Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germá. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germá. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Carta de una mare gallega a son fill

Carta
de una
mare gallega a son fill. Traduída al chapurriau.







Fillet
meu:


Te
escric estes línies per a que sápigues que te escric. Aixina que si
ressibíxes esta carta es perque te ha arribat, si no, avísam y te
la torno a enviá.

L´atre día ton pare va lligí que segóns
les encuestes fetes per la universidat de Saragossa, la mayoría de
los acsidéns passen a menos de un kilómetro de casa, aixina que mon
ham anat a viure una mica mes lluñ.

La casa es presiosa. Té
hasta una llavadora que no estic segura si funsione o no.
Ahí vach ficá roba, vach estirá de la cadena y no hay tornat a
vore la roba desde entonses, pero bueno ...





Lo
orache aquí no es tan roín; la semana passada sol va ploure dos
vegades. La primera vegada durán tres díes y a la segona ne van sé
cuatre.





Parlán
de la jaqueta que volíes, ton tío Pepe va di que si la enviábem en
los botóns ficats pesaríe massa y los ports siríen mol cars,
aixina que li vam descusí los botóns y los vam ficá a la burchaca.





Lo
dotó va vindre a casa per a vore si estábem be y me va ficá un
tubet de vidre a la boca. Me va di que no la obriguera durán deu
minuts y tun pare se va oferí a compráli lo tubet al preu que fore.





Ton
pare, quin orgull mes gran, te conto que té una faena nova en casi
500 persones als seus peus. Lo han agarrat de jardiné al sementeridel poble.

Tan germana Pilar, la que se va casá en lo seu
home, ha de tindre un fill. Si lo bebé es una chiqueta, tan germana
li ficará com yo, mo se fará mol raro cridála 'Mama'. Ton pare li
va preguntá a tan germana que si estaba segura de que ere de ella, y
va di que estabe casi segura de que sí.





Per
sert, que ton cusí Paco tamé se va casá, y resulte que li rese
totes les nits a la dona, perque es virgen.





Al
que no ham tornat a vore mes per aquí es al tío Venancio, lo que va
morí l´añ passat.





Y
ton germá Juancho... Va tancá lo coche y se va dixá les claus a
dins. Va tindre que aná hasta casa a buscá lo duplicat per a pugué
tráuremos a tots de dins del auto. Tots te añorám mol, pero mol
mes desde que ten vas aná.

Tens que escríuremos y contámos
cóm te va en la teua novia extranjera. No saps la alifara que vam fé
cuan mos vas di que estabes al llit en Hepatitis. ¿Es griega, no?,
com encara no mos u has aclarit...





Bueno
fill meu, no te fico la direcsió a la carta perque no la sé.
Resulte que la radera família gallega que va viure aquí se va
emportá los números per a no tindre que cambiá de domissili.





Ta
mare que te vol.



Tomasa
Loureiro de Mougueriño.





P.D.
Te volía enviá 100 euros, pero ya hay tancat lo sobre.






dissabte, 3 de març del 2018

QUE TE QUEDO MOL CLÁ

La poesía de este divendres vol reflejá un sentimén que tenim mol dins. Juan Carlos Abella.



 " QUE TE QUEDO MOL CLÁ "



Te vull mol catalá,

que te quedo mol clá

tu diu ton germá, lo chapurriau

que encara está en peu



som una familia de varios germáns

los que parlem com avans

si de importánsia tots ne tenim igual

per qué mos volem fe mal?



no te cregues lo mes importán

per se lo mes gran

eres mes gran en poblassió

pero no en história, ni tradissió



ñan que te volen empleá

pa femos cambiá lo nostre parlá

aixó es algo que no podem consentí

del nostre parlá no mos ham de avergoñí



natros lucharem sense tregua

defensán la nostra llengua

mai mos donarem per vensuts

mai serem convensuts



es una llengua que mos ix del cor

porte lo nostre gust, lo nostre sabor

forme part de la nostra identidat

y u afirmem en tota seguridat



es la llengua dels nostres pares

ha evolusionat als nostres pobles

porte siglos evolusionán,

les nostres generasions la van modelán



te vull mol catalá

que te quedo mol clá

segú que trobarem lo camí

per a milló podé conviví



aquí a tots ham respetat

y de aixó mai mos ham amagat

sol volem viure la nostra vida

la que fem día a día



del nostre nom no mos avergoñim

pos de sempre que lo tenim

los fransesos mol van doná

que parlabem una mescla van alegá



te vull mol catalá

que te quedo mol clá

que a la teua terra sigues felís

no puc vore com algú patís



yo no te vull cap mal

al revés, que estigues ben a dal

es lo meu milló sentimén

perba tota la teua gen



natros tamé volem viure

que la nostra gen pugue sonriure

que una sonrisa de alegría

mos inundo cada día



ne som pocs, pero valéns

tenim arguméns mol poténs

que segú que defensarem

mai mos entregarem



un mensaje pa la nostra gen

a vore si algú u deprén

no som inferiós en res

encara que ells ne siguen mes



algo ham de fe entendre

al Aragó han de compendre

natros tenim la nostra identidat

peculiar com sempre ham defensat



la nostra llengua es aragonesa

de esta terra es una riquesa

es patrimoni de Aragó

conservemla pa que visque milló.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...