Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorques. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 d’abril del 2023

CARTA CLIV. Por qué esta isla y reino se llamó en plural Maioricarum:

CARTA CLIV.

Por qué esta isla y reino se llamó en plural Maioricarum: cuándo comenzó su capital a llamarse Palma. Noticia de algunas de sus monedas después de la conquista. Su lonja o casa de contratación. Relox mallorquín: costumbre de contar separadamente las horas del día y de la noche. Qué era la campana de los ladrones: inscripción de una antigua del convento de Santo Domingo. Cómo se contaron los años en esta iglesia. Copia de las inscripciones hebreas que se hallan en dos cetros antiguos de la catedral. Noticia de algunos privilegios concedidos a los Judíos de Mallorca. Cartas inéditas de Fr. Bernardo Boil, ermitaño de Monserrate.

Mi querido hermano: Voy a hacer hoy un rebusco de cosas, u olvidadas o que no tuvieron lugar en los correos anteriores, y no por eso menos dignas de ser sabidas. Sea la primera el nombre de esta isla y ciudad. Y no hablo del tiempo de los Romanos y más arriba, de que no queda que añadir a lo ya sabido de todos, si no son algunas conjeturas que hacen ridícula a la historia y al historiador. Hablo de los tiempos de la conquista acá y por los documentos que nos quedan, en todos los cuales, así latinos como vulgares lemosines, siempre se nombra en plural insula Maioricarum, illa de Mallorques. Papebrochio (praefatione genealog., ad leges palatinas Jac. II Reg. Maioricarum. = Acta SS. mens. Jun., tom. III) juzga que se usó del plural por comprender este reino a la isla de Menorca. Mas esta razón no vale, porque también en Menorca se usó del plural, como entre otros documentos consta de la moneda que cité hablando de esta isla, en la cual se intitula Alfonso Rex Minoricarum. Es preciso, pues, apelar a otra solución, y a mí me parece que lo es el ser muchas las islas adyacentes a la principal, las cuales quisieron expresar con una sola palabra como partes de ella y pertenecientes a su jurisdicción, llamando a la primera insula Maioricarum. En plural se llaman los pueblos, v. gr. Mantuae Carpentanorum, Lutetiae Parisiorum, Valentiae Edetanorum. También plural las naciones, v. gr. Carlos, Rey de las Españas. = Ferdinandus Hispaniarum et Indiarum Rex, porque son muchas las Españas (citerior y ulterior. = Tarraconense Bética, Lusitana) y las Indias (oriental y occidental). = Dícense las dos Sicilias. = A este modo pudieron decirse las Mallorcas, o por considerar la isla dividida en septentrional y meridional, o por las islas adyacentes a ella. Si esto no es, no alcanzo otra cosa que pueda ser.

El nombre general de la isla lo fue también particular de la ciudad su capital, que siempre se llamó la ciudad de Mallorca hasta entrado el siglo XVII. Entonces con la manía común a todos los pueblos de afectar antigüedad, se introdujo llamarla Palma, creyendo que cerca de ella estuvo la llamada así por los Romanos. Mas a pesar de esta novedad, a cuya introducción coadyuvó mucho la Crónica de Dameto en los diplomas y cartas reales del año 1679, todavía se intitula esta ciudad Mallorca, como puede verse en el archivo real; y yo creo que siguió llamándose así años adelante y acaso hasta entrado el siglo XVIII.

Esta isla y reino de Mallorca careció de moneda propia desde su conquista hasta el año 1301. En cuantas escrituras de establecimientos, ventas y otras de esa clase he visto en todo ese tiempo se mencionan los dineros Melgoreses, macemutinas iucifias in auro, morabatinos bonos novos Alfonsinos in auro, bizantios boni et fini argenti. (Qui decem morabatini, dice una dotación de Nuño Sanç de 1239, et duae macemutinae faciunt decem et octo macemutinas): bizantiis bonae platae veteris et legalis Mirialmomenini: y así otras. Corrían también todas las monedas acuñadas ya en Valencia, con haber sido su conquista posterior a la de esta isla, y era la moneda más común con que se hacían todos los contratos.

Consolidado finalmente el gobierno del Rey Don Jaime II, puso en práctica este Príncipe la facultad que se había reservado, cuando juró ser feudatario del de Aragón, de acuñar moneda propia de este reino. Hízolo a instancias de los Jurados de esta universidad con escritura fecha a 23 de marzo de 1300 (1301), en la cual dice que la moneda que iba a acuñarse se llamaría reals dobles, e reals senars, e menuts e mallas, e reals dargent, cuyo valor, calidad y figuras explica con estas palabras que referiré a la letra, según la traducción lemosina que he visto en el archivo real de principios del siglo XV: "Los quals reyals doblencs sien per tots temps a lig de III diners, menys pugesa a argent fi. Tos diners de la dita moneda apellada dobles ixen a pes de XI sous per march. Los dits empero reyals senars o menuts sien en per tots temps a aquella matexa lig diners daquela matexa moneda menuda, ixens a pes de XXII sous per march. Mayas empero de la dita moneda sien per tots temps daquela matexa ley, les malles daquela moneda ixens a pes de XLIIII sous per march, XXIII mayas valen XII diners manuts. Los dits empero reyals dargent sien per tots temps de lig de XI diners per march, e quels dits diners dargent valen cascu dels XVI diners de rayals manuts. E en la una part de les dites monedes, totes sia cap de rey coronat, e en laltre part sia creu; e el bras de la creu de la part iusana sestena tro al subira cercle de les dites monedes...” Prosigue asegurando la perpetuidad de esta moneda, y mandando que todos los habitadores de Mallorca, poseedores de bienes en valor de X libras de reales o más, paguen al Rey y sus sucesores cada siete años por derecho de monedaje un morabatín de oro u ocho libras de reales de Mallorca. El mismo valor tenían aquí dichos morabatines en 1372.

Otra escritura hay allí mismo, fecha a 25 de abril de 1310, en que el mismo Rey jura y hace jurar a sus dos hijos Sancho y Fernando la observancia de la moneda de oro que acababa de acuñar, y que manda se llame reales de oro de Mallorca, cuya figura y valor explica de esta manera: "sien a ley de XXIII quirats e mig pres per fi e per pur aur de fluri qui es dit de XXIIII quirats; LX dels quals diners daur pesa I march de Malorqua. En una part daquel diner daur es entratayade la image nostre reyal seent en la cadira ab corona al cap, e tanent en la ma dreta emperi, e en la sinestra pom ab senyal de la honrade sobreposat: e entorn de la dita part ha aquest titol: Jacobus Dei gratia, Rex Maioric.; e en la dita part es format lo senyal de la Sancta Creu en esta manera +; e en torn de la dita part se ligen aquestes letres: Comes Rossilionis et Ceritaniae, et Dominus Montispessulani. E el bras de la Creu de la part devayl sesten tro al cercle de la dita moneda.”

Mas ¿cuál será el quilate de estas monedas? Por lo que pueda convenir allá va esta nota del libro de la fábrica de 1327: "a VIIII de març reebi del Senyor Dega XXIII ll., en les quals eren IIII reyals dor, estimats cascun a XXIII sous VI diners; e despesi los a XXV sous. Item hi havia XX croats estimats cascun a XV diners; e despesilos a XVIII diners.”

Sería inmenso individualizar las muchas alteraciones que sufrió aquí la moneda en los siglos inmediatos, y muy difícil dar una idea exacta de su valor y correspondencia a las usadas entonces en Aragón y Castilla, y mucho más a las modernas. Esta prolijidad, que sería muy útil, ni es propia de mi viaje ni del estado en que veo ahora mi salud, que en otras ciudades me ha permitido hacerlo en gran parte. Bástame llamar con esto la atención de estos naturales, que son los únicos que pueden ilustrar este y otros puntos de su historia patria con la comodidad y detenimiento que pide semejante trabajo. De las monedas actuales y su correspondencia a las de Castilla habló bien el autor de la Descripción de las islas Baleares, que se imprimió en Madrid hace pocos años.

De la lonja o casa de contratación de esta ciudad se me ofrece poco que decir después de la docta carta que Don Gaspar Melchor de Jovellanos escribió sobre su construcción y arquitectos, durante su destierro en esta isla, la cual se publicó de orden de su consulado en 1812. Lo principal que en ello hay es que se comenzó hacia el 1409 por la planta y bajo la dirección del arquitecto Mallorquín Guillermo Sagrera (de quien ya se habló en lo de la catedral), y como este hubiese pasado a Nápoles a la construcción del castillo de Castelnovo en el año 1448, entendieron en concluir los adornos de nuestro edificio un Miguel Sagrera, junto con Guillermo Villasolar. Es en efecto obra grandiosa y que en los adornos exteriores excede a la de igual clase de Valencia, y al salón antiguo de Barcelona, mas no en la elevación y elegancia interior, como lo dirá quien haya visto los tres edificios.

Jovellanos dijo con razón que antes de construirse esta lonja había, no sólo lonja para este comercio, sino para el de otros extranjeros. En el proceso original que conservan los PP. Capuchinos de esta ciudad, hecho en 1345 con motivo de los desórdenes que ocasionaron los afectos al último Rey de Mallorca, se mencionan en varios lugares muchas lonjas, aunque no se especifican. El Cronicón de Salzet menciona en 1403 la Lotja dels Placentins. También la tenían los Genoveses y todos los que de otras potencias residían aquí en gran número o tenían factorías y comercio crecido. Porque entonces era Mallorca respeto de las riquezas de Levante, lo que después fue Sevilla y ahora Cádiz respeto de las de América. Es sensible que este hermoso edificio, uno de los buenos que nos quedan del tiempo medio, ha sido desfigurado y en parte destruido con la fundición de cañones que se ha establecido en él, colocando en su ámbito los hornillos y agujereando las bóvedas, etc. Yo no juzgaré de la justicia o injusticia de esta disposición: sé que cuando se trata de servir a la patria todo se debe posponer a este objeto, mas también sé que había otros puntos en la isla mucho más cómodos para este objeto, atendidas todas sus operaciones. Otra curiosidad notable hay en esta ciudad que no quiero dejar intacta, ya que todos hablan de ella, naturales y extranjeros, cada cual como Dios le encamina. Hablo del reloj mallorquín que toca las horas del día desde la salida del sol, y las de la noche desde el ocaso del mismo, acomodándose, como se supone, en todas las estaciones a la altura del sol. Dice el vulgo que este reloj vino del Egipto o de Babilonia o de Jerusalén y qué sé yo qué más, añadiendo otras circunstancias maravillosas que excitan la compasión del que las oye. Algunas de ellas están bien impugnadas en los historiadores del país, los cuales quisiera yo que en lugar de dar tanta importancia a estos rumores hubieran dicho: primero, cuál es el artificio de este reloj para desengañar al vulgo, y segundo, que le llamasen su atención hacia lo que verdaderamente la merece, que es no el reloj, sino la causa porque se construyó de esta manera, es a saber, la costumbre de contar así las horas del día y de la noche. Y de ambas cosas voy a dar alguna idea.

El reloj, que es propio de la ciudad, está situado en una torre baja junto al convento de Santo Domingo y en lo que era su cementerio antiguo. Existía ya allí mismo en el año 1385, cuando según el Cronicón de Salcet se compró y colocó una campana para tocar las horas del día y de la noche. No se infiere de esto que estuviese ya entonces conocido el artificio de que el mismo reloj mueva el mazo de la campana y de las horas que corresponden. Mariana dice (lib. XIX, cap. 10) que este artificio no es anterior al año 1400. Sea de esto lo que fuere, que ahora no hace a cuento, la campana que hoy sirve para lo mismo se fundió en 1680, como se lee en ella misma entre las inscripciones ordinarias: Christus vincit, etc.; fugite partes, etc. Ave Maria, etc.

Este reloj es el único en que ahora se tocan las horas del modo que dije, siguiendo nuestra costumbre común los demás de la ciudad. Y ¿en qué consiste su artificio? ¿cómo está dispuesto, que sigue la altura del sol cualquiera que ella sea? Yo lo diré. Este reloj es como cualquiera otro. No hay más diferencia sino que la rueda en que están marcadas las horas, cuando los demás tienen doce horas, concluidas las cuales vuelve a tocar la una, este tiene catorce, que es el mayor número de horas que hay en las noches de diciembre y en los días de junio. Así, pues, el encargado del reloj todas las tardes al anochecer le da la cuerda necesaria para el número de horas que corresponden a aquella noche y no más, y en concluyéndose esta al amanecer se acabó el toque de horas, que regularmente no tocan entre día; y si tal quieren se le da cuerda otra vez por las horas que ha de durar el día y no más; porque siempre a una hora de salido o de puesto el sol ha de comenzar tocando la una. Este es todo el artificio de este reloj: la mano del pobre hombre que lo dirige del modo que se ha dicho. ¿Qué hay de aquí de extraordinario ni de misterioso? ¿Lo es, por ventura, la construcción de los relojes de Italia, que ellos por sí solos tocan hasta veinte y cuatro horas cada día? ¿Pues a qué tanto hincapié en el reloj, embaucando a los tontos?

Lo que hay notable para un observador es la costumbre de contar separadas las horas del día y de la noche, de la cual nació la construcción de aquella rueda que decía en este reloj. Esto sí que merece particular reflexión: que a pesar de ser los nuevos pobladores de esta isla naturales de Cataluña, Aragón, Rosellón, etc., adoptasen aquí una costumbre desconocida en aquellos países de contar las horas en la manera referida, y la adoptasen en lo civil y en lo eclesiástico. De lo primero no es menester más prueba que el citado reloj, que es propio de la ciudad y lo era ya en el siglo XIV, como queda dicho. De lo segundo hay muchas pruebas, pero basta por todas la Consueta de la sacristía desta catedral, escrita en 1511, en la cual se notan diariamente las horas de coro diurno y nocturno para régimen de campaneros, etc. Allí verá el que quiera como las horas de la noche se cuentan desde el ocaso del sol, y las del día de su salida, diciéndose a cada paso: a una hora de día, a IX hores de la nit, etc. Sólo se nota alguna vez que cuando habla de las últimas horas de la noche o del día usa de la frase siguiente: a tres hores a pasar de matinade, a una hora a pasar de dia, que quiere decir: tres horas antes que pase la madrugada, y una antes que pase el día.

Otra hora de la noche era conocida por el toque de una campana llamada dels lladres: que creo se tocaría a prima noche. Así en 1374 hacen mención las Actas capitulares de una causa criminal formada contra ciertos sujetos que habían herido a otros ante pulsationem cimbali latronum. En otros viajes se ha dicho más de esto. 

Ya que hablamos de campanas te incluyo la inscripción de una muy antigua de Santo Domingo de Palma. Dice así: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum. Ano Domini M.CCC.VIII. Jhesu bone, praece Dominici tibi praesta nos gratos efici. Amen + (a: Véase la estampa.).

Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum. Ano Domini M.CCC.VIII. Jhesu bone, praece Dominici tibi praesta nos gratos efici. Amén


En esta iglesia como en todas las demás se siguió exactamente la cuenta de los años de la Encarnación hasta la ley general de Don Pedro IV de Aragón, que en 1351 introdujo la cuenta de los años a Nativitate, comenzándolos a contar rigurosamente desde el día del nacimiento del Señor. Mas es de notar que esta nueva ley sólo se observó en las escrituras y otros actos judiciales exteriores; y en lo que hacía al régimen interior la iglesia conservó constantemente el cómputo antiguo de la Encarnación. Así parece en los libros de fábrica y otros, y en la provisión y duración de oficios, que comenzaban en el día de la Encarnación. También consta de la Consueta de tempore, escrita después de dicha ley, en que se manda notar el año de la Encarnación en la tablilla que cada año se ponía en el cirio pascual. Con todo eso las Actas capitulares contaron a nativitate, sin duda por ser ya cosas que en algún sentido podían llamarse forenses. Y en esta costumbre permaneció el Capítulo hasta el año 1640, como verá cualquiera en sus libros, mudando siempre el año en el día de Navidad. Pero es de notar que en entrambas costumbres, así de contar los años desde la Navidad, como desde la Encarnación, siempre se decía el día 1.° de enero día primero del año, y en lemosín ninou o dia de ninou.

Otra cosa. En la sacristía de la catedral se conservan dos cetros de plata, o bordones de los que usan los sochantres y capas en el coro: son de harta antigüedad, que me parece alcanzará al siglo XIV: rematan en pirámide, y en sus lados y cuello se hallan las letras hebreas siguientes, que quiero copiar aquí: 

(N. E: Las letras hebreas no las puedo escribir, están en la página 250 del pdf que edito)

1.° 

En una parte

En la segunda

En el cuello

2.°

En la primera

En la segunda

En la tercera

En el cuello.


Acaso debió ser dádiva de algún Judío convertido, de los muchos que había en la famosa aljama que tenían en esta isla.

Y ya que he mentado a los Judíos, me ocurre añadir algunos privilegios que los Reyes concedieron a los de esta isla; y digo algunos de los que se hallan en la colección que posee Don Antonio Ignacio Pueyo, y que yo no pude acabar de copiar. Mas al fin siempre servirán de algo los seis que van copiados (a: Ap. núm. XIII.). Entre ellos está la escritura de población, que otorgó en 1247 Don Jaime I a favor del Judío Salomón y su familia, que vinieron de Cigilmensa: Sujulmesa o Subiulmeta, en el reino de Fez, donde poco antes vivía aquel Rabí Isaac, autor de la carta que sabes sobre la verdad de la venida del Mesías. En otro de 1252, establece que el Judío que se hiciese Cristiano fuera de las festividades de Pascua, Pentecostés y Navidad, pagase doce morabatines al fisco real. Los demás son sobre los préstamos, forma judicial, lugar y barrio de su vivienda en esta ciudad, etc., etc.

En el rebusco de papeles he topado con la copia que hice desde un principio de la correspondencia latina literaria que tuvieron a fines del siglo XV un Mallorquín llamado Arnaldo Descos, y Fr. Bernardo Boil, ermitaño de Monserrate. De este célebre anacoreta, conocido por sus obras, por el aprecio que de él hicieron los Reyes Católicos y por la figura que hizo en varios negocios políticos de su tiempo, se ignoran todavía muchas cosas, que acaso se ilustran con esta correspondencia, la cual existe en un códice, donde, con otras muchas cosas, la copió el citado Arnaldo, y que se guarda en el archivo de esta catedral. De todo ello es la copia adjunta (a: Ap. núm. XIV).

Pero advierto que del dueño del libro van copiadas pocas cartas, porque sobre ser su lenguaje poco culto y muy afectado, no contiene especie alguna que sirva a la historia pública. Y así he formado de ellas un extracto, que pueda servir de pie a las contestaciones de Boil, las cuales, si en todo no son ciceronianas, a lo menos tienen bastante gusto y agudeza de sentencias, y una fluidez no muy común en aquellos tiempos. Además, son las que descubren algunas noticias de su vida y ocupaciones, singularmente de su viaje a las Indias Occidentales, recién descubiertas, a quienes se dice que fue enviado como primer Vicario Apostólico. También consta por estos documentos que tuvo un sobrino que se hizo monje; y yo creo que este es el Guillermo Boil, Obispo de Gerona desde 1512. Otras curiosidades resultan de ellas, de que yo ya me he aprovechado, y se aprovecharán los que las lean con alguna manía histórica. Lo sensible es que no tienen fechas de años, y así no sabemos a cuál de ellos pertenecen. Mas hablándose de los descubrimientos de América, como de cosa muy reciente, precisamente deben suponerse escritas antes del 1500. Baste de esto y de miscelánea. A Dios. Mallorca, etc.

diumenge, 12 de setembre del 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

dissabte, 11 de setembre del 2021

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

diumenge, 21 de març del 2021

Ydiomate Regni Maioricarum, vulgari lingua

 ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasenciavisconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decembris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). 
Gubernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sialo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la Gouernacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellatperço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioricvigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas. Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi web blog.ramonguimera.com subiré el pdf con este texto.

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz MilitisRegentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguerCiuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE

petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate. I. Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus. (A partir de aquí, sustituyo la mayoría de v por u. Muchas s y f se confunden.) QUOD PROCURATOR, TENEATUR continuare Causam etiam in Causa Apellationis. Item quod procurator, teneatur continuare ipsam Causam, & litem, usque ad sententiam inclusiué, & si appellauerit, & in aliquo actu postea processerit, teneatur continuare, usque quó sententia transeat in rem iudicatam; nec possit ipsi procurationi renuntiare, ex quo ipsam semel suscepit, etiam dicendo quod sibi non satisfit de salario. QUOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCURATOREM REUOCARE, & ALIUM DE NOUO COSTITUERE. Item quod Dominus principalis Causae, possit procuratorem mutare, & reuocare, & alium de nouo constituere, dutamen (la u con un signo arriba), in continenti faciat fidem in processu, ut dictum est; posito quod talis procurator qui removebitur esset effectus Dominus litis. QUOD PRINCIPALES POSSINT EORUM causas per seipsos ducere, quod si fuerint semel per aliquam assignationem appraehensi, Citentur cedulis. IIII. Item, quod si actor, vel reus, non vult causam ducere per procuratorem, sed per se ipsum;ex quo semel aliqua assignatio, illum personaliter apprehenderit aliae subsequentes assignationes sibi fiant, si reperiatur: alias aurem si non reperiantur non fiant, & intimetur in sua habitatione, seu cum cedulis affingendis in Ianuis hospitij, vbi suum fouebit domicilium: & valeant tantum, quantum si personaliter sibi essent facte, usque ad deffinitiuam sententiam inclusiué: & hoc etiam habeat locum i forensi, & extraneo; nolente litigare per procuratorem dum tamen domus in qua hospitabitur sit nota; alias citari possit cum cedulis, in ianuis curiarum ponendis. QUOD QUERINONIA NON ADMITTATUR absque iuris firma (.) V. Item quod quod quaerimonia non admittatur, nec etiá (etiam) petitio, nisi cum firma iuris expressa; cui Reus, vel suus procurator, respondere teneatur infra vnicam diem, directé negando, vel confitendo cum firma iuris expressa: qua lapsa dilatione, habeatur, & censeatur in facto, & in iure pro responso, & pro firmato de iure, ac si responsum fuisset negatiué, cum firma iuris expressa: nec alia exceptio, vel dilatio proponi valeat per reum, vel eius procuratorem ad impediendam dictam responsionem directé faciendam. Exceptis tamen personis, in factis, & negotijs alienis succedentibus, & iustam ignorantiae causam habentibus. Et facta debita verificatione per querelantem, respondere teneatur quaerimonie expositae infra vnicam dilationem directé, & cum firma Iuris: alias habeatur pro responso negatiué: & firmato de Iure procedatur in causa. Et Nottarius, seu Scriba cause contrafaciens, pro qualibet vice, incurrat poenam centum solidorum. (100 sous, sueldos, solidos) POST FIRMAM DANTUR X. DIES AD RES- pondendum, & ponendum dilatorias exceptiones, & Iudicum recusationes. VI. (A la izquierda, margen) Vide Pragmat. erectionis Reg. Audientiae. Item si secuta responsione negatiué, tacité, vel expresse, facta quaerimonia, contingat supplicationem, libellum, vel petitionem offerri: vel iam oblatis cum ipsa quaerimonia, per actorem ad vlteriora procedi; fiat, & sequatur assignatio reo conuento decem dierum ad responsionedendú dictae supplicationi, libello, seu petitioni, directé lité (e con virgulilla) contestando. Infra quos decem dies praefixos, dictus reus quasuis proponere possit, & debeat omnes, & quascunque dilatorias habeat exceptiones ad quas vlterius non audiatur; nisi Euangelico iuramento afferuerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fuisse exortá, seu ad eius notitiá nouiter pervenisse: ad quas exceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iudicis, secundum qualitatem ipsarum. Infra quam etiam actionem proponere teneatur ipse reus, quascunque habuerit recusationes aduersus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius nó audiendus. Verú, vbi exceptio, vel recusatio legitima infra dictos decem dies proponitur; dicta assignatio non currat, donec, & quousque dicta exceptio, siue recufatio finita fuerit: que probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari continuos; & his pronuntiatis, locum non habere: currant reo tres dies ad litem contestandam, alias habeatur pro contestata negatiué, alia intimatione minimé expectata. DE FORMA RECUSATIONUM IUDICIS vel Assessoris. VII. (Al margen izquierdo: Vide dicta Prag.) Item siquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel eius Assessorem recusare, teneatur, & debeat, infra dictam dilationem causas legitimas in forma iuris opponere. Et medio iuramento aduerare, quod illas malitiosé non proponit, nec diffugiosé; immo credit eas veras fore, & probabiles, ac legitimas: quas tamen, infra tres dies peremptorié prefigendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Quibus recusationibus non probatis, vel cognito, & declarato illas non procedere, talis recusans censeatur eo ipso condénatus in omnibus expensis, quas alterá partem facere oportuerit. pro quibus fiat executio in continenti, cessante apellatione, & procedatur in causa; & si cognitum fuerit locum habere dictas recusationes, statuimus quód loco recusati Iudicis, alius non suspectus detur, & assumatur, & non adiunctus. QUOD LIS NON DIFFERATUR, PROPTER petitas expensas, si mutatur iudicium, vel petitio. VIII. Item si propter mutationem iudicij, vel correctionem alicuius petitionis, seu instantiae obtentae per alteram partem, peterentur missiones, quód propter ipsam petitionem ipsa lis vlterius prosequi non impediatur, sed quod de ipsis expensis in sententia diffinitiua, ratio habeatur. 

QUOD UTRIQUE PARTIUM FIAT ASSIGNATIO ad ponendum de facto. IX. Item quod factis positionibus, & articulis per actorem, vel renuntiato per eum ad ponendum, fiat assignatio reo vnica decem dierum ad ponedum, & articulandum, quidquid ponere tamen, & articulare voluerit de facto, vlterius non audiendus: vel si actor praetermiserit in causa procedere, stante, & requirente reo detur vnica dilatio sex dierum eidem actori peremptorié, & praecisé ad ponendum, & articulandum. Qui articuli, & positiones, fiant, & fieri debeant per vtramq; partem in vulgari lingua, & Ydiomate Regni Maioricarum. Et cum actor, siue reus praesentat articulos, positiones, siue capitula; in continenti teneatur, & habeat illas medio luramento aduerare etiam absente parte; aliás habeatur pro non praesentatis, & pro tali adueratione, per scriptorem aliquid pro salario non recipiatur.

Ydiomate Regni Maioricarum, vulgari lingua

ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.

ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem- bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioricvigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas. Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi web blog.ramonguimera.com subiré el pdf con este texto.

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz Militis, Regentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer) Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE

petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate. I. Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus. (A partir de aquí, sustituyo la mayoría de v por u. Muchas s y f se confunden.) QUOD PROCURATOR, TENEATUR continuare Causam etiam in Causa Apellationis. Item quod procurator, teneatur continuare ipsam Causam, & litem, usque ad sententiam inclusiué, & si appellauerit, & in aliquo actu postea processerit, teneatur continuare, usque quó sententia transeat in rem iudicatam; nec possit ipsi procurationi renuntiare, ex quo ipsam semel suscepit, etiam dicendo quod sibi non satisfit de salario. QUOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCURATOREM REUOCARE, & ALIUM DE NOUO COSTITUERE. Item quod Dominus principalis Causae, possit procuratorem mutare, & reuocare, & alium de nouo constituere, dutamen (la u con un signo arriba), in continenti faciat fidem in processu, ut dictum est; posito quod talis procurator qui removebitur esset effectus Dominus litis. QUOD PRINCIPALES POSSINT EORUM causas per seipsos ducere, quod si fuerint semel per aliquam assignationem appraehensi, Citentur cedulis. IIII. Item, quod si actor, vel reus, non vult causam ducere per procuratorem, sed per se ipsum;ex quo semel aliqua assignatio, illum personaliter apprehenderit aliae subsequentes assignationes sibi fiant, si reperiatur: alias aurem si non reperiantur non fiant, & intimetur in sua habitatione, seu cum cedulis affingendis in Ianuis hospitij, vbi suum fouebit domicilium: & valeant tantum, quantum si personaliter sibi essent facte, usque ad deffinitiuam sententiam inclusiué: & hoc etiam habeat locum i forensi, & extraneo; nolente litigare per procuratorem dum tamen domus in qua hospitabitur sit nota; alias citari possit cum cedulis, in ianuis curiarum ponendis. QUOD QUERINONIA NON ADMITTATUR absque iuris firma (.) V. Item quod quod quaerimonia non admittatur, nec etiá (etiam) petitio, nisi cum firma iuris expressa; cui Reus, vel suus procurator, respondere teneatur infra vnicam diem, directé negando, vel confitendo cum firma iuris expressa: qua lapsa dilatione, habeatur, & censeatur in facto, & in iure pro responso, & pro firmato de iure, ac si responsum fuisset negatiué, cum firma iuris expressa: nec alia exceptio, vel dilatio proponi valeat per reum, vel eius procuratorem ad impediendam dictam responsionem directé faciendam. Exceptis tamen personis, in factis, & negotijs alienis succedentibus, & iustam ignorantiae causam habentibus. Et facta debita verificatione per querelantem, respondere teneatur quaerimonie expositae infra vnicam dilationem directé, & cum firma Iuris: alias habeatur pro responso negatiué: & firmato de Iure procedatur in causa. Et Nottarius, seu Scriba cause contrafaciens, pro qualibet vice, incurrat poenam centum solidorum. (100 sous, sueldos, solidos) POST FIRMAM DANTUR X. DIES AD RES- pondendum, & ponendum dilatorias exceptiones, & Iudicum recusationes. VI. (A la izquierda, margen) Vide Pragmat. erectionis Reg. Audientiae. Item si secuta responsione negatiué, tacité, vel expresse, facta quaerimonia, contingat supplicationem, libellum, vel petitionem offerri: vel iam oblatis cum ipsa quaerimonia, per actorem ad vlteriora procedi; fiat, & sequatur assignatio reo conuento decem dierum ad responsionedendú dictae supplicationi, libello, seu petitioni, directé lité (e con virgulilla) contestando. Infra quos decem dies praefixos, dictus reus quasuis proponere possit, & debeat omnes, & quascunque dilatorias habeat exceptiones ad quas vlterius non audiatur; nisi Euangelico iuramento afferuerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fuisse exortá, seu ad eius notitiá nouiter pervenisse: ad quas exceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iudicis, secundum qualitatem ipsarum. Infra quam etiam actionem proponere teneatur ipse reus, quascunque habuerit recusationes aduersus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius nó audiendus. Verú, vbi exceptio, vel recusatio legitima infra dictos decem dies proponitur; dicta assignatio non currat, donec, & quousque dicta exceptio, siue recufatio finita fuerit: que probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari continuos; & his pronuntiatis, locum non habere: currant reo tres dies ad litem contestandam, alias habeatur pro contestata negatiué, alia intimatione minimé expectata. DE FORMA RECUSATIONUM IUDICIS vel Assessoris. VII. (Al margen izquierdo: Vide dicta Prag.) Item siquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel eius Assessorem recusare, teneatur, & debeat, infra dictam dilationem causas legitimas in forma iuris opponere. Et medio iuramento aduerare, quod illas malitiosé non proponit, nec diffugiosé; immo credit eas veras fore, & probabiles, ac legitimas: quas tamen, infra tres dies peremptorié prefigendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Quibus recusationibus non probatis, vel cognito, & declarato illas non procedere, talis recusans censeatur eo ipso condénatus in omnibus expensis, quas alterá partem facere oportuerit. pro quibus fiat executio in continenti, cessante apellatione, & procedatur in causa; & si cognitum fuerit locum habere dictas recusationes, statuimus quód loco recusati Iudicis, alius non suspectus detur, & assumatur, & non adiunctus. QUOD LIS NON DIFFERATUR, PROPTER petitas expensas, si mutatur iudicium, vel petitio. VIII. Item si propter mutationem iudicij, vel correctionem alicuius petitionis, seu instantiae obtentae per alteram partem, peterentur missiones, quód propter ipsam petitionem ipsa lis vlterius prosequi non impediatur, sed quod de ipsis expensis in sententia diffinitiua, ratio habeatur. QUOD UTRIQUE PARTIUM FIAT ASSIGNATIO ad ponendum de facto. IX. Item quod factis positionibus, & articulis per actorem, vel renuntiato per eum ad ponendum, fiat assignatio reo vnica decem dierum ad ponedum, & articulandum, quidquid ponere tamen, & articulare voluerit de facto, vlterius non audiendus: vel si actor praetermiserit in causa procedere, stante, & requirente reo detur vnica dilatio sex dierum eidem actori peremptorié, & praecisé ad ponendum, & articulandum. Qui articuli, & positiones, fiant, & fieri debeant per vtramq; partem in vulgari lingua, & Ydiomate Regni Maioricarum. Et cum actor, siue reus praesentat articulos, positiones, siue capitula; in continenti teneatur, & habeat illas medio luramento aduerare etiam absente parte; aliás habeatur pro non praesentatis, & pro tali adueratione, per scriptorem aliquid pro salario non recipiatur.

Ydiomate Regni Maioricarum, vulgari lingua (Quizás continuará...)

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...