La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
divendres, 10 de juliol del 2026
Tabernacle, Tabor, Tanbor, Tamborin, Taborejar, Taboreiar, Tabust, Tabustol, Talabust, Tabustire, Tabustar
dijous, 11 de juliol del 2024
Ne - Necari - Negligencia
Ne, part. disjonct., lat. nec, ni.
Non ai que prenga, ne no posg re donar. Poëme sur Boèce.
Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner.
No li o tolrei ne l' en tolrei ne li o vedarei. Titre de 1066.
Je ne le lui ôterai ni l'en ôterai ni le lui défendrai.
Paratges no i des ren ne i tolgues.
Rambaud d'Orange: Aissi com selh.
Que parage n'y donnât rien ni y ôtât.
ANC. CAT. ANC. ESP. Ne. PORT. Nem. IT. Ne.
2. Ni, part. disjonct., ni.
Pus ab mi dons no m pot valer
Precs ni merces ni 'l dregz qu' ieu ai.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Puisque avec ma dame ne me peut valoir prière ni merci ni le droit que j'ai.
Quan non ai loc de vos vezer,
Joi ni deport non puesc aver.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand je n' ai pas lieu de vous voir, joie ni allégresse je ne puis avoir.
Je crois devoir faire observer que les troubadours firent toujours usage de ni de préférence à ne, quoique ne appartienne au premier temps de la formation de la langue. Pourtant, dans quelques-uns des manuscrits où sont conservés les ouvrages de ces poëtes, on trouve ne pour ni, mais si rarement qu'il est permis de croire que ce sont des fautes de copistes, d'autant plus que, presque toujours, les manuscrits se rectifient les uns par les autres. (N. E. En Alemán, nein : no, también se dice ne, informal.
En castellano, me encanta “ni come ni comer deja, ni está fuera ni está dentro”. Podéis traducir estas palabras del genial Lope de Vega, el perro del hortelano, a otros idiomas y ver cómo se comportan estas partículas que vienen del nec latín, y que usa el cantante Nek, Filippo Neviani, italiano.)
L'ancien italien a employé ni comme les troubadours dans le sens disjonctif de ne:
D' ogni parte siemo assagliti... e dove fuggire ni ascondere non ha mestiere. Guittone d'Arezzo, lett. 25.
CAT. MOD. ESP. MOD. Ni. (chap. antic y modern: ni.)
3. Ni était aussi conjonction et se traduisait par et, mais alors il n'y avait pas de négation qui agît sur ce mot.
Trop fatz gran folor,
Quar am ni dezire
Del mon la bellazor.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Je fais très grande folie, car j'aime et désire la plus belle du monde.
On plus elha m' esglaia
Ni m fai planher ni doler.
Hugues de S.-Cyr: Nulha res.
Où plus elle m'afflige et me fait plaindre et douloir.
L'ancien français employa dans le même sens ni et ne.
Je vous pardoins tout le meffait
C' à mi ni as miens avés fait.
(chap. Yo tos perdono tot lo malfet que a mí y als meus habéu fet.)
Li Gieus de Robin et de Marion.
Si puissé je boire demie
Ne de more ne de vin cuit.
Roman du Renart, t. III, p. 317.
En totes les manieres que... vos lor saurez loer ne conseiller que il faire ne soffrir puissent. Villehardouin, p. 8.
Se arrestèrent pour prendre conseil quel party ils prendroient ne quelle chose ils feroient.
Hist. de Jean de Saintré, t. II, p. 496.
ANC. CAT. Pero ab tots pot hom far joch
Si guarda be fayso ne loch.
Trad. catal. dels auz. cass. (N. E. Raynouard dice que la obra en occitano de Deudes de Prades se tradujo al catalán, correcto, y que el catalán era una lengua diferente al occitano, incorrecto. Los catalanes y catalanas siempre hablaron y escribieron la plana lengua romana, la lengua occitana, de oc, òc, hoc, och, incluso después de ser Fernando II de Aragón su rey. Sólo hace falta buscar un poco en Google y saber leer.)
ANC. IT. Se gli occhi suoi ti fur dolci né cari.
Petrarca, Canzone: Che debb' io.
Au bas de ce vers, Tassoni met en note:
La nè usata in vece d' et.
Nebla, s. f., lat. nebula, nue, nuée, brume, nuage, brouillard.
Sa nebla cuch que s' espargua.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.
Je pense que son brouillard se répande.
Jorns de ira e jorns de neblas,
Jorns escurs, jorns de tenebras.
Contricio e Penas ifernals.
Jour de tristesse et jour de nues, jour obscur, jour de ténèbres.
Fay lo solhel fructificar
E ten a vida tot quan nays...,
E neblas e malas vapors
Encausa la sua calors.
Brev. d'amor, fol. 30.
Fait le soleil fructifier et tient à vie tout ce qui naît..., et brumes et mauvaises vapeurs chasse la sienne chaleur.
ESP. Niebla. IT. Nebula, nebbia. (chap. Broma, boira, dorondón, paora : niebla; se fa aná poc en plural: bromes, boires, dorondons, paores: niebles.)
2. Neble, s. f., nue, nuée, nuage, brouillard, brume, vapeur.
L'aigua pueia contra mon
Ab fum, ab nebles et ab ven.
G. Adhemar: L'aigua pueia. Var.
L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeurs et avec vent.
3. Neula, s. f., lat. nebula, nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard. Non entendatz que sela ayga venha ni yesca del aire, ans y monta de la mar... e esdeve neula e plueia aissy cum vos podetz vezer.
Liv. de Sydrac, fol. 103.
N' entendez pas que cette eau vienne ni sorte de l'air, mais elle y monte de la mer... et devient nue et pluie ainsi comme vous pouvez voir.
Per la neula bruna es l' aires esbrunitz. Guillaume de Tudela.
Par la vapeur sombre est l'air obscurci.
ANC. CAT. Neula. (chap. Núgol, nugols. Neula, neules són la massa que se convertix en hosties consagrades que prenem a la comunió; es casi la mateixa pasta que la galleta que mingem en un gelat de tall. Antigamén, cuan los judíos, pa ássim.)
4. Nevolina, Nivolina, Neolina, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard, obscurité.
L' aires, segon natura,
Espeissat d' aiga marina,
Plueia fai e nevolina.
Dis vos me veiretz sezer,
E venir ab nivolina
Del cel.
Brev. d'amor, fol. 38 et 163.
L'air, selon nature, épaissi d'eau de mer, pluie fait et nuée.
Je vous dis que vous me verrez seoir, et venir avec nue du ciel.
Las quals son coma nivolinas senza aiga. Doctrine des Vaudois. Lesquelles sont comme nues sans eau.
Si non fos la neolina
Que l' enuosa benda fai.
Roman de Flamenca, fol. 54.
Si ne fut l' obscurité que l' ennuyeux bandeau fait.
ESP. PORT. Neblina. (chap. Nugolada, boirada, bromada.)
5. Nible, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard.
Si com la nibles cobr' el jorn lo be ma. Poëme sur Boèce.
Ainsi comme la brume couvre le jour le bien matin.
6. Niola, s. f., nue, nuée, brume, vapeur, nuage, brouillard.
Niolas ses aigas. Doctrine des Vaudois.
(chap. Nugols sense aigües.)
7. Nivol, Niol, Niul, s. f., nue, nuée, nuage, brume, vapeur, brouillard.
Lo sol al mati solelha,
E 'l nivol al vespre muela.
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Le soleil au matin rayonne, et la nue au soir mouille.
Dieus qu' es sobre la nivol leu. Trad. d'un Évangile apocryphe.
(chap. Deu que está damún del núgol ligero, que no pese; com Goku de bola de drac, una serie de TV3% que ve trastorná a mols aragonesos y valensians, que se van fé catalanistes perque són mol borregos.)
Dieu qui est sur la nuée légère.
Una niols clara del cel es deycenduda ...
De la niol cazia neu per tot environ. V. de S. Honorat.
(chap. Un núgol cla (brillán, resplandén) del sel ha baixat … del núgol caíe neu per tot lo voltán.)
Une nuée brillante du ciel est descendue....
De la nue tombait neige partout environ.
L' aigua pueia contra mon
Ab fum, ab niul et ab ven.
G. Adhemar: L' aigua pueia. Var.
L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeur et avec vent.
ANC. FR. Ce vent impétueux, qui souffle la froidure,
Dissiper les nuaux, et, en si peu que rien,
S' esvanouir par l'air ceste horrible figure.
Œuvres de Du Bellay, p. 437.
8. Niu, s. f., nue, nuée, nuage, brume, brouillard, vapeur.
Quan venretz en las nius
Jutjar lo segl' el jorn gran.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Quand vous viendrez sur les nues juger le monde au grand jour.
(chap. Núgol, nugols; boira, broma, paora, dorondón, vapor d'aigua; nugolada, nugolades; boirada, boirades; llevantada, llevantades; ponentada, ponentades.)
Necari, s. m., timbale, sorte de tambour.
Tabors o necaris. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Tambors o tabals (timbals.))
Tambours ou timbales.
ANC. CAT. Nacara, nacre. ANC. ESP. Nácara. IT. Nacchera.
(N. E. Del ár. hisp. náqra 'tamboril', de la raíz del ár. clás. {nqr}, golpear con un ruido repetido. 1. f. Timbal usado en la antigua caballería.
1. f. desus. nácar. U. en Cantabria y León.)
dissabte, 8 de desembre del 2018
Dicsionari chapurriau castellá, T
| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
| t'amagarás | te esconderás | ||
| t'entenguen | te entiendan | ||
| t'ha dixat | te ha dejado | ||
| t'has amagat | te has escondido | ||
| t'hay entés | te he entendido | ||
| ta mare | tu madre | ||
| tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
| tabaco | tabaco | ||
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
| tabáns | tábanos | ||
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
| taberné | tabernero | ||
| tabernes | tabernas | ||
| tabernés | taberneros | ||
| tablero, tableros | tablero, tableros | ||
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
| tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
| taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
| tacada | manchada, herida | ||
| tacál | mancharlo | ||
| tacála | mancharla | ||
| tacañería | tacañería | ||
| tacáre | manchara, manchase | ||
| tacaríen | mancharían | ||
| tacás | mancharse | ||
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
| tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
| taco, tacos | taco, tacos | ||
| tacte, tacto | tacto | ||
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
| talante, talán | talante | ||
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
| tallabe | cortaba | ||
| tallaben | cortaban | ||
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
| tallades | cortes de carne, chuletas | ||
| talladó de magre | cortador de jamón | ||
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
| talláli | cortarle | ||
| tállali | córtale | ||
| tallán (g) | cortando | ||
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
| tallánli | cortándole | ||
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
| tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
| tamé | también | ||
| tampoc | tampoco | ||
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
| tancabe | cerraba | ||
| tancaben | cerraban | ||
| tancada | cerrada | ||
| tancades | cerradas | ||
| tancáe, tancabe | cerraba | ||
| tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
| tancáen, tancaben | cerraban | ||
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
| tancamén | cierre, cerramiento | ||
| tancán (g) | cerrando | ||
| tancánla | cerrándola | ||
| tancánse | cerrándose | ||
| tancará | cerrará | ||
| tancaré | cerraré | ||
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
| tancás | cerrarse | ||
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
| tanco | cierro | ||
| táncon (que mos) | que nos cierren | ||
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
| tanque | cierra | ||
| tanquém | cerramos | ||
| tánquen, tanquen | cierran | ||
| tans | tantos | ||
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
| tantejáben | tanteaban | ||
| tantejátos | tantearos a vosotros | ||
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
| tapabe | tapaba | ||
| tapaben | tapaban | ||
| tapada | tapada | ||
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
| tapáe, tapabe | tapaba | ||
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
| tapál | taparlo | ||
| tapáls | taparlos | ||
| tapán (g) | tapando | ||
| tapánla | tapándola | ||
| tapánli | tapándole | ||
| tapánlos | tapándolos | ||
| tapánse | tapándose | ||
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
| tapó, tap | tapón | ||
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
| tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
| tardáen , tardaben | tardaban | ||
| tardán (g) | tardando | ||
| tardansa | tardanza | ||
| tardará | tardará | ||
| tardaríen | tardarían | ||
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
| taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
| tarot | tarot | ||
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
| tart (es, arribém) tard | tarde | ||
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tassa, tasses | taza, tazas | ||
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
| tassada de tassá | tasada | ||
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
| tauló, taulóns | tablón | ||
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
| té (ell, ella) | tiene | ||
| te de roca | té de roca | ||
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
| teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
| techo, techos | techo, techos | ||
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
| tecleje (él, ella) | teclea | ||
| técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
| técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
| tegua, teua | tuya | ||
| tegües, teues | tuyas | ||
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
| teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
| tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
| tele, teles | tele, teles | ||
| telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
| telepatía | telepatía | ||
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
| telescópicamen | telescópicamente | ||
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
| televisió, televissió | televisión | ||
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
| teló, telóns | telón, telones | ||
| tema, temes | tema, temas | ||
| temátic, temátics | temático, temáticos | ||
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
| temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
| teménu | temiéndolo | ||
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
| temíe (se) | temía (se) | ||
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
| templabe | templaba | ||
| templadamen | templadamente | ||
| templámos | templarnos | ||
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
| templansa | templanza | ||
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
| temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
| temporal, temporals | temporal, temporales | ||
| temporalidat | temporalidad | ||
| temporalmen | temporalmente | ||
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
| tems | tiempo | ||
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
| tenás | tenaz | ||
| tenasses | tenazas | ||
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
| tenassidat | tenacidad | ||
| tenda, botiga | tienda, botica | ||
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
| tendénsia | tendencia | ||
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
| tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
| tendeta | tiendecita | ||
| tendetes | tiendecitas | ||
| tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
| tendramen | tiernamente | ||
| tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
| tendresa | ternura | ||
| tendreses | ternuras | ||
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
| tendríe, tindríe | tendría | ||
| tendríen, tindríen | tendrían | ||
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
| tendríssima | tiernísima | ||
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
| tenen, ténen | tienen | ||
| tengut, tingut | tenido | ||
| tenía | tenía | ||
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
| teníe | tenía | ||
| teníem | teníamos | ||
| Teníen | tenían | ||
| teníes | tenías | ||
| teníeu | teníais | ||
| tením | tenemos | ||
| tenín (g) | teniendo | ||
| tenínla | teniéndola | ||
| tenínlo | teniéndolo | ||
| tenínme | teniéndome | ||
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
| tenínse | teniéndose | ||
| tenis | tenis | ||
| teníu | tenéis | ||
| teníume | tenedme | ||
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
| tens | tienes | ||
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
| tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
| tentá | tentar | ||
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
| tentada | tentada | ||
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
| tentassió | tentación | ||
| tentassións | tentaciones | ||
| tentat, tentats | tentado, tentados | ||
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
| teóns | tizones | ||
| teoría | teoría | ||
| teoríes | teorías | ||
| terápia, terápies | terapia, terapias | ||
| térbol, térbols | turbio, turbios | ||
| térbola, térboles | turbia, turbias | ||
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tergiversá | tergiversar | ||
| terme (munissipal) | término (municipal) | ||
| termes | términos | ||
| terminal | terminal | ||
| terminals | terminales | ||
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
| terra, terres | tierra, tierras | ||
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
| terrassa | terraza | ||
| terrasses | terrazas | ||
| terraza, terrassa | terraza | ||
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
| terrenals | terrenales | ||
| terrenes | terrenas | ||
| terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
| terres | tierras | ||
| terrestre | terrestre | ||
| terrible, terribles | terrible, terribles | ||
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
| territori, territoris | territorio, territorios | ||
| territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
| terror, molta temó, molta po | terror | ||
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
| terrorífics | terroríficos | ||
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
| ters | terso | ||
| tersé | tercero | ||
| tersera | tercera | ||
| tersera | tercera | ||
| terseres | terceras | ||
| tersés | terceros | ||
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
| térsio | tercio | ||
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tertúlia | tertulia | ||
| tertúlies | tertulias | ||
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
| testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
| testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
| testiga | testiga | ||
| testigo | testigo | ||
| testigos | testigos | ||
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
| testimoniaben | testimoniaban | ||
| testimonis | testimonios | ||
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
| tetris | tetris | ||
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
| teules | tejas | ||
| teus | tuyos | ||
| texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
| tía | tía | ||
| tiala, tela | tela | ||
| tiandra, tendra | tierna | ||
| tiandre, tendre | tierno | ||
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
| tibia | tibia | ||
| tibiamen | tibiamente | ||
| tibio | tibio | ||
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
| tientos | tientos | ||
| tiessa | tiesa | ||
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
| tigre, tigres | tigre, tigres | ||
| tilín | tilín | ||
| timbrasso | timbrazo | ||
| timbre | timbre | ||
| timbres | timbres | ||
| tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
| tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
| timós | tomillos | ||
| tin, ti ! | ten, toma ! | ||
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
| tinalles, tenalles | tinajas | ||
| tinc, ting | tengo | ||
| tindrá | tendrá | ||
| tindrán | tendrán | ||
| tindrás | tendrás | ||
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
| tíndrel | tenerlo | ||
| tíndrela | tenerla | ||
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
| tíndreles | tenerlas | ||
| tíndreli | tenerle | ||
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
| tindrém | tendremos | ||
| tíndretos | teneros | ||
| tindréu | tendréis | ||
| tindría | tendría | ||
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
| ting, tinc | tengo | ||
| tinga | tenga | ||
| tingám | tengamos | ||
| tingáu | tengáis | ||
| tinguda | tenida | ||
| tingudes | tenidas | ||
| tingue | tenga | ||
| tinguére | tuviera, tuviese | ||
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
| tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
| tiniebles | tinieblas | ||
| tinta, tintes | tinta, tintas | ||
| tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
| tintinejá | tintinear | ||
| tintineján | tintineando | ||
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
| tío | tío | ||
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
| tións, teóns | tizones | ||
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
| típic | típico | ||
| tipo - classe | tipo - clase | ||
| tipos | tipos | ||
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
| tira, tires | tira, tiras | ||
| tirabe | tiraba | ||
| tirada | tirada | ||
| tirada | tirada | ||
| tirades | tiradas | ||
| tirades | tiradas | ||
| tiráe o tirabe | tiraba | ||
| tiráen o tiraben | tiraban | ||
| tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
| tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
| tirán (g) | tirando | ||
| tiránlos | tirándolos | ||
| tiránloshi | tirándoselos | ||
| tiráns | tirantes | ||
| tiránse | tirándose | ||
| tirásseli | tirársele | ||
| tirat | tirado | ||
| tirats | tirados | ||
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
| tire | tira | ||
| tirém | tiramos | ||
| tiren | tiran | ||
| tiréula | tiradla | ||
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
| tiron | tiren | ||
| tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
| tírria, aversió | tirria, aversión | ||
| tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
| títul, títuls | título, títulos | ||
| titulá | titular | ||
| titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
| titulat, titulats | titulado, titulados | ||
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
| to, tono, tó | tono | ||
| toalla, toalles | toalla, toallas | ||
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
| toc de campana, toque | toque | ||
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
| tocabe, tocáe | tocaba | ||
| tocaben, tocáen | tocaban | ||
| tocada | tocada | ||
| tocades | tocadas | ||
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
| tocál | tocarlo | ||
| tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
| tocála | tocarla | ||
| tocáles | tocarlas | ||
| tocáli | tocarle | ||
| tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
| tocánme | tocándome | ||
| tocaríe | tocaría | ||
| tocaríen | tocarían | ||
| tocat | tocado | ||
| tocats | tocados | ||
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
| tochet | palito | ||
| tochets | palitos | ||
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
| toco | toco | ||
| tocon | toquen | ||
| tocos | toques | ||
| tocs de campana, toques | toques | ||
| toga, togues | toga, togas | ||
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
| toleránsia | tolerancia | ||
| tolerarém | toleraremos | ||
| tolerás | tolerarse | ||
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
| tolls | pozas | ||
| tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
| tomata, tomates | tomate, tomates | ||
| tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
| tomates | tomates | ||
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
| tombá | tumbar | ||
| tombabe, tombáe | tumbaba | ||
| tombaben, tombáen | tumbaban | ||
| tombada | tumbada | ||
| tombán (g) | tumbando | ||
| tombánse | tumbándose | ||
| tombare | tumbara, tumbase | ||
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
| tombat | tumbado | ||
| tómbat | túmbate | ||
| tombats | tumbados | ||
| tombo | tumbo | ||
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
| tons pares | tus padres | ||
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
| tontamen | tontamente | ||
| tontechá, tontejá | tontear | ||
| tontecho, tontejo | tonteo | ||
| tontejá | tontear | ||
| tontería | tontería | ||
| tonteríes | tonterías | ||
| tontes | tontas | ||
| tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
| toparéu | toparemos | ||
| tope | tope | ||
| topes | topes | ||
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
| topetáe, topetabe | topaba | ||
| topetat | topado | ||
| topetéu (tos) | topáis | ||
| topéu (tos) | os topáis | ||
| topí | puchero de cerámica | ||
| topíns | pucheros | ||
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
| topografía | topografía | ||
| toponímia | toponímia | ||
| toponímic | toponímico | ||
| toponímica | toponímica | ||
| toponímiques | toponímicas | ||
| toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
| toquen | tocan | ||
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
| toquéu | tocáis | ||
| toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
| toquiñánse | toqueteándose | ||
| toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
| tordolets | tortolitos | ||
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
| torna | vuelva | ||
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
| tornabe, tornaé | volvía | ||
| tornaben | volvían | ||
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
| tornades | devueltas | ||
| tornáem, tornabem | volvíamos | ||
| tornáen, tornaben | volvían | ||
| tornál | volverlo, devolverlo | ||
| tornála | volverla, devolverla | ||
| tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
| tornáles | devolverlas | ||
| tornáli | devolverle | ||
| tornáls | devolverles | ||
| tornálsi | devolvérselos | ||
| tórnam | devuélveme | ||
| tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
| tornámos | devolvernos | ||
| tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
| tornaré | volveré | ||
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
| torne | vuelve, devuelve | ||
| tornémi | volvamos a | ||
| tornen | vuelven | ||
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
| tornon | vuelvan, devuelvan | ||
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
| torpemen | torpemente | ||
| torpes | torpes | ||
| torpesa | torpeza | ||
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
| torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
| torradet | tostadito | ||
| torre | torre | ||
| Torredarques | Torre de Arcas | ||
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
| torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
| torres | torres | ||
| torreta | torrecilla | ||
| torron | tuesten | ||
| tórse | torcer | ||
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
| torsén (g) | torciendo | ||
| torsíe | torcía | ||
| torsíen | torcían | ||
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
| torsuda | torcida | ||
| torsut | torcido | ||
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
| tortes | tuertas, torcidas | ||
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
| torts | torcidos, tuertos | ||
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
| tortura, tortures | tortura, torturas | ||
| torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
| torturat, torturats | torturado, torturados | ||
| tos | tos | ||
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
| tossals | tozales | ||
| tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
| tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
| total | total | ||
| totalmen | totalmente | ||
| totalmén | totalmente | ||
| totes | todas | ||
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
| tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
| traball | trabajo | ||
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
| traballaba | trabajaba | ||
| traballabe (ell) | trabajaba | ||
| traballaben | trabajaban | ||
| traballadó | trabajador | ||
| traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
| traballat | trabajado | ||
| traballats | trabajados | ||
| traballe | trabaja | ||
| traballém | trabajamos | ||
| traballen | trabajan | ||
| traballets | trabajitos | ||
| traballo | trabajo | ||
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
| traballs | trabajos | ||
| trabán (g) | trabando | ||
| trac | saco, quito | ||
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
| tradissió, tradisió | tradición | ||
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
| traducsió | traducción | ||
| traducsións | traducciones | ||
| traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
| traém | sacamos, quitamos | ||
| traén (g) | sacando, quitando | ||
| traénla | sacándola | ||
| traénli | sacándole | ||
| traénse | sacándose | ||
| traéu | sacáis | ||
| traéume | sacadme | ||
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
| trafegán | moviéndose | ||
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
| traficán (g) | traficando | ||
| traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
| traficáns | traficantes | ||
| tragá, engullí | tragar, engullir | ||
| tragáe o tragabe | tragaba | ||
| tragám, traguém | tragamos | ||
| tragán (g) | tragando | ||
| tragassopes | tragasopas | ||
| tragat | tragado | ||
| tragédia | tragedia | ||
| trago | trago | ||
| tragos | tragos | ||
| trague | traga | ||
| traguen | tragan | ||
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
| traidó | traidor | ||
| traidós | traidores | ||
| traíe | sacaba, quitaba | ||
| traíen | sacaban, quitaban | ||
| traissió | traición | ||
| traissioná | traicionar | ||
| traissionat | traicionado | ||
| traissións | traiciones | ||
| traissións | traiciones | ||
| traje | traje | ||
| trajes | trajes | ||
| trajet, trajets | traje pequeño | ||
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
| trámit, trámits | trámite, trámites | ||
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
| tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
| tranquilamen | tranquilamente | ||
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
| tranquilidat | tranquilidad | ||
| tranquilisá | tranquilizar | ||
| tranquilisabe | tranquilizaba | ||
| tranquilisada | tranquilizada | ||
| tranquilisánse | tranquilizándose | ||
| tranquilisás | tranquilizarse | ||
| tranquilisat | tranquilizado | ||
| tranquilise | tranquiliza | ||
| tranquilisen | tranquilizan | ||
| tranquiliso | tranquilizo | ||
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
| tranquils | tranquilos | ||
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
| transcurríx | transcurre | ||
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
| transferí | transferir | ||
| transferíls | transferirles | ||
| transfigurat | transfigurado | ||
| transformá | transformar | ||
| transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
| transformadó | transformador | ||
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
| transformat, transformats | transformado, transformados | ||
| transforme | transforma | ||
| transformo | transformo | ||
| transformon | transformen | ||
| transisió | transición | ||
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
| transitória | transitoria | ||
| transitóries | transitorias | ||
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
| transmissós | transmisores | ||
| transmití, transmétre | transmitir | ||
| transmitíe | transmitía | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíli | transmitirle | ||
| transmitixgo | transmito | ||
| transmitixguen | transmitan | ||
| transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
| transparentabe | transparentaba | ||
| transport | transporte | ||
| transportá | transportar | ||
| transportat | transportado | ||
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
| trascolo | bebo (vino) | ||
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
| trasladaríe | trasladaría | ||
| traslade | traslada | ||
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
| traspás | traspaso | ||
| traspassá | traspasar | ||
| traspassán (g) | traspasando | ||
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
| trassa | traza | ||
| trassat | trazado | ||
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
| trassendí | trascender | ||
| trasses | trazas | ||
| trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
| traste, trastes | trasto, trastos | ||
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
| tratabe, tratáe | trataba | ||
| trataben, tratáen | trataban | ||
| tratál | tratarlo | ||
| tratála | tratarla | ||
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
| tratánla | tratándola | ||
| tratánlo, tratánli | tratándole | ||
| tratánme | tratándome | ||
| tratáns de animals | tratantes de animales | ||
| tratánse (de) | tratándose (de) | ||
| tratat | tratado | ||
| tratátos | trataros | ||
| tratats | tratados | ||
| tratáu, tratéu | tratáis | ||
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
| tratéume | tratadme | ||
| trato | trato (yo) | ||
| trau | saca, quita | ||
| tráuen | sacan, quitan | ||
| tráuli | sácale, quítale | ||
| traurá | sacará, quitará | ||
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
| tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
| tráurela | quitarla, sacarla | ||
| tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
| tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
| tráureli | quitarle, sacarle | ||
| tráures | sacarse, quitarse | ||
| tráures | quitarse, sacarse | ||
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
| tráuret | quitarte, sacarte | ||
| tráuretos | quitaros, sacaros | ||
| trauríen | quitarían, sacarían | ||
| traus | quitas, sacas | ||
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
| travessía | travesía | ||
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
| treballabe | trabajaba | ||
| treballaben | trabajaban | ||
| treballadó | trabajador | ||
| treballadora | trabajadora | ||
| treballadós | trabajadores | ||
| treballáe, treballabe | trabajaba | ||
| treballáen, treballaben | trabajaban | ||
| treballáes, treballades | trabajadas | ||
| treballál | trabajarlo | ||
| treballáles | trabajarlas | ||
| treballán (g) | trabajando | ||
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
| treballat | trabajado | ||
| treballats | trabajados | ||
| treballe | trabaja | ||
| treballen | trabajan | ||
| treballs | trabajos | ||
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
| tremolá | temblar | ||
| tremolabe | temblaba | ||
| tremoladora | tembladora | ||
| tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
| tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
| tremolán (g) | temblando | ||
| tremolánli | temblándole | ||
| tremolen | tiemblan | ||
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
| tren, trens | tren, trenes | ||
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
| trencán (g) | rompiendo | ||
| trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
| trencats | rotos | ||
| trenquéu | rompáis | ||
| trenses | trenzas | ||
| trenta | 30 | ||
| trenta 30 | 30 | ||
| trentacuatre | 34 | ||
| trentanóu | 39 | ||
| trentaún, 31 | 31 | ||
| tres | Tres, 3 | ||
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
| tret | sacado | ||
| treta | sacada, treta | ||
| tretes | sacadas, tretas | ||
| trets | sacados | ||
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
| tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
| trevall, treball | trabajo | ||
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
| trevallán (g) treballán | trabajando | ||
| trevallat, treballat | trabajado | ||
| trevallats, treballats | trabajados | ||
| trevalle, treballe | trabaja | ||
| trevallen, treballen | trabajan | ||
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
| trevalls, treballs | trabajos | ||
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
| triáe | elegía | ||
| triála | elegirla | ||
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
| triará | elegira, separará | ||
| triat, triats | elegidos, separados | ||
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
| tribut, tributs | tributo, tributos | ||
| trie, tríe | elige, separa | ||
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
| trill | trillo | ||
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
| trilláles | trillarlas | ||
| trillán (g) | trillando | ||
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
| trills | trillos | ||
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
| trincá | trincar | ||
| trincada | trincada | ||
| trincat | trincado | ||
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
| triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
| trista | triste (femenino) | ||
| triste, trist – latín triste | triste | ||
| tristemen | tristemente | ||
| tristes | tristes | ||
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
| tristó | tristeza | ||
| tristón | tristón | ||
| tristos | tristes | ||
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
| triturá | triturar | ||
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
| triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
| triunfe | triunfa | ||
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
| tro, trons | trueno, truenos | ||
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
| trobades | encontradas, encuentros | ||
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
| trobáe o trobabe | encontraba | ||
| trobáen, trobaben | encontraban | ||
| trobáeu | encontrabais | ||
| trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
| trobála | encontrarla | ||
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
| trobám | encontrarme | ||
| trobámos | encontrarnos | ||
| trobán (g) | encontrando | ||
| trobánla | encontrándola | ||
| trobánlo | encontrándolo | ||
| trobánse | encontrándose | ||
| trobará | encontrará | ||
| trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
| trobarás | encontrarás | ||
| trobaré | encontraré | ||
| trobáre | encontrara, encontrase | ||
| trobarém | encontraremos | ||
| trobaren | encontraran | ||
| trobaréu | encontraréis | ||
| trobáreu | encontrarais | ||
| trobaríe | encontraría | ||
| trobaríen | encontrarían | ||
| trobaríes | encontrarías | ||
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
| trobássela | encontrársela | ||
| trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
| trobátos | encontraros | ||
| trobats | encontrados | ||
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
| trobém | encontramos | ||
| tróben, troben | encuentran | ||
| trobes, tróbes | encuentras | ||
| trobéu | encontráis | ||
| trobo | encuentro | ||
| trobon, tróbon | encuentren | ||
| trobos, tróbos | encuentres | ||
| trochemoche (a) | a trochemoche | ||
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
| trossos | trozos | ||
| trotá | trotar | ||
| trotán (g) | trotando | ||
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
| trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
| tuf, vore tufarrina | hedor | ||
| tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
| turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
| turno, turnos | turno, turnos | ||
| turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
| túsga (tussí) | tosa | ||
| túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
| túsgue (tussí) | tosa | ||
| túsguen (tussí) | tosan | ||
| túsgues (tussí) | tosas | ||
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
| tússen (tussí) | tosen | ||
| tússes (tussí) | toses | ||
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
| tussigám | tosamos | ||
| tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
| tussím | tosemos | ||
| tussín (g) | tosiendo | ||
| tussíu | toséis | ||
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...










