XXXVII. Statutum circa repraesentationem resurrectionis D. N. J. C. in Eccl. Gerunden.

XXXVII. 

Statutum circa repraesentationem resurrectionis D. N. J. C. in Eccl. Gerunden. (Vid. pág. 205) 

Ex lib. Actor. capit. Eccl. Gerunden. ab anno 1528 ad 1539, fol. 360. 

Die Sabbati X. Maii M.D.XXXVIIII fuit comuni omnium tam praesentium in Capitulo quam infirmorum consultorum consensu facta sequens ordinacio sive statutum. 

Licet maiores nostri pia consideratione ad excitandam populi devotionem introduxerint, singulosque Canonicos in suo novo ingressu astrinxerint, ut eorum quilibet secundum ordinem antiquitatis in festo Paschae Resurrectionis Redemptoris nostri Jhesu Christi in praesenti Ecclesia Gerundensi in Matutinis singulis annis faciant representationem, quae vulgo Les tres Maries (en catalán, como buen dialecto occitano, las tres Marias, con o sin tilde; esto es lengua valenciana, valenciano) dicitur; tamen quia experimento compertum est, id quod ad Dei cultum laudem el honorem introductum fuerat, ad ipsius noxam et offensam tendere, multa scandala inde oriri, populi indevocionem excrescere, et infinita animarum ac corporum pericula insurgere, ac divinum officium plurimum perturbari, et denique Ecclesiae decorem et honestatem inquinari: propterea Capitulum predictae Ecclesiae volens, ut tenetur, tot scandalis et periculis obviare, omnemque lasciviam, abusum et turpitudinem ab ipsa Ecclesia extirpare, post varios tractatus matura omnium deliberatione reformando statuit et ordinavit, quod de coetero dicta representatio non possit fieri nisi in hunc qui sequitur modum. Videlicet; Quod finita Verbetta tres Mariae vestibus nigris, ut moris est, indutae incipiant canere versus solitos in poste, ubi Invitatoria cantantur, et cantando eant ad altare maius, ubi sit paratum Cadafale (cadafalc; cadalso) cum multa luminaria, et ibi sint Apothecarius cum uxore et filiolo, necnon mercator cum uxore sua qui non intrent nisi finita tercia lectione, et ibi fiat illa representatio (pone represantatio) petitionis unguenti ad ungendum sacratissimum Corpus Christi, ut moris est, quando ipsae personae representationem (pone represen - salta linea - tionem) facturae venient ad Ecclesiam, nulla sint tympana sive tabals, neque trompetae, nec aliquod aliud genus musicorum, neque niger, neque nigra sive famula, nec crustula, sive flaons aliquo modo projiciantur. Haec enim magis ad ludibrium quam ad Dei cultum populique rissum et indevotionem ac divini officii perturbationem tendere dinoscuntur. Representationes Centurionis, quae fieri solebat in Matutinis: Magdalenae et Thomae quae fieri consueverant ante vel post vesperas, vel in medio quibus erat consuetudo, immo corruptela piscandi omnino extirpari voluit atque decrevit dictum Capitulum, et nihil aliud quam quod supradictum est aliquatenus fieri prohibuit atque prohibet, nisi de expresso consensu ipsius Capituli nemine discrepante. 

Tomo 4, apéndice 14, Jacme Rossell, Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

XIV. 

Carta de Jayme Rossell, abogado de Valencia, a los jurados de Xátiva, en que les da cuenta e instruye sobre el ceremonial con que deben recibir al cardenal Don Rodrigo de Borja, el cual confiesa ser natural de Xátiva (a).

(a) Sacada de la copia que con otros documentos sobre este asunto posee D. Antonio Mateo Pueyo en S. Felipe. (Játiva, Xátiva)

Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

Molt magnifichs, et molt savis senyors: laltre iorn rebi una letra vostra demanantme vos avisas de la solempnitat, ab la qual entra lo reverendissim cardenal legat en la present ciutat. A la qual vos responch, que per esser natural lo dit reverendissim cardenal de aquexa ciutat, e considerada la dignitat e grandissima potestat que te, per aquexa ciutat deu esser molt solempnissimament rebut. Lo que aci se feu en la sua recepcio fon que tots los officials reals e de la ciutat acompanyats de moltes notables gents, e tots los nobles, cavallers, ciutadans, e altres a caball lo hixqueren a reebre fins a les tavernes blanques; que es tant com se fa a novella entrada de nostre rey e señor: e al abeurador del cami de Murvedre tots los jurats, governador general, el altres notables nobles et ciudatans (ciutadans) fins en numero de dotse lo esperaren ab hun solempne pali, dins lo qual a caval (cavall) aná lo dit cardenal; e los qui portaven lo pali tots a peu. E quant foren al portal dels serrans, lo qual estaba enpaliat de draps de raç, e ab sons diversos de trompetes e tabals entra dins la ciutat; e en lo portal troba la professo general de la sglesia molt solempne ab pali que portaven capellans, e lo bisbe una fas de la verge Maria, cantant Te Deum laudamus: axi ab la professo dabant, e ell en lo pali dels officials aná lo dit reverendissim cardenal, feu gran volta per tota la ciutat fins a la seu, y de alli feyta oracio ana a sa posada episcopal. Per totes les carreres hon passa, les finestres e enfronts de portes estaven enpaliades de draps de raç, et bancals e les portes dels menestrals en les coses de lurs mesters, lo millor que tenien. Tota la gent de la ciutat li feya gran festa e honor. Aço senyors no es cosa de gran cost, que la mes espesa es lo pali, lo qual es dels seus, dich del senyor cardenal. Axi, senyors, considerau la honor que reporta aquexa ciutat per esserne ell natural de ella. E feuli solempne festa; e nous podeu escusar de pali. Ell tramet aqui lo reverent mestre Alfageri mestre en teologia, servidor seu ab lletra peral magnifich gobernador, justicia, e jurats de aquexa ciutat, per notificarvos la sua anada. Sa senyoria mena dit sera en aquesa ciutat dimecres a pres menjar, e digous de mati o per tot dia: feu e preparau lo que mester es, e feuli molta honor, que no fareu ultra lo seu merexer; e manau de mi, e sera feyt. scrit en Valencia a 30 de Juliol 1473. Concordauvos ab lo capitol sobre la professo; encara quells ne hauran lur carrech (pone carrehc). A vostra ordinacio prest: Jacme Rossell.