Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maioricarum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maioricarum. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2023

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus

IV.

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinatae a Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCCXIII. (Vid. pág. 52.) Ex autogr. in arch. PP. Praedicat. Palmae Maioricen.

Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricae, Sardiniae, et Corsicae,
Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniae.
Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque loca tenentibus praesentibus et futuris; salutem et dilectionem.
Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelitas Judeorum Christicolarum incommodis nedum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles fetidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulneribus putriti pravae mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostrae matris Ecclesiae statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris haereticae pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum praedicto nonnulli judaicae legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem catholicam cohabitant, domestica quorum cohabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primaevos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquae mulieres conversae civitatis iam dictae Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baptismatis praetioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitate praetacta ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpserint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes praedicta, quae in innominiam sanctae matris Ecclesiae catholicae vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturae et digeste condidimus continentiae subsequentis:

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitats dels dits christians se gloriege, e en les prosperitats sen tristexe, statui la sancta mare eclesia los dits juheus en apartat loch habitar e viure, per ço encara que llur fetidat e inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, e llurs errors no corrompessem (corrompessen) la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa e regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llur poder pervertexen alcuns christians novells a sabbatizar e perseverar en llurs judaycos e dampnades errors; e encara per llur astucia en sedicions e engans dels dits christians inhumanament e continua studien: havem deliberadament e madura, a opprimir lo mal proposit e astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals volem e manam en lo dit Rege (Regne) e illa de Mallorques, e ciutat, vilas e lochs de aque (sic) esser inviolablement observades.

Primerament ordonam, statuim e manam que tots los juheus e juhias de la illa e regne de Mallorques, e de las illas a daquella adiacens, stiguen e viven apartats dels Christians en un cercles a la una part de la ciutat o vila, hon habitaran, en lo cual stiguen tencats e closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle o mur, en lo qual mur haie una porta e no mes, per hon isquen; lo qual cercle o part los sie elegit e designat per los jurats e procurador reyal del dit regne, o de la vila hon habitaran. E si los dits juheus hauran o tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle o barrio; e que en aquella se haien a mudar o apartar del die que lus sera assignat lo dit cercle o loch per los dits jurats e procurador reyal a un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e façer cases hon stiguen. Pero provehim e manam que si en los dits barris a ells assignador haura algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra o per loguer, a coneguda dels dits jurats e procurador regal, o segons que ab los senyors de aquellas se poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, e nos seran mudats en lo dit cercle o barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscats e adquisits a nos, e a nostre fisch, e de la persona haien star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, e aço en llurs habitacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, o seguint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni ensendre foch, ni anarlos a vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni vinguen per fer honor a les cases dels christians axi com en noçes, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena C. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, o alguna de aquelles faran o vendran a nos e a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran a jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas e heretats, e fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menjen ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capitol es contengut.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, e altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells e gavinets per tallar pa o carn. E qui contra fara que sie encorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus.

Item com nos sie donat a entendre que en los libres e altres scripturas del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, e les iglesias, e los feels defuncts; per ço ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, an la dita oracio vaguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; e aso haien a fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat o vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada (atrobada) sera pague a nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com a aquells qui malaexen e blasfemen la ley sancta del (dels) christians.

Item encara manam e ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio o stament sien, no gosen entrar dintre les cases, o cercle, o juheria, o loch, hon los dits juheus e juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; e si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins a la camisa; e si sera fembra publica, que li sien donats C. açots publicament per cascuna vegada que trobada hi sera.

Item mes ordonam e manam que si alguns juheus o juhias del dit regne e illas a aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran bateiar e tornar a la sancta fe catholica, que no sien ni degen esser embergats, torbats, ne detenguts per força o per altra manera qualsevol, e aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare o mare, germa o germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment o criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam e manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos nomeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguts, ordonam e manam que daçi avant haien a portar e porten lo capero ab la cugulla de un palm, feta a manera de embut e de corn, cosida *entorn fins a la punta o en altra manera, perque aparegue distincio entre ells e los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien a portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas o tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam e manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, a christians ne a christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra o venema (verema) que cullissen en sus vinyes, e carn viva, e oli que cullissen en son olivar, e fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses e cascuna dellas los damunt dits juheus e juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, o en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; e aso axi a christians, com a juheus, o a moros e qual se vulla altres: e aso en les ferias e en los dies del mercat, e en les plaçes e botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax (axi) mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats e vilas e lochs (leo lochcs) altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. (nostra) ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu o juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue e caygue en pena de C. florins, e mes que de las personas haien star a merce nostra.

iglesia ,San Bartolomé, plaza ,Beceite ,Beseit, misa, fachada, frontón, saque

Item ordonam e manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, ni de altre senyor o senyora, ni christia o christiana, ne usen daquets officis, ni de altre de aquells per los christians o christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat a entendre que los dits juheus fan axi com tartres, e altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos e fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi e menyspreu de la sancta fe catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que a llur ley seran pervertits; e no resmenys les persones e bens de aytals juheus e pervertits haien a star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians e christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu o juhia que contra aso fara, o vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam e manam que negun juheu o juhia no port, ne gos portar vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que portaran fins a la camisa; e per la segona que perdan tota la roba, e reeben C. açots publicament; e per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors a nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; e que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; e qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les robas que portara fins a la camisa.

Item mes avant ordonam e manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament o condicio sie; e qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; e la christiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten, e aquells tals tornen a les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta fé catholica; per tant ordonam e manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar a les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien a procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, e sien encorreguts en cors e en haver sens tota gracia e merce.

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate praevia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, ... facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fueritis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secundo.

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus

IV. 

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinatae a Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCCXIII. (Vid. pág. 52.) Ex autogr. in arch. PP. Praedicat. Palmae Maioricen.

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricae, Sardiniae, et Corsicae, Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniae. Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque loca tenentibus praesentibus et futuris; salutem et dilectionem. Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelitas Judeorum Christicolarum incommodis nedum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles fetidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulneribus putriti pravae mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostrae matris Ecclesiae statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris haereticae pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum praedicto nonnulli judaicae legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem catholicam cohabitant, domestica quorum cohabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primaevos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquae mulieres conversae civitatis iam dictae Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baptismatis praetioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitate praetacta ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpserint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes praedicta, quae in innominiam sanctae matris Ecclesiae catholicae vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturae et digeste condidimus continentiae subsequentis:

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitats dels dits christians se gloriege, e en les prosperitats sen tristexe, statui la sancta mare eclesia los dits juheus en apartat loch habitar e viure, per ço encara que llur fetidat e inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, e llurs errors no corrompessem (corrompessen) la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa e regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llur poder pervertexen alcuns christians novells a sabbatizar e perseverar en llurs judaycos (judayques) e dampnades errors; e encara per llur astucia en sedicions e engans dels dits christians inhumanament e continua studien: havem deliberadament e madura, a opprimir lo mal proposit e astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals volem e manam en lo dit Rege (Regne) e illa de Mallorques, e ciutat, vilas e lochs de aque (sic) esser inviolablement observades.

Primerament ordonam, statuim e manam que tots los juheus e juhias de la illa e regne de Mallorques, e de las illas a daquella adiacens, stiguen e viven apartats dels Christians en un cercles a la una part de la ciutat o vila, hon habitaran, en lo cual stiguen tencats e closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle o mur, en lo qual mur haie una porta e no mes, per hon isquen; lo qual cercle o part los sie elegit e designat per los jurats e procurador reyal del dit regne, o de la vila hon habitaran. E si los dits juheus hauran o tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle o barrio; e que en aquella se haien a mudar o apartar del die que lus sera assignat lo dit cercle o loch per los dits jurats e procurador reyal a un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e façer cases hon stiguen. Pero provehim e manam que si en los dits barris a ells assignador haura algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra o per loguer, a coneguda dels dits jurats e procurador regal, o segons que ab los senyors de aquellas se

poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, e nos seran mudats en lo dit cercle o barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscats e adquisits a nos, e a nostre fisch, e de la persona haien star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, e aço en llurs habitacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, o seguint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni ensendre foch, ni anarlos a vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni vinguen per fer honor a les cases dels christians axi com en noçes, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena C. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, o alguna de aquelles faran o vendran a nos e a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran a jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas e heretats, e fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menjen ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capitol es contengut.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, e altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells e gavinets per tallar pa o carn. E qui contra fara que sie encorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus.

Item com nos sie donat a entendre que en los libres e altres scripturas del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, e les iglesias, e los feels defuncts; per ço ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, an la dita oracio vaguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; e aso haien a fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat o vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada (atrobada) sera pague a nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com a aquells qui malaexen e blasfemen la ley sancta del (dels) christians.

Item encara manam e ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio o stament sien, no gosen entrar dintre les cases, o cercle, o juheria, o loch, hon los dits juheus e juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; e si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins a la camisa; e si sera fembra publica, que li sien donats C. açots publicament per cascuna vegada que trobada hi sera.

Item mes ordonam e manam que si alguns juheus o juhias del dit regne e illas a aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran bateiar e tornar a la sancta fe catholica, que no sien ni degen esser embergats, torbats, ne detengunts per força o per altra manera qualsevol, e aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare o mare, germa o germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment o criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam e manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos nomeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguts, ordonam e manam que daçi avant haien a portar e porten lo capero ab la cugulla de un palm, feta a manera de embut e de corn, cosida *entorn fins a la punta o en altra manera, perque aparegue distincio entre ells e los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien a portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas o tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam e manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, a christians ne a christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra o venema (verema) que cullissen en sus vinyes, e carn viva, e oli que cullissen en son olivar, e fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses e cascuna dellas los damunt dits juheus e juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, o en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; e aso axi a christians, com a juheus, o a moros e qual se vulla altres: e aso en les ferias e en los dies del mercat, e en les plaçes e botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax (axi) mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats e vilas e lochs (leo lochcs) altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. (nostra) ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu o juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue e caygue en pena de C. florins, e mes que de las personas haien star a merce nostra.

Item ordonam e manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, ni de altre senyor o senyora, ni christia o christiana, ne usen daquets officis, ni de altre de aquells per los christians o christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat a entendre que los dits juheus fan axi com tartres, e altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos e fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi e menyspreu de la sancta fe catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que a llur ley seran pervertits; e no resmenys les persones e bens de aytals juheus e pervertits haien a star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians e christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu o juhia que contra aso fara, o vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam e manam que negun juheu o juhia no port, ne gos portar vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que portaran fins a la camisa; e per la segona que perdan tota la roba, e reeben C. açots publicament; e per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors a nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; e que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; e qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les robas que portara fins a la camisa.

Item mes avant ordonam e manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament o condicio sie; e qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; e la christiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten, e aquells tals tornen a les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta fé catholica; per tant ordonam e manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar a les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien a procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, e sien encorreguts en cors e en haver sens tota gracia e merce.

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate praevia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, ... facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fueritis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secundo.

dissabte, 22 d’abril del 2023

CARTA CLIV. Por qué esta isla y reino se llamó en plural Maioricarum:

CARTA CLIV.

Por qué esta isla y reino se llamó en plural Maioricarum: cuándo comenzó su capital a llamarse Palma. Noticia de algunas de sus monedas después de la conquista. Su lonja o casa de contratación. Relox mallorquín: costumbre de contar separadamente las horas del día y de la noche. Qué era la campana de los ladrones: inscripción de una antigua del convento de Santo Domingo. Cómo se contaron los años en esta iglesia. Copia de las inscripciones hebreas que se hallan en dos cetros antiguos de la catedral. Noticia de algunos privilegios concedidos a los Judíos de Mallorca. Cartas inéditas de Fr. Bernardo Boil, ermitaño de Monserrate.

Mi querido hermano: Voy a hacer hoy un rebusco de cosas, u olvidadas o que no tuvieron lugar en los correos anteriores, y no por eso menos dignas de ser sabidas. Sea la primera el nombre de esta isla y ciudad. Y no hablo del tiempo de los Romanos y más arriba, de que no queda que añadir a lo ya sabido de todos, si no son algunas conjeturas que hacen ridícula a la historia y al historiador. Hablo de los tiempos de la conquista acá y por los documentos que nos quedan, en todos los cuales, así latinos como vulgares lemosines, siempre se nombra en plural insula Maioricarum, illa de Mallorques. Papebrochio (praefatione genealog., ad leges palatinas Jac. II Reg. Maioricarum. = Acta SS. mens. Jun., tom. III) juzga que se usó del plural por comprender este reino a la isla de Menorca. Mas esta razón no vale, porque también en Menorca se usó del plural, como entre otros documentos consta de la moneda que cité hablando de esta isla, en la cual se intitula Alfonso Rex Minoricarum. Es preciso, pues, apelar a otra solución, y a mí me parece que lo es el ser muchas las islas adyacentes a la principal, las cuales quisieron expresar con una sola palabra como partes de ella y pertenecientes a su jurisdicción, llamando a la primera insula Maioricarum. En plural se llaman los pueblos, v. gr. Mantuae Carpentanorum, Lutetiae Parisiorum, Valentiae Edetanorum. También plural las naciones, v. gr. Carlos, Rey de las Españas. = Ferdinandus Hispaniarum et Indiarum Rex, porque son muchas las Españas (citerior y ulterior. = Tarraconense Bética, Lusitana) y las Indias (oriental y occidental). = Dícense las dos Sicilias. = A este modo pudieron decirse las Mallorcas, o por considerar la isla dividida en septentrional y meridional, o por las islas adyacentes a ella. Si esto no es, no alcanzo otra cosa que pueda ser.

El nombre general de la isla lo fue también particular de la ciudad su capital, que siempre se llamó la ciudad de Mallorca hasta entrado el siglo XVII. Entonces con la manía común a todos los pueblos de afectar antigüedad, se introdujo llamarla Palma, creyendo que cerca de ella estuvo la llamada así por los Romanos. Mas a pesar de esta novedad, a cuya introducción coadyuvó mucho la Crónica de Dameto en los diplomas y cartas reales del año 1679, todavía se intitula esta ciudad Mallorca, como puede verse en el archivo real; y yo creo que siguió llamándose así años adelante y acaso hasta entrado el siglo XVIII.

Esta isla y reino de Mallorca careció de moneda propia desde su conquista hasta el año 1301. En cuantas escrituras de establecimientos, ventas y otras de esa clase he visto en todo ese tiempo se mencionan los dineros Melgoreses, macemutinas iucifias in auro, morabatinos bonos novos Alfonsinos in auro, bizantios boni et fini argenti. (Qui decem morabatini, dice una dotación de Nuño Sanç de 1239, et duae macemutinae faciunt decem et octo macemutinas): bizantiis bonae platae veteris et legalis Mirialmomenini: y así otras. Corrían también todas las monedas acuñadas ya en Valencia, con haber sido su conquista posterior a la de esta isla, y era la moneda más común con que se hacían todos los contratos.

Consolidado finalmente el gobierno del Rey Don Jaime II, puso en práctica este Príncipe la facultad que se había reservado, cuando juró ser feudatario del de Aragón, de acuñar moneda propia de este reino. Hízolo a instancias de los Jurados de esta universidad con escritura fecha a 23 de marzo de 1300 (1301), en la cual dice que la moneda que iba a acuñarse se llamaría reals dobles, e reals senars, e menuts e mallas, e reals dargent, cuyo valor, calidad y figuras explica con estas palabras que referiré a la letra, según la traducción lemosina que he visto en el archivo real de principios del siglo XV: "Los quals reyals doblencs sien per tots temps a lig de III diners, menys pugesa a argent fi. Tos diners de la dita moneda apellada dobles ixen a pes de XI sous per march. Los dits empero reyals senars o menuts sien en per tots temps a aquella matexa lig diners daquela matexa moneda menuda, ixens a pes de XXII sous per march. Mayas empero de la dita moneda sien per tots temps daquela matexa ley, les malles daquela moneda ixens a pes de XLIIII sous per march, XXIII mayas valen XII diners manuts. Los dits empero reyals dargent sien per tots temps de lig de XI diners per march, e quels dits diners dargent valen cascu dels XVI diners de rayals manuts. E en la una part de les dites monedes, totes sia cap de rey coronat, e en laltre part sia creu; e el bras de la creu de la part iusana sestena tro al subira cercle de les dites monedes...” Prosigue asegurando la perpetuidad de esta moneda, y mandando que todos los habitadores de Mallorca, poseedores de bienes en valor de X libras de reales o más, paguen al Rey y sus sucesores cada siete años por derecho de monedaje un morabatín de oro u ocho libras de reales de Mallorca. El mismo valor tenían aquí dichos morabatines en 1372.

Otra escritura hay allí mismo, fecha a 25 de abril de 1310, en que el mismo Rey jura y hace jurar a sus dos hijos Sancho y Fernando la observancia de la moneda de oro que acababa de acuñar, y que manda se llame reales de oro de Mallorca, cuya figura y valor explica de esta manera: "sien a ley de XXIII quirats e mig pres per fi e per pur aur de fluri qui es dit de XXIIII quirats; LX dels quals diners daur pesa I march de Malorqua. En una part daquel diner daur es entratayade la image nostre reyal seent en la cadira ab corona al cap, e tanent en la ma dreta emperi, e en la sinestra pom ab senyal de la honrade sobreposat: e entorn de la dita part ha aquest titol: Jacobus Dei gratia, Rex Maioric.; e en la dita part es format lo senyal de la Sancta Creu en esta manera +; e en torn de la dita part se ligen aquestes letres: Comes Rossilionis et Ceritaniae, et Dominus Montispessulani. E el bras de la Creu de la part devayl sesten tro al cercle de la dita moneda.”

Mas ¿cuál será el quilate de estas monedas? Por lo que pueda convenir allá va esta nota del libro de la fábrica de 1327: "a VIIII de març reebi del Senyor Dega XXIII ll., en les quals eren IIII reyals dor, estimats cascun a XXIII sous VI diners; e despesi los a XXV sous. Item hi havia XX croats estimats cascun a XV diners; e despesilos a XVIII diners.”

Sería inmenso individualizar las muchas alteraciones que sufrió aquí la moneda en los siglos inmediatos, y muy difícil dar una idea exacta de su valor y correspondencia a las usadas entonces en Aragón y Castilla, y mucho más a las modernas. Esta prolijidad, que sería muy útil, ni es propia de mi viaje ni del estado en que veo ahora mi salud, que en otras ciudades me ha permitido hacerlo en gran parte. Bástame llamar con esto la atención de estos naturales, que son los únicos que pueden ilustrar este y otros puntos de su historia patria con la comodidad y detenimiento que pide semejante trabajo. De las monedas actuales y su correspondencia a las de Castilla habló bien el autor de la Descripción de las islas Baleares, que se imprimió en Madrid hace pocos años.

De la lonja o casa de contratación de esta ciudad se me ofrece poco que decir después de la docta carta que Don Gaspar Melchor de Jovellanos escribió sobre su construcción y arquitectos, durante su destierro en esta isla, la cual se publicó de orden de su consulado en 1812. Lo principal que en ello hay es que se comenzó hacia el 1409 por la planta y bajo la dirección del arquitecto Mallorquín Guillermo Sagrera (de quien ya se habló en lo de la catedral), y como este hubiese pasado a Nápoles a la construcción del castillo de Castelnovo en el año 1448, entendieron en concluir los adornos de nuestro edificio un Miguel Sagrera, junto con Guillermo Villasolar. Es en efecto obra grandiosa y que en los adornos exteriores excede a la de igual clase de Valencia, y al salón antiguo de Barcelona, mas no en la elevación y elegancia interior, como lo dirá quien haya visto los tres edificios.

Jovellanos dijo con razón que antes de construirse esta lonja había, no sólo lonja para este comercio, sino para el de otros extranjeros. En el proceso original que conservan los PP. Capuchinos de esta ciudad, hecho en 1345 con motivo de los desórdenes que ocasionaron los afectos al último Rey de Mallorca, se mencionan en varios lugares muchas lonjas, aunque no se especifican. El Cronicón de Salzet menciona en 1403 la Lotja dels Placentins. También la tenían los Genoveses y todos los que de otras potencias residían aquí en gran número o tenían factorías y comercio crecido. Porque entonces era Mallorca respeto de las riquezas de Levante, lo que después fue Sevilla y ahora Cádiz respeto de las de América. Es sensible que este hermoso edificio, uno de los buenos que nos quedan del tiempo medio, ha sido desfigurado y en parte destruido con la fundición de cañones que se ha establecido en él, colocando en su ámbito los hornillos y agujereando las bóvedas, etc. Yo no juzgaré de la justicia o injusticia de esta disposición: sé que cuando se trata de servir a la patria todo se debe posponer a este objeto, mas también sé que había otros puntos en la isla mucho más cómodos para este objeto, atendidas todas sus operaciones. Otra curiosidad notable hay en esta ciudad que no quiero dejar intacta, ya que todos hablan de ella, naturales y extranjeros, cada cual como Dios le encamina. Hablo del reloj mallorquín que toca las horas del día desde la salida del sol, y las de la noche desde el ocaso del mismo, acomodándose, como se supone, en todas las estaciones a la altura del sol. Dice el vulgo que este reloj vino del Egipto o de Babilonia o de Jerusalén y qué sé yo qué más, añadiendo otras circunstancias maravillosas que excitan la compasión del que las oye. Algunas de ellas están bien impugnadas en los historiadores del país, los cuales quisiera yo que en lugar de dar tanta importancia a estos rumores hubieran dicho: primero, cuál es el artificio de este reloj para desengañar al vulgo, y segundo, que le llamasen su atención hacia lo que verdaderamente la merece, que es no el reloj, sino la causa porque se construyó de esta manera, es a saber, la costumbre de contar así las horas del día y de la noche. Y de ambas cosas voy a dar alguna idea.

El reloj, que es propio de la ciudad, está situado en una torre baja junto al convento de Santo Domingo y en lo que era su cementerio antiguo. Existía ya allí mismo en el año 1385, cuando según el Cronicón de Salcet se compró y colocó una campana para tocar las horas del día y de la noche. No se infiere de esto que estuviese ya entonces conocido el artificio de que el mismo reloj mueva el mazo de la campana y de las horas que corresponden. Mariana dice (lib. XIX, cap. 10) que este artificio no es anterior al año 1400. Sea de esto lo que fuere, que ahora no hace a cuento, la campana que hoy sirve para lo mismo se fundió en 1680, como se lee en ella misma entre las inscripciones ordinarias: Christus vincit, etc.; fugite partes, etc. Ave Maria, etc.

Este reloj es el único en que ahora se tocan las horas del modo que dije, siguiendo nuestra costumbre común los demás de la ciudad. Y ¿en qué consiste su artificio? ¿cómo está dispuesto, que sigue la altura del sol cualquiera que ella sea? Yo lo diré. Este reloj es como cualquiera otro. No hay más diferencia sino que la rueda en que están marcadas las horas, cuando los demás tienen doce horas, concluidas las cuales vuelve a tocar la una, este tiene catorce, que es el mayor número de horas que hay en las noches de diciembre y en los días de junio. Así, pues, el encargado del reloj todas las tardes al anochecer le da la cuerda necesaria para el número de horas que corresponden a aquella noche y no más, y en concluyéndose esta al amanecer se acabó el toque de horas, que regularmente no tocan entre día; y si tal quieren se le da cuerda otra vez por las horas que ha de durar el día y no más; porque siempre a una hora de salido o de puesto el sol ha de comenzar tocando la una. Este es todo el artificio de este reloj: la mano del pobre hombre que lo dirige del modo que se ha dicho. ¿Qué hay de aquí de extraordinario ni de misterioso? ¿Lo es, por ventura, la construcción de los relojes de Italia, que ellos por sí solos tocan hasta veinte y cuatro horas cada día? ¿Pues a qué tanto hincapié en el reloj, embaucando a los tontos?

Lo que hay notable para un observador es la costumbre de contar separadas las horas del día y de la noche, de la cual nació la construcción de aquella rueda que decía en este reloj. Esto sí que merece particular reflexión: que a pesar de ser los nuevos pobladores de esta isla naturales de Cataluña, Aragón, Rosellón, etc., adoptasen aquí una costumbre desconocida en aquellos países de contar las horas en la manera referida, y la adoptasen en lo civil y en lo eclesiástico. De lo primero no es menester más prueba que el citado reloj, que es propio de la ciudad y lo era ya en el siglo XIV, como queda dicho. De lo segundo hay muchas pruebas, pero basta por todas la Consueta de la sacristía desta catedral, escrita en 1511, en la cual se notan diariamente las horas de coro diurno y nocturno para régimen de campaneros, etc. Allí verá el que quiera como las horas de la noche se cuentan desde el ocaso del sol, y las del día de su salida, diciéndose a cada paso: a una hora de día, a IX hores de la nit, etc. Sólo se nota alguna vez que cuando habla de las últimas horas de la noche o del día usa de la frase siguiente: a tres hores a pasar de matinade, a una hora a pasar de dia, que quiere decir: tres horas antes que pase la madrugada, y una antes que pase el día.

Otra hora de la noche era conocida por el toque de una campana llamada dels lladres: que creo se tocaría a prima noche. Así en 1374 hacen mención las Actas capitulares de una causa criminal formada contra ciertos sujetos que habían herido a otros ante pulsationem cimbali latronum. En otros viajes se ha dicho más de esto. 

Ya que hablamos de campanas te incluyo la inscripción de una muy antigua de Santo Domingo de Palma. Dice así: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum. Ano Domini M.CCC.VIII. Jhesu bone, praece Dominici tibi praesta nos gratos efici. Amen + (a: Véase la estampa.).

Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum. Ano Domini M.CCC.VIII. Jhesu bone, praece Dominici tibi praesta nos gratos efici. Amén


En esta iglesia como en todas las demás se siguió exactamente la cuenta de los años de la Encarnación hasta la ley general de Don Pedro IV de Aragón, que en 1351 introdujo la cuenta de los años a Nativitate, comenzándolos a contar rigurosamente desde el día del nacimiento del Señor. Mas es de notar que esta nueva ley sólo se observó en las escrituras y otros actos judiciales exteriores; y en lo que hacía al régimen interior la iglesia conservó constantemente el cómputo antiguo de la Encarnación. Así parece en los libros de fábrica y otros, y en la provisión y duración de oficios, que comenzaban en el día de la Encarnación. También consta de la Consueta de tempore, escrita después de dicha ley, en que se manda notar el año de la Encarnación en la tablilla que cada año se ponía en el cirio pascual. Con todo eso las Actas capitulares contaron a nativitate, sin duda por ser ya cosas que en algún sentido podían llamarse forenses. Y en esta costumbre permaneció el Capítulo hasta el año 1640, como verá cualquiera en sus libros, mudando siempre el año en el día de Navidad. Pero es de notar que en entrambas costumbres, así de contar los años desde la Navidad, como desde la Encarnación, siempre se decía el día 1.° de enero día primero del año, y en lemosín ninou o dia de ninou.

Otra cosa. En la sacristía de la catedral se conservan dos cetros de plata, o bordones de los que usan los sochantres y capas en el coro: son de harta antigüedad, que me parece alcanzará al siglo XIV: rematan en pirámide, y en sus lados y cuello se hallan las letras hebreas siguientes, que quiero copiar aquí: 

(N. E: Las letras hebreas no las puedo escribir, están en la página 250 del pdf que edito)

1.° 

En una parte

En la segunda

En el cuello

2.°

En la primera

En la segunda

En la tercera

En el cuello.


Acaso debió ser dádiva de algún Judío convertido, de los muchos que había en la famosa aljama que tenían en esta isla.

Y ya que he mentado a los Judíos, me ocurre añadir algunos privilegios que los Reyes concedieron a los de esta isla; y digo algunos de los que se hallan en la colección que posee Don Antonio Ignacio Pueyo, y que yo no pude acabar de copiar. Mas al fin siempre servirán de algo los seis que van copiados (a: Ap. núm. XIII.). Entre ellos está la escritura de población, que otorgó en 1247 Don Jaime I a favor del Judío Salomón y su familia, que vinieron de Cigilmensa: Sujulmesa o Subiulmeta, en el reino de Fez, donde poco antes vivía aquel Rabí Isaac, autor de la carta que sabes sobre la verdad de la venida del Mesías. En otro de 1252, establece que el Judío que se hiciese Cristiano fuera de las festividades de Pascua, Pentecostés y Navidad, pagase doce morabatines al fisco real. Los demás son sobre los préstamos, forma judicial, lugar y barrio de su vivienda en esta ciudad, etc., etc.

En el rebusco de papeles he topado con la copia que hice desde un principio de la correspondencia latina literaria que tuvieron a fines del siglo XV un Mallorquín llamado Arnaldo Descos, y Fr. Bernardo Boil, ermitaño de Monserrate. De este célebre anacoreta, conocido por sus obras, por el aprecio que de él hicieron los Reyes Católicos y por la figura que hizo en varios negocios políticos de su tiempo, se ignoran todavía muchas cosas, que acaso se ilustran con esta correspondencia, la cual existe en un códice, donde, con otras muchas cosas, la copió el citado Arnaldo, y que se guarda en el archivo de esta catedral. De todo ello es la copia adjunta (a: Ap. núm. XIV).

Pero advierto que del dueño del libro van copiadas pocas cartas, porque sobre ser su lenguaje poco culto y muy afectado, no contiene especie alguna que sirva a la historia pública. Y así he formado de ellas un extracto, que pueda servir de pie a las contestaciones de Boil, las cuales, si en todo no son ciceronianas, a lo menos tienen bastante gusto y agudeza de sentencias, y una fluidez no muy común en aquellos tiempos. Además, son las que descubren algunas noticias de su vida y ocupaciones, singularmente de su viaje a las Indias Occidentales, recién descubiertas, a quienes se dice que fue enviado como primer Vicario Apostólico. También consta por estos documentos que tuvo un sobrino que se hizo monje; y yo creo que este es el Guillermo Boil, Obispo de Gerona desde 1512. Otras curiosidades resultan de ellas, de que yo ya me he aprovechado, y se aprovecharán los que las lean con alguna manía histórica. Lo sensible es que no tienen fechas de años, y así no sabemos a cuál de ellos pertenecen. Mas hablándose de los descubrimientos de América, como de cosa muy reciente, precisamente deben suponerse escritas antes del 1500. Baste de esto y de miscelánea. A Dios. Mallorca, etc.

divendres, 27 de gener del 2023

X. Constitutio Alphonsi V. Aragon. Regis de non admittendis bullis Sedis Apostolicae absque Regis eiusque consilii beneplacito, an. MCCCCXXIII. (1423)

X. 

Constitutio Alphonsi V. Aragon. Regis de non admittendis bullis Sedis Apostolicae absque Regis eiusque consilii beneplacito, an. MCCCCXXIII. (1423) (Vid. pág. 32). 

Ex archiv. eccl. Illerden.

Nos Alphonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricarum, Sardiniae et Corsicae, Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis et Ceritaniae, firmum propterea decernentes divinis obsequiis sanctae matris ecclesiae tranquillo statui quem teste Altissimo summopere affectamus eiusdemque inmutabili reformationi ac bono christianitatis acomode provideri, habita super hiis nostri consilii deliberatione matura certis ex causis justis, per quam animum nostrum moventibus directionemque concernentibus predictorum quas hic haberi volumus pro sufficienter expresis, quasque nonnullis respectibus sublicemus tenore praesentis nostri generalis edicti per universas ditionis nostrae civitates, villas, loca et conterminia promulgandi, statuimus et pariter ordinamus quod officiales seu officiarii, delegati, exequutores sive comissarii ne litterae, bullae, mandata, edicta, rescripta et seu provisiones apostolicae quaecumque a Romana curia quomodolibet a cetero emanandae et ab actenus emanatae quae debitum tamen et integrum non assecutae fuerint effectum, a cetero nullatenus intra dicionem nostram praedictam recipiantur, acceptentur, presententur seu etiam admittantur aut illarum virtute quicpiam attemptetur proinde, donech per nostri maiestatem eis visis et digestis, recognitis aliter fuerit ordinatum. Ceterum ne fructus, redditus, proventus, peccuniae, res, bona et jura quaecumque meraeca Apostolicae expectantia preter sanam intentionem valeant per aliquos indebite asportari vel etiam occultari, volumus imo huiusmodi serie generaliter inhibemus de eisdem bonis et juribus, peccuniis et redditibus collectoribus aut subcollectoribus Apostolicis quibuslibet ullatenus per quospiam responderi, imo in singulis ditionis nostrae diocessibus amodo illa per personas ecclesiasticas idoneas atque fidas in eisdem singulariter per nos aut illustrem Reginam Mariam consortem nostram carissimam deputandas de jam dictis fructibus redditibus, emolumentis, peccuniis, rebus et bonis camerae Apostolicae pertinentibus et hucusque quomodocumque debitis et ab inde debendis conservandisque sub sequestro precipimus integriter responderi penitus atque tradi. Rursus ne in presentiarum vaccantibus benefficiis et officiis ecclesiasticis, etiam si de illis provisum fuerit, dum tamen provisio debitum et integrum non fuerit sortita effectum, et quae interim vaccare contingat, divinum debitumque servitium abdicetur sic vaccantibus aut ut premittitur vaccaturis, per ordinarios Praelatos tam videlicet Archiepiscopos, Episcopos, Abbates, canonicos, Capitula et alios fulgentes ecclesiastica dignitate prout ad eos spectet provideatur personis idoneis et abilibus seu alias eadem benefficia et officia, donech aliter canonice provisum fuerit, regenda et administranda comitantur eisdem divino servitio nullatenus diminuto, et alienatione bonorum inmobilium et pretiossorum mobilium eis singulis interdicta, presentium serie intimantes illustri Reginae Mariae locum tenenti generali et consorti nostrae carissimae, ac reverendis et venerabilibus in Christo Patribus universis et singulis Archiepiscopis, Episcopis, Abbatibus, ordinum Magistris, preceptoribus, religiosis, Prioribus, Capitulis, canonicis, conventibus, Rectoribus, presbyteris, diachonis, subdiachonis ceterisque ecclesiasticis personis quacumque dignitate aut officio fungentibus, ac etiam dilectis et fidelibus nostris quibusvis gubernatoribus, baiulis, justiciis, juratis, çalmedinis, meriniis, vicariis, ceterisque officialibus et subditis nostris dictorumque officialium loca tenentibus praesentibus et futuris intra ditionem nostram predictam quoquomodo constitutis districtius mandantes sub nostrae irae et indignationis incursu aliisque poenis regali nostro arbitrio reservatis in contra facientium bonis et personis irremisibiliter infliges, quatenus littera rescripta provissiones aut officiales delegatos aut executores seu comissarios Apostolicos quoscumque praedictos nullatenus admittant, receptent, offerant seu presentent, nec earum vigore quicpiam exequi permittant, assentiant vel praesumant, quinnimo officiales, delegatos, exequutores, comissarios Apostolicos supra dictos et alias dictarum litterarum, rescriptorum, mandatorum, provissionum et scripturarum seu bullarum Apostolicarum presentatores et earum prosequutores ipsarumque ministros et notarios quorumcumque actuum in contrarium receptores una cum ipsis litteris, actibus, provissionibus, bullis, rescriptis et universis eisdem assistentibus seu quoquomodo consilium et favorem praestantibus capiant in personis ad nostram celsitudinem ubicumque fuerimus remittendos acriterque puniendos ipsorum bonis quibuslibet ad manus collectorum per nos aut illustrem consortem nostram praedictam in unaquavis ut prefertur diocesi deputandorum ipso facto penitus devolvendis, nec illi dictorum Praelatorum et ecclesiasticarum personarum nostrorumque subditorum antedictorum ad quos spectet de redditibus, juribus, peccuniis et bonis camerae Apostolicae ab actenus et ab inde etiam pertinentibus dictis Apostolicis collectoribus aut subcollectoribus aut quibusvis aliis quam collectoribus seu personis predictis per nos aut dictam consortem nostram ut premittitur deputandis respondeant nec contra presentes aliquid attemptare presumant, si poenas graves eis proculdubio infligendas cupiunt non subire, quinnimo servato tenore presentium prout ad quemlibet eorum pertinebit quoscumque his noverint aliquatenus contraire captos nobis ut praefertur remittant seu taliter puniant quod cedat coeteris in exemplum. In cuius rei testimonium praesentes fieri jussimus nostro sigillo minori munitas. Datum in Castronovo regali Neapolis die XXVIII. junii anno a Nativitate Domini M.CCCC.XXIII. = Rex Alphonsus.

dissabte, 17 de desembre del 2022

III. Excerpta ex brevi Cronico ad calcem. Martirol. eccl. Ulian.

III. 

Excerpta ex brevi Cronico ad calcem. Martirol. eccl. Ulian. (Vid. pág. 22).

Anno MCXIII. (1113) kalendis februarii capta civitas et insula Maioricarum (Mallorca) 1.a vice (primera vez) a R. Comite Barchin.

Anno milleno tercentenoque triceno

Quarto marcescit gens et plebs cuncta famescit

Panem non reperit, erbas et gramina querit

Ex hiis gens comedit quam seva fama quoque ledit. 

Venit frumenti vix inde migeria genti

Ter solidum deno plus precio crede triceno

Anno transacto tetro cursuque peracto

Nil valet expletum sic cosmum cerne repletum. 

Anno a nativitate Dni. MCCCC nono - die sabbati XXIII die mensis marcii dicti anni quidam vir sanctus de ordine fratrum Predicatorum, oriundus civitatis Valentie (San Vicente Ferrer) apulit villam Turricelle de Montegrino, et ibidem per tres dies continuos missam et predicationem fecit devotissimas. Et iste frater quasi tenuit vitam et modum Ap... nam eum sequebantur numero quasi sexaginta persone, inter quas erant duodecim pbri. mulieres decem, et multe alie layce persone. Fuerunt sibi a Summo Pontifice multe indulgentie concesse tam in audiendis eius sermonibus, quam etiam in ipsis qui eum sequebantur...

Anno ab Incarnatione Dni. MCLXXVIII. VI kal. julii, Deo permittente, capta fuit a Paganis ecclesia S. Marie de Uliano, et omnibus bonis suis penitus spoliata: cuius ecclesiae canonici alii gladio ibidem perempti, alii Maiorichas transducti fuerunt.

Anno IIII (quarto) sequenti mutatum fuit altare beate Marie et translatum ab inferioribus foveis in locum qui usque hodie ab inhabitantibus cernitur, quod ob nimiam aquarum exuberantiam factum esse constat, cum nulla eidem loco nec altari aquis obstantibus posset reverentia exhiberi.

Anno ab Incarnatione MCLXXXII. IIII idus octobris dedicata fuit predicta ecclesia a domno B. Terraconensi Archepo. et reverentissimo R. Gerundensi Epo. a quibus clericorum ac laicorum coram posita multitudine privilegio suo premunita est, et in omnem libertatem reducta.

Anno ab incarnatione Dni. MCCLXXXV (1285) quinto kal. julii obsessa fuit civitas Gerunde a Gallicis et ab exercitu ecclesie: et post tres menses vel quasi fuit Gallicis tradita et exercitui ecclesie propter defectum victualium. Et similiter post tres septimanas vel circa fuit obsessa a Rege Aragonum, (Pedro III) et post paucos dies Gallici oppressi fame propter defectum victualium (defecto de vituallas, avituallamiento, comida, etc) fecerunt pactum cum Rege quod permitteret eos abire, et dimiterent civitatem: quod factum fuit.

dilluns, 7 de novembre del 2022

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi. Inquisitori hereticae pravitatis

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisionem (requisitionem) obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procecedendo (proce-cedendo) pro favori fidei catholicae. Data Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI (1: N. del E. Carbonell no pone en su manuscrito más que el epígrafe de este documento pero como hemos creído que tendría intención de darlo extensamente, lo hemos copiado exactamente del fol. 144 v. del Reg. n. 66 de este Archivo general, en el que se halla continuado.).

Quoniam fidei catolice defendere pariter ac promovende secundum negocium illos pocius viriliter decet asumere quibus ex oficio potestatis et dignitatis incumbit tanta circunspeccione regere et gubernare subiectos ut ab infidelium non solum violencia sed etiam fraudulencia conserventur inmunes et sic terrena potestas celesti potestati a qua esse dinoscitur devote subjectionis obsequium ac fidelitatis debitum reddere fideliter comprobetur. Nos Alfonsus Dei gracia Rex Aragonum etc. Volumus et ordinamus ac presenti - 

statuto inviolabili atque perpetuo firmiter stabilimus. Quod omnes heretici cuiuscumque secte nomine censeantur eliminentur extingantur et exterminentur de cunctis terris et locis dominationi nostre subjectis ne infectionis sue contagie pestifera fidem simplicium corrumpere valeant aut in aliqua depravare quod ut perfeccius et comodius expleri valeat ac debite execucioni mandari districte precipiendo mandamus vobis universis et singulis baiulis nostris justiciis çalmedinis et aliis oficialibus nostris quocumque vocabulo nominentur in Aragonia Catatonia et in regno Maiorice ac Valencie institutis ac in posterum instituendis quod ad notificationem seu denunciationem dilectorum fratrum ordinis predicatorum qui nunc sunt vel erunt in posterum heretice pravitatis inquisitores faciatis compleatis et execucioni mandetis sive in capiendo homines et incarcerando eosdem sive in aliis que ad ipsius inquisitionis negocium pertinere videbuntur cum et ipsi in huiusmodi inquisicionis officio romane ecclesie auctoritate fungantur quicquid per se vel per nuncios suos pro parte domini Pape et nostro vobis mandaverint exequendum si de nostra confiditis gracia et amore. Et hoc volumus quod faciatis quocienscumque et ubicumque ab eis vel altero eorum fueritis requisiti. Nos enim ipsum negocium fidei pro quo et in quo dicti fratres laborare intendunt omni occasione remota ex corde et cura previgili ad Dei gloriam in ipsius fidei exaltationem et Ecclesie romane reverenciam promovere intendimus et juvare. Volumus insuper et mandamus quod omnes dicti inquisitores vel alter eorum liceant ire et discurrere per terras dominacioni nostre subiectas ullum eis nec familie nec equitaturis nec aliis bonis suis impedimentum vel contrarium faciatis nec fieri permitatis sed si necesse fuerit requisiti ab eis provideatis eisdem de securo transitu et ducatu. Similiter etiam volumus et mandamus quod provideatis eisdem in expensis et salvatis omnes sumptus quos ipsi pro dicta inquisicione fecerint tam in equitaturis quam in aliis prout ipsi vobis dixerint quocienscumque ab eis vel altero ipsorum fueritis requisiti. Quod est actum Barchinone VIII kalendas julii (1286.)


Die veneris decima mensis aprilis anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXV (1495) reverendus ¡n Christo pater et dominus Petrus Dei gratia Episcopus Barcinone et venerabilis et circunspecti viri domini Antonius de Contreras decretorum doctor et Petrus Pariente in jure canonico bacallarius (bachiller) inquisitores hereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesis Tarraconensi Barcinonensi Vicensi Gerundensi et Helenensi apud plateam Regis urbis Barcinonae existentes eorum cum sententia diffinitiva omnes et singulos infrascriptos pro hereticis et apostatis condemnarunt illorumque statuas brachio saeculari tradiderunt atque eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata declararunt quorum nomina sunt haec.

Aduardus Badia morabatur in Callo judeorum.

Antonius Serra portugues moram traxit cum Andrea Amoros.

Agnes uxor Michaelis Alesino.

Angelina uxor Michaelis Badia morabatur versus fontem Angelorum ad Mare.

Antonia vidua quae fuit uxor Hugueti textoris serici filiae den
Caxes-noves. (Cajas nuevas; caixes; caxia latín, caixa, caxa)

Bernardus Vilamari botigarius seu mercator pannarius morabatur in vico vulgo dicto dels Spaciers.

Bernardus Porta textor morabatur juxta plateam Trinitatis.

Brigida vidua quae fuit uxor Marci Rosanes.

Beatrix filia Mathei Barenys reconsiliati.

Blanquina uxor Bernardi Morvedre morabatur in platea Campirotundi vulgo Camprodo.

Bernardus Steve gener Gabrielis Montço.

Beatrix uxor Gabrielis Tolosa soror Francisci Requesens.

Bernardus Geraldus textor velorum morabatur apud plateam Trinitatis.

Blanquina vidua quae fuit uxor Jacobi Bosch quondam.

Blanquina uxor Francisci Puigmija.

Bonanatus Rosanes filius Marci Rosanes.

Coloma uxor Gabrielis Servent morabatur in platea Sancti Justi.

Chatherina filia Gabrielis Bonanati mercatoris morabatur in platea Vini.

Chatherina quae fuit uxor Joannis de Conques juponarii morabatur in Callo.

Clara vidua quae fuit uxor Bartholomei Limona quondam corallarii filius Danielis Malorqui morabatur versus plateam Trinitatis.

Elionor uxor Joannis Canti mercatoris.

Elionor uxor Lodovici Queralt corallarii morabatur in vico dels Ollers blanchs.

Elionor Bernardi Alamany morabatur in vico den Sos.

Eulalia uxor den Pou filia Euphrosinae uxoris den Navarro curritoris morabatur in vico de la Boqueria.

Elionor uxor Francisci Orts caligarii morabatur in Callo.

Euphrosina uxor Gabrielis Sartre maioris dierum.

Florença uxor Petri Libia filii Nicolai Libia morabatur in vico den Gimnas.

Francina uxor Joannis Viacamps barbitonsoris filia Danielis Mallorqui morabatur versus plateam Trinitatis.

Francina uxor Berengarii Gual morabatur in vico de la Tapineria.

Francina uxor Francisci vulgo Francoy de Viladecans.

Franciscus Piera corallarius morabatur in domo Joannis Fortia in vico-lato.

Francina Viladecans vidua quae fuit uxor de Francoy Viladecans.

Francina uxor den Sirera morabatur in Callo.

Francina uxor Joannis Far morabatur in vico dels Spaciers.

Francina uxor Petri Valls morabatur in platea den Camprodo.

Francina Scales vidua vulgo la grossa morabatur in vico dels Codols.

Gaillelmus Fabra curritor auris morabatur in vico de Beseya.

Joannes Çacoma libratarius sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici.

Joannes Far filius Francisci sive Francoy Far morabatur in vico dels Speciers.

Joanna uxor Petri Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.

Joannes Canti mercator morabatur in domo Galcerandi Sunyer prope Mercedem.

Joannes Valls morabatur in vico de la Tapineria.

Joannes Crexells veteramentarius vulgo peyer morabatur in Callo.

Joannes Leo mercatoris morabatur in vico-lato.

Joannes Balle mercator morabatur juxta plateam Trinitatis.

Joannes Uguet filius Bonanati Uguet.

Joanna vidua uxor que fuit Gabrielis Blanqua.

Joanna uxor Jacobi de Sogovia morabatur ¡n vico dels Flasaders.

Margarita uxor Petri Antonii morabatur in vico de Beseya.

Margarita Maestres uxor Guillelmi Maestres morabatur in Callo.

Michael Vitalis filius Raimundi Vitalis morabatur in vico de Bonayre.

Mandina Balle uxor Jacobi Balle morabatur in platea Trinitatis.

Marcus Sobirats mercator morabatur in domo Marci de Parets in Burno.

Margarita Gomis vidua que fuit uxor den Gomis.

Na Garcia que morabatur in Callo.

Petrus Piera que morabatur in domo Francinae de Pau.

Paula uxor Pauli Vinyes filia Angelinae Feu.

Raphaela quae fuit uxor fratris Bernardi de Ferreris quondam presbyteri.

Sperança uxor Michaelis Fonch.

Thomasa uxor Jacobi de Pau morabatur in vico dels Codols.

Violans uxor Jacobi Uguet frumentarii morabatur in platea Trinitatis.

Violans Queralt uxor Dalmacii de Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.

Violans uxor Lodovici Benet drogarii morabatur in vico dels Speciers.

Violans filia Marci Rosanes uxor den Grau sartoris.

Violans uxor Guillelmi Gordiola.

Hypolita uxor Petri Palou curritoris morabatur in vico de les Filateres (hilanderas) et in vico de Beseya novissime.

Isabel uxor den Vilamari morabatur in vico dels Speciers.

Isabel uxor Francisci Malarts morabatur in vico dels Speciers.

Euphrosyna uxor Gasparis Cartella.

Francina uxor Gabrielis Benet in vico-lato.

Isabel uxor Joannis Valls morabatur in vico de la Tapineria.

Omnes namque predicti sunt habitatores huius urbis Barcinonae.


Ne memoria excidat quod extra urbem Barcinonam processum fuit per praefatos reverendos dominos Antonium de Contreras et Petrum cognomento Pariente inquisitores hereticae (la c parece ç) et apostaticae pravitatis hic continuare gradatim lubet.


Apud civitatem Gerundam.


Imprimis die XXI mensis maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX quinto apud civitatem Gerundam in Sede reconsiliarunt in forma debita et consueta predicti inquisitores ac carceribus perpetuis condemnarunt. (pone condamnarunt)

Aldunciam uxorem Joannis Ferrer Dala mercatoris villae seu oppidi Perpiniani.


Apud villam seu oppidum Perpiniani.


Die dominica VIIII mensis augusti anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV apud villam seu oppidum Perpiniani reverendi patres inquisitores predicti personaliter existentes in Ecclesia beatae Mariae

de Regali reconsiliarunt gremio Sanctae matris Ecclesiae personas infrascriptas quae cum garnaxiis indutae processionem per loca solita praefatae villae cum cruce et crucifixo erectis ac modo et forma aliarum processionum sequebantur et quarum nomina reconsiliatorum (pone reconsiliatarum) tempore gratiae sunt sequentia.


Columba uxor quae primo fuit Guillelmi Petri quondam mercatoris villae seu oppidi Castilionis Emporiarum (Castelló de Empuries) nunc vero uxor Marci Croes de Cadaques (Cadaqués) et impresentiarum habitatrix Perpiniani.

Euphrosyna uxor Joannis Cavallaria textoris villae Perpiniani quae primo uxor fuit Jacobi Bonafe quondam civitatis Ilerdae.

Joannes Fanyans variopola Perpiniani.

Beatrix vidua que uxor fuit

Joannis Guillelmi sadacerii quondam Castilionis Emporiarum habitatrix Perpiniani.

Florentia vidua quae fuit uxor Leonardi Leonard variopole Perpiniani.

Laurentius Bruch botigarius Perpiniani.

Ricsen uxor predicti Laurentii Bruch.

Agnes Ventessa vidua quae uxor fuit Bartholomei Ventessa Perpiniani.

Pontius Callar cursor auris Perpiniani.

Galcerandus Sanctangel variopola Perpiniani.

Joanna Vilarasa vidua quae uxor fuit Benedicti Vilarasa quondam Perpiniani.

Jacobus Planella textor Perpiniani.

Florentia uxor Galcerandi Sanctangel sartoris Perpiniani.

Constancia uxor Jacobi Planella textoris panni lini Perpiniani.

Jacobus Cassanyes variopola Perpiniani.

Placentia vidua quae uxor fuit Bernardi Bianya quondam Perpiniani.

Margarita uxor Jacobi Sanct-Climent cursoris Perpiniani.

Violans uxor Joannis Albert variopolae Perpiniani.

Beatrix uxor Raimundi Planella cursoris Perpiniani.

Isabel uxor Jacobi Casafranca merçarii Perpiniani.

Alduncia Cassanyas vidua Perpiniani.


Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.


Die XXI mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo quinto apud urbem Gerundam fuerunt pro hereticis condemnati quorum nomina sunt quae sequuntur.


Omnes civitatis Gerundae.


Bernardus Sampso quondam.

Blanquina quondam uxor Raimundi Mercader quondam maioris diebus.

Mandina quondam uxor de Monpayller. (variante de Montpellier)

Elionor quondam uxor Dalmati Mercader.

Constancia quondam uxor Gabrielis Mercader.



Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.


Joannes Miro maior dierum quondam.

Leonarda quondam vidua mater Leonardi Giponer.

Blanquina quondam uxor Manuelis Climent quondam socrus Petri Lodovici Funes variopolae civitatis Barcinonae.


Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.


Predicta XXI die mensis decembris anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV fuerunt pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam omnes infrascripti absentes.


Antonia uxor Leonardi soror germana Gasparis Serment.

Alduntia uxor Francisci Bosch.

Bartholomeus Comte.

Beatrix eius uxor.

Columba uxor Jacobi Petri.

Francina uxor Mathiae Petri.

Franciscus Petrus mercator.

Florentia uxor Petri Andreae.

Gaspar Servent.

Joannes Sent-Climent notarius.

Margarita uxor Bartholomei Bosch filia Joannis Ferrer civitatis Barcinonae.

Michael Andreas.

Margarita uxor Michaelis Rocha.

Mater Gasparis Servent.

Michael Rocha botigarius.

Michael Petrus.

Petre Jou.

Pere Servent.

Isabel uxor den Caxes-noves.

Omnes oppidi sive villae Castilionis Emporiarum.


Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam.


Die XXIII mensis marcii tempore quadragesimae anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo sexto in Sede Barcinonae existentibus praesentibus prefatis reverendis patribus dominis Antonio de Contreras decretorum doctore et Petro Pariente licenciato in sacra theologia inquisitoribus hereticae pravitatis cum tota eorum curia et presentibus etiam reverendo in Christo patre Petro Garcia Dei et apostolice Sedis gratia Barcinonensi Episcopo ac me Petro Michaele Carbonello Regio Archivario notarioque publico Barchinonae et aliis in multitudine satis grandi fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceribus perpetuis condemnati omnes hi sex qui sequuntur.


(1) B Marquesia uxor Pauli Badia mercatoris - C Chatherina uxor Galcerandi Bertrandi scribae Regii (2)

- A Joanna Labiana vidua.

Gabriel Kabaçer sartor.

Isabel uxor Francisci Pallares reconciliati.

Alduntia uxor Gabrielis Comte.

(1) Posui has tres secundum earum etates quia Marquesia est maior

Chatherina media et Joanna minor et sunt hae tres sorores germanae. (tres hermanas)

(2) Hic Galcerandus alia cum sententia una cum eius uxore Chatherina fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti. (los quemaron)

Quia horum hereticorum pravitates ritusque judaicos atque sceleratissima facinora (quorum proh dolor mare magnum fuit et est in omnibus terris et dominiis Serenissimorum ac potentissimorum dominorum Regis Ferrandi et Reginae Helisabet coniugum christianissimorum) hoc in codice brevitatis gratia scribere hucusque non curavi nisi eorum aliqua nephandissima sumpta ex originalibus sententiis contra eos latis et fulminatis. Cogitanti tamen impresentiarum ut mihi videor memoratu dignum fore si praedictarum sententiarum aliquam hoc in loco interseruerim ut illorum errores actusque nephandissimos stylumque et ordinem ipsarum sententiarum quisque videre perpendereque valeat. Ita ego Petrus Michael Carbonellus Regius Archivarius licet sum fessus sed non defatigatus talia et tanta scelerata opera describere tamen ob domini nostri Jesu-Christi eiusque Sacratissimae semper virginis Mariae matris gloriosae totiusque Sanctissimae Trinitatis atque Caelestis Curiae reverentiam et honorem proxime dictarum sex personarum reconsiliatarum sententiam ab eius originali nota ac processu illorum habitam sumpsi et propria manu vernacula lingua scriptam ut est de more scribere placuit in haec verba.

(Continúa en la Sententia)

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...