Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moric. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Jaufre Rudel. Pro ai del cant essenhadors

Jaufre Rudel.

Geoffroi Rudel

7225, 7614.

Jaufre Rudel de Blaia si fo mot gentils hom, prince de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripoli ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortezia qu'el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d'Antiochia, et fetz de lieis mains bon vers et ab bons sons ab paures mots. E per voluntat de lieis vezer el se crozet, e mes se adoncs en mar per anar lieis vezer. Et adoncs en la nau lo pres mout grans malautia, si cill que eron ab lui cuideron que el fos mortz en la nau; mas tan feron qu'ill lo conduisseron à Tripol en un alberc com per mort. E fo faitz à saber à la comtessa, e venc ad el al sieu lieich e pres lo entre sos bratz. Et el saup qu'ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l'auzir e'l flairar; e lauzet dieu e l grazi que ill avia la vida sostenguda tro que ill l'ages vista. 
Et enaissi el moric entre'ls bras de la comtessa; et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol. E pois en aquel meteis dia ella se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort.

7226.

Pro ai del cant essenhadors
Entor mi et ensenhairitz,
Pratz e vergiers, albres e flors,
Voutas d'auzels e lais e critz,
Per lo dous termini suau;
Qu'en un petit de joi m'estau,
Don nuls deport no m pot jauzir
Tan cum solatz d'amor valen.

Las pimpas sian als pastors
Et als enfans bordeitz petits;
E mias sian tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz.
Qu'ieu la sai bona tot aitau
Ves son amic en greu logau:
Per so sui trop soven marritz
Quar non ai so qu'al cor n'aten.

Ont ella jai e sos maritz:
E si per bos cosselhadors
Cosselhan no soi enantitz,
Qu'autre cosselh petit m'en vau
Aitan n'ai fin talan corau,
Alres noi a mas del morir
Sol q'un joi non ai' en breumen.

Totz los vezis apel senhors
Del renh on sos jois fo noiritz
E crei que m sia gran honors,
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes leiau.
Ves l'amor qu'ins él cor m'enclau
Ai bon talant e bon albir;
E sai qu'ilh n'a bon escien.

Ma voluntat s'en vai lo cors
La noich, e'l dia esclarzitz
Là ins per talant de son cors.
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
Amics, fas ella, gilos brau
An comensat tal batestau
Que sera greus à departir,
Tro qu'abdui en sian jauzen.

Traduction de la pièce précédente par l'abbé Papon. Histoire général de Provence. T. II, p. 451-2.

Assez autour de moi foisonnent:
Mille oiselets sur les buissons
Célèbrent les fleurs qui couronnent
Nos gazons déjà renaissans;
Mais sans bonne amour et sa joie,
De la douleur je suis la proie
Et rien ne peut plaire à mes sens.

Je laisse à l'enfant son tambour,
Je laisse au berger sa musette;
Mais je ne laisserais l'amour
De celle que mon cœur muguette.
Une je sais de tel aloi
Qu'on n'y peut faire nul reproche;
Mais difficile en est l'approche:
Je gémis souvent sous sa loi.

Son mari jaloux la retient
Dans une tour haute et lointaine;
Et si bon conseil ne lui vient,
Pour finir promptement ma peine,
Rien ne pourra me secourir.
Tant suis désireux de sa grace,
Que si rien ne sert mon audace,
Je n'ai recours que de mourir.

Tous voisins et tous habitans
Du lieu qui renferme ma mie,
Je les nomme rois et sultans.
Près de ma dame tant jolie
Courtois deviennent les rustaus.
De ferme amour mon cœur l'adore;
Et je ne crois pas qu'elle ignore
Ni ma tendresse ni mes maux.

Mon hardi vouloir, nuit et jour,
Par une pente naturelle,
S'en va courant vers le séjour
Où l'on a resserré ma belle.
Lors je la vois et je l'entens:
Ami, dit-elle avec courage,
Les jaloux mènent grande rage;
Mais ne laissons d'être constans.

Note. Les pièces de Rudel sont au-dessous du médiocre, et si nous en donnons une, c'est pour mettre le lecteur en état de juger du mérite de la traduction.

divendres, 20 d’octubre del 2023

III, Patz passien ven del senhor

III.


Patz passien ven del senhor

Que per nos pres carn e moric,

Volc nos rezemer del sieu sanc

Que 'l fossem ver, fizel amic;

Per so ja us non s' en estanc

Que us quecx vas lui non corra;

Que dieus nos dona tal conort

Qu' el segle fals fallit e mort;

Nos traga patz per sa doussor

Que fa als bos los mals chauzir,

E 'n patz ab patz patz obezir.


Per aquesta n' aurem maior

Patz, e vullatz qu' om non prezic

Ges non es ni er ni fon anc

En ergulhos cors fellon ric;

Per qu' ieu sospir soven e planc

Quar non pessam pus ab ora

Q' us a l' altre no fezes tort

Ni agues ira ni desconort

Mas fezes l' us a l' autr' amor

E cum pocsem a dieu servir

Que elh nos denhes aculhir.


Regart deu aver e paor

Qui sap so qu' elh per nos suffric;

Vol que siam humil e franc,

Perdonem a nostr' enemic;

Per so que de lui non s' aranc

Peccatz que fort brama e plora,

Quar li premier li son estort

Non y a un tan gran ni fort,

Si cai lains, qu' ab gran dolor

No 'l fasson ardre e blezir

Sels que fan peccar e fallir.


A nulh home no fa honor,

Ni de lur obra non jauzic,

Que no 'l tornon d' aut bas el fanc

Si co feiro 'l premier antic;

E ja no cug traspas ni manc,

Tart o temps, qu' a mala hora

Qui diable siec non la port,

De cobezeia ns planton ort

De sobre tot mal lo peior;

Per que ns podem greu d' elhs partir 

Qui ben no s' en sap escrimir.


Peccatz a tan dossa sabor

Per que Adams lo pom trazic,

Del dreg just fetz fals clop e ranc

Cobezeza qu' el ne partic,

Qu' elh era assis en tal banc

Ja no saupra mals que s fora,

Et a donat estranh deport,

Ira e trebalh e desconort

A selhs qu' intran al bolidor,

Don jamais non poiran issir;

Pensem nos quo y poiren guerir.


Trichat seran li trichador

Que anc mal per pieitz non gequic,

No y aura riu, vouta ni danc

Als perjurs fals qu' a fe falhic,

Que tot denan lor no sen planc

Ni engans que no 'l secorra;

Selh es folhs quar a son tort

Del diable, quar ab sa sort

Lo n' a portat, a deshonor,

Que anc no 'l laisset repentir

En vida ni quan dec murir.


Dombre dieu prec ieu et ador

Qu' elh nos lais el sieu renc venir 

Ab sos angils cans novelhs dir.


C' al comte R*** val honor

E forsa per enantir

Pretz en que totz lo mon se mir.


Comte, rey et emperador,

Avem lui per pretz enardir,

Ab patz enantir e sofrir.


Gavaudan le Vieux.

III, Patz passien ven del senhor

III.


Patz passien ven del senhor

Que per nos pres carn e moric,

Volc nos rezemer del sieu sanc

Que 'l fossem ver, fizel amic;

Per so ja us non s' en estanc

Que us quecx vas lui non corra;

Que dieus nos dona tal conort

Qu' el segle fals fallit e mort;

Nos traga patz per sa doussor

Que fa als bos los mals chauzir,

E 'n patz ab patz patz obezir.


Per aquesta n' aurem maior

Patz, e vullatz qu' om non prezic

Ges non es ni er ni fon anc

En ergulhos cors fellon ric;

Per qu' ieu sospir soven e planc

Quar non pessam pus ab ora

Q' us a l' altre no fezes tort

Ni agues ira ni desconort

Mas fezes l' us a l' autr' amor

E cum pocsem a dieu servir

Que elh nos denhes aculhir.


Regart deu aver e paor

Qui sap so qu' elh per nos suffric;

Vol que siam humil e franc,

Perdonem a nostr' enemic;

Per so que de lui non s' aranc

Peccatz que fort brama e plora,

Quar li premier li son estort

Non y a un tan gran ni fort,

Si cai lains, qu' ab gran dolor

No 'l fasson ardre e blezir

Sels que fan peccar e fallir.


A nulh home no fa honor,

Ni de lur obra non jauzic,

Que no 'l tornon d' aut bas el fanc

Si co feiro 'l premier antic;

E ja no cug traspas ni manc,

Tart o temps, qu' a mala hora

Qui diable siec non la port,

De cobezeia ns planton ort

De sobre tot mal lo peior;

Per que ns podem greu d' elhs partir 

Qui ben no s' en sap escrimir.


Peccatz a tan dossa sabor

Per que Adams lo pom trazic,

Del dreg just fetz fals clop e ranc

Cobezeza qu' el ne partic,

Qu' elh era assis en tal banc

Ja no saupra mals que s fora,

Et a donat estranh deport,

Ira e trebalh e desconort

A selhs qu' intran al bolidor,

Don jamais non poiran issir;

Pensem nos quo y poiren guerir.


Trichat seran li trichador

Que anc mal per pieitz non gequic,

No y aura riu, vouta ni danc

Als perjurs fals qu' a fe falhic,

Que tot denan lor no sen planc

Ni engans que no 'l secorra;

Selh es folhs quar a son tort

Del diable, quar ab sa sort

Lo n' a portat, a deshonor,

Que anc no 'l laisset repentir

En vida ni quan dec murir.


Dombre dieu prec ieu et ador

Qu' elh nos lais el sieu renc venir 

Ab sos angils cans novelhs dir.


C' al comte R*** val honor

E forsa per enantir

Pretz en que totz lo mon se mir.


Comte, rey et emperador,

Avem lui per pretz enardir,

Ab patz enantir e sofrir.


Gavaudan le Vieux.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...