Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veillar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veillar. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’agost del 2026

Velhar, Vellar, Veillar, Velha, Veliable, Vigilia, Esvelhar, Esveillar, Desvelhar - Vell, Velut, Villozitat

Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.
La nueit non posc dormir,
E 'l jorn m' aven a veillar. 
P. Bremon Ricas novas: Mei oill.
La nuit je ne puis dormir, et le jour il m'advient de veiller.
Amors, per cui planh e sospir e velh.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Amour, par qui je gémis et soupire et veille.
Loc. A lei que m fai vellar durmen.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
A elle qui me fait veiller en dormant.
CAT. Vetllar. ESP. PORT. Velar. IT. Vigliare. (chap. Velá - als morts -, no dormí, está despert.) 

Jorge V, Inglaterra; Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.

2. Velha, s. f., lat. vigilia, veille.
Ab gran trebalha et ab velha. V. de sainte Énimie, fol. 1.
Avec grand tourment et avec veille.
CAT. Veilla. ESP. PORT. Vela. (chap. Vela, veles; velada, velades.)

3. Veliable, adj., vigilant.
Qui servis ades a Deu sia tota ora veliables.
Morgues sia veliables en sen, que no sia ordeiaz de vanas cogitatios.
Trad. de Bède, fol. 52 et 61.
Qui sert incessamment Dieu soit à toute heure vigilant.
Que le moine soit vigilant en esprit, de sorte qu'il ne soit pas souillé de vaines pensées.
ANC. FR. Et d'un sommeil profond
Toutes fois réveillable allége le mal d'elle.
Ronsard, t. II, p. 906.
(chap. Vigilán, que está despert, que no dorm, vigilans, vigilanta, vigilantes.)

4. Vigilia, s. f., lat. vigilia, vigile, veille.
La vigilia de Pendecosta. V. de S. Honorat.
(chap. La vigilia de Pentecostés.)
La vigile de Pentecôte.
Per vigilias e per dejuns e per oratios. V. et Vert., fol. 95.
(chap. Per vigilies y per dijús y per orassions.)
Par veilles et par jeûnes et par prières.
CAT. ESP. PORT. IT. Vigilia. (chap. Vigilia, vigilies.)

5. Esvelhar, Esveillar, v., lat. evigilare, éveiller, réveiller.
Quan m' esvelh, cug morir desiran.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Quand je m'éveille, je crois mourir désirant.
Ab tant Joachim s' esveillet. Trad. d'un Évang. apocr.
En même temps Joachim se réveilla.
Part. pas. fig. Aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del segle. V. et Vert., fol. 12.
De telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du monde.
IT. Svegliare.

6. Desvelhar, Desveillar, Desveyllar, v., réveiller, éveiller.
Quan lo pros Horionz si desveyllet al dia. V. de S. Honorat.
Quand le preux Horion s'éveilla au jour.
Part. pas. Cant Constantin si fon desvelhat. Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Quand Constantin se fut réveillé.
CAT. Desvetllar. ESP. PORT. Desvelar. (chap. Desvelá, desvelás : despertá, despertás.)

7. Revelh, s. m., réveil, éveil.
Greu prendra mais revelh.
Marcabrus: Lo vers comensa.
Difficilement prendra désormais réveil.

8. Revelhar, Revellar, Reveillar, v., réveiller, éveiller.
Mas tu, ns revelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Mais toi, réveille-nous.
Dirai vos de G. cum se revelha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Je vous dirai de Gérard comment il se réveille.
La nueg, quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
La nuit, quand je me suis endormi, je me réveille tout ébahi de joie.
Fig. Per solatz revelhar,
Quar es trop endormitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Pour éveiller soulas, car il est trop endormi.
IT. Risvegliare.

9. Pervigil, adj., lat. pervigil, vigilant, qui veille toujours.
Que guardes am pervigil diligencia... que no caia re de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Que tu observes avec vigilante attention... que rien ne tombe de la médecine.

10. Perveliable, adj., très vigilant.
Perveliables el temps de sa salmodia. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Mol vigilán al tems de sa salmodia.)
Très vigilant au temps de sa psalmodie.

11. Sobredesvelhar, v., sur-éveiller, être longtemps éveillé, rester longuement éveillé.
Subst. Cel que per sobredejunar
Son cors per sobredesvelhar, 
O autra manieira, trebalha.
Brev. d'amor, fol. 67.
Celui qui par l'extrêmement jeûner ou par le rester longuement éveillé, ou d'autre manière, tourmente sou corps.
(chap. Sobredesvelá, sobredesvelás : no dormí gens : dormí massa poc : vigilá massa : está massa tems despert. Aixó es perillós, te pots quedá com Manuel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Vell, s. m., lat. vellus, toison.
De Jason,
Com anet lo vell conquerir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De Jason, comme il alla la toison conquérir.
CAT. Velló. ESP. Vellón (vellocino). PORT. IT. Vello. (chap. Velló, vellons; pell, pells.)

La chiqueta María teníe un corderet

2. Velut, adj., lat. villosus, velu, garni de poils.
Raubetz dels motonetz velutz.
(chap. Vau robá uns corderets velluts : peluts : llanuts.)
Torcafols: Cominal en.
Vous dérobâtes des petits moutons velus.
- Fourré.
La cogola sia en yvern veluda. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 27.
(chap. La cogulla sigue al ivern velluda : peluda : forrada.)
Que le capuce soit en hiver fourré.
CAT. Vellut. ESP. Velludo. PORT. Veludo. IT. Veluto (Velluto). (chap. Vellut, velluts, velluda, velludes; tersiopelo; pelut, peluts, peluda, peludes; llanut, llanuts, llanuda, llanudes; forrat de pel, forrats, forrada, forrades.)

vellut, velluto, terciopelo de seda

3. Villozitat, s. f., villosité, qualité de ce qui est velu.
Carns... trop grassas... mollifico la villozitat del estomach.
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs... trop grasses... amollissent la villosité de l'estomac.
(chap. Vellosidat del estómec, vellosidats intestinals.)

De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

dimarts, 17 d’octubre del 2023

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXII.


Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

Si qu' a per pauc no m' auci demanes,

Quar nos met jos la crotz qu' aviam preza

En la honor d' aisselh qu' en crotz fos mes;

Que crotz ni ley no ns val ni ns guia 

Contra 'ls fels Turcx que dieus maldia, 

Ans es semblans, segon qu' hom pot vezer, 

Qu' a dan de nos los vol dieus mantener.


Al comensar an Cezaria conqueza,

E 'l fort castelh d' Assur per forsa pres.

Ai! senher dieus, e qual via an preza

Tan cavalier, tan sirven, tan borzes

Que dins los murs d' Assur avia?

Ailas! lo regne de Suria

N' a tant perdut que, qui n vol dir lo ver,

Per tos temps mais n' es mermatz de poder.


E no us pessetz que per tan s' en recreza,

Qu' ans a jurat e dich tot a pales

Que ja nulhs hom que en Jezu Crist creza

Non remanra, s' el pot, en est paes;

Enans fara bafomairia

Del mostier de sancta Maria;

E pus son filhs, qu' en degra dol aver,

O vol ni 'l play, ben deu a nos plazer.


Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jezus Crist no lor contrasta res,

Qu' els an vencut e venson, de que m peza, 

Francx e Tartres, Ermenis e Perses,

E sai nos venson quascun dia, 

Quar dieus dorm qui veillar solia, 

E Bafomet obra de son poder,

E fai obrar lo Melicadeser.


Lo papa fa de perdon gran largueza 

Contr' Alamans ab Arles e Frances:

E sai mest nos mostran gran cobeeza,

Quar nostras crotz van per crotz de tornes,

E qui vol camjar romania

Per la guerra de Lombardia,

Nostres legatz, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon dieu e 'l perdon per aver.


Senhors frances, Alexandria

Vos a piegz fag que Lombardia,

Que lai vos an Turcx sobraz de poder,

Pres e vencut, e rendutz per aver.


Le Chevalier du Temple.

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXII.


Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

Si qu' a per pauc no m' auci demanes,

Quar nos met jos la crotz qu' aviam preza

En la honor d' aisselh qu' en crotz fos mes;

Que crotz ni ley no ns val ni ns guia 

Contra 'ls fels Turcx que dieus maldia, 

Ans es semblans, segon qu' hom pot vezer, 

Qu' a dan de nos los vol dieus mantener.


Al comensar an Cezaria conqueza,

E 'l fort castelh d' Assur per forsa pres.

Ai! senher dieus, e qual via an preza

Tan cavalier, tan sirven, tan borzes

Que dins los murs d' Assur avia?

Ailas! lo regne de Suria

N' a tant perdut que, qui n vol dir lo ver,

Per tos temps mais n' es mermatz de poder.


E no us pessetz que per tan s' en recreza,

Qu' ans a jurat e dich tot a pales

Que ja nulhs hom que en Jezu Crist creza

Non remanra, s' el pot, en est paes;

Enans fara bafomairia

Del mostier de sancta Maria;

E pus son filhs, qu' en degra dol aver,

O vol ni 'l play, ben deu a nos plazer.


Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jezus Crist no lor contrasta res,

Qu' els an vencut e venson, de que m peza, 

Francx e Tartres, Ermenis e Perses,

E sai nos venson quascun dia, 

Quar dieus dorm qui veillar solia, 

E Bafomet obra de son poder,

E fai obrar lo Melicadeser.


Lo papa fa de perdon gran largueza 

Contr' Alamans ab Arles e Frances:

E sai mest nos mostran gran cobeeza,

Quar nostras crotz van per crotz de tornes,

E qui vol camjar romania

Per la guerra de Lombardia,

Nostres legatz, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon dieu e 'l perdon per aver.


Senhors frances, Alexandria

Vos a piegz fag que Lombardia,

Que lai vos an Turcx sobraz de poder,

Pres e vencut, e rendutz per aver.


Le Chevalier du Temple.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...