Pupilh, Pupilla, Pupillaretat, Pupillari

Pupilh, s. m., lat. pupillus, pupille, mineur.

Si cum es, s'ieu soi pupilhs. Trad. du Code de Justinien, fol. 23.

Ainsi comme il est, si je suis pupille.

Adj. Bens delz enfans pupils.

(chap. Bens dels infans pubills : menuts : menós de edat.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 45.

Biens des enfants pupilles.

CAT. Pupillo. ESP. Pupilo. PORT. IT. Pupillo. (chap. Pubill, pubills; pubilla, pubilles; púber mes amún, pubers.)

2. Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, mineure.

Pupils ni pupilla non podon far garentia per nulh home.

(chap. Pubill ni pubilla no poden fé garantía per cap home : dingú.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

Mineur ni mineure ne peuvent faire garantie pour nul homme.

ESP. Pupila. PORT. Pupilla. (chap. Pubilla, com sa mare de Pedro Saputo, que va tindre un chiquet sense está casada; al original de Braulio Foz en castellá ix pupila; se trobe als textos antics piucela, puncella, y datres varians.)

3. Pupillaretat, s. f., pupillarité.

Pois que il a passat la pupillaretat. Trad. du Code de Justinien, fol. 53.

Après qu'il a passé la pupillarité.

(chap. Pubillaridat : pubertat.)

4. Pupillari, adj., lat. pupillaris, pupillaire.

Aquella substitucios es pupillaris. Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution est pupillaire.

(chap. Esta sustitussió es pupilá o pubillá.)

CAT. Pupillar. ESP. Pupilar. PORT. Pupillar. IT. Pupillare. 

(chap. Pubillá, pupilá.)

5. Pupillarint, adv., à la manière pupillaire.

Pot substituir l'un al autre en autra guisa, so es pupillarint.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Il peut substituer l'un à l'autre en autre manière, c'est-à-dire à la manière pupillaire. (chap. Pubillámen, pupilámen, de manera pubillaria o pupilaria.)

Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, prunelle de l'oeil.

Tu veyras am aquela pupilla, am la visio del huel, per la clartat de la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 19.

(chap. Tú vorás en aquella nina (pupila), en la visió del ull, per la claridat de las túnica córnea.)

Tu verras avec cette pupille, avec la vision de l'oeil, par la clarté de la tunique cornée.

CAT. Pupilla. ESP. Pupila. PORT. IT. Pupilla.

(chap. La nina del ull, les nines dels ulls. En castellá tamé es “la niña del ojo”, “las niñas de los ojos”. Nina, nines, nino, ninos, ninot, ninots es en castellá muñeca, muñecas, muñeco, muñecos; monigote, monigotes. Moñaco, moñacos.
A ses illes, Mallorca segú perque u hay sentit di allí, nin, nins, nina, nines (seguramén ninas antigamén) són chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes; castellá niño, niños, niña, niñas.)

Capitol LXVIII. Com lo senyor fon circuncis:

Capitol LXVIII. Com lo senyor fon circuncis: e comença a escampar la sua preciosa sanch per la redempcio nostra. E fon a ell imposat lo sagrat nom de Jhesus (Ihesus).

Venint lo huyten dia la prudentissima senyora dix al seu spos. O joseph yo so certa que lo meu fill. Non venit soluere legem sed adimplere. Car no es vengut a trencar la ley ans a complirla: perço es necessari prenga huy circuncisio per conformarse ab los pares seruant la ley per ell manada: començara a entendre en les fahenes de la redempcio humana: per la qual es deuallat del cel en aquesta vall de miseria: volent mercadejar e comprar los catius que son en aquella. E ja de huy auant no cessara james que no entenga continuament en la dita fahena fins la haja portada a fi. O joseph tan car e tan doloros sera aquest rescat dels dits catius: car nos oden comprar per or ni per argent sino ab la sola sanch de aquest fill meu tan amat. Lo qual vol huy en presencia vostra e mia rompre la sanch de la humanitat sua prenint circuncisio: e traure aquella moneda impreciable començant a pagar largament lo dit rescat donant per senyal la sanch que escampara en aquesta jornada: offerint se a pagar tota la resta lo dia doloros que entrara en la nau de la creu per retornar al pare seu quil ha trames. Axi joseph placiaus anar per lo sacerdot de bethlem e faças esta circuncisio: Lo qual ab moltes lagrimes ixque de casa per fer lo que la senyora manaua: car sabia que les paraules de sa senyoria eren totes conformes ab la voluntat diuina. E partint Joseph la senyora prengue lo seu fill al braç aparellant se per a aquell misteri ab la anima trauessada de extrema dolor: e mirant aquella cara tan dolça e tan benigna besal ab amor no recomptable regant lay tota de lagrimes: e dix. ¶ Dilecte meus vulnerati cor meum. Volent dir. O amat meu y com haueu nafrat lo cor meu ab lo pensament de aquesta pena que ara voleu sofferir. Aquesta senyor es la primera dolor que de vos he sentit: la qual ha fet nafra dins mi insanable: e durara per tota la vida mia. E venint joseph ab lo dit sacerdot la senyora se altera tota e ab infinides lagrimes offeri lo seu tant amat fill en aquella dolorosa pena. E sentint lo plorar per la agudea de la dolor fon axi angustiada la sua anima e posseida de tanta dolor qeue fon forçada de dir. ¶ Idcirco contutbata sunt viscera mea super eum quem in tanta amaritudine video. Volent dir. O dolorada mare que ara puch dir que les entramenes mies son totes alterades e regirades sobre aquest senyor y fill meu qui en la sua tan tendra edat lo veig sentir amargosa dolor. E abraçant lo fill deya. O vida mia: que aquesta dolor vostra als miradors par poca: e a mi senyor es tan gran y tan soberga: que se de quantes penes e turments es començament. Car ja senyor no espere veureus en tota la vida mia sino ab companyia de continues dolors: car ab aquest preu haueu a pagar la mercaderia vostra. ¶ O vida mia y tan cruels seran los homens remuts si de tal paga no son coneixents. E besant la senyora lo seu amat fill ab molta dolcor lo afalagaua: hauenjt de la sua tendra dolor extrema pietat e ab continues lagrimes li deya. ¶ O amor e vida mia vos sou turmentat en la vostra delicatissima carn: e yo trauessada de dolor dins la anima mia. Car vos senyor meu sou: Diuitie mee: delitie mee: delectatio mea et gaudium meum. E posat vos en dolor yo so cuberta de pena sens remey. E lo senyor a qui totes coses eren manifestades per la sua sauiesa sens esserli manifestades de boca: coneixent molt clarament la intrinseca dolor de la senyora mare sua. la qual a ella no era possible poderla explicar per lengua: per donar algun remey a sa senyoria: cessaua de plorar posant la sua dolça maneta sobre la boca de la senyora mare sua: mostrant que la dolor sua lo turmentaua molt mes que la pena propria. E la senyora per contentar lo tan amat fill cessa de plorar e ab sospirs dolorosos abraçaual e besaual desijant metrel dins les entramenes sues: e empremtar dins aquelles les dolors sues: e leuarles de la persona sua a ella tan cara: e deyali. ¶ Carissime obsecroda michi panem lacrimarum quem manducem die ac nocte: et non taceat pupilla occuli mei quia amore langueo videndo angustias anime tue. Volent dir parlant en sperit ab lo fill seu qui en los braços tenia. O amat meu daume font de lagrimes viues qui sien a mi pa e vianda de dia e de nit: e no vull nengun repos en la present vida: car yo defallch e languesch per amor qui fa sentir agudament les angusties que veig dins la anima vostra e la dolor que de present contemple en la delicada persona vostra: Car (Ear) de vos senyor ylfill meu es dit. ¶ Qui peccatum non fecit penam pro peccatis portauit. E stant axi la senyora en aquest piados plor fon enterrogada per lo sacerdot quin nom volia fos imposat al senyor fill seu: car sa senyoria hauia de esser la primera que hauia a nomenar e manifestar aquell nom Jhesus: lo qual hauia manat lo seu pare eternal li fos posat en la circuncisio sua: perque fossen declarades les grans excellencies e dignitats de sa magestat. ¶ Quia non est aliud nomen sub celo datum hominibus in quo quis possit obtinere salutem. Car noy ha altre nom sots lo cel donat als homens per obtenir salut sino aquest. E lo pare seu ha promes no negar nenguna cosa que en lo dit nom li sia demanada. E perço vol e mana. ¶ Ut in nomine (no+i+e) ibu (la b té un puntet a la dreta) omne genu flectatur celestium terrestrium et infernorum. E nomenant lo la senyora senti en si tanta dolçor dels grans misteris que eren tancats dins aquell sagrat nom a sa senyoria sola reuellats: que fon forçada de dir dins la sua sanctissima anima. ¶ Jhesu dulcis memoria dans vera cordis gaudia: s3 super mel et omnia eius dulcis presentia. Volent dir que lo nomenar e recordar jhesus dona vera alegria e consolacio en lo cor huma: e la dolçor de la sua presencia es molt pus delectable que nenguna dolçor que nomenar se puga. E feta la dita circuncisio e imposat lo nom al senyor lo sacerdot sen ana sens hauer sentiment nengu que aquell fos son deu e senyor ne messies promes en la ley. E la senyora e joseph restaren dolorats acompanyat lo senyor turmentat lohant e magnificant la paciencia e humilitat de ala clemencia sua.

ORACIÓN A SANTA CATALINA

ORACIÓN A SANTA CATALINA (4).
(1) Códices del monasterio de Ripoll, num. 155, CU. 51.

Aquesta oracio es de la humil verge madona Sancta Catalina esposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ la qual racapta gracia ab nostre Senyor que tote donzella que devotament sa raclamas a ella e per amor de nostroSanyor volgues tanir virginitat e castadad axicon ella feu e agues dupte de esser temptada de peccat de luxuria fassa dir esta sancta oracio a honor sua e sia serta que ella li racaptaragracia ab nostre Senyor que la sua pregaria li sera exaudida e no sera temptade de peccat de luxuriaans viura castament e honesta faent dir esta sanctaoracio per XXX dies continuament. Axi matex es bona a tot hom que sie cleregue e age a preposar la paraula de Deu davant lo pobol. Axi matex es bona a infants o donzelles o a qualssevol altres persones que vullan appendre de letra o de la scienciade Deu e agen lo cor dur o anpatxat per peccatsdigan o fassan dir esta sancta oracio e lurantaniment sera obert e clar per apendra e per parlar totes coses que de Deu sien. Axi mateix es bona a tot hom que age anamichs. Axi mateix es bona a metrapau enfre (entre) marit e muller och ancara es bona a metre e amor enfra anamichs. Axi mateix es bona a done qui vage anpart es cosa provada que tot hom o dona qui devotament dira o fara dira esta sancta oracio per XXX dies continuament no aura dupta que an aquel ayn (any, añ; año) sa (o se) crem aquell alberch ni sera tocade de lamp ni sperit maligne noi porranoura ni fer mal e diu axi estasancta oracio.
Beata Cathelina humil verge fila del rey Costi e fos nada e bataiadean aquella ciutat de Alexandria e tu verge fuistpupilla pura e neta sens nagun corumpiment fuistsposada per obra del Sant spirit e inluminade e quant tu verge fuist donzella pus bella de gracia e de gracia saviesa angelical e tu verge fust molt plaent e tu verge dajunaves tres dies la setmana e quant venge loteu pare fon pasat daquesta vide anlaltra mon e tu verge romanguist desconsolada abla tua mare ansemps. Un rey li astava de prop qui la damanava per muller molt coytosamente tu verge responguist que a honor de les V. plagues que Jhesu-Christ avie sufertes tu verge damanist I. any despay. Entretant I. sant armita demana de la suavide e respos lo sant armita tu verge auraslo primer marit quit complira de moltes gracies e de moltes grans nobleas angelicals e langel Sant Gabriel (se lee Cabriel) te fon trames per la sancta divinitat que tu aurias lo fil de la verge madona Sancta Maria si tu recebras lo sant babtisme per aspos e tu verge molt plaent e molt agredosa anclinist los teus ionolls an terra ab gran devocio e girist los teus uylsmisericordiosos aves Deus lo Pare e clamistmerce que agueses vide de salvacio e tantost losant armita te dona vide de sant babtisme e lo fil de la gloriosa verge madona Sancta Maria lac iluminadae lanel ta dona per castadad e per virginitat per tal que dagueses viure an la sancta gloria de Paradis cant tu verge fuist purificada e asplasmadade les sanctes paraules quel fil de Deu Jhesus tach salvada e tu verge molt plaent te volguistconbatre ab aquell malvat rey Maxenci qui mal obrava contra los Christians e diguistli - o tu malva rey iaquix anar aqueixs deus que tu adoras car sapies per cert que no es sino diable infernal. - E lavos lo malvat rey mogut de gran fallonia e de gran ira dixta vertaderament que si tu no fayes verge so que el volgues ellta faria cramar de continent e tu verge fuistiluminada del Sant spirit e lo malvat rey feuvanir aqui davant tu VI. doctors ab gran cavallariae los doctors comensaran a disputar contra tu verge molt purificade e con los dits savis disputassencontra tu verge molt plaent e agredosa anist vencrela obra diabolical e quant verge lo rey viu aisofou molt dolent e despagat e mana ancontinentquels savis fossen cramats e tu verge fustmolt piadosa e preguist a Deu lo pare que les lursanimes no fossen perdudes e va vanir veu molt resplandent e dix - Fiat - Fiat - Fiat - que tots aquels o aquelles quit raclamaran auran gloria perdurable. E ladoncs vangueren angells e arcangels qui sen pujaren les animes dels dits defunts encontinentlo rey malvat sen vench a tu verge molt plaent e dixte- Catherina fe so que que yo volre e no vulles perdre la tua juventut - E tu verge reponguist- o tu malvat cruel fe so quet vulles que yo son asposada daquell qui ma fetae formade. - E lo malvat rey ab gran ira mana que fos feta una roda da rads tallants e daltresferres molts punyents e mana que tota una tu verge foses posada en aquel malvat torment e tu verge faist oracio a Deu lo pare quet vulgues aver merce. Ancontinent van vanir angels quitrancaran la rode e morirani IIII miliapersones pasades. E lavos lo rey fon molt dolent e despagat an si mateix e la ragina fonmolt ascalfade en la baneita virginitat e visiblement ab moltes de compayes reseberen babtisme de Jhesu-Christ e lo rey malvat e inich e mugut de gran fellonia mana que aquells qui avian pres babtisma que fossen cramats e tu verge faistoracio a la gloriosa verge madona Sancta Maria que degues raclamarlo seu benuyrat car fil que les degues anparar lurs animes e la dita oracio foncomplida vench veu del cel qui dix que nagunni nagune no pandrie (o pendrie) mal en aquelfoch ni flames. E quant verge lo rey viu aquest miracle mana que perdesen los caps encontinentforen ascapsats apres mana que fossen soterrats e lo rey dix - verge vench a tu - e dix que si tu no volies jaquir anar lantaniment que volguesesfer la volantat quel ta pandrie per mulere per ragina (regina, reina). E tu verge molt gloriosament anistrespondre que ja eras asposada del Salvador de tot lomon e lo rey malvat plen de gran malicia e de gran ira mana ancontinent que fos ascapsada e tu verge molt gloriosament e afectuosament praguist a Deu lo pare quet raebes la tua sancta anima e damanist aquest do e aquesta sancta gracia que tots aquells qui devotament sa reclamasan que los fos donat ancontinent tot so que instamentdemanassan. Tantost fou ausida una voudel cel que dix - vina asposa mia molt amada com vet oberta la porta angelical que so que tu demanas molt plaent sapies verge molt gloriosa que auran per amor tua tot çoque demanaran justament a Deu. - E quant tu verge aguist pres lo san martiri de la tua preciosa sanchexielet e vanguerenangels qui sanpujaren la gloriosa e beneita anima molt resplandent alt al cel e ancontinent verge molt gloriosa loprecios cos e molt gracios fon sotarrat an lomont de Synai. (Monte Sinaí)
Es cosa provada que qui aquesta sancta oracio dira o fara dir per XXX (dies) continuament que auran tot so que demanaran instamenta Deu car es cosa provada per moltes dones honrades e per donzeles que avien tot so que demanavanjustament a nostre Senyor Deu Jhesu-Christ per merits de la molt humil verge asposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ Amen Amen Amen Amen.