Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris los. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris los. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol VI. De les obres que comensen a fer los quis convertexen per penitencia.

Capitol VI. De les obres que comensen a fer los quis convertexen per penitencia. 


Als qui comensen a fer bones obres es promes lo premi mas es donat als qui perseveren car diu la Scriptura aquell qui persevera fins a la fi sera salvat. E elavors es plasent a Deu la nostra coversacio com portam a bona fi lo be que havem comensat. Diu la Scriptura maleits seran aquells qui han perduda la perseveranse he no han acabada la bona obra. Molts homens son quis convertexen a Deu per sola devocio de pensa altres son quis convertexen forçats per açots e adversitats qui nos convertirien per devocio. Axi ho diu lo Psalmista Senyor striny les barres (mandíbula, dents, dientes, dens) de aquells qui a tu no sacosten ab fre e ab brida. Tot hooi qui es convertit novellament per penitencia deu plorar al comensament axi plorant passara al desitg dels bens celestials. Sor molt cara primerament devem levar ab grans lagremes los mals que havem fets per tal que ab pensa neta e pura contemplem lo be que cercam e en guisa que com nos plorant lavant la macula (taca; mancha) del peccat mirem francament les coses celestials ab los ulls del cor depurats he deneyatsNecesari es a tot hom qui novellament se convertex a Deu que apres la temor se leu a Deu per amor axi com a fill per tal que no jagua tostemps catiu sots miserable temor. Los qui novellament se convertexen a Deu deuen esser aconsolats ab paraules dolçes e suaus car si hom los comensava axebucar espaordits per la forts reprensio tornarien als primes peccats. Aquell qui no amonesta e castiga lo novici ab suauetat e dolçor mes lo agreuya el torba que nol corregex nil castigua. Primerament deu esser castigat e corregit lo novici de la mala obra e puys de la mala cogitacio. Tota novella conversio encara es mesclada abla primera vida e rete algunes coses de la vida prop passada. E per so no es virtut al mon que deya de aquella exir als ulls del hom fins que la sua antigua conversassio del peccat ne sia del tot foragitada de la pregonesa del coratge. Com la persona se acosta al servey de Deu tant com mes si acostara tant mes se sintra de la batalla que li donen los vicisAxi com lo poble de Israel qui era singularment pus apremut e agreviat per los egipcians de pus greu carrech lavors com Deu manifestave per Moyses la sua divinal conoxensa. Molts son qui apres lur conversio sostenen gran temptacio carnal la qual certes no porten a lur dampnacio ans los prova Deus donantlus enemichs ab los quals combaten continuadament per foragitarne la peresa si empero noy consenten la conversio tebea o freda fa caura a molts en les primeres erros els fa viure en vida peresosa. Aquell qui tebesament ses convertit no considera les sues paraules ocioses e vanes e folles cogitacions mas com lo coratge se desperta de la son e de la paresa hon dormia tant les jutge mes esser coses vicioses e malvades quant primerament les jutyave esser facils o leugeras. En tota obra de Deu devem esquivar frau engan e peresa. Lavors fem frau e engan a Deu com de la bona obra que fem loam a nosaltres mateys e no lo nostre Creador. Lavors erram per peresa com les obres de Deu fem negligentment e peresosa. Totes les arts e los oficis daquest mon han ardents amadors e molts spetxats a axeguirles e metrales en obre e la raho es aquesta car han ab si present la remuneracio de lur obreLa art de la temor divinal ha molts dexebles tebeus flacs e congelats ab peresosa negligencia e la raho es aquesta car lo premi o loguer de lur treball nols sera donat en la present vida sino en la sdevenidora. Aquells qui novellament son convertits a Deu nos deuen enlaçar en les ancies daquest mon car si masse si freguen seran axi com larbre qui es novellament plantat qui no ha formades les rayls si es farit ab gran vent cau e secas. A vaguades val e es molt profitos als novellament convertits per salut de lur anime mudarse de un loch en altre car diverses veguades se sdeve que mudant lo loch se muda la afeccio de la pensa. Covinent cosa es e justa que hom se luny corporalment del loch hon ha per molt de temps servit als vicis e peccats. Germana molt honorable scolta les paraules quet dire. Molts son quis
convertexen a Deu mes de cors que de cor la qual cosa nos no podem dir sens greu plor e gemech porten habit de religio e no han la pensa religiosa molts han habit de religio e no han coratge religios molts venen a conversio e stament de religio mes per necessitat que passe lo lur cors que per salut de la anima los quals no servexen a Deu sino a lur ventre dels quals diu Lapostol quel seu ventre es lur Deu no es lur intensio de servir a Deu dignament sino de ben menjar amplament e beura desmesuradament vestirse delicadament e que hagen be e repos en lo present mon e per so com amen les coses terrenals perden los bens celestials e de aquests diu Jhesu-Crist en Lavengeli aquells han reebut lur loguer en aquest segle. Perque la mia cara sor molt amada forment devem squivar les coses transitories e terrenals e amar los bens celestials en guisa que no perdam ensemps lo cel e la terra e per so nos amonesta lo Psalmista dient si havets habundancia de riquesa noy vullats posar ni fermar lo vostre cor les coses terrenals devem posseir en us e les celestials en desitgs los bens terrenals devem despendre e los spirituals desiyar car en aquells spirituals ha una merevelosa cosa e gran multitut de dolçor la qual nostre Senyor Deu te amagada e stoyada a aquells quil amen de la qual es scrit que ull no ha vist ni orella no ha oit ni es puyat en coratge de hom asso que Deus te aparelat als quil amen de la qual diu lo Propheta seran sadollats com aparexera Senyor la tua gloria. Perque la mia sor preguem Deu que aquell sadolament sia nostre benaventuransa Amen. 

dissabte, 30 de novembre del 2019

cort de Spanya, Barchinona, deputats, General

A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.

... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.







En la Barcelona del 1558 sabían que existía una corte de España, pero actualmente hay quien lo ignora o la niega.


dilluns, 11 de juny del 2018

PAC , A

a, as, o, os. La, las, el, los, artículos determinantes. As llaves d’os güertos, las

llaves de los huertos.

a manta. Mucho, mucha.

[abocador]. V. jubo.

abocinar. Poner a uno boca abajo (lo abocinó), ponerle la cara pegada al suelo

sujetándole la cabeza.

abuquecer. Entregar al macho cabrío (buco) las hembras; tomarlas el macho

(abuquecerlas).

acabacasas. Gastador, dilapidador, manirroto.

acapizar. Echarse uno sobre otro con ánimo de derribarlo en riña o lucha. Aquí

tiene más amplia significación que la que indica Borao.

aceto. Áspero, astringente, avinagrado, ácido; manchas en los cuchillos por cortar frutas verdes y acetas, rubinoso. / aceto balsámico

achapecer. Dar alcance el perro galgo a la liebre que persigue.

acocharse. Agacharse, ponerse en cuclillas.

acoflar, acoflarse. Sentarse en holgazanería. Se acoflan o culo y a charrar güenas horas.

aconortarse. Consolarse. No se puede aconortar, no se puede consolar.

acoplador 6. Cinturón de cuero para sujetar los pantalones.

acotraciáu. Mal o bien acotraciáu, mal o bien arreglado, generalmente mal; mal

arreglado, mal vestido, mal dispuesta una cosa.

aflamar. Agostarse, secarse, perderse una cosecha por el calor y la sequía.

aguaderas. Desvíos en los caminos para que, cuando llueve, entre el agua en los campos, sobre todo en los olivares. Güelve as aguaderas si quieres llenar

aceiteras. / aigüera , aigüeres

aguatillo. Entrada de agua.

agullada. Aguijón; trozo de la punta de un clavo puesto en el extremo de un palo largo, como de unos dos metros, para aguijonear, estimular, conducir y dirigir la pareja de bueyes.

ahitado, -a. Desvanecido. Cuando una persona padece una lipotimia, un pequeño ataque nervioso, etc., sobre todo si hay dolor de cabeza; no tiene nada que ver con la comida, poca o mucha.

ajaceite. Ajolio, mezcla de huevo, aceite, ajos y patata bien cocida y deshecha

hasta formar una pasta compacta y consistente, agitando y removiendo largo

rato.

6. En Refranes figura así; en el Vocabulario ponía acojilador, palabra que ha pasado, por ejemplo, al diccionario de Andolz.

ajarriero. Condimento, plato de cena hecho con bacalao y patata, ajoarriero.

alaced, alacetes. Cimiento; cimientos de una pared, de una casa.

alaiga. Hormiga con alas. Se emplea para cazar a pingued.

albardín. Anea, cuca, planta acuática de hojas y tallo espadiformes, de nerviación paralela. Secas las hojas se emplean para hacer asientos en las sillas de madera y de albardín.

alborzas. Fruto de los madroños.

alfonsar. Hacer en terrenos de regadío, especialmente, una labor de azada más profunda que con arado de desfonde y que con una vertedera cualquiera. Tal vez se alfonse hasta 40, 50 o más centímetros; también se alfonsa el terreno que se va a destinar a viña. / afoná , esfonsar català

algurín. Algorín, depósito para poner las aceitunas en los tornos o molinos para

que se amaseguen antes de molerlas.

aliróns. Escaramujo. / picaesquenes

aloda. Alondra.

alticamarse. Inmutarse. No s’alticamó guaire, o miaja, no se molestó, no se

inmutó nada, o por nada.

amallatar. Descansar el ganado, durante las horas de calor, en la sombra de árboles, cuevas, etc. Por extensión, siesta de los trabajadores en lugar de sombra y fresco.

amanar. Acercar, ir al lado de otro. Amánateme, ven a mi lado, junto a mí, al

alcance de la mano.

amasegar. Enmohecerse, descomponerse, fermentar las aceitunas en los algurines para que echen el agua que llevan si se cogieron en días húmedos o lluviosos; formar pasta de olivas antes de molerlas.

ambosta. Cantidad, lo que cabe en el hueco de las dos manos juntas. Zarpadeta es casi sinónimo.

amesurar. Cosechar, tener, medir frutos del campo. Amesuran mucho trigo en

icha casa. El que agua atura, aceite amesura, es decir, que tiene olivas el que

riega los olivos, el que tiene las aguaderas vueltas siempre para aprovechar

el agua de la lluvia de los caminos.

amorosiar. Tratar bien, con mimo, con caricias y cuidados a los animales domésticos. / amorós , amorosa

apedecar. Enterrar, enronar; acodillar sarmientos de vid; enterrar un cadáver,

causar la muerte a uno y, por lo tanto, su enterramiento. Este invierno, ¡cuántos en apedecará!, ¡a cuántos matará!

apretador. Cotilla, corsé con ballenas.

¡áraba! No lo creo; no; lo dificulto o lo creo casi imposible. Áraba que l’en diga,

no esperes que se lo diga.

[arañóns]. V. jazco.

argados. Armazón, tejido de mimbre que se coloca sobre los lomos de una caballería para llevar cuatro cántaros de agua, generalmente, o para conducir frutos del campo en sus cuatro depósitos, dos a cada costado de la bestia de carga; anganillas, angarillas.

argüello. Enfermizo, delgaducho. Aquí no se dice arguello, sino que se pronun-

cia el diptongo ue; no tiene, tampoco, los otros significados que señala Borao.

arizón. Una variedad muy notable de aulaga, o aliaga, en forma de gigantesco

erizo. Se parece a un cono de poca altura, de ancha base circular y de una frondosidad espinosa muy grande. / arissó

arnal. Colmenar, abejar.

articas. Pequeños espacios de terreno cultivado entre rocas y precipicios, de acceso peligroso y difícil.

arto. Arbusto, espino blanco.

asina. Así, de esta manera. / aixina , aissina

[astí]. V. ta par d’astí, ta par d’allí.

astiván. Ahí, ahí mismo, cerca, ahí delante... / astí aván , aquí daván

aturar. Embalsar, detener el curso del agua en pequeños regatiellos. Además tiene los significados que indica Jerónimo Borao en su Diccionario de voces

aragonesas. El que agua atura, aceite amesura.

[aveza]. V. tuerta.

azogue. El que no puede parar; inquieto, nervioso, inconstante.

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...