Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trichairitz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trichairitz. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’agost del 2026

Tric, Tricharia, Trichamen, Trichaire, Trichador, Trichairitz, Trichar

Tric, s. m., tricherie, tromperie.
Anc no il plac engans ni tric.
P. Vidal: Pois ubert.
Oncques ne lui plût fourberie ni tromperie.
Lo tric de las trichairitz.
B. Martin: Companho.
La tromperie des trompeuses.
Adj. Ie us trob vas mi mal e fellon e tric. 
La Dame Castelloze: Amics.
Je vous trouve envers moi méchant et félon et trompeur.
Silh que son ves Amor tric e vaire.
R. Jordan, Vicomte de S. Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour trompeurs et changeants.
(chap. Truco rumano, trucos catalanistes; engañ, engañs; fraude, fraudes.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Tricharia, s. f., tricherie, tromperie, fourberie.
En me non es enjans ni tricharia.
Richard de Barbezieux: Tot atressi.
En moi n'est fraude ni tromperie.
Mayestres de tot barat e de tota tricharia. V. et Vert., fol. 15.
Maîtres de toute fraude et de toute fourberie.
Adv. comp. Vostr' om suy ses tricharia.
Augiers: Per vos.
Je suis votre homme sans tromperie.
IT. Treccheria.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

3. Trichamen, s. m, tricherie, tromperie.
Tant es grans lur trichamen.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Tant est grande leur tromperie.
Ai vist nozer chauzimens
A trop valer ab trichamens.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu discernement nuire à beaucoup valoir avec tromperies.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

4. Trichaire, Trichador, s. m., tricheur, trompeur, traître.
Greu m' es c' uns trichaire
D' amor aia, ab enjan,
O plus o atrestan
Cum sel qu' es fis amaire.
B. de Ventadour: Quan la.
Il m'est pénible qu'un tricheur d'amour ait, avec fourberie, ou plus ou autant comme celui qui est fidèle amant.
Las trichairitz e 'ls fals trichadors vars.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
Les trompeuses et les faux trompeurs changeants.
Adjectiv. Fals es e felos e trichaire.
Pons de Capdueil: En honor del.
Il est faux et félon et trompeur.
Fig. L' am ses cor trichador.
Gaubert, Moine de Puicibot: Si res valgues.
Je l'aime sans coeur trompeur.
ANC. FR. Moult a esté toz jors trichierres. Roman du Renart, t. 1, p. 251.
A l'avare usurier ny au plaideur tricherre. Œuvres de Du Bellay, fol. 555.
IT. Trecchiero. (chap. engañadó, engañadós, engañadora, engañadores; defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores; traidó, traidós com los de la Ascuma, traidora, traidores com les ascumites.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite

5. Trichairitz, s. f., tricheuse, trompeuse, traîtresse.
Lo tric de las trichairitz.
B. Martin: Companho.
La tromperie des trompeuses.
Las trichairitz e 'ls fals trichadors vars.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
Les trompeuses et les faux trompeurs changeants.
Adjectiv. Roma trichairitz,
Cobeitatz vos engana.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome trompeuse, convoitise vous égare.
Vieillas trichairitz.
P. Vidal: Dieus en sia.
Vieilles traîtresses.
ANC. FR. Qui molt fu fausse et trecheresse. Roman de la Violette, p. 21.
IT. Trecchiera.

Ascuma, IEC, català, Calaseit, Calaceite

6. Trichar, v., tricher, tromper, trahir.
Pus cascus sa molher tricha,
Qu' elas los vazan trichan.
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Puisque chacun sa femme trompe, qu'elles les aillent trompant.
Tricharan sai e lai vas totz latz.
G. Faidit: Chant e deport.
Tricheront çà et là vers tous côtés.
Substantiv.
Lo reis Mansfreis a cui non platz trichars.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Le roi Mainfroi à qui ne plaît pas le tricher.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
ANC. FR. Elle ne pensoit ne nuyt ne jour fors de trischer Merlin.
Prophéties de Merlin, fol. XLVIII.
Kar unc ben ne finat ki trichat sun seignur. Roman de Horn, fol. 20.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

dijous, 12 d’octubre del 2023

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn

III.


Amicx Bernartz del Ventadorn,

Com vos podetz del chan sofrir,

Quant aissi auzetz esbaudir

Lo rossignolet nuoit e jorn?

Auiatz lo joi que demena,

Tota nuoit chanta sotz la flor;

Miels s' enten que vos en amor.


Peire, lo dormir e 'l sojorn

Am mais qu' el rossignol auzir;

Ni ja tan no m sabriatz dir

Que mais en la follia torn.

Dieu lau, fors sui de cadena,

E vos e tuich l' autr' amador

Etz remazut en la follor.


Qui ab amor no s sap tener,

Bernartz, greu er pros ni cortes;

Ni ja tan no us fara doler

Que mais no us vailla qu' autre bes;

Quar, si fai mal, pois abena.

Greu a hom gran ben ses dolor,

Mas ades vens lo jois lo plor.


Peire, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres,

Non foron, vos dic en lo ver,

Dompnas per nos pregadas ges;

Ans sostengran tan gran pena,

Qu' elas nos feiran tan d' onor

Qu' ans nos preguaran que nos lor.


Bernartz, so es desavinen

Que dompnas preion, ans cove

Qu' om las prec e lor clam merce;

Et es plus fols, mon escien,

Que sel que semena arena

Qui las blasma ni lor valor,

E mov del mal enseignador.


Peire, mout ai lo cor dolen,

Quan d' una falsa me sove,

Que m' a mort, e no sai per que,

Quar ieu l' amava finamen.

Fait ai longa carantena,

E sai, si la fezes loignor,

Ades la trobaria peior.


Bernartz, foudatz vos amena, 

Quar aissi vos partetz d' amor 

Per cui a hom pretz e valor.


Peire, qui ama desena, 

Quar las trichairitz entre lor 

An tout joi e pretz e valor.


Pierre d' Auvergne et Bernard de Ventadour.


IV.


Bernart del Ventadorn, del chan

Vos sui sai vengutz assaillir;

Car vos vei estar en cossir,

Non puesc mudar qu' ieu no us deman

Quo us va d' amor: avetz en ges?,

Ben par que no us en venga res.


Lemosin, non puesc en chantan

Respondre, n' i sai avenir;

Mos cors mi vol de dol partir.

Bels amics, a dieu vos coman,

Que mort m' a una mala res,

Qu' anc non mi valc dieus ni merces.


Bernart, s' anc vos fes bel semblan,

Enquera us pot esdevenir;

No s taing q' om ab amor s' azir,

Quan la troba de son talan;

Pauc gazagna drutz d' ira ples,

Car per un dol n' a dos o tres.


Lemosin, mout fe grant engan

La belha qui m pogr' enrequir,

Que quan mi poc de si aissir

Et ella m tornet en soan;

No i ai conort qui fort no m pes, (No i *ai, hay un punto negro)

Car o il es, com se il non pres.

Bernart, totz hom deu aver dan,

S' a la cocha non sap suffrir,

Q' amors si vol soven servir;

E si so tenetz ad afan,

Tot es perdut, s' anc re us promes,

Si eron plevidas mil fes.


Lemozin et Bernard de Ventadour.

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn

III.


Amicx Bernartz del Ventadorn,

Com vos podetz del chan sofrir,

Quant aissi auzetz esbaudir

Lo rossignolet nuoit e jorn?

Auiatz lo joi que demena,

Tota nuoit chanta sotz la flor;

Miels s' enten que vos en amor.


Peire, lo dormir e 'l sojorn

Am mais qu' el rossignol auzir;

Ni ja tan no m sabriatz dir

Que mais en la follia torn.

Dieu lau, fors sui de cadena,

E vos e tuich l' autr' amador

Etz remazut en la follor.


Qui ab amor no s sap tener,

Bernartz, greu er pros ni cortes;

Ni ja tan no us fara doler

Que mais no us vailla qu' autre bes;

Quar, si fai mal, pois abena.

Greu a hom gran ben ses dolor,

Mas ades vens lo jois lo plor.


Peire, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres,

Non foron, vos dic en lo ver,

Dompnas per nos pregadas ges;

Ans sostengran tan gran pena,

Qu' elas nos feiran tan d' onor

Qu' ans nos preguaran que nos lor.


Bernartz, so es desavinen

Que dompnas preion, ans cove

Qu' om las prec e lor clam merce;

Et es plus fols, mon escien,

Que sel que semena arena

Qui las blasma ni lor valor,

E mov del mal enseignador.


Peire, mout ai lo cor dolen,

Quan d' una falsa me sove,

Que m' a mort, e no sai per que,

Quar ieu l' amava finamen.

Fait ai longa carantena,

E sai, si la fezes loignor,

Ades la trobaria peior.


Bernartz, foudatz vos amena, 

Quar aissi vos partetz d' amor 

Per cui a hom pretz e valor.


Peire, qui ama desena, 

Quar las trichairitz entre lor 

An tout joi e pretz e valor.


Pierre d' Auvergne et Bernard de Ventadour.


IV.


Bernart del Ventadorn, del chan

Vos sui sai vengutz assaillir;

Car vos vei estar en cossir,

Non puesc mudar qu' ieu no us deman

Quo us va d' amor: avetz en ges?,

Ben par que no us en venga res.


Lemosin, non puesc en chantan

Respondre, n' i sai avenir;

Mos cors mi vol de dol partir.

Bels amics, a dieu vos coman,

Que mort m' a una mala res,

Qu' anc non mi valc dieus ni merces.


Bernart, s' anc vos fes bel semblan,

Enquera us pot esdevenir;

No s taing q' om ab amor s' azir,

Quan la troba de son talan;

Pauc gazagna drutz d' ira ples,

Car per un dol n' a dos o tres.


Lemosin, mout fe grant engan

La belha qui m pogr' enrequir,

Que quan mi poc de si aissir

Et ella m tornet en soan;

No i ai conort qui fort no m pes, (No i *ai, hay un punto negro)

Car o il es, com se il non pres.

Bernart, totz hom deu aver dan,

S' a la cocha non sap suffrir,

Q' amors si vol soven servir;

E si so tenetz ad afan,

Tot es perdut, s' anc re us promes,

Si eron plevidas mil fes.


Lemozin et Bernard de Ventadour.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...