La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dijous, 3 de setembre del 2026
Vergonia, Vergoigna, Vergonha, Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, Vergonhal, Vergonhos, Vergoignos - Esvergonhar
dimecres, 18 d’octubre del 2023
XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)
XXXI.
Quant vei lo temps renovellar,
E pareis la fueill' e la flors,
Mi dona ardimen amors
E cor e saber de chantar;
E doncs, pois res no m' en sofraing,
Farai un sirventes cozen
Que trametrai lai per presen
Al rei Joan que s n' a vergoing.
S' il membres de sos ancessors,
Com laissa sai Peitieus e Tors
Al rei Felip ses demandar;
Per que tota Guiana plaing
Lo rei Richart, qu' en deffenden
En mes mant aur e mant argen;
Mas acest no m par n' aia soing.
Mais ama 'l bordir e 'l cassar,
E sojorn, per que il faill honors,
E s laissa vius deseretar;
Mal sembla d' ardimen Galvaing,
Que sai lo viram plus soven;
E pois autre cosseil non pren,
Lais sa terra al seignor del Groing.
Miels saup Lozoics desliurar
Guillelme, e 'l fes ric secors,
Ad Aurenga, quan l' Almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar;
Pretz et honor n' ac ab gazaing:
Ieu o dic per chastiamen
Al rei Joan que pert sa gen,
Que non lor secor pres ni loing.
Baron, sai vir mon chastiar
A vos cui blasme las follors
Que us vei far, e pren m' en dolors,
Car m' aven de vos a parlar,
Que pretz avetz tombat el faing,
Et avetz apres un fol sen,
Que non doptas chastiamen,
Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.
Domna, cui dezir e tenc car
E dopt e blan part las meillors,
Tant es vera vostra lauzors
Qu' ieu non la sai dir ni comtar;
C' aissi com aurs val mais d' estaing,
Valetz mais part las meillors cen
Et ez plus leials vas joven
Non son a dieu cill de Cadoing.
Savarics, reis cui cors sofraing
Greu fara bon envasimen,
E pois a flac cor recrezen,
Jamais nuls hom en el non poing.
Bertrand de Born, le fils.
XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)
XXXI.
Quant vei lo temps renovellar,
E pareis la fueill' e la flors,
Mi dona ardimen amors
E cor e saber de chantar;
E doncs, pois res no m' en sofraing,
Farai un sirventes cozen
Que trametrai lai per presen
Al rei Joan que s n' a vergoing.
S' il membres de sos ancessors,
Com laissa sai Peitieus e Tors
Al rei Felip ses demandar;
Per que tota Guiana plaing
Lo rei Richart, qu' en deffenden
En mes mant aur e mant argen;
Mas acest no m par n' aia soing.
Mais ama 'l bordir e 'l cassar,
E sojorn, per que il faill honors,
E s laissa vius deseretar;
Mal sembla d' ardimen Galvaing,
Que sai lo viram plus soven;
E pois autre cosseil non pren,
Lais sa terra al seignor del Groing.
Miels saup Lozoics desliurar
Guillelme, e 'l fes ric secors,
Ad Aurenga, quan l' Almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar;
Pretz et honor n' ac ab gazaing:
Ieu o dic per chastiamen
Al rei Joan que pert sa gen,
Que non lor secor pres ni loing.
Baron, sai vir mon chastiar
A vos cui blasme las follors
Que us vei far, e pren m' en dolors,
Car m' aven de vos a parlar,
Que pretz avetz tombat el faing,
Et avetz apres un fol sen,
Que non doptas chastiamen,
Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.
Domna, cui dezir e tenc car
E dopt e blan part las meillors,
Tant es vera vostra lauzors
Qu' ieu non la sai dir ni comtar;
C' aissi com aurs val mais d' estaing,
Valetz mais part las meillors cen
Et ez plus leials vas joven
Non son a dieu cill de Cadoing.
Savarics, reis cui cors sofraing
Greu fara bon envasimen,
E pois a flac cor recrezen,
Jamais nuls hom en el non poing.
Bertrand de Born, le fils.
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...











