Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sitja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sitja. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol XIIII (XIV). De compassio.

Capitol XIIII (XIV). De compassio. 


Molt cara sor oges aço que diu Jhesu-Crist nostre Senyor tot quant be volets queus facenlos homens vosaltres fets a ells car aço es la ley e doctrina dels prophetes. Sant Pau diu alegremnosab los quis alegren e plorem ab los qui ploren. En altre loch diu resebets los malats e haiatspaciencia a tots. Salamo diu aquell fa gran peccat qui menyspresa son proysme. Serva fe al teu proisme com vinra a pobresa per soquet alegres en los seus bens en lo temps de la tribulacio serva fe e amor a ton proysme per so que hages part en la sua eretat. Aquell qui cava lo clot o la cova a son proisme caura en aquella e aquell qui aparella e obre la cijahon cayga son proysme perira en aquella. Per tal diu lo Psalmista ha uberta la cija (sitja, sitges; lo sechá a Valjunquera) e hala cavada e es cayguten la cova que havia feta. No ama perfetament lo proisme aquell qui no li aiuda en la necessitat. Tant com socorrem a nostres proismes per compassio tant nos acostam mes al nostre Creador. En tal forma devem haver cura e ansia de nos mateys que no posem a negligencia la cura de nostre proysme. Adonchs sor molt amada aço que no volries que a tu esdevingues no desitgs que esdevingue a ton proysme. Hages dolor de les miseries dels altres plora en les malalties dels altres sies trista en les malalties dels altres com enmaleltiras sta ferma e forts plora los mals dels altres axi com losteus propis planyte ab los quisplayen gemegua ab los qui gemeguen sangloteya ab los qui sanglotexen plora ab los qui ploren sies aytal als altres quelsdesiges que sien a tu no façesa altri açoque tu no volries sostenir no faces mal a altrie aço per tal que no sostengues semblants mals axisies piadosa en los mals daltri com en los teus propis per ço que no stimes tu en una guisa e losaltres en altre. Si ton enemich cau no ten alegres. En la destruccio de ton enemich not exalçes. Not alegres de la persequcio de ton enemich per ço que no vingua semblant mal o altri sobre tu. Not exalçes per lo decayment de ton enemich com per ventura Deus convertiria la sua ira sobre tu. Aquell quis alegra sobre
lo decahiment e destruccio de son enemich tost veura lo mal que li sobrevindra. Hages donchs compassio humanal al miserable. Porta dolor de compasio al pobre. Hages amor e misericordia al aterrat. Si ton enemich ha fam donali menjar si es assedegat donali a beure. No menyspreus los pobres no viltengues los frayturosos no esquernesques nit ries dels pubils negunos partesca de tu trist nos partescha negu confus de tu visita los malalts consola los flachs e pauruchs per ço que meresques esser aconsolada per nostre Senyor Deu en la eternal benaventurança Amen.

divendres, 21 de desembre del 2018

sicha, siches


siches – de étimo ibero, los cognados son abundantes:
arag. cija,
prov. cieya, sieja, siejo;
cat. sitja, ciga, ciya;
cast. silo,
etc.




Calaseit, hotel del Sitjar
https://destinia.com/hotels/del-sitjar/calaceite/teruel/espana/europa/241532/es





Respecto a la voz, dice Vidal: «La existencia de esta palabra en íbero se demostraría al haber podido pasar al mozárabe como xilyer» (p.135). El iberista sustituye por sistema el dígrafo ch- por x-.





Polisémica según la grafía y lengua a que pertenezca la variable, generalmente señala oquedad, depósito de trigo, hoyo, cavidad, sima, madriguera, calabozo, etc. En valenciano era usual usar el plural desde los clásicos: “ubertes ciges” (Roig: Espill, 1460), aunque su morfología adoptó la prepalatal africada sorda:





“quels moros de Bétera se havíen alçat en les siches” (BRAH, Dietari Porcar, 4 oct. 1609); y, en el mismo manuscrito: “en les Siches de Burjaçot” (Porcar: any. 1622, f. 399).





También hubo cambio de género: “en Burchasot... los Siches” (Peydró, Vicent: D. Juan Treneta, 1882, ed. 1899); manteniendo el significado de depósito de grano o cavidad:





“en lo forat de un rincó
aon amagat entre siches
... en lo forat aon yo estaba”
(El Mole, Valencia, 2 / 11 / 1863)

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...