SEGLE XIV.
Bellviure, Pau de. - Fraderich de Sicilia. - Mallol, Llorens.
- March, Arnau. - March, Jaume. - March, Pere.
(los tres valencianos; Pere March fue el padre de Ausiàs March)
- Miquel, Bernat.
- Muntaner, Ramon. (conocida crónica) - Prades Daude de.
- Pere l' Ceremoniós. (rey de Aragón, Pedro IV; lo ceremoniós)
- Pons, Huch III, Compte d'Ampurias.
- Queralt, Pere de.
- Turmeda, Anselm.
PAU DE BELLVIURE.
Per fembra fo Salamó enganat
lo rey Daviu e Samsó exament
lo payre Adam ne trencá 'l manament
Aristotil ne fou com encantat
e Virgili fon perdut per la tor
e sen Johan perdé lo cap per llor
e Ipocras morí per llur barat
donchs si havem per dones follejat
no smayar tenir tal companyía.
FRADERICH DE SICILIA.
(Al compte de Ampurias.)
Ges per guerra nom chal aver consir
ne non es dreiz de mos amis mi planga
ch' a mon secors vei mos parens venir,
é de m' onor chascuns s' esforza en s' langua
perch' el meu nom maior cors pel mon aia.
E se neguns par che de mi s' estraia
no l' en blasme qu' en menta faiz apert
ch' onor e prez mos lingnages en pert.
Pero el reson dels Catalans auzir
e d'Aragon puig far part Alamagna;
e so ch' enpres mon paire gent fenir:
del regn' aver crei che per dreiz me tangna,
e se per ço de mal faire m'assaia
ninguns parens, car li crescha onor gaia,
bem porra far dampnage á deschubert,
ch' en altre sol non dormi ni 'm despert.
Poble, va dir a chui chausir so plaia
che dels Latins lor singnoria m'apaia;
per que aurai lor e il me per sert;
mas mei parens mi van un pauc cubert.
LLORENZ MALLOL.
Molt devetz dompnam suy presentatz
á vos preyau que 'm disetz clarament
qui son aycels qui 'us han dat entenen
qui heu aya dit qu'en suy de vos amats
car nuyll temps no dixi tal follor
ne dins mon cap nos poch may presumir
dir negun mal de vos ne consentir
res que tornás a vostra desonor.
E tant no 'us dich que vostra senyoria
me vullye ausir ne ver per scusat
d'on visch molt trist e quoax desesperat
imaginant en la trob gran falsia
que lausangiers alevar m'an volgut
per metre mal entre nos e devis
d'on prey á Deus ab cor veray e fis
si 'u diguí may qu'en res El non m'ajut.
Si 'u diguí may, que ja Deus no 'm perdó
degus peccats qu' aya fets venials
ne ay tampoch los que seran mortals
ans en infern criéu penetensa 'm do
tal que nuyll temps no 'n calgue haver sper
d' exir de lay on auray marriments
ans xascun jorn me doblen los turments
tant que l' ausir perda é lo veser.
Si 'u diguí may, qu'ab vos dampna ver aya
hon mis lo cor lo primer jorn que 'us viu,
no trob mercés ans me fassats l'esquiu
havent plaser de tot mal que ieu haya,
e si mon cors en vos preyar se mou
qu'ab respost brau mostratz que 'm pesatz poch
si que mon torn com á un bel badoch
en tant mal punt que no faza mon prou.
Si 'u diguí may, que si 'n cort de senyors
per alguns fayts may de res aclamar
que degus dels no 'm vullyen scoltar
ne dir perque fan aleys mes clamors,
ans del auzir se donen tal afayn
que lo callar me donen per respost
e tant no crit qu' á me degú s'acost
ans diguen tuyt que me 'n vaya malgoayn.
Si 'u diguí may, que si pux á vellesa
tant dolent torn e tant croy e revés
que per mos fayts desgrat de tota res
haya tots temps ab gran colp de pobresa
e per destret aya viure tot sols
preyant á Deu que 'm tragué d' aycest mon
e si no 'u fay no sie nuyt ni jorn
que puscha aver sinó mals é grans dols.
Si 'u diguí may, que si jugar me prench
á degun joch de taules ne d' eschachs
que a tant com juch mon sauber sie flachs
e mala sort no 's parte de mon rench,
á fi que 'ls daus trench tots ab lo coltell
renegant Dieus e los sants atresí
tant que 'l vaguer me prengue el matí
me veyeu tuit sus alt en lo costell.
Si 'u diguí may, que si nuyll temps viatge
fas vultra mar ab mercadés ensemps
que per me sols se mogue tant mal temps
que tuyt pensém morir a mort salvatge
que 'ls colps de mar nos donen tal esmay
que 'l govern trench e 'ls arbres de hu en hu
é l'endemá me trobie qualcú
sus en mon trast mor de por e de glay.
Si 'u diguí may, que si n'alguna part
ieu m'esdevench entre mos enamichs
que sobre me se mostren tan enichs
que no 'm laixon fins qu'astruch sia e fart
de ferir me la squena e lo cap
tant crusellment que no 'm romangue sanch
dins lo meu cors ans me sallon pel flanch
tots los budels tant que de mort no scap.
Si 'u diguí may, que si james notari
sui ne cosech auctoritat reall
que ell primer faze per mon seu mall
un testament fals ab un inventari,
d'hon sia pres axí soptosament
que davant tuyt me posen sus al coll
l'encartament e del sayt lo pus foll
m'azot tan laig que muyra de present.
Si 'u diguí may, que si cort d'algun rey
seguesch ne vuyll aver fama he renom
jo prech á Deus que no sie null hom
que 'm vullye be ne salt de mon servey
ans tots ensemps me vayen difamant
trasen escarn de me com d'un sclau
tant que ab bastons me giten del palau
ferint mon cors e tots temps ahucant.
Si 'u diguí may, que si poch ma ventura
ieu me fau clerchs de cant misa de cert
que 'l benifet que á mi será ofert
haya á tenirlo ab simonia pura
ez á far mals sia induytz
que de present sia hirrigulars
e 'l payre Sant man sien mors starts
A Escornalbou on reta l'esperitz.
Si 'u diguí may, que si nuyl temps m'acort
d'aver moleyr ne conseguir ne puch
jo prech á Deus que haja 'l cors malastruch
o reu e vil ab sguart fer e tort
ab leja faz e ragullosa veu
ab lo nas lonch e que 'l pude l'alé
e brava tant que no li gos dir re
ne sonar mot tant me tengue sots peu.
Si 'u diguí may, que 'l jorn qu'iray á casa
no y puscha anar sino sols e ben luyn
e si falcó se leve de mon puyn
ja mes no torn per grans hauch é que faza
es jeu cercant lay amont es avayll
maleynt Deu encares tots los sans
venguen molts lops que 's menjen tots los cans
si que me 'n torn ab gran febra y rugayll.
Si 'u diguí may, que si lay en ivern
vau per camí cuitat per alguns fets
que prech á Deu que 'm luyn del camí drets
e 'm faza anar en loch brau e stern
e com seray en aycest mal partit
venga la nits e que 'l cel s'anuvol
ab trons e lamps e tal terra tremol
que 'm trobe mor é 'l rocí startit.
Si 'u diguí may, que si 'm fau james frayre
presicador, vullyes carmalita
que ges ne trob monestí o cenobita
on sostenir me vullyen poch ne gayre
ans meys amichs fassen de me tal clam
dizen qu'eu faz males arts e conjurs
perque jutgats si afar mos acurs
ans carçre scur on muyra de fam.
TORNADA.
Mon rich thesaur juntes mans vos reclam
que no creyats males veus ni tafurs
pus que vesetz qu'en suy leyals e purs
en voluntat qui sus totes vos am.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
Sobre 'l pus alt de tots los cims d' un arbre. (7 estrofas.)
ARNAU MARCH.
PARLE LO SENY.
Presumptuós cors plé de vanitats
inflats d'ergull sens neguna raysó
com no t' coneys vols hoir tots temps no
axi 't morrás seguint tes voluntats
que feres tu si may te sdevenía
d'esser amat d'alguna qui 't plagués
que res ab mal tristor dol e faunía
tan á llur vol e per no res conqués.
PARLE LO COR.
…........
PARLE LO SENY.
Cor malastruch membret com axí 't pres
en temps passat per lo voler seguir
pren tot lo guany cos tristor e desir
mal e treball qui t' ha molt fort sotmes
dolent mesquí com est d'aytal crehença
cuydes guanyar amant en tant alt loch
pren los mitjans actiu á ma entendença
dels grans estats fugirás com de foch.
PARLE LO COR.
Ay las mesquí be veig quan valgut poch
mos greus treballs passats fins al jorn d' huy
seny mes heu say que fortuna 'm defuy
qui 'm pot valer si contra leys no 'm moch.
…...
E si algun temps complia m'esperança
bon sperar mes val viure en gran bonança
un pauch que molt comunament passan.
TORNADA DEL SENY.
Si penses cor l'ergull com baxará
per qui ne quant d' aqueys e d'altres mans
sens lur estat enveya no 't fará
havent morir cruelment per vils mans.
TORNADA DEL COR.
O tart o leu cascú sab que morrá
e seguint tu no 'n soy pas restaurans
si morts son cells la lur fama viurá
perqué mes bo soferir tals afans.
-------
Un novell fruyt eixit de la rebaça
d'eternitat, humanal carn vestit,
lo fill de Deu nat per aquesta nit
s'es demostrat en la temporal plaça,
peregrinant nostre camí passible,
lo cors huma seguint la Deitat,
perque 'l Satan ne fos mils enganat
lo Salvador s'es fet á tots visible.
ENDREÇA.
Lo Sperit Sant prech que mon cor encena
de gran ardor; tots temps puxca servir
l'infant qu' es nat e puis volgué morir
per nostre amor rement l' infernal pena.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
Qui porá dir lo misteri tant alt.
Y en lo poemet de Torroella: Tant mon voler, etc,
figura com de est poeta una cobla que comensa aixís:
Tot hom se guart de mí
de si anant treva pus no tindria
ne pau ne bona fi......
-----
JAUME MARCH.
(autor del diccionari de rims,
http://www.rialc.unina.it/inc-|.march.htm
http://www.rialc.unina.it/95.1.htm
http://www.rialc.unina.it/95.6.htm
https://web.archive.org/web/20060828132316/http://proxy.cwe.es/folch/poesia/jmarch.htm)
Quant heu cussir en los fets mundanals
totes les gents vey regir per fortuna
segons lo cors del sol e de la luna
les planetes fan obres divinals
fassen lur prou o lur dan a vegades
axí que 'l mon es pertit per jornades
mas Deu no vol l' arma sia sotmesa
forcivolment aytal astre seguir
ans la rahó pot e deu ben regir
lo cors d'hon han entre si gran comptesa.
Pero be 'm par obra descominals
quant heu remir causa per sí cascuna
e vey gran be haver persona struna
e d'hom gentil e bo sofrir grans mals
axi que 'l be vey amar per casades
sens merit gran los vels ben debades
e gran honor no seguint gentilesa
e sino fos com dins mon cor malbir
quatre mones mellor avenir
hagre del tot la mia arma malmesa.
Donchs cars amichs qu' entenets bes e mals
afigurats la cara de fortuna
e no 'us girets si tots las vesets bruna
de vostre sen per treball ne per als
que chascun jorn hores hi son nombrades
que may no 'u vis en be totes passades
ges per ayçó non oblidets prohesa
ans vullats vos en tot be captenir
e los amichs amar e car tenir
e en servir Deu non hajats peresa.
TORNADA.
Deus en cuy es tota virtuts compresa
es ha formats los als els fay rogir
pot si li play astre mal convertir
e tot afan tornar en gran bonesa.
TORNADA.
Columba pros supliquém la nantesa
de Deu que 'ns guart d'errar e de fallir
volent nos aut en lo cel acullir
que 's guany sens fi e complida riquesa.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Ab lo cor trist envirollat d' esmay.
II. Dèu é rahó ha mos cinch senys forçats.
III. Si á Deus plagués que m' hagués format bell.
______
(Se añade Cobles de Fortuna de la web anterior;
los dos textos no son iguales. Empieza )
COBLES DE FORTUNA
Quan eu cossir en los fets mundanals, (Quant heu en el anterior)
totes les gents vei regir per Fortuna, (vey, fortuna)
segons lo cors del sol e de la lluna. (luna)
Les planetes fan obres divinals,
fasent llur prou o llur dan a vegades, (fassen, lur, )
així que el món és partit per jornades. (axí, 'l mon, es, pertit)
Mas Déu no vol l'arma sia sotmesa (Deu)
forcívolment a aital astre seguir, (forcivolment aytal)
ans la Raó pot e deu ben regir (rahó)
lo cors d'on han entre si gran contesa. (hon, comptesa)
Però bé em par obra descominals, (Pero, be 'm)
quan en remir causa per si cascuna (quant, heu, sí)
e vei gran bé haver persona estruna (vey, be, struna)
e dom gentil e bo sofrir grans mals; (d'hom)
així que el bévei anar per cassades: (axi, 'l be vey, amar, casades)
sens mèrit gran los ve lo bé endebades (merit, vels, ben debades)
e gran honor no seguint gentilesa;
e, si no fos com dins mon cor m'albir (e sino, malbir)
- que altre món és mellor per a venir -, (no está en el otro, pone “quatre mones mellor avenir”)
hagra del tot la mia arma malmesa. (hagre)
Doncs, cars amic que entenets béns e mals, (amichs, qu', bes)
afigurats la cara de Fortuna (fortuna)
e no us girets, si tos la vesets bruna, ('us girets si, tots las)
de vostre sen per treball ne per àls, (als)
que xascun jorn hores hi són nombrades, (chascun)
que mai non vis en bé totes passades. (may, 'u, be)
Ges per aiçò non oblidats proesa, (ayçó, oblidets, prohesa)
ans vullats-vos en tot bé captenir (vullats vos, be)
e los amics amar e car tenir, (amichs)
e-z en servir Déu non hajats peresa. (e en, Deu)
Déus, en qui és tota virtut compresa (Tornada. Aquí cambia mucho, consultar el texto anterior)
e-z ha formats los cels e els fai vogir,
pot, si li plai, astre mal convertir
e tot afan tornar en gran bonesa.
Columba pros, supliquem la nautesa
de Déu que ens guard d'errar e de fallir,
volent-nos aut en lo cel acollir
que és gauig sens fi e complida riquesa.
-----
PERE MARCH.
Al punt com naix comence de morir
e morint creix e creixent mor tot dia
cun pauch moent no cessa de far via
ne per menjar, ne jasser, ne dormir,
tro per edat mor e descreix amassa
tan qu'axi vay al terme ordenat
ab dol, ab guaig, ab mal, ab sanitat
mas pus avant dell terme null hom passa.
Trop es cert fayt que no podem guaudir
á la greu mort e que no y val megtía
força ne giny, ricat e senyoría
e trop incert lo jorn que deu venir.
Com quant ne hon que tot ernés trespassa
e no y te prou castell mur ne fossat
e tan leu pren lo vici col cenat
car tots som uns e forjats d'una massa.
Be sabem tots que ych havem d'exir
o tart o breu e que no y val mestria
breu es tot cert qui pensar ho sabria
mas lo foll hom no sen done cossir
que renyren sa carn bella e grassa
e' l front polit e lo cors ben tallat
ha tot lo cor á lo seu aplicat
als fayts del mon que per null temps no 's lassa.
Si le volém un petit sovenir
com son tots fayts d'avol merchandiria
e 'l zutze loch hon la mayre 'ns tenia
e la viltat de que 'ns hac anoyrir
e nexent nos roman la mare lassa,
e nos plorám de fort anxietat,
entram al mon ple de gran falsedat
c' ades alçiu e adés nos abrassa.
O vell podrit e que porás tu dir
qui 't veus nafrat tot jorn de malaltía
missatge cert es que la mort t' envia
e tu no 'l vols entendre ne hoyr.
Mas com á porch qui jats en la gran bassa
de fanch pudent tu 't bolques en peccat
di sen tractan fassent molt mal barat
ab lo cor falç e la ma trop escassa.
De cor pregon deuriem advertir
en l'estat d'hom qui tot jorn se cambia
que 'l rich es baix é 'l baix pren manantia,
é 'l fort es flach, é 'l flach sab enfortir,
é 'l jove sa dolor breument la passa
é mort ten leu col vell despoderat
é 'l vell mesquí fay lehó de son gat
é pense pauch en la mort qui' l manassa.
Deu sab perqué lexa mal hom regir
o foll o pech é los bons calumpnia
que tal es bo com no te gran batllía
que 's fer e mal si 'u pot aconseguir.
E tal humil quant es monje de Grassa
qu'es ergullós quant ha gran dignitat
é tal regir una granda ciutat
fora millor á porquer de Terrassa.
Qui be volguès á Deu en grat servir
ez en est mon passar ab alegría
tot son voler a Deu lexar deuria
e no pas Dieu á son vol convertir,
car Dieu sab mills á qui tany colp de massa
per acabar á qui tenir plagat
per esprovar o fer sa voluntat
de çó del seu e que 's rehó que 's fassa.
TORNADA.
Del Payre Sant ay aussit quant trespassa
d'aycest exill al juhí destinat
que: «diz er fos eu un bover stat»
qu'onor d'est mon á peccat embarassa.
ENDREÇA.
Heu Peyres March pregui Dieu qu'el ny plassa
donarme cor e voler esforçat
qu'es ab plasser pendra la adversitat
e sens ergull lo be que breument passa.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
Jo 'm maravell com no 's veu qui ulls ha. (7 estr., torn. y endr.)
BERNAT MIQUEL.
A Deu primer qui es causa causant,
tot comprenent e per si incomprensible,
genolls fincats estich laors donant
com ha format rey tan inconnesible
sobrepujant tots los que son mortals,
de seny, saber, poder e valor tanta,
e de virtuts que dites son morals
que sols pensar l' enteniment m'espanta.
Lo sceptre os veig en má dreta portar
en l' altre part lo pom d'or qui denota
lo mon subdit á vos sens contrestar
ab rahó gran car virtut no 's desnota
de vos un punt avent les cardinals
honor amant com honor amativa
segons descriu esser menys principals
lo Philosof e per vos les deriva.
…...
ENDREÇA.
De cor e cors, de boca e voler
á vos suplic ma culpa gran remetra
vostre virtut si mon pobre saber
no ha suplit en la part pus estreta.
___
MUNTANER.
I.
En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro,
En so de genentul faray un bell sermó,
A honor é á laus del casal Daragó:
E per tal que axi sia la salutació,
Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó,
Seny é enteniment quen façam nostre pro
Per est mon é per laltre, e que á salvació
Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró
Qui en est bo passatge de Serdenya habandó
Metre si e sa terra e sa provessió,
E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanó
E de tota Espanya creximent e crezó.
De llevant á ponent, mig jorn, septentrió,
Tremblara tota gent qui en sa gepció
De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo.
E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleó
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó
Abatria largull de mant alta mayzó,
Que jes hor non diray, que be mentendon pro.
II.
E aras vull que sapiats lo meu entendiment,
Que trestuyt li presich estant tant solament
En tres causes que eu vos diray verament.
La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be é lentent;
La terça es la raysó qui del sermó dexent.
Adonchs de la primera vos dich, que follament
Puje altre en trebuna, que sap certanament
Dir e pro e en contra á tot son moviment,
E que sapia salvar lo seu proposament.
La secunda del poble, que sens marmurament
Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre á son millorament;
Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lavangeli ditz, ques pert la sement
Quis gita entre peyres e espines e xament.
A la terça vos dich, que deu fer fundament
Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perqueu fundaray mon presich e breument
En aquest bo viatge quens es á tuyt plazent.
III.
Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll,
E entendrets ma raysó, que assats de trebayll
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
E per ço en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor, qui feron mant assayll,
Que trezol no metats en leustol, e satayll
Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayll
Nous estaran davant, sal XX que lalmirall
Galees faça fer lleugeres com á ventayll,
En axils ballesters yran com á fibayll:
Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayll
Los trobarets als ops, quasi com prest, aprayll,
Que tot quant les davant tira, que res non fayll,
Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll,
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.
E axi es la veritat quel valent dun christayll
No preu lals del mon mag del fi corayll
Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
Vos ameno davant tuyt selvazent eguayll.
IV.
Per ço ay comensat en lo feyt de la mar,
Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar,
E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far,
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar
E jamay ab trezols freschs no pot hom anar,
Notxer ne ballester quels fayts san aparar,
Ne proher ne remer ayço no cal provar,
Quel ballester en taula juguen á tot llevar,
Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar (1)
perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar,
Tota la vostra gent tenets en alt encar,
(1) En l'original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi
manca en las impressions. - Mante bone reyso de que nom cal parlar.
E honor e poder al almirayll donar
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar,
Mas ell apres de vos, e en axi honrrar
Vos fará de tots feyts que vullats començar.
Cent galees ó pus say que porets menar,
Lenys armats, sageties, com no pot albirar.
V.
Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,
Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets,
Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets.
A donchs lo recullir sia plazent é nets,
E que a Port Fangos sien trestuyt alets,
Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,
Senyor, metre en escala, e apres los panquets,
Per ço que nengun dan lenamich, questa guets
Nous poguessen donar dany; çous prech queus guardets,
Que ab gent falsa mester say que contrastarets,
Perque dayço es ops, senyor, queus adonets,
Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets.
E totes les galees pres de terra tindrets,
En axi per escala los apareyllarets,
Que sion ordonats, e en guarda metrets
Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets
Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets,
Que dan vos pusca dar home que no amets,
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets,
Quius do honor e gaug e tot ço que volrets.
VI.
E sencarus sopley la reyal magestat,
Quen cascuna galea que sion hordonat
Dos notxers e prohers, qui, sens tot barat,
Penson de li cavayll, que sol un oblidat
No sia, que sos ops nols sia be donat;
Car la gent tarasana tro que sion usat
De si han pro afar, ans sion be pensat
Cascuns en son daver, axils sia mandat,
E axi yran tuyt freschs e repausat.
E tuyt li cavayller sion acostumat,
Que llay hon son cavayll yrat sia mudat
Ab tota sa companya, per tal ques aviat
Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat,
E si als sen fazia, seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
Ira ab tot li seu, e sin era lunyat,
Iria li lo cor que tot fos mal menat,
E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat,
Quen lloch pora fallir don será menyspreat.
VII.
E per vostra alteza hordonarets, senyor,
Que li almugaten e laltre cap major
De lalmugaveria, qui son del mon la flor,
Vajeen en las galees, e dets companys ab llor
De cascú, e li autre yran ab gran bandor,
Examen en les naus hon lo fasson honor.
La vianda sordone, que segons sa valor
Najon assats trestuyt, axil gran, col menor:
E sen cascun vexell haja ordonador
De totes estes causes que donen á salbor.
E sen cascuna nau feyts metre per teror
Tres ballesters de torn, e quins vos mal simplor.
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor,
Exades, palafangues, ab mil bon llaurador,
Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador,
Carpenter e ferrer, qui no temon calor; (carpintero; no fuster)
E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pahor,
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor
No volion morir e perdre llur honor.
VIII.
E quant ayço, senyor, será feyt e complit,
En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit,
E de sa dolça mayre, que prech nous oblit,
E de trestuyt li sant, ab joy e ab delit
Vos tengon en sa guarda e sa má, com es dit,
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit.
E sen apres, senyor, qual se vulla ne crit
A la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e trit
Refrescats li cavayll, si eron afeblit,
E se entretant lestol sera amanuit
De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.
Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit,
Que tans coms e vescoms e vervasor exit
Axi gent arreat, qui de cor son plavit
Servir laut Senyor infant, qui es mol benesit,
De tot á res quil ve, el pus exarnit
Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vac marit
E darmes say, quel mon non es tan sa delit.
_____
DAUDE DE PRADES.
Daude de Prades non s'oblida
pus que sens e cor lenenvida
que no fassa un bon solats
per si e per cells a qui platz
que dels altres non he gran cura
et si dats per bona ventura
á far romans gay e cortés
mentre quan bes mos talans es.
…...
Segons se qu' avia promes
mos romans de tot complit es
pero si negus ni havia
mais ne saubes e mils dizia
ia non pense que 'm anugés
ni mal d'avege lin portés
mas tals ni ha que 's fan pliers
que non volen haver mestiers
mas de maldir e de blasmar
lo que no sauben esmendar
e no enten d'on neix que s' es,
PERE LO CEREMONIÓS.
Mon car fill, per Sent Anthoni!
vos juram quets mal consellat,
con laxats tal matrimoni
en que 'us dan un bon regnat,
e que n'hajats altre fermat,
en infern ab lo dimoni.
Sia en breu qui 'us n'ha enganat!
…...
qui ben crex son patrimoni
es n'est mont per tuyt presat.
Axi ho dits Apolloni
largament en un dictat,
on ho á ben declarat;
e li fa gran testimoni
Alexandre, en veritat,
no volg esser mullerat.
¡Pel valent de Sant Celoni!
¿Quen prodrés tal heretat?
...
(A son fill En Marti, dienli com y de quina manera los joves de
la illa de Sicila (Sicilia) devian en avant armarse cavallers.)
Vetlan el lit suy nun pençer casat
de dar consell als cavallers quis fan,
de quis faran cavallers d'ara avant
et en qual loch los será pus legat.
E dich primer que la Cavallaría
rebre deu hom de son Senyor si y es,
o de valent cavaller en apres
o de qui cap de son linatge sia.
Lo loch me par que sia pus degut
nobla ciutat o vila grosse e gran (Vilagrassa)
o 'ls enamichs valentment garreian
tenent el puny lança el bras escut,
On esgleya en gran devota sia.
e si 'u fa axi, no será ja représ
per cavallers ne per null hom entés
quin nobles fayts met(-)se pensá tot dia,
D'amor no chant axi com far solía (1)
car me vey trop en anys avant empés,
duptant que'm fos en mal per alcumspres
perque men call, que pus non chantaría.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
A vos me don senyora de valor
al present jorn per vostra gran honor, etc.
(1) Los cants d'amor nos son desconeguts: mes no hi ha dupte de que
han existit, tota vegada qu'ell mateix en aquest vers ho aferma.
---------
PONS HUCH III, COMPTE D'AMPURIAS.
(Resposta á Frederich de Sicilia.)
A l'onrat rei Frederic trez vai dir
q' a noble cor nos taing poder sofragna,
Peire comte; e pusc li ben plevir
che dels parenz ch' aten de vas Espagna
secors o gan non creia ch' a lui vaia,
mas en estiu fasa cont chels aia,
e dels amics; e tegna li oil ubert
ch' els acoilla pales e cubert.
Ne nos cuig ges ch' el seus parenz desir
ch' el perda tan ch' el regne no il remagna;
n'el bais d'onor per Franzeis enrechir:
ch' en laisaran lo plan e la montagna.
Confundal Deus é lor orgil decaia:
pero lo rei e Cicilian traia
onrat del faitz; che 'l poublat el edesrt (desert)
defendon ben da chosion apert.
Del gioven rei me plaz can non sesmaia
per paraulas, sol qa bona fin traia
so ch' el paire chonquis á lei de sert
e si 'l reten, tenremlen per espert.
PERE DE QUERALT.
Sens pus tardar me ve de vos partir
na falza amor puscha vey la falsía
de vostre cors fals plé de tritxaria
qui tot lo mòn vol en color tenir
d'hon eu maldich lo jorn lo punt e l'hora
qu'ieu a vos mon cors abandonat
richa d'engan, paubre de leyaltat
soltz et al tot pus amarga que tora.
TORNADA.
Al Dieu d'amor supley ab reverença
qu' en breu de temps siatz pus freturans
de servidors que vos non sotz bastans
e no trobets qui 'us aport benvolença.
------
ANSELM TURMEDA. (mallorquín; después se nombró ‘Abd Allāh b. ‘Abd Allāh, al-Taryuman, al-Mayurqī, al-Muhtadī. al convertirse al Islam.
“En Telm, Telmo” según
https://dbe.rah.es/biografias/4201/anselm-turmeda )
En nom de Deu omnipotent
vull començar mon parlament,
qui apendrer vol nudriment,
aquest seguesca.
Primerament quant serás batejat;
creurás que la Divinitat
es un esser en trinitat
de las personas.
Y que Jesu-Christ fill de Deu viu
es Deu ver Deu, fill de Daviu:
aço es ver, y així ho diu
la Santa Scriptura.
Dels articles, o tu fill meu,
creurás lo que la Iglesia creu;
e si no lo seny teu,
la fe hi basta.
Aquest llibre jo he dictat,
perçó que si es demanat
d'algun fet sies informat
de la resposta.
Y no l'he dictat en llatí,
perque lo vell, e lo fadrí,
l' estranger e lo cosí
entendrel puguen.
Llegidor, precte humilment,
si hi veus algun defalliment,
que per tu, be y llealment
esmenat sia.
Y si vols saber mon nom
fra Anselm me apella hom,
y Turmeda sobre nom
tots m'ajustan.
Açó fon fet lo mes d'Abril
temps de primavera gentil,
noranta set, tres cents y mil (1397)
llavors corrien.
Prech á Deu Omnipotent
que nos ha criat de nient, (E car fó vengut de nient)
que lo nostre habit ament
en paradis sia.
Amen.
(Estilo muy parecido al de Ramon Lull en alguno de sus poemas.
Fragmento de lo dictat de Ramon:
A honor del Sanct Spirit
Començá
e finí son escrit,
RAMON, en vinent de Paris;
El comana a
Sanct
Loys,
E al noble rey
d' Aragó
Jacme,
en l' encarnació
De Christ M.CC.XC
nòu. 1299)
“que nos ha criat de nient,” Ramon Lull: “E car fó vengut de nient” etc.
