dilluns, 12 de febrer del 2018

Sempre me quedarás tú

Enrique Segurana Celma , Valderrobres



Sempre me quedarás tú.

Cuan crec que'l sol s'apague,

Cuan lo día sem fa du,

La teua presénsia enamore.



Son mols los añs que vivim.

Moltes són les experiénsies.

Moltes históries tenim.

Sempre te donaré les grássies.



No me falle la memoria.

Recordo an aquella chica,

Recordo, y casi es história,

Aquell dumenge de fira.



Añs ya són mes de coranta

Y en lo cor asselerat

Y tornán a casa teua

Ting lo sel al teu costat.



Del alma me ix una cansó

Que mol fort yo cantaré.

Que lo món sansé se entero

!! Te volía, te vull, te voldré !!










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

El català del any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...