Capitol. VIII. darres psalms canticum gradum

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. Car aquell senyor qui ses irat (jrat) contra los homens per sa superbia e desconexença que en ells ha trobat: se adelita e reposa en lo lit de humilitat: lo qual dins lo vostre benigne cor li haueu preparat. Car de vostra merce es dit. ¶ Eris quasi ortus irriguus: et sicus fons aquarum cuius non deficient aque. ¶ Car per la humilitat vostra sou dauant nostre senyor deu axi com vn delitos ort habundosament regat (irriguus: irrigado : regado; regat) de aquella aygua de la gracia diuinal qui fa florir e verdejar les obres vostres. E sou senyora axi com vna font gloriosa de misericordiosa aygua en la qual james defalliran aygues de piadoses obres E com aquesta fahena de reconciliar deu ab natura humana sia pus alta e pus singular que obrar se pugua: vol nostre senyor deu: que vostra merçe sia la tractadora e menejadora de aquestes paus. Axi senyora ab gran esforç ajudau e redreçau aquells qui cayguts per peccat leuar nos poden sens lo adjutori vostre lo qual infatigablement demanen. E hoynt aço la senyora moguda de molta compassio dix. ¶ De profundis clamaui ad te domine: domine exaudi vocem meam. Volent dir: o magestat immensa los miserables catius fills de Adam cayguts en la profunda (pfunda) vall de peccats de alli criden e demanen a vos senyor e dien ¶ Veni ad redimendum nos in brachio excelso. Volent dir que placia a la vostra alta potencia deuallar a rembre (redimir) los peccadors ab lo vostre poder celestial: car res terrenal no basta a traure a ells de dolor e pena. O clement senyor obriu les orelles vostres e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent. Car nengun remey sens vos hauer no poden. Del tresor infinit de la vostra misericordia Senyor te a venir la copiosa redempcio que ells desigen e han mester. ¶ No tardeu senyor magnifich de dar a aquests catius lo que demanen car yo no cessare de suplicar la magestat vostra de aquesta fahena fins a fi la haja portada. E muntant la senyora lo dotzen scalo fon aqui vna gentil donzella deuocio nomenada e besant la ma a sa senyoria dix. O ma senyora si vos nom sosteniu yo so perduda. Car la superbia es huy tant encarnada en lo mon que nengu nos coneix ne estima los seus propris defalliments: e ab tals persones senyora yo no puch aturar. Car la primera cosa que yo demane a les persones que volen hauer familiaritat ab mi es que coneguen deu y si mateixes: e com aço no trobe: yo ature molt poch ab elles. ¶ Per que suplich vostra senyoria vulla treballar que deualle del cel aquell spill sens macula: (mácula : mancha; taca; espill : speculum) e mirant en ell los homens conexeran la sua propria miseria: e la gran altea diuina: e haguda aquesta verdadera lum: amaran lo sobiran be qui es nostre senyor deu: e auorriran tota superbia com aquella qui es principal causa del decayiment dels angels e dels homens: segons es scrit dient. ¶ Superbia de celis gloriam deiecit angelicam: et ipsa superbia (a Mallorca: ipsa : sa soberbia) adam de paradiso repulit. Car la superbia ha lançat los angels de la gloria celestial: e la mateixa superbia ha fet perdre a Adam la heretat de parays. Perque vos excellent senyora qui sou doctoressa de la gent mostrau los lo cami de humilitat: perque anant per aquell troben lo que per superbia han perdut. E hoynt aço la senyora dolent se molt de la çeguedat humana dix. ¶ Domine non est exaltatum cor meum: nequem (neq3) elati sunt occuli mei. Volent dir: O sauiesa sens terme ja sab vostra clemencia que natura humana es malalta e çega: e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat. Perque yo senyor com a procuradora de aquella vull rahonar a vos la sua causa. Car ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua infelicitat ques guosa ensuperbir e exalçar de no res: venint senyor la vostra magestat en terra e comunicant als homens la vostra amor e gracia: seran axi mudats e apartats dels apetits de superbia: e coneixeran la vanitat humana quant es de poca fermetat. ¶ Per que los seruents vostres vehent esser no res la gloria mundana diran de cor e de boca. Senyor lo meu cor illuminat per vos no troba raho dins mi: ne fora mi de exalçament: ans de molta humiliacio: ne los meus vlls no son licenciats de mirar vanitat nenguna: ne apetir exaltacio. Car totes les coses de aquest mon me son vanitat e afflictio desperit. Segons testifica Salamo dient. ¶ Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus. O senyor que aquesta coneixença e molts altres beneficis aconseguira lo home per la vostra venguda. Car la vostra diuinal gra (gracia, gratia, r en virgulilla o rayeta damún) ¶ Humanum cor subito illustrat et imutat: ab negat hom repente qd´erat: exhibet repente qd´non erat. Infinides son senyor : e seran les obres de la vostra potencia e clemencia. car illuminareu e mudareu sobtosament lo cor huma: e fareu que lome abnegara e leixara prestament ço que amar solia: pendra e abraçara ab gran plaer lo que auorrir solia. O clement senyor faças prestament aquesta concordia: no pereixquen axi los homens freturosos de la vostra gracia. E volent muntar sa senyoria lo trezen scalo acostas a sa altesa vna de ses amades donzelles diligencia virtuosa nomenada: e dix a sa merce. O ma senyora filla de Dauid mirau lo poble vostre en quanta desolacio es posat que no te rey deuallant de la linea real de la casa de Dauid: per tirans es regit e senyorejat. Vos senyora haueu a redreçar aquesta casa del vostre pare Dauid com a hereua (si no se mire ve, pareix bercua) verdadera de aquell. E hoynt la senyora aquesta raho fon moguda tota la sanch (sách, a nassal) sua: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Memento domine dauid et omnis mansuetudinis eius. Volent dir: O misericordios senyor y placia a la vostra clemencia recordar se de aquell seruent vostre tan amat Dauid rey: lo qual era mansuet e benigne de cor: e reparau senyor la casa sua segons li haueu promes quant li digues. ¶ De fructu ventris tui ponam super sedem tuam. O senyor que aço encara no es complit. Car ab tot apres la mort de Dauid Salamo e molts daltres hagen feyt en la cadira sua: e regnat apres ell: negu empero senyor no es stat tan potent que haja pujat sobre la sua cadira. car qui sobre la cadira de Dauid siura, en lo cel regnara. E aquest senyor no pot esser altri si no vos mateix qui sou lo gran monarcha: e Rey general d´l cel e de la terra: reparador encara no solament de la casa de Dauid: ans encara de tot lo mon vniuersal. O veritat infallible compliu lo que haueu promes: mostrauvos als vlls d´ls homens en forma de home: per reparar lome. Car los pares nostres fiant de la vostra paraula ab ferma fe canten e dien. ¶ Ecce venit deus et homo d´domo dauid sedere in throno. Volent dir certificant la gent que vos veureu: heus mostrareu al mon deu e home verdader: exireu de la casa de Dauid quant a la humanitat vostra: e siureu en lo tro de misericordia mostrant la vostra clemencia y dolçor largament als homens. Aço es senyor lo que yo deman: e de aço senyor vos suplique de part d´tota natura humana. ¶ E muntant la senyora lo quatorzen scalo acostas a sa senyoria la sua molt familiar donzella dolçor de contemplacio nomenada: e besant la ma de sa merçe dix. ¶ O ma senyora excellent y quant me so adelitada en vostra continua pregaria e deuota supplicacio. Fe tinch que vos vençreu lo inuencible: e portareu a fi lo que demanau: e yo veure lo que desije: ço es la concordia dels angels ab los homens: e que seran tots ajustats en la patria celestial. E aqui habitaran ab delits infinits (ínfinis, í nassal) comunicant se los vns ab los altres ab singular amor e dolçor glorificant aquell senyor quels haura concordats. E la senyora hoynt aço lo sperit seu se alegra de singular goig: e plegant les mans alça los vlls al cel e dix. ¶ Ecce qp bonum et qp jocundum habitare fratres in vnum. Volent dir: O magestat infinida quant sera bona cosa e de gran alegria veure aquella germandat de sperits angelicals e humans star e habitar en lo regne vostre ab tanta pau e concordia glorificant la clemencia vostra que axils ha vnits e aiustats per los infinits merits vostres. O senyor que les noranta e nou ouelles ja les teniu vos en la alta muntanya del cel: la vna soleta que va exerrada e fugitiva per la vall de miseria de aquesta mortal vida nengu no la pot tornar al ramat si vos mateix no deuallau per ella: e posant la als vostres muscles la retornareu en la gracia (gra, r en virgulilla ) e amor vostra aiustant la ab les que ja teniu: e sera lo nombre perfet d´cent ouelles. Car de vostra clemencia sera dit: ¶ Ut perfecta summa ouium reintegraretur in celo homo perditus querebatur in terra. Volent dir. que vostra magestat per reintegrar perfetament lo nombre d´les ouelles en lo cel fou vengut a cercar lome perdut en la terra peregrinant en aquella fins lo hajau cobrat. O magnanim senyor pus ho haueu a fer: feu ho prest. Car aço desija e demana natura angelica e humana del començ del mon ença. E yo senyor de tots: placiaus donar a mi lo que demane: puix sab vostra infinida sauiesa que james yo no cessare de ma demanda fins la haja obtenguda. E muntant la senyora lo quinzen e derrer scalo la sua molt amada donzella virginitat qui li anaua molt prop fica lo genoll dauant sa senyoria e dix. O ma senyora gracies infinides faç a nostrer senyor deu com vos ha portada en la sua casa: car acius desijaua yo tenir: aquest es senyora lo loch propri de les vergens a la seruitut diuina consagrades: perque aqui apartades de tot brogit e turbatio entenguen en lohar e beneyr nostre senyor deu: segons es dit. ¶ Mulier virgo cogitat que domini sunt vt sit sancta corpore et spú. Volent dir que la dona verge apartada (aptada) de la solicitut del mon tostemps pensa en les coses que son al seruir de nostre senyor deu: e com pora esser sancta e venir en stament de perfectio axi de cors com de anima. E la senyora pensant que virginitat e totes les altres virtuts hauien a pendre sa vera perfectio (pfectio) e fonament virtuos en la persona del redemptor de humana natura desijosa de veurel dix. ¶ Ecce nunc benedicite dominum omnes serui domini (dñi). Volent dir: O senyor y llauors sera la alegria complida e la concordia fermada entre los seruents vostres: e totes les virtuts: quant vos senyor deuallareu enterra heus mostrareu a aquells quius desijen: e famegen. e lauors los seruents vostres de cor e de boca daran a vos lahors e benedictions a vos plaents e acceptes. O senyor y sia de vostra merce no tardeu: car infinit es lo desig que tinch de veure la vostra cara. e puch dir ab lo psalmista. ¶ Tibi dixit cor meum: exquisiuit te facies mea: faciem tuam domine requiram. Car a vos senyor parla lo meu cor e les mies entramenes dient a la magestat vostra: que sols a vos cerca la mia anima: a vos demana: la vostra cara es aquella que yo cerque (cerq, q en virgulilla) e famege. E aço demana tota natura humana: placiaus hoyir lo crit doloros de aquella.

Estómecs agraits

 Estómecs agraits.

+Bon día, yayo. No sap cuán me alegro de veurel per aquí
-Bon día Luiset. Yo tamé estic conten de tornat a veure.
+Es que en los radés mesos mos ha tengut olvidats.
-No te u cregues, yo may olvido als meus seguidós. Lo que pase es que soc home y no soc capás de fe dos coses al mateis tems y estic trevallán en un atra cosa.
+Y no me u pot contá.
-No, per ara, perque igual, después de tans mesos ensenegat, arrive lo momen y no val pa res tot lo que hay intentat fe.
+Pero, home, de cuan en cuan, se podíe asomá per esta finestreta y per lo menos saludamos.
-No te pensos que no me ha apetit, més de un camí, pero sé que si escomenso a torná a fe charrades aquí, no acabaré lo atre.
+Pues Sebeta ha ñagut coses que vusté haguere pogut comentá.
-Tens raó, pero es que vatres me doneu més importansia de la que ting. Y de totes maneres ya hay fet charrades de tan en tan y comentarís a los escrits de les atres plumes competentes que corren per aquí.
-Me ha dolgut veure a dos amigues meues enfrontades aquí. Vull aprofitá esta charrada pa dils que segur que les dos dones tenien raó. Que ña asuntos que cada un los veu desde lo seu pun de vista en los seus fundamens y en los seus sentimens y a lo milló al escriureu aquí pos una coma, un acento o una palabra li sente mal al atra part y entonses ña que tindre la sang freda pa tranquilisas y fe la pau. Com ne som tans, cada un del nostre pare y de la nostra mare, ñan moltes opinions sobre cada cosa, entonses, si anem mol llun podem arrivá a discutí, pero may a reñi. Teniu en cuenta que ne som tan poquets cara al contrari, que no mos podem permití lo lujo de piarde a dingú y menos a vatres dos que formeu part de la chen que se ha atrevit a escriure aquí en CHAPURRIAU. Aisina que pensán en ell, fem un tachó y conta nova; a seguí, o a torná a escomensá com vullgau, pero les dos aquí, encara que, per un tems, sigue cada una al seu aire.
+Aprofitán que se li ha soltat la lletra atre camí me agradaríe preguntali qué opine de la situasió de eisa chen que está enfron de natres, que es contraria al Chapurriau.
-Mira. Chiquet: aisó se mereiserie un llibre, pero com tú sempre tens presa vach a veure si te puc doná lo meu pensamén en unes poques ralles. Com sempre escomensaré a contestat en una aventura; ya saps una aventura del agüelo “Sebeta”:
+Ya estic disfrután, conto, conto, cuan tems fa que no li podía llichi.
-“Cuan yo era menut un camí vam compra una mula mol fura, mol fura y mol guita; si te descuidáes igual te pegáe un mos que te soltáe una cos; no ñabíe forma de posali la albarda; en cuan notáe lo pes damún pegáe un percut y la albarda an tiarra.
Algú se va enfadá y va aconsella que ñauria que emplea la vara, pero lo meu agüelo que per se vell ere mol listo, va dí: nem a fe una proba que si mos is be mos traura de mals de cap. Veus eisa tocadura que te al chinoll de la pota dreta de daván, eisá que no se dise toca y si te arrimes te pegue un mos; bueno pos umplisle lo pesebre de palla y cuan estigue ben ple porta la galleta de la siba y fes com si ne tirares un bon grapat, pero sol tiran uns grans, engáñala.
Al veure lo pesebre ple y creen que ñabie bon grapat de sibá, la mula va escomensá a minchá, palla claro. Mentres tan mincháe y estáe entretenguda li van posá vinagre a la tocadura y ella encara que lo troset eise li fáe tremolons, ella seguíe minchán y no va di res.
Ya tens la proba, va di l’agüelo, sino te ha fet res al curala que li podíe fe mal, tampoc te dira res cuan li posos la albarda. Aisí u van fe li van posá la albarda y la tafarra per davall de la coga; de momén va eisecá les orelles y va pará de minchá, pareisie que anabe a escomensá la funsió atre camí, pero an eise momén lo agüelo (qué listo ere lo pincho del agüelo) en la ma va remaure la palla com si afechire mes sibá; la mula que va veure aisó va acachá lo cap y va seguí minchán. Li van pode ficá la sofra y apretala be, sense que se tornare a maure, allí seguie minchán, ¡palla y més palla!. Perque al pasebre sol ñabie aisó: palla en cuatre grans de sibá.
Desde aquell día, cada camí que ñabíe que albardá a la mula, palla al pesebre, uns grans de llaó com si ne posaren micha galleta y la garrama sempre va eisí be. Después pasán lo tems ya se va acostumbrá a la albarda y ya no va fe falta la palla. Ere un estómec agrait, pel minchá faríe o se disaríe fe cualquier cosa.”
+Cuantes coses sap lo “Sebeta” yo ya crec que sé per a on va.
-Ña chen nostra, que han eisit furos, no es que tinguen mala rasa, perque son de la nostra, pero se han equivocat, según u veem natres. Los seus amos, perque, vullguen o no, tenen amos, siguen de un corral o del atre; los han umplit lo minchadó de (palla) subvensions, de achudes, de carrecs, de doná charrades a les televisions o a les institusions, a cambi de cuatre perres (cuatre grans de sibá); y, a cambi, los han domat, han renunsiat al seu ser.
Ha anat pasán lo tems y se han acostumbrat y ara ya los pareis que están convensits, ya son amics del seus amos, ara ya casi charren sense quels donon res, sol la palla (Los agraimens, los tituls, los carrecs). Pero mentres tan han abandonat lo seu ser, la seua rasa. Ya se han acostumbrat al “corral” nau y al amo nau, cuan podíen se lliures y corre per los campos del chapurriau, sense cap de lligadura, sense cap de ramal.

FIN