Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vergoignar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vergoignar. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2026

Vergonia, Vergoigna, Vergonha, Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, Vergonhal, Vergonhos, Vergoignos - Esvergonhar

Vergonia, Vergoigna, Vergonha, s. f., lat. verecundia, vergogne, honte, pudeur.
Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire.
Vergogne aura bientôt notre évêque chanteur.
Fada vergonha que hom a de dir sos peccatz. V. et Vert., fol. 71.
Folle honte qu'on a de dire ses péchés.
Pour la rime on prononçait quelquefois vergonja.
Anta n' ai e vergonja. 
Peyrols: Manta gens.
Honte j'en ai et vergogne.
CAT. Vergonya. ANC. ESP. Vergoña. PORT. Vergonha. IT. Vergogna.

Javier Giralt; Vergonia, Vergoigna, Vergonha, s. f., lat. verecundia, vergogne, honte, pudeur.

2. Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, v., lat. verecundiari, vergogner, humilier, déshonorer, avoir honte, rougir.
Cel qu' autrui vol reprendre e vergognar.
Aimeri de Peguilain: Totz hom que.
Celui qui autrui veut reprendre et humilier.
Deuria s ben vergoignar,
Si 'l membres de sos ancessors.
Bertrand de Born le fils: Quan vei.
Il devrait se bien vergogner, s'il lui souvenait de ses ancêtres.
Part. prés. Passat an lo saut vergonhan.
Marcabrus: Lo vers.
Passé ils ont le saut humiliant.
Ni er tan bo secors
A paubres vergonhans.
J. Esteve: Aissi quo 'l.
Et sera si bon secours aux pauvres ayant honte.
Part. pas. L' almiran, vostre payre, totz nos a vergonhatz.
Roman de Fierabras, v. 4889.
L'émir, votre père, nous a tous vergognés.
Etz aunitz, et ilh es vergonhada.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Vous êtes honni, et elle est déshonorée.
ANC. FR.
Ses longs cheveux et ses sourcis encore
De leurs beautez font vergongner l'Aurore.
Ronsard, t. 1, p. 102.
Atant s'est pris à porpenser
Conment il le puist vergonder.
Roman du Renart, t. 1, p. 177.
Que mei hunir e vergurder.
Marie de France, t. 1, p. 144.
Plusieurs preudommes j'ay véus vergoigniez et décéuz.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 3.
IT. Vergognare. (chap. Avergoñí, avergoñís : fe vergoña.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal; Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, v., lat. verecundiari, vergogner, humilier, déshonorer, avoir honte, rougir.

3. Vergonhal, adj., vergogneux, honteux.
Mant colp vergonhal e mal
N' avetz pres a mant portal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Maint coup honteux et mauvais vous en avez pris à maint portail.
Tu non poyras far aquestas aspras penedensas vergonhals.
V. et Vert., fol. 71.
Tu ne pourras faire ces âpres pénitences vergogneuses.

Ramón Sistac y Vicentico; Vergonhos, Vergoignos, adj., lat. verecundus, vergogneux, honteux.

4. Vergonhos, Vergoignos, adj., lat. verecundus, vergogneux, honteux.
Quant hom fai ben al paubre vergoignos.
P. Vidal: Quant hom.
Quand on fait bien au pauvre honteux.
Per so n' estaran vergonhos
Com lo lops qu' al latz es enclaus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pour cela ils en seront honteux comme le loup qui au lacs est enclos.
ANC. FR. Tant seras vers li vergondeus. Roman de la Rose, v. 2414.
Aussi bien je ne puis
Devant elle parler, tant vergongneux je suis. Ronsard, t. I, p. 284.
CAT. Vergonyos. ANC. ESP. Vergoñoso. PORT. Vergonhoso. IT. Vergognoso.
(chap. Vergoñós, vergoñosos, vergoñosa, vergoñoses.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero; (chap. Vergoñós, vergoñosos, vergoñosa, vergoñoses.)

5. Vergonhesir, v., vergogner, rendre vergogneux, faire honte, faire rougir.
Lo diables s' afortis
Contra luy, e 'l vergonhezis. Brev. d'amor, fol. 131.
Le diable se fortifie contre lui, et le rend vergogneux.

Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también.

6. Vergonhable, adj., hontable, propre à causer de la honte.
Cauza laia e vergonhabla. Leys d'amors, fol. 139.
Chose laide et hontable.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

7. Vergonhosamens, adv., honteusement.
Vergonhosamens los entreveron si era aquela via ad anar al profeta.
Hist. de la Bible en prov., fol. 35.
Honteusement les interrogèrent si cette route était pour aller au prophète.
CAT. Vergonyosament. ESP. Vergonzosamente. PORT. Vergonhosamente. 
IT. Vergognosamente. (chap. Vergoñosamen o vergoñósamen.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

8. Avergonhar, Avergoignar, v., vergogner, humilier, faire honte.
Farai un sirventes cozen,
Que trametrai lai per presen
Al rei Joan, que se n' avergoing.
Bertrand de Born le fils: Quan vei.
Je ferai un sirvente cuisant, que je transmettrai là pour présent au roi Jean, pour qu'il s'en vergogne.
Part. pas. Tu no seras escarnitz ni avergonhatz. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Tu ne seras raillé ni humilié.
ANC. ESP. Avergoñar. (chap. Avergoñí, avergoñís : yo me avergoñixco o avergoñixgo, avergoñixes, avergoñix, avergoñim, avergoñiu, avergoñixen; avergoñit, avergoñits, avergoñida, avergoñides; avergoñiré; avergoñiría; si yo me avergoñira o avergoñiguera.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

9. Desvergonhar, Desvergoignar, v., dévergonder, être effronté, être déhonté.
Part. pas.
Ai! com pot tan esser desvergoignatz
Nuls hom gentils !
Sordel: Qui s membra.
Hélas! comment peut être si dévergondé nul homme gentil !
Substantiv. Quar, a cavals cargatz,
Trop los desvergonhatz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Car, à chevaux chargés, je trouve les déhontés.
ANC. FR. Ceulx que leur desvergongnée entreprise ou vostre folle souffrance ont eslevez en authorité sans mérite. Œuvres d'Alain Chartier, p. 303.
ESP. Desvergonzar. (chap. Desvergoñí : Tomás Bosque es un poca vergoña, un desvergoñit, desvergoñits, desvergoñida, desvergoñides.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Desvergonhadamens, adv., effrontément, insolemment.
Lur queron desvergonhadamens.
G. Riquier: Grans afans.
Leur demandent effrontément.
ANC. ESP. Desvergoñadamente. ESP. MOD. Desvergonzadamente.
(chap. Desvergoñadamen o desvergoñádamen; desvergoñidamen o desvergoñídamen.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

11. Envergonhir, Envergonhezir, v., vergogner, humilier, rougir.
E ns fan tan envergonhezir. Brev. d'amor, fol. 24.
Et nous font tant rougir.
Part. pas. Homs que no garda so que ditz,
Rema soen envergonhitz.
Leys d'amors, fol. 65.
L'homme qui ne considère pas ce qu'il dit, reste souvent humilié.
CAT. Envergonyir. (chap. Envergoñí; envergoñit, envergoñits, envergoñida, envergoñides; humillat, humillats, humillada, humillades; roch de vergoña.)

Rochos (agüelo Sebeta)

12. Esvergonhar (Envergonhar), v., vergogner, humilier, abaisser, déshonorer, rendre honteux. 
Part. pas.
So respon l' almiran: Be soy envergonhatz. Roman de Fierabras, v. 2505.
Ce répond l'émir: Je suis bien humilié.
Ben estava ab car' envergonhada.
Serveri de Girone: Totz homs deu.
Bien il était avec face honteuse.

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite

dimecres, 18 d’octubre del 2023

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...