Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vullats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vullats. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol segon, virtut de sperançe

 Capitol segon. De virtut de sperançe


Jhesu-Crist diu en lo Evangeli nous vullats desesperar haiats en vosaltres la fe divinal. La esperançe que es vista ab los ulls corporals no es sperance. E com qui es aquell qui veu aço que spera e si nos speram asso que no vesem ab paciencia ho speram. E per ço diu Salamo que la speransa dells justs es alegria e goyg he que la speransa dels pecados periraAdonchs sor molt cara lunyet de mal e Deus exalsar e honrar ta en lo dia de la sua visitacio ço es en lo dia de la mort e en lo dia del juhi. Aquells qui no cessen de fer mal debades speren la misericordia de Deu e dretament la sperarien sis luyaven de mal. E de asso diu sant Isidre gran temor deuem haver que per raho de la speransa la qual Deus nos promet vullam perseverar en los peccats nins devem aximetex desesperar de la misericordia de Deu per ço com vesem que ell ponex los peccats stretament mas si volem elegir lo milor fugiam a cascun perill de aquests dos ço es quens luyem de mal e que posem nostra speransa en la misericordia divinal car tot hom iust viu en speranse hi en paor car la virtut de speranse lo leva a vegades en goyg lo qual damana a vegades lo fir la terror ho pahor del infern el fa abaxar ab gran tremolament. Aquell quis desespera de obtenir misericordia del peccat mes es condempnat per la desesperacio que per lo peccat que haura comes. Adonchs la mia sor molt cara tota la tua speranse sia en Jhesu-Crist espos teu en lo qual te ferma et assegura car misericordia de Deu circuira e enrevironara aquells qui posen lur speranse en Jhesu-Crist. Cara sor spera fermament en lo teu Senyor e fe bones obres habita en la terra e seras sadolada en lo regne celestial ab les sues riqueses. La mia sor venerable prechte quet poses en justicia spera en la misericordia divinal separa de tu la iniquitat he hageste sperança en la salut esmena tu matexa e spera en la divinal clemencia foragita de tu iniquitats he spera la indulgencia de Jhesu-Crist corregex la tua vida spera la vida eternal a la qual te vulla aportar aquell quit ha eleta ans dels segles Amen. 


dimarts, 11 de juny del 2019

Tomo I, texto XLI, duc de Burgunya




XLI.

Reg. 2252, fol. 129. 22 de noviembre de 1409.

Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Deus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.





Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419)





Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419), llamado Juan Sin Miedo.
Francés: Jean sans Peur,
occitano renombrado catalán:  Joan sense por
hijo primogénito y sucesor del duque Felipe el Atrevido.





S´assemelle bastán al actó Gabino Diego:
"un zumito de naranja, pero natural".





Gabino Diego, duque de Borgoña, Juan sin miedo, Juan I





video:















https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a


https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a


Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos:


Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña.

Catalina (m. 1414, Gante).

María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris.

Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467).

Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord.

Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven.

Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford.

Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón.

Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.









Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario
Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario






ducado, condado, Borgoña, siglo XIV
ducado, condado, Borgoña, siglo XIV


Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...