus est mihi sensus, et invocavi etc. = R). Ad tumulum Patris.
Hymnus.
Pange lingua gloriosi
Praesulis officium
Et patroni virtuosi
Decanta preconium
Ut implores eius prece
Christi patrocinium.
Hic virtute charitatis
Fervens ex sublimium
Stirpe natus castitatis
Exemplar humilium
Norma factus vanitatis
Contempsit vestigium.
Urgellensis civitatis
Praesul hic egregius
Fit amator sanctitatis
Et virtutum clarius
Scribens dogma veritatis
Atque morum sepius.
Fulget in hoc sanctitudo
Cum clara scientia
Et virtutum magnitudo
Cum grandi clementia
Quod signorum multitudo
Mostrat in Ecclesia.
Magne Deus pietatis
Rex Christus regnantium
Hunc locavit cum beatis
In regno caelestium
Quem roget ut nobis gratis
Se donet in praemium.
Alme laudes Trinitati
Resonemus jugiter
Hac eiusdem unitati
Psallamus concorditer
Quae caelesti civitati
Junxit hunc feliciter. Amen.
V. Amavit. = In Evangelio aña. = Odo, Sancte Pater, cui plaudit regia mater, prolem natum de sydere solem nobis consilia, media genitrice Maria. = Oro. Omnipotens Deus, qui in regno gloriae tuae B. Odonem confessorem tuum, atque pontificem glorificasti: concede nobis quaesumus per omnipotentiam maiestatis tuae, ut eius meritis et praecibus ad gloriam indeficientis vitae pervenire valeamus. Per. = Ad completor. Capit. Optavi. = Aña. Ad patris tumulum. = Capit. Et letatus sum in omnibus quoniam antecedebat me ista sapientia et ignorabam quoniam omnium bonorum mater est. Hymnus. Magne Deus binae ultimae strophae ex hymno Vesper. = V. Sacerdos Dei. = Aña. Virginitas. = Oro. Ut supra.
In die. Invitatorium. Laudemus regem lucemque dierum:
Quem venerandus Odo dilexit pectore toto.
Hymnus.
Odo confessor Domini beatus
Primae professor militaris status
Tandem possesor gradus praesulatus
Sit intercessor.
Genere clarus, fuit mansuetus
Lapsis ignarus, gratia repletus
Populis charus, in affatu laetus
Vita praeclarus.
Signa testantur titulum virtutis
Morbi fugantur munere salutis
Coeci laetantur sermo mutis ut
Claudi curantur.
Odas Odoni dantes gratulemur
Musici toni ut dono laetemur
Superni boni laude gloriemur
Tanti Patroni.
Det Genitori laudes hic canoras
Jubilus chori pariterque sonoras
Det redemptori itidem decoras
Consolatori. Amen.
In 1.° Noct.° aña. Florentem mundum pater Odo despiciebas; maurorum rabiem coeli virtute premebas: Ecclesiam Christi sub libertate regebas. Ps. de com. confessor. = Aña. Ne nos daemonum premat in domibus Babylonis, nos à conflictu, pater, infaustum legionis eripe regnum felicis conditionis. = Aña. Nil habuit proprium pater Odo despiciendo, divitias fidei mundi sub luce vivendo, delitias coeli et eas mente colendo. = V. Amavit. = V. Justum. = Inc¡pit vita S. Odonis confessoris Christi. Secuntur 9 lects. de vita eius, excepta 7 que tantum est de Evang. Sint lumbi cum Omelia S. Gregorii Papae, omnes ut in Sanctorali Ecclae. Barchinonen. = R). 1. Hodierna solemnitas Odonis reditu memoriam revocat. Quia sacri praesulis celebratur transitus omnis. V. Luce solemni gratulemur laude perhenni. Quia. R). 2. Ad tumulum Patris venit eger lipis subactis. Pallaris oris Odonem clamat omnibus horis. V. Quem vita sospitem cognoverat sentit ad opem. Pallaris. R). Militiae tandem sub habitu refugit labem. Consolator curis fuit et defensio juris. V. Jam fruitur toto voto, livore mentis remoto. Consolator. = In 2.° Noct.° aña. In coelo totus, à mundo mente remotus, pro patre justitiae justitiam coluit. = Aña. Non fuit in mundo, seu quem movet auster arundo; sprevit enim florem mundi, populique favorem. = Aña. Mundi lucerna succensus luce superna, lucis ad augmentum geminaverat Odo talentum: propter hos actus fuit omnibus omnia factus. = R). Dum die quadam janitor accenderet palam. Praefuit amonitus coelestis igneus globus. V. Involvens lumen luminosum reddens accumen. Praefuit. = R). 5. Montes Pirineos fama transcendit augustos Praesulis Odonis huius occiduae regionis. V. Jam praece nituntur claudi quoque muti loquuntur. Praesulis. R). 6. Extrema mensis die, dum Sol finem sitit adire. Superno throno sanctorum colitur Odo. V. Urgelli praeses ecclesiae fiat almus superstes. Superno. = In 3.° Noct.° aña. De mirabilibus patris bona fama volando jam mare, jam terras implet populis recitando. = Aña. Affectus mentis fuit in fidei tegumentis composuit mentis in deitate statum. = aña. Pes claudis, oculus coecis, cibus esurienti: nil tenuit proprium: sic se dedit Omnipotenti. = R). 7. Qui mundo castus submerseras Doemonis fastus. Alme pastor pie, fac nos sociare Mariae. Quos Adae culpa irruit morte perusta. Alme. V. 8. O quanta gloria, quanta virtute reclina marmoreo condita: Refulget regio tota. V. Cui lux erat, et cui luce praeerat. Refulget. = R). 9. Flagrat virgultum sacro spiramine cultum. Terris absque patre praedives in coelo regnat cum matre. V. Ut cedrus crescit, virtus, que putrescere nescit. Terris. = Verbetta. Applausus hodie tantus fertur ad ethera. = Gaudent coeli novum sydus qui vehiatur (vehia + salta linea + tur) ad sydera. = Mira dantur atque fantur insignia. = Coeci vident, surgunt claudi grandi victoria. = Tua prece, pastor, ergo sic locemur in gloria. = Ubi mira parte fuerit cum virgine eximia regnat cum matre. = Ps. Te Teum. = In laudibus aña. Jussa Dei summi sanctus fuit Odo secutus: jamque psallit per eum claudus, loquitur quoque mutus. = Aña. Ad patris tumulum venit eger ab orbe remoto: oral opem votis, et sanat eum pius Odo. = Aña. Nec mundo fallens, nec mundi gloria psallens: abstulit Odoni gaudia vera boni. = Aña. Quem Deitas fovit, nec mundi gloria novit; in coelo mente fuit amando Deum. = Aña. Virginitas mentis et carnis eum decorabat, et fidei penis illum super astra laudabat. = Cap. Optavi.
Hymnus.
Jesu redemptor omnium
Perpes corona praesulum
Magnificat egregium
Odonem cleri speculum
Solis fruens obsequio
Dum servit apostolico
Pondus commendat radio
Evectori mirifico.
O res stupenda coelitus
Lingua nova perducitur
Et arefacta penitus
Manus illaesa redditur.
Gaudet huius insigniis
Alma mater Ecclesia
Cuius pollens reliquiis
Exultet hic eximia.
Sit Trinitati jugiter
Laus, salus individua
Quae nos locet finaliter
In requie perpetua. Amen.
V. Sacerdos. = In Evangelio aña. O lux pontificum, decus occiduae regionis: respice defectus humanae conditionis: nos virtute Dei trahe de manibus çabulonis. Oro ut supra. = Ad Primam et per omnes horas añae. de Laudibus. = Cap. Et laetatus sum in omnibus etc. = Caetera de com. confessor. = V. de Christe. Quem super astra modo, sociat sanctissimus Odo. V. Sacerdos. Oro. ut supra. = Ad Terciam Capit. Optavi et datus. etc. R)R). et VV. de com. confess. = Ad Sextam Capit. Super salutem et speciem dilexi illam et proposui etc. = Ad Nonam Capit. Et letatus sum in omnibus. Caetera de comm. conf. = Ad vesperas añae. de Laudibus. Ps. de comm. conf. = Capit. Optavi. = Hymnus ut supra. V. 9. In Evangelio aña. Odo pater super astra sedens in luce beata: justis atque piis justa pietate parata: nos duc ad summi regni loca glorificata. Ps. Magnificat. Oro. ut supra. = Ad completor ut supra.
dijous, 2 de maig del 2019
Cuarta jornada. Novela segona.
![]() |
| pon Rialto de Venecia |
¿A cuántes veéu que los seus encans siguen com los meus, yo que siría hermosa hasta al paraísso? Y ademés de aixó va di tantes coses de esta hermosura seua que fastidiabe sentíla. Fray Alberto va vore que aquélla putíe a tonta, y pareixénli terra per al seu aladre, de ella enseguida y en desmesura se va enamorá; pero guardán les alabanses per a un momén mes cómodo, per a mostrás san aquella vegada, va escomensá a empéndrela y a díli que alló ere vanagloria, y atres de les seues histories; per lo que la dona li va di que ere un animal y que no sabíe que ñabíe hermosures mes grans que atres, per lo que fray Alberto, no volén enfadála massa, acabada la confessió, la va dixá anássen en les demés. Y unos díes después, agarrán un fiel compañ, sen va aná a casa de doña Lisetta y, retiránse apart a una sala en ella y sense pugué sé vist per atres, se li va aginollá dabán y va di:
- Siñora, tos rogo per Déu que me perdonéu de lo que lo domenge, parlánme vos de la vostra hermosura, tos vach di, per lo que tan fieramen vach sé castigat la nit siguién que no hay pogut eixecám del llit hasta avui.
-¿Y quí tos va castigá de esta manera?
Va di fray Alberto:
- Tos u diré: están en orassió durán la nit, com solgo está sempre, vach vore de repén a la meua selda una gran llumenaria, y abáns de que puguera girám per a vore lo que ere, me vach vore damún un jove hermossíssim en una gayata grossa a la ma, que, agarránme per la capa y fénme eixecá, tan me va blandí que me va dixá cruixit. Li vach preguntá después per qué me habíe fet alló, y va contestá:
«Perque avui te has atrevit a rependre los selestials encans de doña Lisetta, a la que vull, Déu apart, sobre totes les coses». Y yo entonses li vach preguntá:
«¿Quí sou vos?».
A lo que va contestá ell que ere lo arcángel Gabriel.
«Oh, siñó meu, tos rogo que me perdonéu», vach di yo.
Y ell va di entonses:
«Te perdono en la condissió de que anirás a vórela en cuan pugues, y demánali perdó; y si no te perdone, yo tornaré aquí y te fotré tantes gayatades que u sentirás mentres visques».
Lo que me va di después no me atrevixco a dítosu si no me perdonáu primé.
Doña Carbassa de ven, que ere un sí es no es dols de sal, se esponjabe sentín estes paraules y totes se les creíe com a mol verdaderes, y después de un rato va di:
- Be tos día yo, fray Alberto, que los meus encans eren selestials; pero aixina Déu me ajudo, que ting llástima de vos, y ara, per a que no tos faiguen mes mal, tos perdono, si me diéu lo que lo ángel tos va di después.
Doña Bachillera va di entonses que mol li agradabe que lo ángel Gabriel la amare, perque ella lo volíe be, y may passaríe que una vela de un matapán no li ensenguere dabán de aon lo veiguere pintat; y que cuan vullguere vindre an ella ere benvingut, que la trobaríe sola a la seua alcoba; pero en lo pacte de que no la dixaríe per la Virgen María, que li habíen dit que la volíe mol, y tamé lay pareixíe aixina perque a consevol puesto que lo vee estabe aginollat dabán de ella; y ademés de aixó, que ere cosa seua vindre en la forma que vullguere, sempre que no la assustare. Entonces va di fray Alberto:
- ¿No tos u dic yo? - va di la Siñora -. Lo vostre cos va está tota la nit als meus brassos en lo ángel Gabriel, y si no me creéu miréutos daball de la mamella esquerra, aon li vach chupá al ángel, allí tindréu la siñal uns cuans díes.
- Siñora, podréu di verdat; pero no sabén quí es ell, no pot una desdís tan ligeramen.
Entonses la dona, que poc magín teníe, va di:
A la comare li van entrá ganes de enríuressen, pero se va aguantá per a féla parlá mes, y va di: - A fe, Siñora, que si lo ángel Gabriel se entén en vos y tos diu aixó té que sé aixina, pero no creía yo que los ángels féen estes coses.
Va di la dona:
- Comare, estéu equivocada, per les llagues de Déu: u fa milló que lo meu home, y me diu que tamé se fa allá dal; pero perque li pareixco mes hermosa que cap de les que ñan al sel se ha enamorat de mí y ve a está en mí moltes vegades; ¿Está cla? La comare, en cuan sen va aná doña Lisetta, se li van fé mil añs hasta que va está a un puesto aon pugué contá estes coses; y reunínse en una gran compañía de dones, ordenadamen los contá la história. Estes dones los u van di als seus homes y a datres dones, y éstes a datres, y aixina en menos de dos díes tota Venecia anabe plena de aixó. Pero entre aquells als que los va arribá, estaben los cuñats de ella, que, sense di res, se van proposá trobá aquell arcángel y vore si sabíe volá: y moltes nits van está apostats esperánlo.
Va passá que de este anunsi alguna notissiota va arribá a oíts de fray Alberto, que, per a empendre a la dona anán una nit, apenes se habíe despullat cuan los cuñats de ella, que lo habíen vist vindre, ya estáen a la porta de la alcoba per a obríla. Sentínu fray Alberto, y entenén lo que ere, eixecánse y no veén datre refugi, va obrí una finestra que donabe al gran canal y desde allí se va aviá al aigua. La fondaria ere gran y ell sabíe nadá aixina que cap mal se va fé; y nadán hasta l’atra vora del canal, a una casa que ñabíe uberta se va embutí a escape, rogán a un bon home que ñabíe a dins que per amor de Déu li salvare la vida, contán fábules de per qué estabe allí an aquella hora y despullat. Lo bon home, compadegut, com teníe que eixí a fé los seus assuntos, lo va ficá al seu llit y li va di que se estiguere allí hasta que tornare; y tancánlo a dins, sen va aná a les seues coses. Los cuñats de la dona, entrán a la alcoba, se van trobá que lo ángel Gabriel, habén dixat allí les alas, habíe volat, y van renegá mol a la dona, y per fin desconsoladíssima la van dixá en pas y sen van entorná a casa seua en los arnesos del arcángel. Mentrestán, clareján lo día, están lo bon home a Rialto, va sentí contá cóm lo ángel Gabriel habíe anat per la nit a gitás en doña Lisetta, y, trobat per los cuñats, se habíe aviát al canal per temó y no se sabíe qué habíe sigut de ell; per lo que rápidamen va pensá que aquell que teníe a casa teníe que sé ell; y tornán allí y reconeixénlo, después de moltes histories, va arribá en ell al acuerdo de que si no volíe que lo entregare als cuñats, li donare sincuanta ducados; y aixina u va fé. Y después de aixó, dessichán fray Alberto eixí de allí, li va di lo bon home:
- No vech datra manera de que ixque sense sé reconegut. Avui fem natros una festa a la que un porte un disfrás de oso y un atre va a guisa de home salvache y aixina un disfrassat de una cosa y un atre de un atra, y a la plassa de San Marcos se fa una cassería o cassera, y acabada se acabe la festa; y después cadaú sen va en qui ha portat aon mes li agrado; si voléu, antes de que pugue descubrís que estéu aquí, yo tos portaré disfrassat de alguna de estes maneres, y tos podré portá aon vullgáu; de un atre modo, no vech cóm podréu ixí sense sé reconegut; y los cuñats de la Siñora, pensán que an algún puesto de aquí dins estéu, han ficat per tot arreu guardies per a enchampátos.
Y fet aixó, después de un rato, lo va traure fora y lo va ficá dabán de ell, y caminán detrás aguantánlo per la cadena, no sense gran abalot de mols, que díen tots: «¿Qué es aixó? ¿Qué es aixó?», lo va portá hasta la plassa aon, entre los que habíen vingut detrás y tamé los que, al sentí lo pregó, se habíen arrimat desde Rialto, ñabíe una caterva de gen.
![]() |
Este, arribat allí, a un puesto destacat y alt, va lligá al seu home salvache a una columna, fen vore que esperabe la cassa, al que les mosques y los tabans, perque estabe enviscat de mel, lo molestaben mol.
- Siñós, com lo jabalí no ve a la cassera, y no pot fes, per a que no haigáu vingut en vano vull que veigáu al arcángel Gabriel, que del sel baixe a la terra per les nits per a consolá a les dones venessianes.
Vullgue Deu que a tots los demés los passo lo mateix.
jornada cuarta novela tersera
Cuarta jornada. Novela segona.
![]() |
| pon Rialto de Venecia |
- Siñora, tos rogo per Déu que me perdonéu de lo que lo domenge, parlánme vos de la vostra hermosura, tos vach di, per lo que tan fieramen vach sé castigat la nit siguién que no hay pogut eixecám del llit hasta avui.
«Perque avui te has atrevit a repéndre los selestials encáns de doña Lisetta, a la que vull, Déu apart, sobre totes les coses». Y yo entonses li vach preguntá:
«¿Quí sou vos?». A lo que va contestá ell que ere lo arcángel Gabriel. «Oh, siñó meu, tos rogo que me perdonéu», vach di yo. Y ell va di entonses: «Te perdono en la condissió de que anirás a vórela en cuan pugues, y demánali perdó; y si no te perdone, yo tornaré aquí y te fotré tantes gayatades que u sentirás mentres visques». Lo que me va di después no me atrevixco a dítosu si no me perdonáu primé.
- Be tos día yo, fray Alberto, que los meus encáns eren selestials; pero aixina Déu me ajudo, que ting llástima de vos, y ara, per a que no tos faiguen mes mal, tos perdono, si me diéu lo que lo ángel tos va di después.
-¿No tos u dic yo? - va di la Siñora -. Lo vostre cos va está tota la nit als meus brassos en lo ángel Gabriel, y si no me creéu miréutos daball de la mamella esquerra, aon li vach chupá al ángel, allí tindréu la siñal uns cuans díes.
- Siñora, podréu di verdat; pero no sabén quí es ell, no pot una desdís tan ligeramen.
jornada cuarta novela tersera
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...


