Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prima. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de març del 2020

Lo llauradó y la peste.

Lo llauradó y la peste.
(Me ha arribat esta historia y no puc disá de contáutola).
Un día un llauradó sen anáe al campo, cuan, a mich camí, se va trová a la peste, mol prima, que acudíe a l’Aldea. Tot preocupat, perque sabíe lo roina que ere, li va preguntá:
-¿Aón vas?
-A l’Aldea -li va contestá-.
-¿Qué vas a fe esta volta?
-Vach a matá chen, com sempre –va dí ella-.
-¿Cuáns ne matarás este camí? –va insistí lo llauradó-.
-Pocs. Una sincuantena.
Cada u va seguí lo seu camí. Y cuan l’home va torná a casa se va trová que tot lo mon ploráe, perque habíe pasat la peste y ne habíen mort un sentená.
Díes més tart se van trobá atre camí lo mateis llauradó y la peste, ara tota llustrosa, y lo bon home va aprofitá pa pegáli la bronca:
-Eres una mentirosa me vas dí que sol ne moriríen sincuanta y llugo van sé sen.
-Sí, pero yo sol men vach fe sincuanta, los atres van morí de po.
Tots sabém que asó es mol gort, pero entre los periódics, les televisións y algúns de natres encara hu estém fen pichó. Es com una gripe, pero sense vacuna.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

la mort dels ossos

Aixó es la mort del ossos. Un esqueleto humá en actitut agresiva y/o festiva. Cuan veíem a una persona mol arguellada, prima y seca, diébem:

pareix una mort dels ossos.





la mort dels ossos


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...