Capitol. XV.
De la disputa feta per veritat e pietat sobre la redempcio de
natura humana .
Feta la electio per aquestes dos senyores de
aquelles que hauien a disputar e aclarir
(a clarir, ña un
espay cla)
aquesta fahena. ¶
Lo glorios miquel per manament de nostre senyor deu feu portar dos
cadires en que siguessen
(qsiguessen, q en
rayeta damún)
les dos principals parts de qui era lo interes. ¶
E lo dit sanct Miquel sabent la voluntat de la magestat diuina com
volia fossen graduades:
colloca
misericordia a la part dreta: justicia a la esquerra: e dauant elles
en vn banch seyen veritat e pietat. E fon enterrogada
(interrogada) per justicia veritat que sabia en aquesta fahena de
natura humana. ¶
La qual respongue e dix. Que era molt certa com nostre senyor deu per
sola bonea hauia creat lo home a ymatge
e semblança
sua dotant lo d´aquella justicia original quil conseruaua en gracia
e amor sua: e feu lo senyor general e monarca del mon: sotsmes a la
hobediencia
sua totes les coses que creades hauia en la terra: donali per posada
aquell alcaçer
(alcázar, al-Qaṣr,
castrum, castra, castell, castells,
al-qasr; Alcàsser; etc.)
tan singular nomenat parays terrenal: armal
e guarnil
de totes les armes necessaries a vençre
(vencer)
los seus enemichs: e per nengu no podia esser sobrat
si primer no era vençut per si mateix. Posal
en hobediencia
molt laugera:
solament perque (perq) regonegues nostre senyor deu esser son creador
e factor dient li. ¶
De ligno
qd (quod) est in medio paradisi: ne comedas:
in quacumquem (quacúq3) enim die comederis ex eo: morte
morieris.
¶
Volent dir: Guardau Adam nous desconegau: car ab tot yous haja fet
senyor de totes les coses per mi creades yo vull esser senyor vostre
e dar vos ley. La qual sera aquesta: Que del arbre (ligno)
que sta en mig de parays no vull que per res ne
mengen
(comedas: mengeu?):
car siau cert que en aquella jornada que lo manament trespassareu
de mort spiritual morreu
(morireu, moriréu; moriréis):
e sereu obligat a la mort corporal: de la qual acampar
(en lo significat de
sobreviure, salvar se, salvás; este chiquet no acampará, ha naixcut
massa arguellat)
no poreu: car
perçous
dich
la
pena que encorrereu: perque siau pus cautelos a guardaruos de la
cayguda: de mort vos he menaçat
que es la major punicio que en la natura vostra se
pot
donar: perque conegau quant seria offensiu de la magestat mia lo
criminos peccat vostre. ¶ E lome axi auisat per nostre senyor deu:
no ignorant res: ans hauent clara conexença de totes coses en aquell
mateix dia que fon creat desestima lo manament del creador seu: e
oblida tots los benificis que de la magestat rebuts hauia: E
dellibera menjar lo fruyt que sa muller li offeria: ab tot no ignoras
que era aquell mateix del qual nostre senyor deu manaua fes singular
abstinencia. ¶ E que lome sia axi caygut voluntariament en lo que
tant deguera
esquiuar me
par
li pot esser dit per quisuulla
(quisvulla)
quil
veja
congoxar.
¶ Gratis
venundati
estis. Volent dir: O adam de queus congoxau vos ni los fills vostres
puix de
bon grat
e voluntariament vos sou venuts
e donats als enemichs vostres: ab paciencia deueu pendre tots los
dans
que seguits vos son: puix
vosaltres mateixos los
vos haueu
procurats. E justicia demana molta raho volent que infinidament dure
la punicio del home: puix ha gosat offendre la clemencia diuina qui
es bonea sens terme: O que hoynt pietat lo parlar de veritat esser
tant exut
(eixut,
sec)
leuas
de peus
e dix
li. O veritat com parlau curt: be par que no sou amiga de natura
humana com axi la abandonau: no cregau ne
faça
tan bon mercat lo seu creador: car de sa magestat ha dit aquella
valent
dona mare de Samuel
en lo seu cantich
¶ Homines mortificat et viuificat: deducit
ad inferos
et reducit. Volent dir: lo senyor que ha donat al home sentencia de
mort per lo peccat seu: ell mateix lo pot reduir a vida per sola
clemencia sua: E aquell qui es deuallat
fins a les portes de infern (inferos)
ço es en los lims hon aras troba Adam: de aqui pot esser relleuat
per la diuinal potencia: e pujat en
aquell loch
hon es tot repos. ¶ Car nostre senyor deu no es axi com los homens
mortals que tot lo que han menaçat volen tantost posar per obra si
poder los basta: ni sençen
a ira axi com los miserables fills dels homens. E de aço fa
testimoni aquella singular viuda
judich
(Judit,
Judith?)
parlant ab aquella gent de la ciutat de betulia
quant los dix. ¶ Non enim quasi homo deus sic conminabitur
(cóminabitur, comminabitur):
nequem sicut filius hominis ad iracundiam inflamabitur. ¶ E nostre
senyor deu per sa sola bonea ha fet tantes demostracions de molt amar
al home: en tant que li ha donat gran atreuiment de gosar demanar
misericordia sens cessar ¶ E perço dix Dauid en persona d´Adam. ¶
Ego enim speraui in eternum saluatorem nostrum: quia veni et michi
gaudium a sancto super misericordiam que veniet nobis cito. Volent
dir que Adam els
(y
los : els)
fills seus no hauien raho nenguna de perdre la sperança en nostre
senyor deu: ans confiar ab gran fe de les promissions sues: que
encara que lo temps tardas la misericordia sua los recompliria
de goig: trahent
los prestament de captiuitat. ¶ E pço yo dich quel home no deu
cessar de cridar a (.) nostre senyor deu. ¶ Precibus importunis.
Fins sa clemencia se vulla inclinar a ferli misericordia. E de mi
siau certa veritat senyora que nunquam
cansare de aduocar e ajudar a Adam e als seus fills fins los veja
delliures de les tantes penes que sofiren. Car amim
par que justicia deu esser contenta de les dolors e tribulacions quel
home ha sofert per son peccat tant larch temps: e deu cessar de
perseguir lo: puix lo veu axi aterrat e caygut: e no demanar de ell
tanta venjança ni satisfacio puix sab en quanta miseria es huy lome
constituit: que de nenguna cosa ajudar nos pot: si la sola bonea de
nostre senyor deu no li aiuda releuant lo de la pena en que es per sa
infinida clemencia. ¶ E veritat que hoy
parlar pietat ab tanta feruor en ajuda de natura humana dreças
de peus:
e dix. O pietat be par que teniu lo cor dolç e ple de clemencia: e
ab vnes poques de lagremes fou vençuda: e no voleu pus punicio: ans
totes coses remeteu: perdonau ab sola misericordia. ¶ Guardau
senyora que justicia no acorda ab la qualitat vostra: ans vol que los
mals sien rigorosament punits: e continuament crida dient. ¶
Secundum
mensuras
delicti
erit plagarum modus. Car segons
la mesura
e quantitat del delicte:
vol que sia la pena donada: e res no vol reste impunit: E sab que
nostre senyor dit per Ezechiel
propheta. (ppheta
: p en ganchet com la coa del demoni + p + heta; pág 27 del pdf)
¶ Anima que peccauerit ipa (i+p
en rayeta damún+a)
morietur. E puix lome voluntariament ha sotsmesa la anima sua a la
sentencia de mort eternal: justicia vol que en aquella stiga
tostemps. E puix acordadament e sens nenguna resistencia se es deixat
vençre e sobrar a son enemich
lo diable:
justa cosa es sia seruent seu e catiu eternalment: car scrit es: Aquo
qs superatus est: huius et seruus (servus)
est. Volent dir que cascu es catiu e seruent d´aquell: qui en
batalla la (l´ha
: lo ha)
sobrat e vençut. E que vos pietat senyora sapiau
tot aço
clarament no se perque
voleu fatigaruos en esta
fahena:
deman vos de gracia dexeu
star lome: puix ell mateix sa
cercat
(se
ha buscat; se ha buscado)
tot lo mal que te. O pietat que res impiados
hoyr
no pot dix
ab
molta dolor. O veritat senyora y com parlau axi no sabeu que diu
nostre senyor deu per lo mateix propheta per vos allegat.
¶ Si autem impius egerit penitentiam ab omnibus peccatis suis que
operatus est vita viuet et non morietur. E no sabeu quanta es la
penitencia quel home ha fet del seu peccat: qui pot duptar nostre
senyor no tinga
la sua
promesa de reduyr
lo
a venia e darli
vida per sa
infinida clemencia E veritat respos: o pietat e vos no haueu lest
(llegit,
lligit, llichit com diu lo “agüelo sebeta”; leído)
lo
que dix
lo
senyor com la malicia dels homens fon multiplicada ço es ¶ E si
penedit
sen es de hauer lo fet vista la tanta desconexenca
e malicia sua: com podeu vos pensar pietat germa que altra vegada se
vulla concordar ab ells: puix vna vegada los ha lancat
e apartat de la gratia sua. Car grans son los mals quel home ha
encorregut per lo seu pecat: e tots dies afig a les sues malicies: e
perco (desconexenca,
lancat, perco són en ç, deu sé una errada tipográfica)
dix. Jeremies. Prauum (pravum)
ē
(est)
cor
hominis et inscrutabilis
quis cognoscet
illud. Volent dir que es
molt peruers (pervers)
lo cor
del home e tan fosch
(inscrutabilis
: inescrutable)
que no es nengu qui entendrel
puga
sino nostre senyor deu qui sab
(cognoscet
: conex, coneix)
la profunditat de les sues
malicies. E perco
justament lo ha lunyat
de sa
clemencia no volent lo acullir en lo seu regne de gloria: E puix lome
miserable ha desconegut e oblidat a nostre senyor deu qui tant lo
hauia exalcat
(continúen les c que són ç):
raho es que sa magestat lo lexe
(lexar,
leixar : dixar, deixar)
per a tostemps (per
atostemps)
en la dura captiuitat que sa
percaçar.
E daciauant
(daçi,
d´açi avant) me
par
pietat virtuosa queus deueu dexar (d´xar) de aquesta empresa que
haueu acceptat per amor de natura humana: car
yous do
la fe que justicia no renunciara james lo seu clam si ja natura
humana no li satisfa complidament tot lo seu deute: ço es impossible
segons vos matexa sabeu. Car tota natura no basta a satisfer la
minima part de la culpa de Adam: qui fon tant temerari que guosa
offendre la magestat infinida de nostre senyor deu: condampnant
si mateix e tota la generacio sua a pena infinida e eterna. E pietat
hoynt lo rahonament de la veritat respos ab gran animo dient: O
veritat amiga si tant teniu en recort lo parlar de nostre senyor deu
que feu ab Noe
(Noé)
quant li dix hauer se penedit de hauer fet lome: perque nous recordau
del que diu sa magestat per la boca d´Salamo dient. Delicie mee
esser cum filijs hominum. E si sa clemencia confessa esser li molt
delitos lo star ab los fills dels homens senyal dona manifest que pau
vol ab ells e no guerra. car ab sos enemichs nengu no desija fer
longa habitacio. E perço yo no perdre may la sperança de portar a
fi la dita pau: puix so certa que lo senyor qui es offes la vol e la
demana conuidant los peccadors ques tornen a ell dient los per
jeremies.
¶ Conuertimini filij reuerentes et sanabo aduersiones vestras.
Volent dir tornau a mi fills fugitius e yous
guarre
(de
sanabo: sanar, guarir: guariré)
de la cruel malaltia que haueu encorregut per lo vostre fugir. ¶ E
quel home se
vega
axi cridat per lo
seu senyor e redemptor nol
tendrieu
vos senyora per orat si per por de justicia ell se
dexaua
(dexava, deixava)
de demanar misericordia e perdo. Nou fara certament si creu mon
consell ans cridara incessantment e yo per ell fins la clemencia del
senyor nos haja hoyt. ¶ Del que dieu senyora que lo cor del home es
tan maluat (malvat)
e ple de tots mals: ja per axo
nol menysprea la bonea de nostre senyor deu: ans vol elegir aquell en
posada sua demanant lo a tota sa requesta com a cosa a sa magestat
molt plaent dient per Salamo a cascu dels homens. ¶ Fili prebe michi
cor tuum Volent mostrar sa magestat que de tot lome res no estima ni
vol sino lo cor. E de nenguna de quantes coses ha creades nos mostra
tant recelos com del cor del home no volent que altri
y
ature
ni stiga sino ell. E pço dix sa magestat a Moyses.
¶ Altare
de terra
facietis michi: offeretis super illud holocausta
pacifica vestra. E aquest altar
de terra
senyora no es altre sino lo cor del home qui es pols e cendra: en lo
qual vol lo senyor li sia fet sacrifici
agradable (holocausta
pacifica)
de pura amor: car noy ha offerta a sa clemencia tan plaent: car
certament se pot dir. ¶ Nunquam ē
dei amor ociosus: operatur et enim magna si est: si vero operari
(opari) renuit amor non est. E perço vol lo senyor esser seruit de
amor: car lo cor hon la dita amor es nuncha sta ocios ans fa
continuament grans e asenyalades
obres. E lo cor fret en les operacions sues senyal mostra manifest
que es apartat de la amor diuina. ¶ E si lome per sa malicia se es
tant lunyat de deu com vos senyora dieu: yo crech que per sola amor
de cor placara la clemencia sua: car a aquells qui verdaderament amen
e confien en la misericordia diuina promet Ysayes en persona de
nostre senyor deu dient. ¶ Orietur in tenebris
lux tua: et tenebre
tue erunt sicut meridies
et requiem dabit tibi dominus deus tuus semper: et implebit
splendoribus animam
tuam: et ossa
tua liberabit.
Volent dir que entre les tenebres de la miseria humana resplandira la
lum clara de la misericordia diuina: e la foscura
de la anima del peccador clarejaria axi com lo sol en lo mig dia
(meridies;
midi; meridiano):
e lauors nostre senyor deu daria repos al home per a tostemps: e
veuria la claredat diuina dins la anima sua: e los ossos
de aquell ço es les virtuoses obres sues serien delliures
de la captiuitat del peccat. ¶ Axi senyora sil home pot atenyer
aquesta feruor de vera amor: yo so certa res no li sera negat: Car de
aquelles qui de cor se giren al senyor: e reclamen la merçe sua: diu
lo Eclesiastich.
¶ qp magna misericordia dei et propitiatio (ppittiatio) illius
conuerteribus ad se. Volent dir que nengu no pot rahonar ne estimar
quant es gran la misericordia e perdo que trobe en nostre senyor deu
los qui a ell se
conuertexen.
Al que dieu veritat senyora que justicia vol esser contenta e que
natura humana no basta a fer nenguna satisfactio vos vull atorgar que
es axi: e so molt mes que certa de la flaquea (fla+q en virgulilla+a)
e poch poder de la dita natura humana. E ja per axo yo no pert les
forçes: car se be. *Qd´(quod) impossibile est hominibus: possibile
est apud deum. ¶ E so molt certa sa magestat vol totes les coses que
son scrites sien complides e vinguen a perfectio: e vna sola letra no
falga
(de
fallar o faltar, fallá o faltá, fallo o no falto):
segons es scrit. ¶ Jota (o Yota,
Iota)
vnum aut vnus apex non preteribit (pteribit) alege donech
oia fiant. E si totes les coses se han a complir que son scrites
segons dit vos he: vos sabeu molt be senyora que ha scrit lo gran
propheta ysayes:
ab lo qual nostre senyor deu se es molt secretejat: dient en les
profecies
sues parlant en persona de tota natura humana: Paruulus (parvulus)
enim natus ē
nobis et filius datus ē
nobis: et factus ē principatus
super humerum eius: et vocabitur nomen eius admirabili´:
et consiliarius: deus fortis pater futuri scli
princeps pacis. Dient aço ab tanta certinitat
que ja li paria esser stat fet. E perço diu: hun infant en la
generacio nostra es nat: e fill nos es donat: e de aquest senyor diu
lo dit propheta que haura lo principat seu sobre los propris (ppis
: propis)
muscles. e
aço crech yo
ques enten que aquest senyor deliurara lo poble seu ab multissims
(de
multum: multissims : molt : moltissims, moltíssims; mucho, muchísimos)
treballs: e diu que lo nom seu sera admirable e conseller deu fort. E
si deu es lo dit senyor omnipotent (oipotent)
sera e de aqui (aq) sortira
la gran admiracio del seu nom que sera deu e hom en vna natura: e
aquest sera verdader conseller: car en quant home sabra per
esperiencia
(espiencia)
les passions humanes: E en quant deu pora reparar aquelles ab lo
excellent saber diuinal. E segueixse
en la dita prophecia
que sera pare del segle esdeuenidor lo segle que huy es: es tot ple
de tenebres e foscura de peccat: lo esdeuenidor crech yo sera ple de
gracia (g+r en virgulilla+a) e de repos e infinida alegria: e de
aquest sera princep e senyor aquest rey pacifich: e lauors sera
verificat lo parlar del mateix propheta que diu. ¶
Qui sedebant in regionem vmbre mortis lux orta est eis. E veritat
hoint
lo parlar de pietat stigue molt contenta e dix. O senyora pietat de
vos se pot justament dir. Magna est fides tua. car yo crech que vos
bastau tant que fareu enclinar
la clemencia diuina a prestament complir la prophecia per vos
allegada: e molt ben entesa: eus do paraula que en lo punt que aço
sera fet aquestes senyores seran contentes e molt concordes e noy
calra pus
disputar. ¶
Respos pietat e dix: o senyora veritat vos no dubteu que tot sera
complit. car ja sabeu que diu Salamo en lo ecclesiastich. ¶
Dia tempus habent: tempus flendi
(en
ele, l)
et tempus ridendi:
tempus occidendi et tempus sanandi: tempus dilectionis et tempus
odij: tempus belli
et tempus pacis.
Volent dir que cascuna cosa ha son temps Temps de plor e temps de
riure. ja sabeu vos senyora quant ha que dura lo plor e dolor en tota
la generacio humana: donchs
no es molta raho que vinga lo temps de goig e alegria. ¶
E puix lo temps de mort ha regnat fins ara creure podeu que lo temps
de salut es molt prop: lo temps de inimicicia
e de cruel guerra ha cinch milia anys que dura: ara la bonea
diuina per sa sola clemencia portara lo temps de vera amicicia
e pau. ¶
E en aço yo no pose nengun dupte: ans vos dich que stich tant
inflamada en lo sols pensar de aquestes misericordies diuines que
puch
dir ab lo psalmista. ¶
Concaluit
cor meum intra me et in meditatione mea exardescet ignis. Car
yo
he lest
en lo mateix propheta Dauid que diu parlant de la miserable
captiuitat del home confortant lo que hagues gran sperança que lo
senyor lo deliuraria de aquella dient axi ¶
Et saluauit eos propter nomen suum: vt notam faceret potentiam suam:
et eduxit populum suum in exultatione et electos suos in letia. ¶
Perqueus deman de merce senyora dexem
la disputa e retornen
a la font de la clemencia diuina: car aquell sola basta a contentar e
fartar los apetits nostres que tostemps he hoit dir ¶
Qui recedit a fonte sitit: qui recedit a thesauro
eget: qui recedit a sapientia hebetatur: qui recedit a virtute
disoluitur. Co
es que qui se aparta de la font pereix de set: qui desestima lo
tresor
de necessitat te a empobrir: quis lunya de sauiesa torna ignorant:
qui se aparta (a+p en una rayeta cap a la dreta+ta) d´vtut (v en un
7 menut damún+tut: virtut) defall (d´fall) en tot be. E respos
veritat dient. Pietat senyora so molt contenta del que dieu que
recorrega a la clemencia diuina: car tant desije
la concordia de aquestes senyores com vos matexa.
