Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vigilans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vigilans. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’agost del 2026

Velhar, Vellar, Veillar, Velha, Veliable, Vigilia, Esvelhar, Esveillar, Desvelhar - Vell, Velut, Villozitat

Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.
La nueit non posc dormir,
E 'l jorn m' aven a veillar. 
P. Bremon Ricas novas: Mei oill.
La nuit je ne puis dormir, et le jour il m'advient de veiller.
Amors, per cui planh e sospir e velh.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Amour, par qui je gémis et soupire et veille.
Loc. A lei que m fai vellar durmen.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
A elle qui me fait veiller en dormant.
CAT. Vetllar. ESP. PORT. Velar. IT. Vigliare. (chap. Velá - als morts -, no dormí, está despert.) 

Jorge V, Inglaterra; Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.

2. Velha, s. f., lat. vigilia, veille.
Ab gran trebalha et ab velha. V. de sainte Énimie, fol. 1.
Avec grand tourment et avec veille.
CAT. Veilla. ESP. PORT. Vela. (chap. Vela, veles; velada, velades.)

3. Veliable, adj., vigilant.
Qui servis ades a Deu sia tota ora veliables.
Morgues sia veliables en sen, que no sia ordeiaz de vanas cogitatios.
Trad. de Bède, fol. 52 et 61.
Qui sert incessamment Dieu soit à toute heure vigilant.
Que le moine soit vigilant en esprit, de sorte qu'il ne soit pas souillé de vaines pensées.
ANC. FR. Et d'un sommeil profond
Toutes fois réveillable allége le mal d'elle.
Ronsard, t. II, p. 906.
(chap. Vigilán, que está despert, que no dorm, vigilans, vigilanta, vigilantes.)

4. Vigilia, s. f., lat. vigilia, vigile, veille.
La vigilia de Pendecosta. V. de S. Honorat.
(chap. La vigilia de Pentecostés.)
La vigile de Pentecôte.
Per vigilias e per dejuns e per oratios. V. et Vert., fol. 95.
(chap. Per vigilies y per dijús y per orassions.)
Par veilles et par jeûnes et par prières.
CAT. ESP. PORT. IT. Vigilia. (chap. Vigilia, vigilies.)

5. Esvelhar, Esveillar, v., lat. evigilare, éveiller, réveiller.
Quan m' esvelh, cug morir desiran.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Quand je m'éveille, je crois mourir désirant.
Ab tant Joachim s' esveillet. Trad. d'un Évang. apocr.
En même temps Joachim se réveilla.
Part. pas. fig. Aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del segle. V. et Vert., fol. 12.
De telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du monde.
IT. Svegliare.

6. Desvelhar, Desveillar, Desveyllar, v., réveiller, éveiller.
Quan lo pros Horionz si desveyllet al dia. V. de S. Honorat.
Quand le preux Horion s'éveilla au jour.
Part. pas. Cant Constantin si fon desvelhat. Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Quand Constantin se fut réveillé.
CAT. Desvetllar. ESP. PORT. Desvelar. (chap. Desvelá, desvelás : despertá, despertás.)

7. Revelh, s. m., réveil, éveil.
Greu prendra mais revelh.
Marcabrus: Lo vers comensa.
Difficilement prendra désormais réveil.

8. Revelhar, Revellar, Reveillar, v., réveiller, éveiller.
Mas tu, ns revelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Mais toi, réveille-nous.
Dirai vos de G. cum se revelha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Je vous dirai de Gérard comment il se réveille.
La nueg, quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
La nuit, quand je me suis endormi, je me réveille tout ébahi de joie.
Fig. Per solatz revelhar,
Quar es trop endormitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Pour éveiller soulas, car il est trop endormi.
IT. Risvegliare.

9. Pervigil, adj., lat. pervigil, vigilant, qui veille toujours.
Que guardes am pervigil diligencia... que no caia re de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Que tu observes avec vigilante attention... que rien ne tombe de la médecine.

10. Perveliable, adj., très vigilant.
Perveliables el temps de sa salmodia. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Mol vigilán al tems de sa salmodia.)
Très vigilant au temps de sa psalmodie.

11. Sobredesvelhar, v., sur-éveiller, être longtemps éveillé, rester longuement éveillé.
Subst. Cel que per sobredejunar
Son cors per sobredesvelhar, 
O autra manieira, trebalha.
Brev. d'amor, fol. 67.
Celui qui par l'extrêmement jeûner ou par le rester longuement éveillé, ou d'autre manière, tourmente sou corps.
(chap. Sobredesvelá, sobredesvelás : no dormí gens : dormí massa poc : vigilá massa : está massa tems despert. Aixó es perillós, te pots quedá com Manuel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Vell, s. m., lat. vellus, toison.
De Jason,
Com anet lo vell conquerir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De Jason, comme il alla la toison conquérir.
CAT. Velló. ESP. Vellón (vellocino). PORT. IT. Vello. (chap. Velló, vellons; pell, pells.)

La chiqueta María teníe un corderet

2. Velut, adj., lat. villosus, velu, garni de poils.
Raubetz dels motonetz velutz.
(chap. Vau robá uns corderets velluts : peluts : llanuts.)
Torcafols: Cominal en.
Vous dérobâtes des petits moutons velus.
- Fourré.
La cogola sia en yvern veluda. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 27.
(chap. La cogulla sigue al ivern velluda : peluda : forrada.)
Que le capuce soit en hiver fourré.
CAT. Vellut. ESP. Velludo. PORT. Veludo. IT. Veluto (Velluto). (chap. Vellut, velluts, velluda, velludes; tersiopelo; pelut, peluts, peluda, peludes; llanut, llanuts, llanuda, llanudes; forrat de pel, forrats, forrada, forrades.)

vellut, velluto, terciopelo de seda

3. Villozitat, s. f., villosité, qualité de ce qui est velu.
Carns... trop grassas... mollifico la villozitat del estomach.
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs... trop grasses... amollissent la villosité de l'estomac.
(chap. Vellosidat del estómec, vellosidats intestinals.)

De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

diumenge, 26 de juliol del 2020

VEGUERIA DOSONA.

VEGUERIA DOSONA. (de Osona)

FOCHS REYALS.

Primo ciutat de Vich: la part qui es del rey. 313.
Perroquia de Vich. 8.
Perroquia de Sent Andreu de Guix. 11.
Perroquia de Sent Julia de Sorba. 2.
Perroquia de Sent Salvador de Vespela del terme de Gurp. 2. (Gurb)

Después de la página 80 del pdf, aparece esto:

BASES DE ESTA PUBLICACIÓN.

Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Archivo, saldrá a luz cada mes un cuaderno de 100 a 112 páginas de impresión.
Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por adelantado.
Se admiten suscripciones.
En Barcelona: en la portería del mismo Archivo.
En los demás puntos de España: mediante carta franca al Director de esta Colección, acompañando el importe de la suscripción en una libranza sobre correos.
En el extranjero: en todos los consulados españoles.

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.

Cuaderno 38 (o 58)

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1856.
Continúa en la página 81:

Perroquia de Santa Maria de Folgaroles. 3.
Perroquia de Sent Julia de Bell Puig. 2.
Perroquia de Riu de Peres: P. G. Eymerich. 1.
Lomas des Ferrer de perroquia de Santa Maria de Vilalaons. 1.
Perroquia de Santa Euginia de Berga. 4.
Castell e terme de Tona. 12.
Quadra de Torra Lobreta. 4.
Quadra de Clavelles. 5.
La Guardia prop Les Loçes (nos troba).

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo de la ciutat de Vich: qui son del vescomte de Castellbo. 134.
Sent Boy: del bisbe de Vich. 21.
Vila de Ripol: qui es del monestir de Ripol. 174. Ripoll.
Castell de la Guardia: del dit monestir. 61.
Ripolles de fora la villa.91.
Vila de Sent Johan Ses Abadesses: del abat de Sent Johan. 58.
Castell de Laers, perroquies de Johan Apaulu, Sent Merti de Aguassa, Sent Merti de So Rocha, Sent Pau de Sesgorilles: del dit abat de Sent Johan Ses Abadesses. 105.
Castell de Duacastella: qui es den G. Sa Sala donzell. 20. (dos castillos, dos castells)
Castell de Basora: den A. G. de Basora. 20.
Castell de Malany, Vall Fogona: de mossen Roger de Monchada. 56.
C. Corull den Malla. 22.
Castell de Repit (Rapit o Ropit, no se ve bien), Castell de Fornils: de mossen Gilabert de Cruiles. 81. (Cruilles)
Perroquia de Saderre: den A. de Sederre. 7.
Castell de Sentelles ab son terme: es den Eymerich de Sentelles. 89.
Loch de Sent Miquel: qui es den Dalmau de Rochabrune donzell. (no hay)
Lo terme de Muntanyola: del abat del Stany. 18.
Perroquia de Sent Merti de Riu de Peres. 16. (Riu de Pedres, río de piedras)
Perroquia de Folgaroles. 20.
Terme e perroquia del Castell de Maya ab II fochs de Quadra Reyal. 27.
Perroquia de Sent P. de Falgas (es de la casa tatxada) del terme de Castell de Bas. 9.
Perroquia de Gurb: desgleya e de cavallers. 30.
Perroquia de Sent Julia de Sorba del terme de Gurb. 8.
Perroquia de Sent Salvador de Vespella: del terme del castell de Gurb. 7.
Terme de Vigilans de la dita perroquia de Sent Salvador: den Francesch de Malla. 5.
Perroquia de Sent Julia de Bel Puig; desgleya e de cavallers. 2.
Castell e terme de Tavertet: de *Roger de Mayla. lt
Castell e perroquia de Muntet: qui es den R. de Brull. 7.
Castell e terme de *Tavertet: qui es den Eymerich Sentelles. 58.
Castell e terme de Terradull: qui es den Vilademany. 71.
Castell e terme de Solterra e casa de la Ruvira: qui es den Gurb donzell. 28.
Castell e terme de Blanchafort ab II fochs de La Quadra de Grats: qui son del abat de Sent Johan Ses Abadesses. 22.
Castell e terme de Torroella; qui es del bisbe de Vich. 20.
Quadra de la pabordria de Palau: del monestir de Ripoll. 11.
Perroquia de Sent Steve de Granullers: desgleya. 13.
Quadra de Sent Fertos de perroquia de Sent Stheve de Granullers. 2.
Quadra de Cuolomers de la dita perroquia. 4.
Perroquia de Sent Julia de Vilamirosa del terme de Gurb. 6.
Perroquia de Santa Euginia de Berga. 7.
Castell e terme de Sent Fores: qui es del bisbe de Vich ab III fochs de Vilambert e ab VI fochs de Sent Johan. 23.
Perroquia de Tavernelles e terme del castell de Savessona aytant com es de jurediccio del senyor Rey com losromanents sien den Bernardi de Cabrera: e aquests son desgleya. 10. (Sa vessona, sa bessona, la gemela.)
Perroquia de Santa Maria de Vilalehons: desgleya. 12.
Castell e terme des Brull: qui es del bisbe de Vich. 40.
Perroquia Vich: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Maria de Folgaroles: de sgleya. 20.
Castell de Muntanyola: del abat de Estany. 18.


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...