Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roina. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’abril del 2026

Roina, Royna, Ruina

Roina, Royna, Ruina, s. f., lat. ruina, ruine, renversement, ouragan, tempête, orage.
Li montayna s' apella Dina,
C' am roynas soven molina.
V. de S. Honorat.
La montagne s'appelle Dina, qui avec ouragans souvent mouline.
Moral. Per ruina de poble. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41.
Pour ruine de peuple.
Cum ergoils es naissensa de toz mals, es ruina de totas virtuz.
Trad. de Bède, fol. 35.
Comme orgueil est naissance de tous maux, il est ruine de toutes vertus.
- Par extens. Ravine, ravin.
Cavan roinas e vallons. V. de S. Honorat.
Creusant ravins et vallons.
CAT. ESP. PORT. Ruina. IT. Rovina, ruina. (chap. Ruina, ruines.)

Beseit, Fortins de Cabrera; Roina, Royna, Ruina

2. Ruynos, adj., lat. ruinosus, ruineux, en ruine, dégradé.
Las carrieras et las paretz ruynozas.
(chap. Les carreres y les parets ruinoses - los carrés y los muros ruinosos. 
Statuts de Montpellier, de 1205.
Les rues et les murailles dégradées.
CAT. Ruinos. ESP. PORT. Ruinoso. IT. Rovinoso, ruinoso. (chap. Ruinós, ruinosos, ruinosa, ruinoses.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

3. Reunar, v., ruiner, ravager.
Non avem bos ni vinha que no 'l reun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Nous n'avons bois ni vigne qu'il ne le ravage.
ANC. CAT. ESP. PORT. Ruinar. IT. Rovinare, ruinare. (chap. Ruiná; arruiná, arruinás : arruino, arruines, arruine, arruinem o arruinam, arruinéu o arruináu, arruinen; arruinat, arruinats, arruinada, arruinades; yo arruinaré; yo arruinaría; si yo arruinara.)

dijous, 12 de març del 2020

Lo llauradó y la peste.

Lo llauradó y la peste.
(Me ha arribat esta historia y no puc disá de contáutola).
Un día un llauradó sen anáe al campo, cuan, a mich camí, se va trová a la peste, mol prima, que acudíe a l’Aldea. Tot preocupat, perque sabíe lo roina que ere, li va preguntá:
-¿Aón vas?
-A l’Aldea -li va contestá-.
-¿Qué vas a fe esta volta?
-Vach a matá chen, com sempre –va dí ella-.
-¿Cuáns ne matarás este camí? –va insistí lo llauradó-.
-Pocs. Una sincuantena.
Cada u va seguí lo seu camí. Y cuan l’home va torná a casa se va trová que tot lo mon ploráe, perque habíe pasat la peste y ne habíen mort un sentená.
Díes més tart se van trobá atre camí lo mateis llauradó y la peste, ara tota llustrosa, y lo bon home va aprofitá pa pegáli la bronca:
-Eres una mentirosa me vas dí que sol ne moriríen sincuanta y llugo van sé sen.
-Sí, pero yo sol men vach fe sincuanta, los atres van morí de po.
Tots sabém que asó es mol gort, pero entre los periódics, les televisións y algúns de natres encara hu estém fen pichó. Es com una gripe, pero sense vacuna.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...