Capitol. VIII. darres psalms canticum gradum

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. Car aquell senyor qui ses irat (jrat) contra los homens per sa superbia e desconexença que en ells ha trobat: se adelita e reposa en lo lit de humilitat: lo qual dins lo vostre benigne cor li haueu preparat. Car de vostra merce es dit. ¶ Eris quasi ortus irriguus: et sicus fons aquarum cuius non deficient aque. ¶ Car per la humilitat vostra sou dauant nostre senyor deu axi com vn delitos ort habundosament regat (irriguus: irrigado : regado; regat) de aquella aygua de la gracia diuinal qui fa florir e verdejar les obres vostres. E sou senyora axi com vna font gloriosa de misericordiosa aygua en la qual james defalliran aygues de piadoses obres E com aquesta fahena de reconciliar deu ab natura humana sia pus alta e pus singular que obrar se pugua: vol nostre senyor deu: que vostra merçe sia la tractadora e menejadora de aquestes paus. Axi senyora ab gran esforç ajudau e redreçau aquells qui cayguts per peccat leuar nos poden sens lo adjutori vostre lo qual infatigablement demanen. E hoynt aço la senyora moguda de molta compassio dix. ¶ De profundis clamaui ad te domine: domine exaudi vocem meam. Volent dir: o magestat immensa los miserables catius fills de Adam cayguts en la profunda (pfunda) vall de peccats de alli criden e demanen a vos senyor e dien ¶ Veni ad redimendum nos in brachio excelso. Volent dir que placia a la vostra alta potencia deuallar a rembre (redimir) los peccadors ab lo vostre poder celestial: car res terrenal no basta a traure a ells de dolor e pena. O clement senyor obriu les orelles vostres e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent. Car nengun remey sens vos hauer no poden. Del tresor infinit de la vostra misericordia Senyor te a venir la copiosa redempcio que ells desigen e han mester. ¶ No tardeu senyor magnifich de dar a aquests catius lo que demanen car yo no cessare de suplicar la magestat vostra de aquesta fahena fins a fi la haja portada. E muntant la senyora lo dotzen scalo fon aqui vna gentil donzella deuocio nomenada e besant la ma a sa senyoria dix. O ma senyora si vos nom sosteniu yo so perduda. Car la superbia es huy tant encarnada en lo mon que nengu nos coneix ne estima los seus propris defalliments: e ab tals persones senyora yo no puch aturar. Car la primera cosa que yo demane a les persones que volen hauer familiaritat ab mi es que coneguen deu y si mateixes: e com aço no trobe: yo ature molt poch ab elles. ¶ Per que suplich vostra senyoria vulla treballar que deualle del cel aquell spill sens macula: (mácula : mancha; taca; espill : speculum) e mirant en ell los homens conexeran la sua propria miseria: e la gran altea diuina: e haguda aquesta verdadera lum: amaran lo sobiran be qui es nostre senyor deu: e auorriran tota superbia com aquella qui es principal causa del decayiment dels angels e dels homens: segons es scrit dient. ¶ Superbia de celis gloriam deiecit angelicam: et ipsa superbia (a Mallorca: ipsa : sa soberbia) adam de paradiso repulit. Car la superbia ha lançat los angels de la gloria celestial: e la mateixa superbia ha fet perdre a Adam la heretat de parays. Perque vos excellent senyora qui sou doctoressa de la gent mostrau los lo cami de humilitat: perque anant per aquell troben lo que per superbia han perdut. E hoynt aço la senyora dolent se molt de la çeguedat humana dix. ¶ Domine non est exaltatum cor meum: nequem (neq3) elati sunt occuli mei. Volent dir: O sauiesa sens terme ja sab vostra clemencia que natura humana es malalta e çega: e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat. Perque yo senyor com a procuradora de aquella vull rahonar a vos la sua causa. Car ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua infelicitat ques guosa ensuperbir e exalçar de no res: venint senyor la vostra magestat en terra e comunicant als homens la vostra amor e gracia: seran axi mudats e apartats dels apetits de superbia: e coneixeran la vanitat humana quant es de poca fermetat. ¶ Per que los seruents vostres vehent esser no res la gloria mundana diran de cor e de boca. Senyor lo meu cor illuminat per vos no troba raho dins mi: ne fora mi de exalçament: ans de molta humiliacio: ne los meus vlls no son licenciats de mirar vanitat nenguna: ne apetir exaltacio. Car totes les coses de aquest mon me son vanitat e afflictio desperit. Segons testifica Salamo dient. ¶ Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus. O senyor que aquesta coneixença e molts altres beneficis aconseguira lo home per la vostra venguda. Car la vostra diuinal gra (gracia, gratia, r en virgulilla o rayeta damún) ¶ Humanum cor subito illustrat et imutat: ab negat hom repente qd´erat: exhibet repente qd´non erat. Infinides son senyor : e seran les obres de la vostra potencia e clemencia. car illuminareu e mudareu sobtosament lo cor huma: e fareu que lome abnegara e leixara prestament ço que amar solia: pendra e abraçara ab gran plaer lo que auorrir solia. O clement senyor faças prestament aquesta concordia: no pereixquen axi los homens freturosos de la vostra gracia. E volent muntar sa senyoria lo trezen scalo acostas a sa altesa vna de ses amades donzelles diligencia virtuosa nomenada: e dix a sa merce. O ma senyora filla de Dauid mirau lo poble vostre en quanta desolacio es posat que no te rey deuallant de la linea real de la casa de Dauid: per tirans es regit e senyorejat. Vos senyora haueu a redreçar aquesta casa del vostre pare Dauid com a hereua (si no se mire ve, pareix bercua) verdadera de aquell. E hoynt la senyora aquesta raho fon moguda tota la sanch (sách, a nassal) sua: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Memento domine dauid et omnis mansuetudinis eius. Volent dir: O misericordios senyor y placia a la vostra clemencia recordar se de aquell seruent vostre tan amat Dauid rey: lo qual era mansuet e benigne de cor: e reparau senyor la casa sua segons li haueu promes quant li digues. ¶ De fructu ventris tui ponam super sedem tuam. O senyor que aço encara no es complit. Car ab tot apres la mort de Dauid Salamo e molts daltres hagen feyt en la cadira sua: e regnat apres ell: negu empero senyor no es stat tan potent que haja pujat sobre la sua cadira. car qui sobre la cadira de Dauid siura, en lo cel regnara. E aquest senyor no pot esser altri si no vos mateix qui sou lo gran monarcha: e Rey general d´l cel e de la terra: reparador encara no solament de la casa de Dauid: ans encara de tot lo mon vniuersal. O veritat infallible compliu lo que haueu promes: mostrauvos als vlls d´ls homens en forma de home: per reparar lome. Car los pares nostres fiant de la vostra paraula ab ferma fe canten e dien. ¶ Ecce venit deus et homo d´domo dauid sedere in throno. Volent dir certificant la gent que vos veureu: heus mostrareu al mon deu e home verdader: exireu de la casa de Dauid quant a la humanitat vostra: e siureu en lo tro de misericordia mostrant la vostra clemencia y dolçor largament als homens. Aço es senyor lo que yo deman: e de aço senyor vos suplique de part d´tota natura humana. ¶ E muntant la senyora lo quatorzen scalo acostas a sa senyoria la sua molt familiar donzella dolçor de contemplacio nomenada: e besant la ma de sa merçe dix. ¶ O ma senyora excellent y quant me so adelitada en vostra continua pregaria e deuota supplicacio. Fe tinch que vos vençreu lo inuencible: e portareu a fi lo que demanau: e yo veure lo que desije: ço es la concordia dels angels ab los homens: e que seran tots ajustats en la patria celestial. E aqui habitaran ab delits infinits (ínfinis, í nassal) comunicant se los vns ab los altres ab singular amor e dolçor glorificant aquell senyor quels haura concordats. E la senyora hoynt aço lo sperit seu se alegra de singular goig: e plegant les mans alça los vlls al cel e dix. ¶ Ecce qp bonum et qp jocundum habitare fratres in vnum. Volent dir: O magestat infinida quant sera bona cosa e de gran alegria veure aquella germandat de sperits angelicals e humans star e habitar en lo regne vostre ab tanta pau e concordia glorificant la clemencia vostra que axils ha vnits e aiustats per los infinits merits vostres. O senyor que les noranta e nou ouelles ja les teniu vos en la alta muntanya del cel: la vna soleta que va exerrada e fugitiva per la vall de miseria de aquesta mortal vida nengu no la pot tornar al ramat si vos mateix no deuallau per ella: e posant la als vostres muscles la retornareu en la gracia (gra, r en virgulilla ) e amor vostra aiustant la ab les que ja teniu: e sera lo nombre perfet d´cent ouelles. Car de vostra clemencia sera dit: ¶ Ut perfecta summa ouium reintegraretur in celo homo perditus querebatur in terra. Volent dir. que vostra magestat per reintegrar perfetament lo nombre d´les ouelles en lo cel fou vengut a cercar lome perdut en la terra peregrinant en aquella fins lo hajau cobrat. O magnanim senyor pus ho haueu a fer: feu ho prest. Car aço desija e demana natura angelica e humana del començ del mon ença. E yo senyor de tots: placiaus donar a mi lo que demane: puix sab vostra infinida sauiesa que james yo no cessare de ma demanda fins la haja obtenguda. E muntant la senyora lo quinzen e derrer scalo la sua molt amada donzella virginitat qui li anaua molt prop fica lo genoll dauant sa senyoria e dix. O ma senyora gracies infinides faç a nostrer senyor deu com vos ha portada en la sua casa: car acius desijaua yo tenir: aquest es senyora lo loch propri de les vergens a la seruitut diuina consagrades: perque aqui apartades de tot brogit e turbatio entenguen en lohar e beneyr nostre senyor deu: segons es dit. ¶ Mulier virgo cogitat que domini sunt vt sit sancta corpore et spú. Volent dir que la dona verge apartada (aptada) de la solicitut del mon tostemps pensa en les coses que son al seruir de nostre senyor deu: e com pora esser sancta e venir en stament de perfectio axi de cors com de anima. E la senyora pensant que virginitat e totes les altres virtuts hauien a pendre sa vera perfectio (pfectio) e fonament virtuos en la persona del redemptor de humana natura desijosa de veurel dix. ¶ Ecce nunc benedicite dominum omnes serui domini (dñi). Volent dir: O senyor y llauors sera la alegria complida e la concordia fermada entre los seruents vostres: e totes les virtuts: quant vos senyor deuallareu enterra heus mostrareu a aquells quius desijen: e famegen. e lauors los seruents vostres de cor e de boca daran a vos lahors e benedictions a vos plaents e acceptes. O senyor y sia de vostra merce no tardeu: car infinit es lo desig que tinch de veure la vostra cara. e puch dir ab lo psalmista. ¶ Tibi dixit cor meum: exquisiuit te facies mea: faciem tuam domine requiram. Car a vos senyor parla lo meu cor e les mies entramenes dient a la magestat vostra: que sols a vos cerca la mia anima: a vos demana: la vostra cara es aquella que yo cerque (cerq, q en virgulilla) e famege. E aço demana tota natura humana: placiaus hoyir lo crit doloros de aquella.

MÁXIMAS MORALES

MÁXIMAS MORALES (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 1.
….
Si vol ton senyor guayar en aquest seegle guayalet si vol laltre an poder. Diu lo savi mostre ton poder al nici e pren daquelqui sap. Si no fas açoapendras ço que no sabies. Diu lo savi cove a tot hom qui pren negunsaber que porta sa puya e son tractament an profit e antendre so que apren de manera que sen pusque aydar en son loch e si aso no fa no aura profit ne altre fruyt levatafay e trebal axi com cel qui a trobadaI. mont daur e per pesa que no la ages a portar logua homens apoch apoch feu lo tirar als homens e cant hac esplegat ana a la casa pensant que tot laver fos justat atroba que cascu dels homens lageren a lur caseportat e axi no ach levat lo trebalsino lo afay del cavar per çocom nol guarde nel procure ben. Diu losavi que el no a compliment tro que hom lomete an obra. Diu lo savi cerque saber per ço que tenprofit que qui vol met an obra no complex sonanteniment. Demanaren a Alexandre - per que honres mes tonmestre que ton pare - per so com mon pare ma mes an vida finable e mon mestre an vida durable. - Seny es pus noble que negun horament. Seny es atrobat de la ab pensament e saber çoperque astat que es molta es mercat levat de seny que con mes vas es pus car. Aquel a seny qui retasa lengua e nici qui no conex sa valor. Qui a seny per so com conex e sab losvicis cuberts qui son an si no a goig de so que pert de ses bones obres. No a senat selqui conex be e mal mas cel qui conex de dos mals lo milor. Qui a seny es pregat de aver bon nodriment e qui es nici fuxli amich ver. Del hom es son seny e son anamich hora dura. En la peraula conex hom lo misatje del cel quil tramet la valor e per lo present aquel quilpresente. Qui es preguat de si matex mostra que ha pochseny. A major ops saber bon nudriment quel cos menjar ni boura. Qui seguex son seny no era(erra) e qui segex sa volentat penitsen. Seny es bon castiguador e bon servador e seny es quismostra so que a celat e balance de çoquit dona ton dret. Qui no a seny no es senyor de sa ira. Dix lo savi fort es qui conexson seny e son saber e sa valor. Mes val mal volençade senat que benvolençade nici. Qui a seny cove que no age nom e quines freturos no cove que age nom sino de figura. Qui a seny no visita cels qui fugen del ni conten noves a qui no les scolta. Diu lo savi seny es de hom de Deu e de bon nudriment guay el hom deus apodera tota res. La pacio que es partida a la gent del segle es andues coses guardador e guardant el guardant es laver el guardador es lo seny. Diu lo savi qui a seny aconortes de son trebal per dues coses la I.a per goyg que a de so que li es romas laltraper ço que benstorca e lo nici donas gran dol del trebal que aan duas raons la 1.a per dol que a de soque a perdut e laltra per reguart que a de soque li es romas que no ho perde. Cant es complit loseny minuen les peraules. Dix I savi anlom ha IIII compleccions seny niciesa sinplese e volentat lo seny es contrari de la niciese e la simplesa contrari de la volentat e la volentatcontrari de la sinplesa e hom es senyor de tot. Qui fa be an guardo e qui fa mal esna punit. Diu lo savi en pus avol stament es qui es freturosdaver. Diu lo savi qui repta lo niciper no a seny es axi com qui repte lorpcom nos veu pus es natura tanta a tota cosa qui siamolta es anamich de la natura. I. menjar ne ve de molts.

Del menjar.

Aleuje ton menjar e seras segur de tota malaltia. Qui cominalment vol usar no a trop si saguart. Qui a seny jaquex çoque ama per çoque no age a pendre so que no ama. Malaltia natural axies la malaltia al cors com lo sabo al drap quiladoba el afina. So que menjes abtalent menges tu mas so que menges menys de talent es forçat ço que no auria talent. Menjar poch de so que a afany val mes que menjar molt de so que li eprofitos. Ans que sies malaut apodera totares.No sies cuytos de nula cosa de senament.Qui te celat al metje son vici es longuesade malaltia.

Del Secgle.

Aquest secgleho laltre es axi com hom qui a II.es mulers que si la I.a es pagada irexse ablaltra. Lo secgle es aytal com cel qui dorm he somia so que vol he no vol hedepertes. Prim aquest secgle per dida e laltre per mare. Qui esta en aquest segle es axi com lostaler sen deu moure lo …. tat de ventre retut. Aquest secgle guayahom …. (1:ab) aver he laltre ab bones obres. Dix I. savi mon fil viu aquest secgle per laltre et guayar los as abdosos e no veneslaltre per aquest que perdrieslos abdosos. Lotemps castigua cels qui romanen per cels qui sen van. Diu losavi axi es com sinat lo secgle a tos antsesoscom si eren ara a tu axi com als anganats anganara a tu. Lo segle menysprea sels qui solia dara menjar. Lo secgle es casa de temps sabut. Qui tramet hom a casa durable no a posança. Sel qui jaquex aquest segle tro que nos placia que sia tost ab sos anamichs. Lo segle es axi com serp qui es blana de tast e auciu hom ab lo fiblo. Qui es abaniduat al segle de so que vol donali dema ço que no vol hom. Guaye aquest segle abamichs e laltre ab bones hobres. Cantes lo cors malalt e ple davols humos (humors; humores) no li profita menjar ni boura axi lo cor qui ama aquest secgle no li te profitament negu. Diu losavi menysprear aquest secgle es posansa a la anima e al cors. Dix I. savi aquest secgle agreuge als bons e plau als avols e es axi com lausel (l´ocell; el pájaro; lo muixó) que com mils cante metlo hom an gabia. Dix I. savi aquest segle exalte los avols e enclina los bons axi com la balançaqui alça lo poch e enclina lo molt. Lo secgle es carscer del creent e pereys del menyscreent. Digerena I. savi - cal es aquel qui conex aquest secgle - dix - aquel qui no abon saber de benenanse de trebal. - Damanarenliqual cosa senble mils al altre dix que soque roman del secgle ab so que es pasat. Demanarenli que es temps dix III dies. Ires mestre castigador e jaquitson saber. Vides compano de que as gran desig de aver e estar ab el e el es cuytos de partirse de tu dema es scarn no saps si seras de sa compaya ho no. Dix lo savi si no fosen los honrats despoblar sia lo secgle. Demanaren a I. savi - que es aço de que deu hom esser cuytos - dix - per laltre segle axi com si dema deviets morir a guayar aquest secgle axi com si tots temps devie hom viure. -

De fer ben.

Feben per custuma e mal per ops. Qui fa mal en cimatex lo porta. Dix lo savi fil digues que mente cel qui diu que mal ab mal samorta e siu vol provar que façados fochs erexats si amerara (o amorara) la I. laltre mas ben amorta lomal axi com laygue lo foch. Dix lo savi fe ben si voIs que ten facen. Qui no apoder de fer ben jaquesques de fer mal e fara ben. Qui pense an be cove que hobre e qui fa mal coveque sen jaquesque. Dix lo savi fe aquelbe que pusques si ben ses poch que ja no farietslo molt si lo poch no voliets fer. Nos prove qui es bon faent be mas proves jaquinsa del mal. Mal qui no a durade val mes que ben qui no adurade. Dix lo savi fort me maravel de cel qui diu ben e no es an el com so alegre de cel a qui dienmal e es el qui sen irex. Demanaren a I. savi - qual es la cosa de que a major bonesa - dix - fer bena sos parens. - Qui consela fer ben aytantval com cel qui fa. Umilitat cerc la valor a esser umila avant valor es major valor que res. I. valor qui no es humil ansino es honrat per la gent. Lo ben cant crexde honrament es humil a el e vi (1: e vici) ab honrament es altiu. Sia ta care humil e ta paraula sinplae seras amat per la gent mes que sils daves aurne argent. Mes val anar a nici umil que a franchsavi altiu. Dien que un hom desturava I. savi e anavalasajant e desourant entro a la casa dix losavi umilment - sit a romas res que ages a dir diu e veten not trop neguns dels fols. - Si no auras aquels bens qui es umilab honrament e perdonant avent poder fort es bon perdo specialment avent poder. Sel perdona quin (qnin) a poder de venjar. Aquel perdona quis tarda. Tardar es cuyta de penedir. Obeex prechs de cels quid demanen perdo. Qui atoga la errade es rao que li cia perdonade.
Lo bon saber del perdonar val mes quel bon saber del menjar. Dien que I. manava anciure I.a gran compaya de catius e dixI. dels catius - Senyor nos avem fet gran mal eram quin be faras tu an perdonar. - Dix lo rey - no ya negu tan bo com aquest - e mana que auciesen. Humilment ve damunt la terra daval na de pusaltius. Altive fa mori aquel qui la (la ha, la té; la tiene, altivez). Qui es porgat de si matex *sonne molts quin son despagats. Aquel qui es argulosque no vol parlar diuli hom parlats que Deus parla a Moyses. Tota vergoya es bona. Si no fos vergoya(vergonya, vergoña; vergüenza) aucierense les gens. Tot hom deu aver vergoya an si matex. Qui avergoya de la gent e de si matex conex hom que poc val. Mayor vergoya a cels qui es ben daquelsquil loen que no aquel qui es avol de quels quil repten. Diu lo savi fort es bona vergoya an especial an fenbres. No faces res an celat de que ajes vergoyaan descubert si era sabut. De qui es pocha saveritat son pochs sos amichs. Qui es verdader creu hom que es monsonegues e mentidor no creu hom sesveritats. La veritat es balança de Deu qui va per dretura. Lo monsonege es monsonegedel diable qui ve per falcia. Lo pus amargant cosa qui cia (s´hi ha, hi ha, ña, ya, i a; hay) an lo mon es veritat e no la poch soferir levat cel qui la conex.De tot hom fa bon hoir veritat levat de juglar que si vol dir veritat no creex damichs. No diu veritat lavatfadri horat e anbriach (embriagado, embriagat, borracho). De la veritat se irex hom.

De masa parlar.

Qui parle mase no es segur de erades si no es savi ho bon parler donchs sies escoltador calant. Diu lo savi la valor que hom sobre les besties es loparlar e lo entendre e si hom cale (calle; calla) e no anten (entén, enten; entiende) es bestia. La paraula forade so que no foradaria la lengua. Tot hom del fruyt de la lenguamenja. Diu lo savi no digues paraules que depuys agesa dir no placia a Deu que jo les aya (haiga, haja, aja, hagi; haya) dites. Qui diu de negu so que li es greu dien del so que no li sap bo.
Diu losavi la lengua es de tayl e fa gran tal (tall; tajo). Diu lo savi de tota nafra garex hom levat daquela que fa la lengua. Qui molt parle molt ere(erre). Quant es lo parlado honrat sialescoltador asenat. Diu lo savi tot hom poch conex en sa paraula si hia conplimentde seny axi com lo cantar que si hom lofer pot hom conexer si es tranjiat (trancat?) hocencer. Dix hom as conegut qui usa an soque usa de fer an sa valor. En masa riure anmasa tenir solas erra molt per masa parlar eivas respondre fa i vas erar. Calar es saber e sone poch quin usen. Parlar es sach de erades. Calar es profitos a les gens e als aucels (aus del cel, ocells; moixons, muixóns; pájaros).Quantes paraules digueren IIII reys dels quals seavengueren la I dix - jom son repres de so que he dit moltes vegades - lo segon dix - jom puch tornar de so que no he dit mes que de so que e dit - lotercer dix - quant he dita la paraula e poder en mi e si no la dich e poder an ela lo (1: faltan tres folios en el manuscrito que debieron ser los XVI, XVII y XVIII) ….
Qui a poch no es poch. No agesvergoya de donar que pobresa as menys. No es franch qui per sobras daver usa masaquel es franch qui a poch e dona. No siesfranch de donar al hom a qui no tany aquel donar an aytal loch es cobeesa.

Del avar.

La pus avol cosa que hom pot averes esser avar e volpey (de vulpes?; zorro) e es lo milor que fenbra pot aver. Aver es avol per ço com dupte la merçede Deu. Avaricia anderocha (enderroca; derruye) la hobra de la valor. Diu lavar (l´avar; el avaro) no dons que Deus es pus noble e pus franchque res demanara que no ages ops be es ver si volchesenseguir la volentat dels pobres de donar de ton averseriem an pus avol stament que els.Qui dona son aver dona a sa anima per ço com no pot aver durade menys del dix que no guarde hom de trebal. Mon fil siesa la gent axi com cels qui jugen als daus. Prindel lur e guarde lo teu guardo so que asque mes es ser avar que demanar a avar. Qui es rich es axi com lo mul e lase (l´ase; la acémila, el burro) qui porten aur e menjen pale (palla; paja) e ordi (ordio, hordio, de hordeum: ordeum).
Qui es avar de son argent als pobres trametli Deus ira de senyor.

Del enveyos. (enveya: enveja, envejós; envidioso)

Qui es enveyos a menys alegria que negun hom. Lenveyos pensa que si tu as saber que ello puga aver. Enveye menge les bones hobres axi com lo foch menge la leya (de lignus: llenya, lleña; leña). Bastament ha lenveyos que aje ira com tu as alegria. Tanir (tenir, tíndre; tener) mal volença al cor es axi com amagar la brasa en la senra (cendra, sendra; ceniza). Qui es prop es luy (lluny, luyn, lluñ; lejos) ab mala volençae qui es luy es prop ab bona volença. Diu lo savi mon fil no compres mal volençadun hom per ben volença(benevolencia) de molts. Erenustat antraparens es axi com qui met foch anI. gorch. Ama tos parens e tos amichs e faras greuje a tos amichs. Fill es fruyt del teu cor. Ama ton fil e castigal be. Ton fil es ton senyor V. anys e V. ton servicial e V. ton conpayo e puys gran amich. Demanaren a I. savi qual filamave mes lo poch tro que es gran o lo luy troquel veg e lo malat tro que es guarit. Digueren a I. philosof - per que no vols fils- per ço com los ham e nols vul. - Qui castigue son amich fa greuje a son amich. Diu lo savi qui castigue son fil com es poch angoy com es gran. Qui no fa seure son fil de poquesala hon li es greu no siura com sera gran la honli plaura. Qui a germans a aytor. Hamatos germans per ço com son honrament ab benenanse e aytori abtrebal. Bon germa es aquel qui oblida tota eradee no sen vol venjar e ta fet plaer e no to regita e no ten fa redret. Avols germans son axi com arbre de foch qui crema la I.a rama e laltre. Bon hom de sonmetal de ton germa. Ayda a ton germa a torti a dret. Bon germa es aquel quit aida de la guerra del temps.

De amor.

La amorprimera es amor. No fo triat lo partit levat per conexer lo bon saber de la amor. Ira de amador tan poch dura que no a ops scusador estiu. Ira de amichs es axi com pluga de stiu. Aquel es stray qui no a amichs. Tanta res damichs es bo levat lo partit. Demanaren Aristotil- que es amich - I cor ab dues coses.... et en amor daquel qui no ho fa per ops quet age. - Not fiys an amor de senyor sit vol mal lo majordom. No ajes privadansa ab aquel quet honra per alcuna cosa quet aje ops de tu que ten aura so que aura ops menysprearta. Si trobes ton amich feli loch e comensela saludar e cridel per lo milor nom que age. Les amich son de III.es maneres la primera son axi com a viandeque no pot estar menys dela la segona es axi com la medicina que a hom ops a vegades la terça es axi cont la malaltia que no la hom ops nul temps. Honra lamich de ton amich que mes operara que si honraves el bon amich e bon privat es axi com bon specier que si be not dona de les specieries donat de la bona hodor e lavos es axi com lo ferre que si no creme les vestedures fat afay ab lo fum. Amor es defeniment de cor defenat. Mes val sol estar que ab mal par. Qui pren tota la gent an I. grau no ha amich tota hora mas no prova tro als ops lavos amich es aquel quit es abandonat ab largesa e no ajude a la carestia. Diu lo savi qui vol conexer home demanen aquel a privat. Ama cel qui not ama tro quet am hom. Guaya ab amor so que no pots guayar per força. Diu lo savi aquel hom que jo e mes amat es cel quim diu mos vicis antre mi e el. Dix aquel es savi quis guarde de sos amichs e de son amich als ops no a ops parens ne amichs ab ques venjen de son anamich. Dix I. savi faet faent bones hobres e veent bones custumes. Dix I. savi lo milor consel que tu pots fer an fet de tos amichs quels gits a ta amor si fer se pot. Dix Plato quis voI venjar de sos anamichs deu cercar e crexer sa valor. Un hom viu savi qui pregave Deus quel guardes de sos amichs e dixli - per que preguats Deu queus guart de vostros amichs e no de vostros anamichs - e dix - I. (1:jo) puch guardar de mos amichs e no de mos anamichs. - Dix I. savi major profit segex hom de son anamich que de son amich per ço com hom se guarde de errar per que son anamich no sen venje e nou fa de son amich. Lo nici a sanamich de si matex com sera amich daltre. Guardet dequel qui avorex vostro cor. No ages goyg de privadesa de anamichs que axi es com laygua que ab tot ben ses calda cau sobre lo foch e alciulo. Not fiys an amor de anamich per ço com lanel del fet siu en amistat e per ops que ha a hom mostra amor e cant a trobat ço que a ops torna a lanel de son fet e es axi com laygua qui escalfa lo foch e cant lan levare fredor. Demanaren a
Jop(Job) cal cosa tes stada pus greu - dix - lo goig dels anamichs. -


De fenbres.

Fenbrea cor de diable. Legesa es acordador de fenbres. Contrasta ab ta volentat e ab fenbres e fe quet vules. Seny de fenbres es en sa balesa e balesa de hom an son seny. Dix I savi mon fil ve derera lo leo e lo drago e no veges derrera fenbres e dixpregua Deus quet guart de les males fenbres e tu guardet de les bones. No loets cativa qui cost pochni donzela qui aport molt axovar (ajuar).Qui es novi pensa esser rey. Bones foren les nosessino fos la mesio (gasto, despesa). Demanaren a I. savi - que dius de pendre muler– e dix que es bon saber de I. mes e aucia de tostemps. Demanarenli - que dius de fenbres - dix que axi son con a baladre qui a bela fula e bela flor e si hom ne menje mor hom. Plato viu I.a donzela qui axiala finestra e dix - aquesta no hix per voure masper tal que sia vista. - Viu I. casador qui parlave ab I.a fenbra e dixli - casador guardet que no sies casat. - Seny de fenbra es an son saser e cant sen leva cauli. La vida del hom esta an tres coses anpla casa molts servidos e bela dona. Avol vida es an III. coses avol vey e fol fil e mulerab avols custumes. IlII. coses son letjese altres IIII pus leges avaricia en rich e ira an savis e falsia an jutges e leyg parlar an fenbres. Quatre son qui nos sadolen ul de vesser (ver, veure, vore) e oreles de oir et terre de pluye e fenbre de home. IIII. coses son qui aucien lom qui masales usa amar fenbres e casar e joch e vi.

De ben struch.

Bela esperansa es comensament de bon astre. Aquel es ben estruch qui viu molt e veu an sos anamichs so que li plau. Aquel es ben estruch a qui Deus dona bon seny e bona gracia e compliment de volentat e amor de la gent. Aquel es estruch qui per altre sa castiga. Aquel es mal estruch qui nos fia an nugu per avol dupte que a. Celque en negu nos fia an el per avolsobres.

De ansia.

Ansia es mitja valesa dixlo savi. Si duras lo dol axi com comença anciuria hom. Dix tota res comensa poch e crexlevat lo dol qui comensa gran e minua. Tristor es malaltia del cos exi com la dolor es malaltia del cors. Guardet de ton germa com es felo.

De ira.

Qui segex sa ira pert son bon nodriment. Ira es rovel de seny e no conex cel qui fa ben ne mal quen aprengue. Ira de nicies venjade an paraules e ira de savis an fet. Qui sirexab cel qui no ha poder longua es sa ansia. Qui es senyor de sa ira no es senyor de son bon nudriment. No es avol falonia daquel quis asajedebades. Aquel es avol custuma qui no es senyor de sa ira. Lo nici no es senyor de sa ira corsi no o fos savi fora. Qui segex savolentat dona al anamich so que vol. Contrasta a la vostra volentat axi com contrastas al vostroanamich. Quis esforsa ab sa volentates feble de consel. Contrasta a ta volentat e no faces ço que vol que ta volentat es anamich e contrastant a amich. Si vols esser segur que ajes so que desiges desigeso que pots aver. Qui es senyor de sa volentat es sagurde no haver trebal. Si not volen donar so que demanes si ta falonia sobra tu matex per lodemanar que sobre cel qui not volra donar per complir ta volentat. Flixet de ta volentat que faries contra ton seny si la complies. Diu lo savi qui consegex compliment de so que vol du aver regart que apres no aje so que li sia greu. Qui vench sa volentat no a seny son saber. Riquesa es paratje de cel qui no na. Dix lo savi jo he bastament mes que negunrey. Demanarenli com - jo e bastament prou com ela molt e no li basta e el auciea de molts e jo no de negu. - Haver honra lo viu. Laver fa amar sonsenyor. Ordonament crex lo poch e lo mal mester degaste los molts dines. Son vostres les nafres del temps. Laur an la casa es axi com lo solan lo segle. Dix I. savi - mon fil no sia la formiga pus certa que tu que ajusta an lestiuso que a ops an livern.
- Mes val sperar so que hom ha que so que hom no a. Riquesa de cor val mes que riquesa de aver. Lo aver no pot tenir profit si no partex de Deu. A vegades auciuhom per son aver axi com hom auciu lo pabo(pago más adelante) per les beles plomes. Laveres rel de ancia e de trebal per çominuats vostra ancia. Dix laver se vol servir e qui servex altri no es franch. Dixcom menjen ton aver ab I.a ma menge tu ab dues. Lo pobre a menys anamichs que lo rich. Qui sofer pobresa a gran sa fe an Deu. Lo pobre a fe de esser rich e lo rich dupte de esser pobre. De la valor de la pobresa es que fa hom neguna cosa contra Deu per esser pobre axicom fa hom per esser rich.

Del freyturos.

Esser freturos de la cosa val mes que demanar a cel qui no li tany que hom li deman. Bona fora la pobresa e lo acaptar si no fos Deus vos en do. Pobresa es ajustament de molts vicis. No se qual es pus avolho mor de rich ho vide de pobre. Les morts son dues mas la pobresa es la milor. Tres coses no han consel balara ab enveje e malaltia ab velesa e pobresa mesclade ab peresa. Conort de hom pobre mes val salut que aver. Despei ton boli(u holi) et torn pobre contaras noves de reys.

De loar lo benifet.

Loar benifet es manera de crexer aquel …. quit a fet plaer e fe plaer a quit loa. Quit loa per poch merex molt. Qui pren plaer daltri es catiu del plaer tro que la gardonat al menys loan. Si ta ma es breu de retra guardo sia ta lenga larga de loar. Qui no loa Deu ne honrar homens. Benifet no pot durar si es neguat e nolcol si es vedat. Dit lo savi guardet no sialo ca (lo gos; el can, perro) pus conexent que tu que si hom li dona del pa no ladra (lladra, lladre; ladra). A loar benifet e servitut e retre guardo es reson. Benifet es comande. Si es franch loa lo poch si es avar menje lo molt. Mes val loar e bona fama que aver que alo roman e lo aver sesplegue. Demanaren a Alexandre - de qual cosa as haut major plaer - dix - com e haut plaer de retre guardo a quim feu plaer molt mes que el no men feu. - Deus retrabon guardo a quins ne trau nostros visis. Sofarir es manera de cels qui als no poden fer. Soferires an dues maneres soferir hom so que no vol e soferirse de çoque vol. Qui no sofer I.a paraule houna moltes. Qui vol viure se guart de erades. Masa(massa; demasiado) contunuar es condiment e es atorgament de la erade (la errada; el error). Acompayet ab celquit ayda al temps que el sap la manera. Qui compre so que no a ven so que a ops. No ya (hi ha; ña; hay) tan bo misatje com lodiner. Laur e sura an la mesio es migguany. Amatsvos com a germans e mersen astranysmercades com se irex la roba li alta. Qui creu coredor roman menys de dines. De tota cosa es milormercat com es hom ajusta e lo temp.... pen. No loa lo mercat si no cel quin a guayat. So que nosvem es car si as (1: Falta un folio en el manuscrito que sería el XXVII.) ….
Noy a milor amich que salut ne major anamich que malaltia. Dues coses no conexen hom troque les pert salut e jovent. Ab la dolor de la malaltia conexhom la delçorde la sanitat. Si ya neguna cosa damunt vida es sanitat. Si a neguna cosa aytal es riquese. Si y ha neguna cosa damunt mort es malaltia e si es neguna cosa aytal es podresa. Qui puye a LXX anys playse menys de malaltia. Guarits vostres malalties ab almoynes. Dix lo savi anciees malaltia de anima e alegria sanitat. Qui viu molt pert sos amichs. Qui viu poch no li ve desastre sino de si matex. Pensa que ta vide es mesio que tan donade e que no la vules malmetre çoque despendras e axi no malmetras ta vide. Mort es videdel altre secgle. No veyg veritat sens dupte que parega dupte menys de veritat levet la mort. Mort es sageta(saeta, flecha) anverinade (verí; veneno). Qui servex e no fa preu hix menys de loger. Aquel fa sobres qui fa tort per fer paler a altri. Si fas tort e sobres a pus minue de tu siessagur que tan retra guardo pus alt que tu. Feservey e seras amat Present fa hobrir porta tancade. Present fa gran loch al cos. Qui adenansa sonpresent acaba so que vol. Guardet de mal compayoque axi es com lespasa qui fa bona vista e fa mal senal. Not acost a rey si es felo ni a la mar si es forts. Not acompayes ab mals que quilsacompaye es leuge ancia.

Del mester.

Aprincalque mester per ço que si venies a pobresa no ajesmester negu. Guardet de contrastar ab seyoriade barale de pobol. Tratet de conexer tu matex abans que vules conexer altri. Mort ve a hom menys de comiat no oblits ela not oblide. Fort es gran castigament leximple dels morts qui si vol pensar. Pochs son cels qui an anvege de la mort e molts cels qui dien monsonegues. Not tars de penidre que la mort ve an dexopte (de sobte; de repén; de súbito, de repente). Diu lo savi fort me maravele de cel qui cerque aquest secgle e la mort cercha a el e es necligent e sab que non port storce.
Un savi obrave I.a case de cayes (canyes; cañes; cañas) et demanarenli perque no obrave de feste (fusta, fust; madera) e dix - be sta a qui deu morir. - Qui es bo mor e a posanse e qui es mal mor e an la gent pensanse. Mes val la mort que avol vide per ço com avolvide es mort del cos e de la anima. Deus retabon guardo a la mor qui trau les animes de trebal e les acosta a Parays. Qui no fa a sa anima ja nolfara a altri.
Deo gracia Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo.