Palli, Pali - Palliure

Palli, Pali, s. m., lat. pallium, pallium, sorte de manteau. 

El sagra lo papa quan mestier fa, e porta palli.

Papa Gregori lhi trames lo pali.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 2 et 78. Il sacre le pape quand il fait besoin, et porte le pallium.

Le pape Grégoire lui envoya le pallium.

ANC. FR. Le pali virent riche e bel. 

Sun pali porte e sun anel.

Marie de France, t. I, p. 152 et 158.

CAT. ESP. Palio. PORT. IT. Pallio. (chap. Palio, palios; alguns se caguen en ell.)

- Pali, tapis, étoffe, drap de soie.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Estan ab las domnas gensors

Sobre pali cobert de flors.

Guillaume de Berguedan: Cossiros. 

Sont avec les plus belles dames sur tapis couvert de fleurs.

Dedins son trap de pali s' en es Karles intrat. 

Roman de Fierabras, v. 3854.

Dans sa tente d'étoffe de soie s'en est Charles entré. 

Mentre que dormia,

En son palays aussor, sotz pali de Suria. V. de S. Honorat. 

Tandis qu'il dormait, dans son palais plus élevé, sous drap de soie de Syrie.

Cascus ac bo mantel de pali ben obrat. 

Roman de Fierabras, v. 2170.

Chacun eut bon manteau de pali bien travaillé. 

ANC. CAT. Pali. ESP. Palio. PORT. Pallio. IT. Palio.

2. Palliar, v., lat. palliare, pallier, cacher, adoucir, mitiger.

Non hy deu res celar ni palliar. V. et Vert., fol. 69. 

N'y doit rien céler, ni pallier. 

Megge, medecina amara ab dossa deu palliar. 

Eluc. de las propr., fol. 104.

Médecin, médecine amère avec douce doit mitiger.

Ja sia que si posca palliar, non curar. Eluc. de las propr., fol. 85.

Jà soit qu'elle se puisse pallier, non guérir. 

Part. pas. Usuriers cubertz e palliatz que preston e non fan mercatz. Layros cubertz que sostrazon l' autrui per... alcuna tracio palliada.

V. et Vert., fol. 13 et 14.

Usuriers couverts et cachés qui prêtent et ne font pas de traités.

Larrons couverts qui soustraient le bien d'autrui par... aucune trahison cachée.

CAT. ESP. Paliar. PORT. Palliar. IT. Palliare. (chap. Paliá.)

3. Palliacio, s. f., palliation, déguisement, adoucissement.

Color... a corrs deformat dona palliacio. Eluc. de las propr., fol. 264.

La couleur... à corps déformé donne déguisement.

CAT. Paliació. ESP. Paliación. PORT. Palliação. 

(chap. Paliassió, paliassions.)

4. Palliatiu, adj., palliatif, qui pallie. 

Limadura d' aur... es de lebrozia... retardativa o palliativa.

De corruptio palliativa. 

Eluc. de las propr., fol. 183 et 268.

Limaille d'or... est de léprosie... retardative ou palliative.

De corruption palliative. 

CAT. Paliatiu. ESP. Paliativo. PORT. IT. Palliativo. 

(chap. Paliatiu, paliatius, paliativa, paliatives.)

Palliure, s. m., lat. paliurus, ronce.

Palliure es cardo mot aspre et spinos. Eluc. de las propr., fol. 218. 

La ronce est chardon moult rude et épineux.

(chap. S' assemelle al gíngol, chínchol.)

Tomo 4, apéndice 14, Jacme Rossell, Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

XIV. 

Carta de Jayme Rossell, abogado de Valencia, a los jurados de Xátiva, en que les da cuenta e instruye sobre el ceremonial con que deben recibir al cardenal Don Rodrigo de Borja, el cual confiesa ser natural de Xátiva (a).

(a) Sacada de la copia que con otros documentos sobre este asunto posee D. Antonio Mateo Pueyo en S. Felipe. (Játiva, Xátiva)

Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

Molt magnifichs, et molt savis senyors: laltre iorn rebi una letra vostra demanantme vos avisas de la solempnitat, ab la qual entra lo reverendissim cardenal legat en la present ciutat. A la qual vos responch, que per esser natural lo dit reverendissim cardenal de aquexa ciutat, e considerada la dignitat e grandissima potestat que te, per aquexa ciutat deu esser molt solempnissimament rebut. Lo que aci se feu en la sua recepcio fon que tots los officials reals e de la ciutat acompanyats de moltes notables gents, e tots los nobles, cavallers, ciutadans, e altres a caball lo hixqueren a reebre fins a les tavernes blanques; que es tant com se fa a novella entrada de nostre rey e señor: e al abeurador del cami de Murvedre tots los jurats, governador general, el altres notables nobles et ciudatans (ciutadans) fins en numero de dotse lo esperaren ab hun solempne pali, dins lo qual a caval (cavall) aná lo dit cardenal; e los qui portaven lo pali tots a peu. E quant foren al portal dels serrans, lo qual estaba enpaliat de draps de raç, e ab sons diversos de trompetes e tabals entra dins la ciutat; e en lo portal troba la professo general de la sglesia molt solempne ab pali que portaven capellans, e lo bisbe una fas de la verge Maria, cantant Te Deum laudamus: axi ab la professo dabant, e ell en lo pali dels officials aná lo dit reverendissim cardenal, feu gran volta per tota la ciutat fins a la seu, y de alli feyta oracio ana a sa posada episcopal. Per totes les carreres hon passa, les finestres e enfronts de portes estaven enpaliades de draps de raç, et bancals e les portes dels menestrals en les coses de lurs mesters, lo millor que tenien. Tota la gent de la ciutat li feya gran festa e honor. Aço senyors no es cosa de gran cost, que la mes espesa es lo pali, lo qual es dels seus, dich del senyor cardenal. Axi, senyors, considerau la honor que reporta aquexa ciutat per esserne ell natural de ella. E feuli solempne festa; e nous podeu escusar de pali. Ell tramet aqui lo reverent mestre Alfageri mestre en teologia, servidor seu ab lletra peral magnifich gobernador, justicia, e jurats de aquexa ciutat, per notificarvos la sua anada. Sa senyoria mena dit sera en aquesa ciutat dimecres a pres menjar, e digous de mati o per tot dia: feu e preparau lo que mester es, e feuli molta honor, que no fareu ultra lo seu merexer; e manau de mi, e sera feyt. scrit en Valencia a 30 de Juliol 1473. Concordauvos ab lo capitol sobre la professo; encara quells ne hauran lur carrech (pone carrehc). A vostra ordinacio prest: Jacme Rossell.