Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tostemps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tostemps. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de desembre del 2023

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Folquet de Marseille. 


Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Mas anc los bes no puec un jorn saber,

E si no fos quar ieu n' ai bon esper 

Ieu cujera que nul temps no n' i agues; 

Et agra dreg qu'en fos desesperatz 

Tant ai amat, et anc no fui amatz!

Pero si 'l bes fos tan dous e plazens

Quom es lo mals engoissos e cozens,

Ans vuel murir, qu' enqueras non l' atenda.


Atressi m cug que 'l mortz mais me valgues

Que vida sai tostemps, ses mon plazer.

E donc m' es miels que mueir' en bon esper,

Que ma vida autre pro no m ten ges;

Qu' assatz es mortz totz hom que viu iratz,

A cui non es jois ni plazers donatz;

Qu' ieu sui ben sel cui negus jauzimens

Non pot dar joi, per qu' ieu sia jausens,

Tro qu' a mi dons plassa merces l' en prenda.


E donx sui ieu forsatz tan ni mespres,

Quar sol vos aus desirar ni voler.

Jes per aisso no m tuelh de bon esper,

Que maior tort perdona be merces;

Pero si 'l tortz mi fos adreg jutgatz,

Ieu non cuges esser trop encolpatz;

Mas vencutz es totz hom que forsa vens;

E pos nuylhs dregz no m pot esser guirens, 

Vey que m' es ops que merces mi defenda.


Amors et ieu em de tal guiza pres, 

Qu' ora ni jorn, nueg ni mati ni ser, 

No s part de me, ni eu de bon esper; 

E mort m' agra la dolors, tan grans es,

S'en bon esper no m fos asseguratz;

Pero mos mals non es en re mermatz,

Quar lonx espers m' aura fagz longamens

Estar maritz, et en greus pessamens, 

Et enquera tem que plus car no m venda.


La grans beutatz e 'l fin pretz qu'en lieys es,

E totz bos aips, que domna pot aver,

Mi fan estar ades en bon esper;

E ges no m pes qu' esdevenir pogues,

Que lai, on es totz autres bes pausatz,

No fos merces; e, quar humilitatz

Mi fai sufrir ma dolor bonamens,

Humilitatz, merces e chauzimens

Mi pot valer, sol que mi dons s' en prenda.


Las! s' ieu un jorn fos amix apelhatz, 

De tan bon cor quom ieu li m sui donatz,

A la bella don no i s part mos talens, 

Anc tant amors no m destreis malamens,

Qu'en eys lo jorn no m' agues fag esmenda.


Ves N' Azyman, Na Canso, vos n' anatz,

Et a 'N Tostemps, e, s' a lor es plazens,

Ja no us gardetz de mest las autras gens;

Que, quar es pros, crey que miels vos entenda.

____


Mout i fetz gran peccat amors,

Quan li plac que s mezes en me,

Pois merce non aduis ab se,

Ab que s' adolses ma dolors;

Qu' amors pert son nom e 'l desmen;

Et es dezamors planamen, 

Pos merces no i pot far socors

A cui 'l fora pretz et honors; 

Pos ilh vol venser totas res,

Qu' una ves la venques merces.


Mas trop m' a azirat amors,

Quar ab merce se dezave;

Pero 'l miels del miels que hom ve,

Mi dons, que val mais que valors, 

En pot leu far acordamen;

Que major l' a fag per un cen; 

Qui ve com la neus e 'l calors,

So es la blanquez' e 'l colors, 

S' acordon en lieis, semblans es

Qu' amors s' i acort e merces,

Estiers no puosc durar, amors!

E no sai cossi s' esdeve

De mon cor, qu' aissi us a e us te,

Que res non par que n' ai' alhors;

Quar si us etz grans, issamen

Podetz en me caber leumen,

Quo s devezis una grans tors 

En un pauc miralh; e il largors 

Es ben tan grans que, si us plagues,

Encaras i caubra merces.


S' ar no us vens, vencutz sui, amors! 

Venser no us puesc mas ab merce; 

E s' entre tans mals n' ai un be,

Ja no us er dans ni desonors.

Cuiatz doncs que us estia gen, 

Quar mi faitz planher tan soven?

Ans, en val meyns vostra valors. 

Pero 'l mals mi fora doussors,

Si l' aut ram, a cui mi sui pres,

M' enclines merceian merces.


Mas non pot esser, pos amors

Non o vol, ni mi dons, so cre.

Pero de mi dons no sai re,

Qu'anc tan no m' enfoli follors 

Qu' ieu l' auzes dir mon pessamen;

Mas cor ai que m captenh ab sen

Mon ardimen que m tol paors;

Pero esperan vei la flors

Venir frug; e de mi dons, pes

Qu' esperan la vensa merces.


Mal me sui gardatz per no sen,

Quar mi eis m' a emblat amors;

Qu' ieu er' estors de sas dolors,

Mas dir puesc qu' ieu eis me sui pres,

Si no m' en val dregz ni merces.


N' Azimans, lo vostre socors

E d' En Totz Temps volgr' ieu alhors,

Mas d' aquest no vuel sapchatz jes,

Qu'a penas neis o sap merces.

dissabte, 8 de maig del 2021

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car
hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan
estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(
4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles
la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.

dijous, 27 d’agost del 2020

Capitol XLI. De paciencia.

Capitol XLI. De paciencia. 


Jhesu-Crist diu en lo Evangeli benaventurats son los pacifichs car aytals seran apellatsfills de Deu. Necessaria es la paciencia car la paciencia fa obreperfeta e acabada. La verge pacificha es savia e discreta. La verge irosa no es savia ans es folla. Sapies sor amable que sens ferro e coltell porasesser martir si tu serves paciencia en lo teu coratge. Lom pacifich merex haver la compayia dels angels mes lom enveios e iros haura participacio ab los diables. Lom iros desperta baralles. La verge benigne com soste injuries noy done res. La verge pacificha apparella habitacio en lo seu cors a Jhesu-Crist e la raho es aquesta car Jhesu-Crist es pau e la suacostuma es reposarse en pau. Lo fill de pau deu amar pau. Pus apparellada sies a reebreinjuria que a ferla apren mes de sostenir mal que de ferlosies pacient sies reposada sies suau e mansa
e amesurada ama pau hages pau ab totes abraça a totes ab caritat e mansea sent en tu matexaque mes ams que no est amada prova dins tu que maioramor portes a altri que a tu no es portada no siesleugera en fet de amistat rete per tostemps lo vincle de amistat hages paciencia en la pensa sies benigne sies avinent en la tua obre sies afable en lo teu parlar hages gracios coratge a tots tolltota baralla de tos proismes menyspresa divisions viu tostemps en pau. Cara sor si fer se pot retepau ab totes persones venç ab paciencia los vituperis dels mals parlers e detractors trenca les sagetes de menyspreu ab lescutde paciencia contra lo coltell de la lengua. Gran virtut hauras si no nafres aquell quit ha nafradagran fortalesa hauras si perdones als quit han agreuiadagran gloria sera la tua si perdones al a qui has pogut noure. Amable sor la pau de Deu la qual sobratot enteniment guarde lo teu cor e la tua anima Amen.

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol X. De puniment de cor.

Capitol X. De puniment de cor. 


Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qualpuniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccionso puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhinta memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg
que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axicom es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola escomogue. Lavors tremola la terra com lo peccadorse convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques losteus peccats a memoria ab grans lagremes caraquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ablagremes han obtenguda venia e absolucio de lurspeccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoce obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviuper conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homeye del adulteri que havia comesos. Axi loy dixNatan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetate consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphaelgoig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccatste son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nospot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom fortsno deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzidanostra vida devem bateyar e lavar ab lagremesla nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençesfoch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidentsper babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors esilluminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesmetu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseriesdaquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ables dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massaalongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabieslos mals quet han sdevenir. Sant Pau nosmane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacioplorava e deya qui es malait que yo nousia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrantsde tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquestmon e puys per la compacio del proismederrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex nefa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habundenlagremes no si poden acostar males cogitacions car noypoden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vinaper amor de mi ja es passat livernles pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudesen la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquenen la Sglesia. La tortra es aucell molt cast loqual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en loscels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quiusplorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist sposteu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la suacompayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyatal cel per tal que tu pusques veure la sua façell seent a la dreta part del pare. Les tues galtessien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat.Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lavatots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembretenab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plorsles tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa loqual menge nit e dia. Amonestte donchs sposade Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tospeccats per so que meresques esser aconsoladaen la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...