Capitol X. De puniment de cor.
Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qualpuniment proceex de la recordacio del peccat o de la temor del juhi. Aquella compunccio o puniment es perfeta qui foragita de si tota delectacio de les coses carnals e ab tot lestudi de la sua pensa forma la sua intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunccionso puniments ligim o trobam la primera conpunccio es com la anima del servent de Jhesu-Crist es ferida e punida reduhinta memoria los mals que ha fets. La segona es com la dita anima sospira per lo
desitg que ha de la vida eternal. En quatre guises es punida la pensa del hom just. Primerament es punida per memoria dels peccats segonament per recordacio de les penes dinfern tercerament per la consideracio de la peregrinacio de la present vida quartament per desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxadament tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu com es punit fins a provocacio de lagremes car sant Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axicom es scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pere lo qual exintse de la casa plora agrament. E per so diu lo Psalmista mira ço es Jhesu-Crist e la terra tremola escomogue. Lavors tremola la terra com lo peccadorse convertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que en la tua oracio reduesques losteus peccats a memoria ab grans lagremes caraquell qui no ha compunccio ni contriccio no fa pura ni neta oracio. Sor en Jhesu-Crist amada oges los exemplis dels sants qui ab compunccio e ablagremes han obtenguda venia e absolucio de lurspeccats davant Deu. Anna mare de Samuel per compunccio e lagremes meresque haver fill hoce obtengue de nostre Senyor Deu do de prophecia Daviuper conpunccio e lagremes obtengue venia e perdo del homeye del adulteri que havia comesos. Axi loy dixNatan propheta no morras car Deus ha remes lo teu peccat. Tobies per compunccio e lagremes meresque reebre sanitat de la sua çeguetate consolatio de la pobresa. Axi loy dix langel Raphaelgoig sia a tu per tostemps hages bon cor car Deus teguarra en breus dies. Maria Magdalena per compunccio e lagremes meresque oir de Jhesu-Crist los teus peccatste son remesos. La mia sor venerable per tal he proposat a tu eximplis de sants que les lagremes de compunccio sien a tu dolçes e suaus. Primerament bo es tresor desiderable qui nospot esmar (semá, semar) en la sua valor e es goig singular qui ve en la pensa del hom. La anima que en la sua oracio ha compunccio aprofita en la sua salut. Lom fortsno deu esser menys loat en lo plor que en la batalla. Donchs com nos apres del babtisme hajam ensutzidanostra vida devem bateyar e lavar ab lagremesla nostra consciencia. Alli hon haura lagremes alli sera ençesfoch spiritual qui illuminara los secrets de la nostra consciencia e de la pensa. Les lagremes dels penidentsper babtisme son jutyades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhesu-Crist si tu has compunccio divinal benaventurada es. La compunccio del cor sanitat es de la anima. Puniment de la pensa illuminacio es de la anima car lavors esilluminada la anima com es punida fins a lagremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats car lavors son relexats los peccats com son reduhits a memoria ab lagremes. Puniment produex Lespirit Sant a hom car com Lespirit Sant visita la pensa tantost plora hom sos peccats.
- Poriesmetu dir cara sor (sic; se repite muchas veces antes; sor: hermana) o frare meu diguesme quines son les causes e rahons de nostra dolor per las quals ploram en aquesta vida mortal. - Sapies cara sor que les causes o rahons son IIII car ploram per nostres peccats per les miseriesdaquest mon per la compassio del proisme e per la dilacio o triga del premi celestial. Per los peccats plorave aquell qui deya cascuna nit lavare ab les mies lagremes lo meu lit e ables dites lagremes regare lo meu capçal. Aquest metex gemegave de les miseries de aquest mon com deya aylas que la mia peregrinacio es massaalongada. He feta ma habitacio ab los habitadors de ceda la mia anima per lonch temps es feta peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre Latzer e sobre la ciutat de Jherusalem dient o ciutat si sabieslos mals quet han sdevenir. Sant Pau nosmane quens alegrem ab los quis alegren o que plorem ab los qui ploren car ell per compacioplorava e deya qui es malait que yo nousia per la dilacio o triga del premi celestial. Ploraren los justs dient o ciutat de Sion nos remembrantsde tu sehiem e ploravem sobre los fluvis de Babilonia (rius; ríos; by the rivers of Babylon...). La present vida es mort car es plena de miseries e no es terra propia ans es via e cami e la dita vida no es en casa mas es en exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ans som en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aci ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt amada prechte que primerament plors tos peccats apres plora per les miseries daquestmon e puys per la compacio del proismederrerament per la amor de Deu e per la triga del premi celestial. Honesta Verge prega Deu ab tota devocio quet don ver puniment de pensa e contriccio de cor. Lo puniment conte e posseex dins si Jhesu-Crist fill unigenit de Deu segons que ell matex nefa testimoni dient yo e mon pare vinrem a aquell quim amara e farem en ell nostra habitacio. Alli hon habundenlagremes no si poden acostar males cogitacions car noypoden metre rayls. Les lagremes nos donen tostemps gran confiansa davant Deu. Sor en Jhesu-Crist molt amada oges la veu de Jhesu-Crist espos teu dient levet amada mia vinaper amor de mi ja es passat livernles pluges son passades e sen son anades les flors son apparagudesen la nostra terra vengut es lo temps del poder la veu de la tortra (tórtola; tórdola) es oyda en la nostra terra. Aquesta veu es la veu dels apostols e dels qui preiquenen la Sglesia. La tortra es aucell molt cast loqual volria tostemps posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e signifiquen los apostols e losdoctors altres qui poden dir la nostra habitacio es alt en loscels. La dita tortra ha gemech per cant e signifique los plors dels sants qui provoquen los homens a plors e a plant (plany) dient homens quiusplorats e gemegats. Adonchs honesta sor pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de Jhesu-Crist sposteu fins quel pusques veure regnar en la cadira del seu regne. Mes te val plorar per amor de Jhesu-Crist que per temor del infern. Diu lespos belles son les tues galtes (les de la cara o les de un atre puesto?) axi com les de la tortra. Natura es de la tortra que si una vegada pert per mort la suacompayia non cerca daqui avant altre. O sposa de Jhesu-Crist sies semblant a la tortra e plora nit e die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qui sen es puyatal cel per tal que tu pusques veure la sua façell seent a la dreta part del pare. Les tues galtessien belles axi com de la tortre la qual sol esser molt vergonyosa. Sor molt honorable tu has galtes de tortra si per vergonya del teu spos Jhesu-Crist no fas res contra la sua volentat.Les galtes has de tortra si per amor e reverencia de Jhesu-Crist postposes les coses qui son a ell desplasents. Les galtes has de tortra si no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor molt cara lave continuament los teus peccats ab lagremes lavatots jorns les tues negligencies ab contriccio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions del teu orde aconseguex ab lagremes remissio de tos peccats ab lagremes e ab sospirs aconseguex los goygs eternals plany les tues iniquitats plora los mals dels teus vicis remembretenab plors los mals que has fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peccats en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la tua presencia. Sor molt cara sino plorsles tues iniquitats en aquesta vida mortal com diras a Deu les mies lagremes me son stades pa loqual menge nit e dia. Amonestte donchs sposade Jhesu-Crist que en aquesta vida mortal plors tospeccats per so que meresques esser aconsoladaen la terra celestial axi com es scrit benaventurats son aquells qui ploren car ells seran aconsolats.
