Tomo 4, apéndice 14, Jacme Rossell, Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

XIV. 

Carta de Jayme Rossell, abogado de Valencia, a los jurados de Xátiva, en que les da cuenta e instruye sobre el ceremonial con que deben recibir al cardenal Don Rodrigo de Borja, el cual confiesa ser natural de Xátiva (a).

(a) Sacada de la copia que con otros documentos sobre este asunto posee D. Antonio Mateo Pueyo en S. Felipe. (Játiva, Xátiva)

Als molt magnifichs, savis, senyors los jurats de la ciutat de Xativa.

Molt magnifichs, et molt savis senyors: laltre iorn rebi una letra vostra demanantme vos avisas de la solempnitat, ab la qual entra lo reverendissim cardenal legat en la present ciutat. A la qual vos responch, que per esser natural lo dit reverendissim cardenal de aquexa ciutat, e considerada la dignitat e grandissima potestat que te, per aquexa ciutat deu esser molt solempnissimament rebut. Lo que aci se feu en la sua recepcio fon que tots los officials reals e de la ciutat acompanyats de moltes notables gents, e tots los nobles, cavallers, ciutadans, e altres a caball lo hixqueren a reebre fins a les tavernes blanques; que es tant com se fa a novella entrada de nostre rey e señor: e al abeurador del cami de Murvedre tots los jurats, governador general, el altres notables nobles et ciudatans (ciutadans) fins en numero de dotse lo esperaren ab hun solempne pali, dins lo qual a caval (cavall) aná lo dit cardenal; e los qui portaven lo pali tots a peu. E quant foren al portal dels serrans, lo qual estaba enpaliat de draps de raç, e ab sons diversos de trompetes e tabals entra dins la ciutat; e en lo portal troba la professo general de la sglesia molt solempne ab pali que portaven capellans, e lo bisbe una fas de la verge Maria, cantant Te Deum laudamus: axi ab la professo dabant, e ell en lo pali dels officials aná lo dit reverendissim cardenal, feu gran volta per tota la ciutat fins a la seu, y de alli feyta oracio ana a sa posada episcopal. Per totes les carreres hon passa, les finestres e enfronts de portes estaven enpaliades de draps de raç, et bancals e les portes dels menestrals en les coses de lurs mesters, lo millor que tenien. Tota la gent de la ciutat li feya gran festa e honor. Aço senyors no es cosa de gran cost, que la mes espesa es lo pali, lo qual es dels seus, dich del senyor cardenal. Axi, senyors, considerau la honor que reporta aquexa ciutat per esserne ell natural de ella. E feuli solempne festa; e nous podeu escusar de pali. Ell tramet aqui lo reverent mestre Alfageri mestre en teologia, servidor seu ab lletra peral magnifich gobernador, justicia, e jurats de aquexa ciutat, per notificarvos la sua anada. Sa senyoria mena dit sera en aquesa ciutat dimecres a pres menjar, e digous de mati o per tot dia: feu e preparau lo que mester es, e feuli molta honor, que no fareu ultra lo seu merexer; e manau de mi, e sera feyt. scrit en Valencia a 30 de Juliol 1473. Concordauvos ab lo capitol sobre la professo; encara quells ne hauran lur carrech (pone carrehc). A vostra ordinacio prest: Jacme Rossell. 

lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala

30 DE ABRIL. (1461)

Se dio cuenta, en
esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer,
enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero
del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del
diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia;
sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose
en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.


Als
molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del
Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort
residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles
magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre
trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia
e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del
bisbe on solie posar lo Senyor Rey e
axi lo diluns mati doni les letres de creença
de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables
pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio
de vostres magnificencies e explicada la creença
a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres
reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible
per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi
lo depres menjar muntam lo veguer de
Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres
consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en
presencia dels dessus dits dades les letres de
creença li fonch
explicada per mi la creensa (creença
y creensa) juxta forma de les instruccions ab
aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla
esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria.
E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita
creença me
dix en efecte que al que ha
sguart a la primera part per lo
prelats e altres convocats
no poder personalment esser en la convocacio per sa
senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e
magnificencies vostres en no leixar
los exir
ni venir atessa la necessitat acorrent
en lo Principat
et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant
anugos
(de enuig; enojoso)
per quant axi
comodament los
negocis nos poran
tractar ab
lo procuradors
com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E
que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la
convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora
per lo regne de Xipre
en lo levant
que indubitadament nols
agueren
detenguts
les reverencies vostres pero pus
fet ere que per aquella part no podia als
dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure
(sobreseure, con s,
sobreceure, con c) en lo
fahedor ates la necessitat
urgentissima ocorre en lo
Principat e que los
motius a sa
senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de
la ciutat de Barchinona
dix
sa
senyoria que en lo
qui havia sguart a la persona sua
ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua
e per quant ell esperave lo
senyor archebisbe de
Çaragoça e agut
acort ensemps
ab los
qui conporran
de les provincies axi de Çaragoça
com
de Tarrassona me
farie resposta prometentme
en lo mig
no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per
los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat
de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en
pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie
de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets
ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument
al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie
expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor.
Hoc
me
demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part
del Principat. E en aquell cap me
aturi
acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me
son dats
per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo
veguer de Barchinona
pahers de Leyda
e sos
consellers som tots en parer no deure
sen
dar
trelat
en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons
forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore
factible darla en scrits e poguere
portar nocument algu e axi li fonch
feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e
consellers. Stech ne
sobre pres e no curra
mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell
ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo
Principat
ni nosaltres sino per haver forma de consultar car
sa
senyoria ere
cathala
e tenia
prelatura en
Cathalunya
e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes
cortesias
pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench
nova en
ciutat. E mes se murmuracio gran en
lo poble
que mossenyor dehie
se volia
fer fort al palau e lo
Senyor Rey
ere
a Leyda
en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna
que ii plagues buydar lo palau. E axi de
continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar
en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa
molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments
per lo qual vostre senyoria pot be compendre que es lo que
ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a
present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se
justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero
e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an
granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de
nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit
en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur
voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de
present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva
resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença
que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra
crech pendra spassa.
Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e
les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat
quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal
loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar
et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment
dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en
aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen
vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que
plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres
feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo
oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona
que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins
dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto)
Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres
magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de
la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre
senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona
per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia
de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a
mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E
parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens
voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni
exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a
consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo
mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo
comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los
sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la
present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres
magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs
mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una
letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit
micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que
mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de
Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo
primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor
bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques
hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy
lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e
honorables magnificencies e ha volgut per aço
sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols
breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit
senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a
les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns
enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o
almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran
fruyt ques segire
en crestiandat
dant se
obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran
honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest
fet no podia
res delliberar sens sebuda
de sos
companyons e pus
ell ses
mes allarguat
significant jatsia no determenadament que ell no procehira en
imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses
moltes axi com ere provehir les gualeres
de mossen Vilamari
al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia
e havia a fer provisio de naus e altres vexells
maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara
aço
volguere
haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia
quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li
scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per
recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si
lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria
que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas
en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna
novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de
tallar
les bulles
e fondre los ploms
e moltes altres burlerias.
Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es
que arribat ell aci a Leyda
lo diumenge passat a vespre ell fonch
aposantat
en lo palau del bisbe e
ses
besties foren meses
en los
stables
del castell del Rey
de ques
segui
que ir
mentre erem ab
ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau
del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere
venuda e trahida
que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a
dir que buydas
lo
palau e si ben agues
volgut entendre li digueren ques
isques
de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos
(frares
menors, frailes menores, flares menós)
o en Praycadors
(Predicadors,
Predicadores)
se
podia
be alleugar
e tot hom se mes en armes en ciutat pur
tots los soldats vehent
lo gran murmur de la ciutat que yom
hagui
de exir
del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer
desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost.
De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer
lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci
naus e galleres
les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio.
Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en
nececitat
que lo que haja se faça per sole
triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada
no sen pot seguir sino benefici gran e el
Papa
vehent
que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la
terra crech
tenbe
condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car
en lo temps de vuy potencie cumpta
obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit
molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les
quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de
la terra.
La vostra gent de peu sera apunt
per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran
de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats
de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo
mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he
perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres
passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella
ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al
Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de
la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de
don Luis fill del conestable pres lo castell de la
poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya
e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es
plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e
portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de
Calatrava fill del Senyor Rey
sta
en lo riu ab
CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no
podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de
abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets
del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu
pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach
axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat.
Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables
savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de
gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran
providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci
hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del
Rey de França la una dirigida a
mossen la
regent la governacio de aquests comtats
laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An
Phelip Albert. La
del dit regent o dels dits consols quaix
donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat
de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat
per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes
coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que
aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir
aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses
a parlar ab lo bisbe
qui es fill del dit mestre Johan
Boreu
per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del
dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch
encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per
veure lo soscrit
si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran
avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat
fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme
Soler
guarda e cullidor del pas de Salses
qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns
esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los
consols de aquesta vila daço
scriuen e tremeten trellat de lur
dita letra
e dit memorial als lurs
missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo
trellat
de dita letra
havem fet metre
de frances en vulgar
cathala
e axi
mateix del dit memorial. Daqui
anant
no he mes a dir sino queus
soplich
que de tantes consultes queus
he fetes vos placia volerme
scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e
providencies ço
que plasent los sia
les quals la divina potencia tinga
en sa
continua custodie.
Scrita en Perpenya a vint
e set
de abril
any Mil CCCCLX hu.
- La present fou
spatxada
a XXVIII del dit corrent la vuytena
hora devant mig jorn.
- A vostre
ordinacio e manament prest Guabriel
Girau
diputat local.

Mos honorables senyors. Yom recoman
a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que
a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi
de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma moller que vos
hajau a gardar car yo son assegurat que
en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo
en he scrit pus largament a Felip Albert
e aixi lo portador de la present vos en dira pus
amplament lo qual vos prech vullau fer aviar
fins fora de vostra terra car per res que sia yo
no volria que la causa fos sabuda car me
portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de
sa car per be fer on non deu haver nengun
mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son
lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau
advertits.
Mos tres honorables senyors yo no
vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges
lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan
Bereau tresorer de França.

Mos
tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch.
Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant
en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo
present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau
a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes
de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert
e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos
prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia
jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e
a vos anuig de la part dessa car
per be fer om
no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre
governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau
advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos
scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia
guarda de vos e vos do bona vida e longa. Escrit a
Bourges lo penultim dia de març.-
Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.


Memorial de França que
envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents
colobrines charreguen de Berri a Tholosa.

A Carcassona que on aparelle lartellaria e
arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del
dit loch.
Item sobre les confinies e terra de
Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e
ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de
Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui
son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa
guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo
Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part
dessa e crech que se los senyors daquell
dit comdat lo requerien que ell llur donaria
secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles
ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?)
entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.

Item mes siau assegurats que lo Rey no dona
negun secors ne gents darmes de sa
ordenansa.
Item plus que los passatges del
comdat de Foix son dats e delliurats e ab
allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent
ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal
content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta
armada passe per sa terra ne per la terra de
Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo
dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e
comdat Dumayne.
Item
diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque
manera la causa sera nulla mes que tostemps on
se guard en guardant sa honor.

N. 9. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 9. 

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al Archiverde nostre real archiu de Barchinona Pere Miquel Carbonell.

Lo Rey.
Archiver: scritvos havem e manat que ab una gran diligencia cercasseu en aqueix nostre real Archiu tots losactes contractes e provisions que facen per la baronia de Torroella de Mongri e de ço que trobarieu trametesseucopies autentiques a nos o a nostre tresorergeneral. Sabem aquesta letra nostra ha dies vosfou donada e que ni hajau scrit ni trames res stam granment maravellats e fora raho que havent vos ho axi encarregat e tractant se de coses nostres vos haguesseu ab altre collor e abaltre studi e no portanles ab tanta negligenciae tarditat y encara que tengamrelacio perdeu gran temps en parlar y en coses no molt necessaries tenint entre mans negocis nostres seria raho que tot ho dexasseu e metesseu tot lo temps en aquelles eaxius hi obliga vostre offici. E per que havem molt necessari lo que demanat vos havem e tota tarditat es deservey nostre vos tornam manar que abaltre cura que no haveu fins açi cerqueu les dites coses ens trametau en forma auctentica loque trobareu altrament vos certificam hi provehirem com cumplea nostre servey. Data en la ciutat de Çaragoçaa XXVII de deembre any mil CCCCLXXXVIII. (1488).
Yoel Rey.
L. Gonçales Secretarius.

Documento 10

Tomo I, texto XLVI, Comte de Cardona, almirayll Derago

XLVI. 

Legajo de cartas reales n.° 107. 9 de enero de 1410.

Al molt alt e excellent princep et senyor mon senyor lo rey. - Del comte de Cardona. - Reservetur. - Molt alt excellent princep e senyor. De la vostra senyoria he reebuda una letra diluns a VI del present mes de janer pregantme fos ab vostra dita senyoria: de fet senyor fora anat a vos sino per laccident de mon frare lo bisbe al qual ma convengut ver jo. E presumesch senyor me vullats per los fets de la illa de Serdenya en los quals deu molt vostra senyoria considerar e donar obra ab acabament los qui en la dita illa son en vostre servey hagen de vostra celsitud tal soccors breument hagen aquella a vostra obediencia reduida: e no pos dupte alcu si prestament per vos senyor hi es provehit ni fets ço que devets no vinga a la conclusio desijada e a honor de la corona Darago. Donchs senyor sie vostra merce en aço vullats entendre axi com a virtuos princep per dues rahons: la primera pensant senyor que la casa Darago no fon en tal punt daver la illa de Serdenya ne ab tant poch affany com ara e pot veura vostra excellencia quants e grans dans irreparables nanvostres excellents predecessors sostenguts e vos mateix senyor los quals Deus migençant hauran fi pus la dita illa sie en ma de vostra senyoria: la segona raho senyor si devets attendre a socorrer als qui en la dita illa son per vostre servey qui han fet o fan vuy en dia coses admiratives per vostra honor e servey e no serie raho senyor per vos no fossen soccorregutsaxi com de vostra senyoria se pertany: car si lo contrari faretsço que no es presumidor serie gran inhumanitat e no usarietsdel seny ne de les virtuts de que Deus per sa bona gracia ha dotada vostra reyal magestat. Senyor entes he que CL millia florins serien bastants a haver la dita illa: certes no es summa tan gran negu dege pensar sie imposible de haver a rey Derago com molts homens ha en Spanya qui no son reys los trobarien per haver semblant cosa que Serdenya es: e axi senyor axi com diverses vegades a vostra senyoria he rahonat sobrels fets de les corts dolentma de les pratiques que en aquellas se tenen de que en part parlant ab homil reverencia de vostra senyoria sots vos causa e sens dupte les corts foren vuy finades a servey de Deu e vostra senyor e a utilitat de la cosa publica del principat de Cathalunya si envejusoles e dolencies dalcunes persones no fossen les quals per vos senyor no deurien esser sostengudes qui sots princep de la terra. A conclusio senyor a mon patit seny en totes maneres vos devets fer los fets de Serdenya hagen bon e breu spatxament e seguirsen ha gran honor e profit a la corona Derago de la qual vos senyor sots cap: e com demunt senyor es dit a mon parer a vos es ben possible si per vostra senyoria es entes en aquests fets ab aquella diligencia ques pertany ne los dits fets requeren. Supplichvos senyor me perdonets com axi vos scric que sap nostre Senyor mo fa dir bona affeccio e ham en cor de rahonarvosho si anar pogues a vostra senyoria pus larch que en la present nos conte: supplicant vostra celsitud volerme haver per escusat de ma anada per raho de la malaltia de nostro frare lo bisbe. Deu volent senyor com lo bisbe sia fora de perill ne vostra reyal magestat haura mi necessari so prest de servir aquella tant com me manara: e manme vostra seyoria ço que sa merce sera la qual Lesperit sanct tinga en santa guarda. Scrita en Leyda a VIIII° del mes de janer del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil sotsmes e servidor quis recomana en vostra grassia e merce - Comte de Cardona almirayll Derago.