Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mos. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’agost del 2024

Nona - Nostra

 

Nona, s. f., nonne, nonnain, religieuse.

La nueg e 'l jorn mi ven en pessamens 

Qu' ieu cavalgue, ab totz mos valedors, 

Dreyt a Sant Pos, sia sens o folhors,

E que creme las nonas de laiens.

Pujols: Si 'l mal. Var. 

La nuit et le jour il me vient en la pensée que je chevauche, avec tous mes braves, droit à Saint-Pons, soit sens ou folie, et que je brûle les nonnes de là dedans.

(chap. Monja, monges; moncha, monches.)


Noncupatiu, adj., du lat. nuncupare, noncupatif.

Mon darrer testament noncupatiu cassan e revocan.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

Mon dernier testament noncupatif cassant et révocant.

(chap. Noncupatiu o nuncupatiu; testamén que se fa de veu y se pot otorgá en situassions de emergensia. Cuan moríe lo rey de Aragó Martín I se li van fé unes preguntes, a les que va contestá “hoc”, que es sí en ocsitá, la llengua que parlabe y en la que escribíen alguns reys de Aragó.

ESP. Nuncupativo.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).


Nora, s. f., lat. nurus, nore, bru. 

Per que d' alberc gieta fora 

Chascuna suegra sa nora.

Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.

C'est pourquoi chaque belle-mère jette hors de la maison sa bru. 

La suegra fon tantost de son mal deslivrada, 

E la nora esdevenc mantenen deyssenada.

V. de S. Honorat.

La belle-mère fut aussitôt de son mal délivrée, et la bru devint incontinent insensée.

ANC. FR. Le suppliant et avec lui deux siennes bruz ou nores, femmes de ses enfans. Lett. de rém., 1466. Carpentier, t. III, col. 37. 

CAT. Nora. ESP. Nuera. PORT. Nora. IT. Nuora. (chap. Nora, nores.)


Nos, pron. pers. 1re pers. plur. m. et f., lat. nos, nous.

Suj. Nos amam e volem so qu' es mal.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Nous aimons et voulons ce qui est mal. 

Domna, nos trei, vos et ieu et Amors. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Dame, nous trois, vous et moi et Amour. 

Rég. dir. Nos rezems del sieu sanc precios. 

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Nous racheta de son sang précieux. 

Aissi nos tenia onratz.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi nous tenait honorés. 

Rég. ind. Er nos sia capdelhs e guerentia 

Selh qui guidet tres reis en Betleem, 

Que sa merces nos a mostrat tal via 

Per que 'l peior venran a salvamen. 

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Maintenant nous soit chef et garantie celui qui guida trois rois en Bethléem, vu que sa merci nous a montré telle voie par quoi les pires viendront à sauvement.

ANC. FR. Si disoient: Nos morrons tuit en nostre simplece, e li ciel e la terre porteront garantie à nos que vos à tort nos osciez. 

Anc. trad. des Livres des Maccabées, fol. 157.

Il se joignait explétivement à altres.

Doncx si ns volem nos altres far grazire

A Jhesu Crist.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Donc si nous voulons faire agréer nous autres à Jésus-Christ.

ANC. CAT. Axi amor pratica en nos altres. 

Ausias March: Lo cinquen.

CAT. MOD. ESP. PORT. Nos. IT. Noi. (chap. Natros, natres MOS minjam una taronja; vatros, vatres TOS minjáu una pera. Lo ocsitá fa aná nos altres, lo dialecte ocsitá catalá nosaltres, lo fransés nous autres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

2. Ns, afixe, pour nos, nous.

Suj. Ans que ns sia mortz vezina.

(chap. Antes de que mos sigue la mort veína.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Avant que la mort nous soit voisine.

Rég. dir. Quar si ns vols a bon port traire, 

No tem nau ni 'l governaire, 

Ni 'l tempier que ns estorbilla. 

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Car si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains nef ni le pilote, ni la tempête qui nous tourmente.

Jhesus Crist que ns a prezicatz.

(chap. Jessucristo que mos ha predicat.)

Gavaudan le Vieux: Senhors per los.

Jésus-Christ qui nous a prêchés.

Rég. ind. Ara ns don Dieus bona vi' e bon ven.

Peirols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent.

3. Nostre, pron. poss., m. 1re pers., lat. nostrum, notre.

Sing. sujet. Ja per el nostre secret 

Non er saubut.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais par lui notre secret ne sera su.

El nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu'es mals, et aquel morir bos. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Le notre vivre, dont nous sommes convoiteux, nous savons qu'il est mal, et ce mourir bon. 

Sing. rég. Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar. 

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que saint Nicolas de Bar guide notre flotte. 

El nasquet pel nostre salvamen.

(chap. Ell va naixe per al nostre salvamén : la nostra salvassió.)

P. Cardinal: Tot atressi. 

Il naquit pour le notre salut. 

Plur. sujet. Tan son valen nostre vezi.

(chap. Tan són valens los nostres veíns.)

P. Cardinal: Tan son valen. 

Tant sont vaillants nos voisins. 

Plur. rég. Quan venc nostres torts deslir. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Quand il vint effacer nos torts.

Per los nostres peccatz 

Creys la forsa dels Sarrasis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par les notres péchés croît la force des Sarrasins. 

CAT. Nostre. ESP. Nuestro. PORT. Nosso. IT. Nostro. 

(chap. Nostre, nostres.)

4. Nostra, pron. pers. f. 1re pers., lat. nostra, notre.

Sing. sujet. Per que fos bona nostra fis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par quoi fut bonne notre fin. 

La heretat sera nostra. Trad. du N.-Test., S. Luc, c. 20. 

L'hérédité sera nôtre. 

Sing. rég. Ab sa mort la nostra mort aucis. 

Bernard d'Auriac: Be volria. 

Avec sa mort la nôtre mort occit. 

Plur. suj. Quar nostras crotz van per crotz de tornes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Car nos croix vont pour croix de tournois. 

No sai quora mais la veyrai, 

Que tan son nostras terras luenh.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Je ne sais quand plus je la verrai, vu que tant sont nos terres loin.

Plur. rég. Non laissem nostras heretatz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Ne laissons pas nos hérédités. 

Que tratten las nostras fazendas per concili general. 

Doctrine des Vaudois. 

Que nous traitions les nôtres affaires par concile général.

ANC. FR. Nostre enimi subsannèrent nus. 

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 73. 

Nostre père recuntèrent à nus l'uevre. 

Anc. trad. du Psaut.; Ms. n° 1, ps. 43.

Nous fûmes essilées et tout nostre parent. Roman de Berte, p. 69.

dimecres, 3 de juliol del 2024

Mos - Mostruos, Mounstruos


Mos, adj., mousse, émoussé, épointé.

Trop son espes denan, 

E mos deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m'es. Var. 

Sont trop épais devant, et émoussés devers le tranchant.

Mort m' agratz, s'il lansa no fos mossa.

Guillaume de Berguedan: Amics. 

Vous m'auriez tué, si la lance ne fût émoussée.

ANC. FR.

D'une flèche trop mousse Amour vous a blessé. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 191. 

Depuis qu'il s'affoiblit et se lasche, le sentiment en devient aussi mousse, pesant et terrestre. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 48.

(chap. Esmossat, esmossats, esmossada, esmossades; v. esmossá: esmosso, esmosses, esmosse, esmossem o esmossam, esmosséu o esmossáu, esmossen. Contrari: esmolat, afilat.)


Mosca, s. f., lat. musca, mouche. 

Plus suau ponh qu' una mosca.

Marcabrus: Dirai vos. 

Pique plus doucement qu'une mouche. 

Moscas, formitz e gan re d'autras bestias. Liv. de Sydrac, fol. 11.

Mouches, fourmis et beaucoup d'autres bêtes. 

ANC. FR. E tel plenté de mosques crut...

Et des mosques fu grant mervelle. Roman de Brut, t. I, p. 101.

CAT. ESP. PORT. IT. Mosca. (chap. Mosca, mosques; mosqueta, mosquetes.)

2. Moscalhos, s. m., moucheron. 

Soen volon entre nos 

Aici espes cum moscalhos. Brev. d'amor, fol. 24.

Souvent ils volent entre nous aussi épais comme moucherons.

CAT. Mosquit. ESP. PORT. Mosquito. IT. Moscherino. (chap. mosquit, mosquits; mosquitet, mosquitets.)

3. Moscail, s. m., émouchoir, éventail.

Tenc en la man, per lo caut,

Un moscail ab que s' adus vent.

Roman de Jaufre, fol. 60.

Tint à la main, à cause du chaud, un émouchoir avec quoi elle s'amène vent.

ANC. FR. Continuellement émouche de son mouschet. 

Rabelais, liv. II, ch. 15.

(chap. Abanico, abanicos. Tamé se fa aná per a espantá les mosques y los mosquits cuan se está al monte un grapat o manoll de brosquill, un tros de bocha, etc. Julio Micolau de La Fresneda lo fée aná cuan ere pastó y no lo gos de Quintaneta que es ara.)

4. Mosqueiar, v., émoucher, chasser, attraper les mouches.

Ades en l' aer mosqueia. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Incessamment attrape les mouches dans l'air. 

ESP. Mosquear. (chap. Mosquejá : cassá mosques; mosquejás : enfadás, com cuan tens una mosca detrás de la orella. Yo me mosquejo, mosqueges, mosquege, mosquegem o mosquejam, mosquegéu o mosquejáu, mosquegen; mosquejat, mosquejats, mosquejada, mosquejades.) 


Mosclar, s. m., nasse.

En ayssi pot hom pendre a ssa volontat d'aquel peys sens mosclar ni sens filat. Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 29. 

De la sorte on peut prendre à sa volonté de ce poisson sans nasse et sans filet.

(chap. La nassa, les nasses: ret, rets en forma de banasta per a peixcá.)

mosclar, nasse, nassa, nasses, ret, rets, peixcá

Mosquet, s. m., lat. muscetus, émouchet, sorte d'oiseau de proie.

Esparvier novel e mosquet

Deu hom ab petit auzelet 

Afaitar al comensamen. 

Esparvier e mosquet mudat 

A hom plus leumen adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jeune épervier et émouchet on doit avec petits oiseaux affaiter au commencement.

Épervier et émouchet mué on a plus facilement disposé.

IT. Moscardo.

2. Mosqueta, s. f., émouchette, femelle de l'émouchet.

Mosqueta es tant rabineira, 

C' ab so que pren vai sa carreira. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L' émouchette est si pétulante, qu'avec ce qu'elle prend, elle poursuit sa carrière.


Mossa, s. f., lat. muscus, mousse. 

Vestitz de mossa d' aybres. Eluc. de las propr., fol. 171.

(chap. Vestits de musgo d'abres.)

Vêtus de mousse d'arbres.

Prov. Car qui sovent sa rauba trossa, 

Jamais non cuyllera mossa. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car qui trousse souvent sa robe, jamais ne cueillera mousse.

ESP. Musco, musgo. PORT. Musgo. IT. Musco, muschio. (chap. Musgo.)


Most, s. m., lat. mustum, moût.

Vi novel es dit most. Eluc. de las propr., fol. 227.

(chap. Vi nou es dit most o mosto.)

Vin nouveau est dit moût.

Fom plus sorna la piscina

Non es most en trueyll o en tina.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.

(chap. Most o mosto, del que se fa lo mostillo; mon cuñat es de mote mostillé, de Valderrobres; pistina; trull; tina.)

trull, pistina, tina

CAT. Most. ESP. PORT. IT. Mosto.

2. Mostarda, s. f., moutarde.

Lo gras de la mostarda es motz petitz. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Lo gra de la mostassa es mol menut.)

Le grain de la moutarde est moult petit. 

ANC. FR. Car aquerre, s'il n' i a garde,

Ne vaut pas ung grain de mostarde. 

Roman de la Rose, v. 14658.

CAT. Mostassa, mostalla. ESP. Mostaza. PORT. IT. Mostarda.

(chap. Mostassa, mostasses, la de Dijon es la mes coneguda y se fa en los grans sansés. A Alemania ne minjo a vegades en Bratwurst, que es una llenguañissa o salchicha rostida.)

Mostela, s. f., lat. mustella, belette.

Can la mostela a son mostelon qu' es natz, ela 'l muda per paor c' om no lo y emble. Naturas d'alcunas bestias. 

(chap. Cuan la mustela té son mustelet que ha naixcut, ella lo mude (cambie) per paó, po, temó que hom no la hi emblo, prengue).

Lexique roman; Faina – Falgueira

Quand la belette a son beletton qui est né, elle le déplace par crainte qu'on ne le lui enlève.

CAT. Mostela, mustela. ANC. ESP. Mustela. (MOD. Comadreja)

IT. Mustella. (chap. Mustela, musteles; de la familia són: vissó o vissón,  armiño, marta, fagina, furó.)

- Machine de guerre.

Ung engin apellat mostella.

Chronique des Albigeois, col. 73.

Une machine appelée belette.

2. Mostelon, s. m., beletton, petit de la belette. 

Can la mostela a son mostelon qu'es natz. Naturas d'alcunas bestias.

Quand la belette a son beletton qui est né.

(chap. Mustelet, mustelets, musteleta, musteletes : cría, críes de la mustela.)


Mostrar, v., lat. monstrare, montrer, indiquer, faire voir.

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Montrer la vérité.

Vuelh ieu esser chantaire, 

Et en luec mon saber mostrar.

(N. E. Esto le viene al pelo al catalanista aragonés cantautor Tomás Bosque Peñarroya, el más membrillo de La Codoñera, con permiso de José Miguel Gracia Zapater, que también está hecho un membrillazo de aúpa. Junto con Arturico Quintana Font, que es de Barcelona, forman las tres desgracias del pueblo del Mezquín. Si Rubens viviese los pintaría.)

Pons Fabre d'Uzes: Luecs es.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Si m' ajut selh que s mostret en colomba.

(N. E. Esta frase supongo que la entenderá el ignorante Óscar Adamuz, del Moviment franjolí per la llengua catalana, de Santa Coloma de Gramanet, Gramenet, pueblo al que el erudito lobotomizado llama Gramanet de Besòs.)

Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català

A. Daniel: Si m fos Amor.

Si m'aide celui qui se montra en colombe.

- Enseigner, apprendre.

Del segle mostrarai, 

Com se deu captener 

Qui vol bon laus aver.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Touchant le siècle, j' enseignerai comment se doit conduire (celui) qui veut avoir bonne louange. 

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat 

Me mostr' Amors.

Arnaud de Mareuil (Marueil): Tot quant. 

Amour m'enseigne tout ce que je fais et dis qui me soit honorable.

Loc. A totas gens mostrar ad uelh 

La dicha naissensa d'Amors.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour. 

CAT. ESP. PORT. Mostrar. IT. Mostrare. 

(chap. Amostrá, mostrá: mostro, mostres, mostre, mostrem o mostram, mostréu o mostráu, mostren; mostrat, mostrats, mostrada, mostrades; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades.)

2. Mostra, s. f., montre, apparence, exposition.

Los autres compron blat en herba e lo vi en flor, cant las vinhas fan bella mostra. V. et Vert., fol. 14. 

(chap. Los atres compren blat en herba y lo vi en flo, cuan les viñes fan bona o bella mostra.)

Les autres achètent le blé en herbe et le vin en fleur, quand les vignes font belle apparence.

- Revue de troupes.

Se obligua aver en son poder C homes d' armas; apres, quan se ve a la mostra, el los presenta. Arbre de Batalhas, fol. 129.

S'oblige à avoir en son pouvoir cent hommes d'armes; après, quand se vient à la montre, il les présente.

Proverb. Ses bo mot pauc val la mostra. Leys d'amors, fol. 24. 

Sans bon mot peu vaut la montre. 

ANC. FR. La monstre de touz le triumphe fut départie en trois jours. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.

CAT. Mostra. ESP. Muestra. PORT, IT. Mostra. (chap. Mostra, mostres.)

3. Monstranssa, s. f., démonstration, preuve.

Aquesta monstranssa fo facha. Docum. de 1409, ville de Bergerac.

Cette démonstration fut faite.

ANC. ESP. IT. Mostranza. (chap. Mostransa, demostrassió, proba.)

4. Mostramen, s. m., preuve, démonstration.

Sors de Jhesum Crist lo premiers mostramens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

La première preuve surgit de Jésus-Christ. 

ANC. FR. Le mostrement, l' appareissance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 23.

ANC. CAT. Mostrament. IT. Mostramento. 

(chap. Mostramén, mostramens.)

5. Mostraire, Mostrador, s. m., démonstrateur, indicateur.

L' amor, don ieu sui mostraire, 

Nasquet en un gentil aire.

Marcabrus: Al son desviat. 

L'amour, dont je suis indicateur, naquit en une gentille demeure.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330. 

Porteur et indicateur de cet instrument public. 

ESP. PORT. Mostrador. IT. Mostratore. (chap. Mostradó : qui mostre; que mostre una mercansía, com a una tenda, bar, etc. Tamé se li diu al escot, que mostre la pitralera. Mostradós, mostradora, mostradores.)

6. Amostrar, v., montrer, enseigner, apprendre.

Que tu m denhes amostrar, en aquesta art de planetas, la causa qu'ieu quier a saber de ela. Liv. de Sydrac, fol. 138. 

Que tu me daignes apprendre, dans cet art des planètes, la cause que je cherche à savoir de lui. 

ANC. ESP.

Amostran los tedores escontra nos entrada. 

Poema de Alexandro, cop. 1515.

CAT. PORT. Amostrar. (chap. Amostrá: amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren. Fa ya un grapat d'añs, los de la Penya Pork de Fórnols van fé un rosco del Pasapalabra aon ficabe: Vols (adependre o) dependre lo chapurriau?

Natros te l' amostrem. Enseñem.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc
An este cap de soca de Calaseit, Pininfarinetes, li fa bona falta adependre lo chapurriau:

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

7. Demostrar, v., lat. demonstrare, montrer, démontrer, désigner, représenter.

Volguist demostrar miracle tan apert. V. de S. Honorat. 

Tu voulus montrer miracle si manifeste. 

Demostron substantia visibil. Gramm. provençal.

(chap. Demostren, dessignen, representen sustansia vissible.)

Désignent substance visible.

Per demostrar que est' amors 

Tramet als fizels aymadors

Totz los bos noirimens.

Brev. d'amor, fol. 118. 

Pour démontrer que cet amour transmet aux amants fidèles toutes les bonnes nourritures. 

Segon que la sortz demostrava. V. de S. Honorat. 

Selon que le sort désignait. 

Part. pas. Tro qu' es en faits o en digz demostratz.

Bernard d'Auriac: S'ieu agues tan. 

Jusqu'à ce qu'il est démontré en faits ou en paroles.

La semblansa de la cara de Jhesu Crist que era demostrada en aquelha toalha. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 35. 

La ressemblance de la figure de Jésus-Christ qui était représentée sur cette touaille. 

CAT. Demostrar. ANC. ESP. Demonstrar. ESP. MOD. Demostrar. 

PORT. Demonstrar. IT. Dimostrare. (chap. Demostrá: demostro, demostres, demostre, demostrem o demostram, demostréu o demostráu, demostren; demostrat, demostrats, demostrada, demostrades.)

8. Demostransa, Demonstransa, s. f., démonstration, preuve.

Fils es d' avols creatura

Qui fai avol demostransa.

Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan. 

Est fils de mauvaise créature qui fait mauvaise démonstration. 

Leials demonstransa d'aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Loyale preuve de cette chose dont il est doute. 

ANC. FR. Ses fais en font la démonstrance. Charles d'Orléans, p. 89.

ANC. CAT. Demostrança. ANC. ESP. Demonstranza. IT. Dimostranza.

(chap. Demostransa, demostranses : demostrassió, proba.) 

9. Demonstrament, s. m., présentation, manifestation.

Entro als jorns de son demostrament ad Israel.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1. 

Jusques aux jours de sa manifestation à Israël.

- Preuve, démonstration.

La taula Dionisi que es demostramen. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La table de Denis qui est démonstration. 

ANC. CAT. Demonstrament. ANC. ESP. Demonstramiento. ESP. MOD. Demostramiento. IT. Dimostramento. 

(chap. Demostramén, demostramens, com lo de Jessús a les bodes de Caná de Galilea, o a Jerusalén; manifestassió, manifestassions (sia manifesta cosa); presentassió, presentassions.)

10. Demostratio, s. f. lat. demonstatio, démonstration, description.

Demostratio, es cant hom recomta e recita alqu negoci qu' es faytz.

Leys d'amors, fol. 148. 

Description, c'est quand on raconte et rapporte aucune affaire qui est faite.

CAT. Demostració. ANC. ESP. Demostración. ESP. MOD. Demonstración (N. E. Se ha vuelto a lo antiguo). PORT. Demonstração, demostração. 

IT. Dimostrazione, dimostragione. (chap. Demostrassió, demostrassions.)

11. Demostratiu, adj., lat. demonstrativus, démonstratif. 

Sun apelat pronom demostratiu, quar demostron certa persona.

Gramm. provençal. 

Sont appelés pronoms démonstratifs, car ils désignent certaine personne.

Demostrativas, coma: Veus. Leys d'amors, fol. 100.

(chap. Demostratives, com: Veus.)

Démonstratives, comme: Voilà.

CAT. Demostratiu. ESP. Demostrativo. PORT. Demonstrativo. 

IT. Dimostrativo. (chap. Demostratiu, demostratius, demostrativa, demostratives.)


Mostre, s. m., lat. monstrum, monstre.

Serena es 1 mostre en mar, et ha cors de femna e coa de peysso.

V. et Vert., fol. 23.

(chap. La sirena es un monstruo (al) del mar, y té cos de femella y coa de peix.)

La sirène est un monstre en mer, et elle a corps de femme et queue de poisson. 

CAT. (N. E. Monstre no lo encontró Raynouard) ESP. Monstruo.

PORT. Monstro. IT. Mostro. (chap. Monstruo, monstruos.)

2. Mostruozitat, s. f., monstruosité.

Aquesta mostruozitat o defayssonament s' endeve per superfluitat de materia. Eluc. de las propr., fol. 33. 

Cette monstruosité ou difformité se produit par superfluité de matière.

CAT. Monstruositat. ESP. Monstruosidad. PORT. Monstruosidade. 

IT. Mostrosità, mostruosità, mostruositate, mostruositade.

(chap. Monstruosidat, monstruosidats.)

3. Mostruos, Mounstruos, adj., lat. monstruosus, monstrueux. 

A vegadas mostruos et desfayssonat. Eluc. de las propr., fol. 139.

Parfois monstrueux et déformé. 

Bestias que son dichas mounstruosas.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 29.

Bêtes qui sont dites monstrueuses. 

Fig. Es cauza de diversas passios estranhas et mostruozas.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Est cause de diverses passions étranges et monstrueuses.

CAT. Monstruos. ESP. PORT. Monstruoso. IT. Mostroso, mostruoso.

(chap. Monstruós, monstruosos, monstruosa, monstruoses.)

dilluns, 1 de juliol del 2024

Mordre - Morgoil

Mordre, v., lat. mordere, mordre.

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent celui qu'ils peuvent.

Qui de parlar trassauta,

Dreitz es qu'en la lengua s morda.

(chap. Qui de parlá se passe, dret (just) es que la llengua se mossego.)

A. Daniel: Autet e bas.

Qui outrepasse de parler, il est juste qu'à la langue il se morde.

Lai on no mort, ilh lecha 

Pus aspramens no fai chatz.

Marcabrus: Dirai vos. 

Là où elle ne mord, elle lèche plus âprement que ne fait chat. 

Prov. Qui mort sas lavras, pessa mal. Trad. de Bède, fol. 34. 

(chap. Qui se mossegue sons labios, pense mal; malpense.)

Qui mord ses lèvres, pense mal. 

ANC. FR. Jusqu'en la vive char l' a mors. 

Roman du Renart, t. II, p. 264.

Des moutons qui ont esté mors du loup.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 109. 

Délivre la, que du chien ne soit morse. Cl. Marot, t. IV, p. 262.

ANC. CAT. Mordre, mordrer. ESP. PORT. Morder. IT. Mordere. 

(chap. Mossegá, mossegás: yo me mossego, mossegues, mossegue, mosseguem o mossegam, mosseguéu o mossegáu, mosseguen; mossegat, mossegats, mossegada, mossegades.)

2. Mors, s. m., lat. morsus, morsure.

A mors fort e rege. Naturas d'alcunas bestias.

A morsure forte et rude.

Mordon... co fay serpen, et enverinon III personas en 1 mors.

(chap. Mosseguen... com fa la serp, y envenenen tres persones en un mos; en una mossegada.)

V. et Vert., fol. 24.

Mordent... comme fait serpent, et enveniment trois personnes en une morsure. 

ANC. FR. Adans nous a, par un seul mors, 

Si malement honnis et mors.

Roman de Mahomet, v. 707. 

Ce fu par le mors de la pomme. Fables et cont. anc., t. IV, p. 194. 

Tot le manga à un sol mors. Roman du Renart, t. II, p. 302.

ANC. ESP. Que non tragó peor muerso nin Judio nin Pagano. 

Poema de Alexandro, cop. 1210.

IT. Morso. (chap. Mos, mossos; mossegada, mossegades; mosset, mossets.)

El mordisco catalán a Aragón, Ricart Garcia Moya,

3. Morsura, s. f., morsure.

Morsura de serpen. Brev. d'amor, fol. 50. 

Morsure de serpent.

El poyria dampnatgar, per sa morsura, manhtas gens o bestias.

Liv. de Sydrac, fol. 29.

Il pourrait endommager, par sa morsure, maintes gens ou bêtes.

IT. Morsura.

4. Mordement, s. m., morsure.

Mordement de bestia venenoza. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Morsure de bête venimeuse.

ESP. Mordimiento. IT. Mordimento.

5. Mordedura, s. f., morsure.

Contra mordedura de ca ravios.

(chap. Contra mossegada de gos rabiós; per ejemple, Artur Quintana Font, que los va apegá la rabia a uns cuans aragonesos; alguns encara babegen o trauen espuma per la boca, com los de la Ascuma.)

Mordedura de vipra.

(chap. Mossegada, picotada de víbora, escursó.)

Eluc. de las propr., fol. 191 et 145. 

Contre morsure de chien enragé.

Morsure de vipère.

ESP. PORT. Mordedura.

6. Mordicament, s. m., picotement, tiraillement.

Val contra mordicament et arsura d' estomach. 

Eluc. de las propr., fol. 212.

Vaut contre tiraillement et irritation d' estomac.

IT. Mordicamento. (chap. Picassó, malestá, coissó, exitassió.) 

7. Mordicacio, s. f., lat. mordicatio, excitation, picotement.

Senta la mordicacio de la medecina.

Las medecinas que fan cessar flux de sang ses mordicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 35. 

Sente l' excitation de la médecine. 

Les médecines qui font cesser le flux de sang sans excitation.

ESP. Mordicación. PORT. Mordicação. IT. Mordicazione.

8. Mordedor, s. m., mordant, satirique.

Fig. Son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor. 

Aimeri de Peguilain: Li folh. 

Déjà les mordants sont pour un de nous, doux des leurs. 

ESP. (mordaz) PORT. Mordedor. IT. Morditore. 

(chap. Mossegadó, que mossegue, mossegadós, mossegadora, mossegadores; mordás, mordassos, mordassa, mordasses; satíric, satirics, satírica, satíriques.) 

9. Mordicatiu, adj., lat. mordicativus, excitatif, mordicatif, qui cause des picotements.

Aquela ayga es dels sieus budels mordicativa. 

De budels lavativa et mordicativa.

Eluc. de las propr., fol. 144 et 273. 

Celle eau est excitative des siens boyaux. 

De boyaux lavative et mordicative. 

ESP. IT. Mordicativo.

10. Mordificar, v., picoter, être mordicant.

Part. prés. Sal... mordifican les budels. Eluc. de las propr., fol. 193. 

Sel... mordicant les boyaux.

(chap. Picá, doná picassó, urticá com fa la ortiga.)

 

11. Mordificatiu, adj., piquant, mordicatif, excitatif.

Ayga salada... cum sia mordificativa.

Eluc. de las propr., fol. 75. 

Eau salée... comme elle soit mordicative.

12. Morcel, Morsel, Morseus, s. m., morceau.

Fan thesaur de bos morcels e de lor lecarias.

Liv. de Sydrac, fol. 129. 

Font trésor de bons morceaux et de leurs friandises.

De carn de vacha faitz morsels.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De chair de vache faites des morceaux. 

Adiós, Cordera.

Amon dinz lur maizos 

Mais bos vis e bos morseus, 

C' ab afan penre casteus.

B. Calvo: En luec.

Aiment davantage dans leurs maisons bons vins et bons morceaux, qu'avec peine prendre châteaux.

Prov. Ab semblan de bon morsel

Se prenon li glot auzel.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec apparence de bon morceau se prennent les gloutons oiseaux. 

ANC. FR. Ki del morsel fu estranglez. Roman de Rou, v. 10728.

N' avez cure de tel morsel.

Roman du Renart, t. II, p. 256.

IT. Morsello. (chap. Mosset; trosset.)

13. Remordre, v., lat. remordere, martyriser, déchirer, bourreler.

Fig. No s tanh las jens remordas,

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Il ne convient pas que tu déchires les gens, car tu y pèches mortellement.

La predicatio li remort la cociencia de son peccat.

(chap. La predicassió li remort (: remossegue) la consiensia de son pecat; té remordimens.)

V. et Vert., fol. 49.

La prédication lui martyrise la conscience à cause de son péché.

Sa consciencia l'en remordia. Tit. de 1286. DOAT, t. XLI, fol. 76.

Sa conscience l'en bourrelait.

ANC. FR. Ne ce dont conscience le reprent et remort.

Jehan de Meung, Test., v. 316.

Dont conscience vous remorde. Farce de Pathelin, p. 138.

CAT. Remordir. ESP. PORT. Remorder. IT. Remordere. (chap. Remossegá.)

 

Morenas, s. f. pl., hémorrohïdes (hémorroïdes).

Estopacis verais per cert 

Val mot ad home que sanc pert...,  

E val encontra morenas.

Brev. d'amor, fol. 40. 

La topase vraie certainement vaut moult à homme qui perd son sang..., et vaut contre hémorrhoïdes. 

CAT. Morenas (con artículo occitano plural las). ESP. Almorranas.

PORT. Almorreimas. IT. Morice, morici. (chap. Morenes, almorranes.)

 

Morgoil, s. m., du lat. mergus, plongeon.

Morgoil......

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plongeon... qu'on appelle cormoran.

ESP. Somorgujo (somormujo). PORT. Mergulhão. IT. Mergo.

(N. E. Ver Merguli más arriba.)

Merguli, s. m., lat. mergus, plongeon, oiseau aquatique

dijous, 23 de març del 2023

A la ciutat de Nàpols hi ha una presó la vida mia...


 

A la ciutat de Nàpols

Hi ha una presó

La vida mia

Hi ha una presó

La vida mia amor

Hi ha 29 presos

Que canten la cançó

La vida mia

Que canten la cançó

La vida mia amor

La dama està en finestra

Escoltant la cançó

La vida mia

Escoltant la cançó

La vida mia amor

Els presos se'n temeren

Ja no cantaven, no

La vida mia

Ja no cantaven, no

La vida mia amor

Per què no cantau, presos?

Per què no cantau, no?

La vida mia

Per què no cantau, no?

La vida mia amor

Com cantarem, senyora

Si estam dins la presó?

La vida mia

Si estam dins la presó

La vida mia amor

Sense menjar ni beure

Més que algun rosegó

La vida mia

Més que algun rosegó

La vida mia amor

Demà serà dissabte

Mos penjaran a tots

La vida mia

Mos penjaran a tots

La vida mia amor.

//

UC : 

Darrer concert d'UC - Palma 2019:

https://www.youtube.com/watch?v=_gq042gNEVo


A la ciutat de Palma

A la ciutat de Nàpols hi ha una presó la vida mia...


 

A la ciutat de Nàpols

Hi ha una presó

La vida mia

Hi ha una presó

La vida mia amor

Hi ha 29 presos

Que canten la cançó

La vida mia

Que canten la cançó

La vida mia amor

La dama està en finestra

Escoltant la cançó

La vida mia

Escoltant la cançó

La vida mia amor

Els presos se'n temeren

Ja no cantaven, no

La vida mia

Ja no cantaven, no

La vida mia amor

Per què no cantau, presos?

Per què no cantau, no?

La vida mia

Per què no cantau, no?

La vida mia amor

Com cantarem, senyora

Si estam dins la presó?

La vida mia

Si estam dins la presó

La vida mia amor

Sense menjar ni beure

Més que algun rosegó

La vida mia

Més que algun rosegó

La vida mia amor

Demà serà dissabte

Mos penjaran a tots

La vida mia

Mos penjaran a tots

La vida mia amor.

//

UC : 

Darrer concert d'UC - Palma 2019:

https://www.youtube.com/watch?v=_gq042gNEVo


A la ciutat de Palma

dijous, 1 d’octubre del 2020

Lluna patriótica mallorquina, 15.6.1812, Auròra, Mallórca

Que mos diuen de una tál Auròra que se veu per Mallórca de dia 15 juñ 1812?

A 15 de juriól d´es mateix áñ un teóleg y canonísta qui há acreditat sa séua sabiduria y patriotísme tánt cóm qualsevól, li escrigué una cárta, en que li refúta ...

Con el nombre de "Aurora" se han realizado tres publicaciones. La más reciente portaba el título de "La Aurora" y era un semanario que se publicó en Manacor en el año 1906, posteriormente se publicó en Palma hasta 1916; durante unos años, su director fue Antoni Maria Alcover. Hacia 1840 se publicó en Palma "La Aurora Constitucional de Mallorca", que sólo tuvo cinco números. La más antigua, y probablemente más citada y estudiada fue La Aurora patriótica mallorquina, del que la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica tiene algunos números desde agosto de 1812 a diciembre de 1813, con un total de 99 ejemplares. También la Biblioteca Virtual de les Illes Balears en su sección de Hemeroteca contiene 130 ejemplares de esta publicación, añadiendo además, una interesante introducción. Dados estos datos, conviene acercarme a las fuentes informativas que utilizo sobre la prensa de estos años: La Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM) cuya entrada no indica la autoría y que ahora traduciré y, después, lo que cuenta Joaquín María Bover.

Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXVIII. De la confessio de peccats.

Capitol XXVIII. De la confessio de peccats.


Ay mi lassa peccadora ay mi dolorosa mesquina e en tants peccats e en tants crims e en tantes negligencies son cayguda que plorare primerament que planyere primer que lagremagere primer ni que darreryo miserable peccadora quin plor pendre en lo primer loch yo indigne quines lagremes escampare primerament. Nom basta la memoria a recitar la gran multitut de mos crims e peccats que he comesos. O lagremes e hon vos ne sotsentrades e hon sots vosaltres fonts de lagremes. Prechvosqueus mogats e que abundets al meu plor. O fonts de lagremes regalatsvos sobre la mia faç e reguats les mies galtes. Datsme plant amarguossocorrez Deu Senyor meu ans que muyre ans que la mort nom sopte ans que linfern nom arrapans que la flama dinfern nom crem ans que les tenebres dinfern nom concloguen. AiudemSenyor Deu meu ans que vingue als turments ans quemdevor lo foch del infern ans que sia turmentada en linfern per secula seculorum. O Senyor meu e Deu meu e que fare yo com vindra lo teu juhi ten espaventableque respondre yo com vindre a la examinacio del teu estret juhi que dire yo miserable peccadora com sarepresentada davant la cadira de tu Deu meu Jhesu-Crist.
Yocreu que pore dir lavors o maleyt foulo die en lo qual yo pequi o cruel fou aquell die en lo qual yo fiu lo peccat o dampnat fou aquell die en lo qual yo trenqui los manaments divinals. Ja aquell die no hagues resplandit sobre mi ja no fos sobre mi exitlo sol. O die cruel o die abhominable o die qui nos deu nomenar lo qual ma fet nexer en aquest segle e quem ha uberta la claustradel ventre de la mia mare. Mes me valguera no esser nada en aquest mon que esser turmentada perpetualment en linfern. Mes me valguera no esser engenrada que no sostenir eternals flames del infern. Mes me valguera no esser engenrada que no sostenir eternals penes de la flama dinfern. Mes me valguera no esser creada en aquest mon que no sostenir mals eternals. Plorats sobre mi cel e terra ploratssobre mi totes coses creades totes quantes coses podetshaver seny escampats lagremes sobre mi car greument he peccat cruelment he peccat miserablement he peccat. Los meus peccatsson sens nombre yo he promes voluntariament de ben viuremes iames no he servats los bens que promis. Tostemps son tornada als peccats tostemps he multiplicats peccats tostemps he retornatsmos delictes. Null temps he mudades en millor mescostumes null temps he cessat de mal a fer. O sants homenspregats Deus per mi. O sants del cel siats mosentercessos. O santes compayies dels justs entrevenitsper mi e veiats si nostre Senyor Deu me volra perdonar mos peccats. O miserable anima mia e qui haura merce de tu anima mesquina e quit aconselara. O anima trista o qui plorara per tu. O guardia dels homens Senyor meu e hon sotsRedemptor de les animes e hon abites e hon soupastor bo perque me havets menyspresada perque havetsgirada la cara de mi. O Deu meu e nom vullats oblidar nom desemparets eternalment nom lexets enlo poder dels dimonis. Peccadora so indigne so empero yo recorrech a tu Deu meu car tu es clement tu espiados tu es ple de tota misericordia tu Senyor no menyspreses no avorrreyxs no fugs a la anima que vol tornar a tu. Senyor monstra en mi la tua misericordia. Prechte Senyor meu que nom denechs aquella cosa que misericordiosament a molts has atorguada. Senyor meu yo no defense les mies iniquitats no amague los meus peccats desplaume molt lo peccat que he fet yo miserable peccadora he greument peccat perque confes la mia error e manifesttela mia culpa. Yo Senyor meu he peccat perque suplich a tu Senyor meu que hages merce de mi Deu meu yo he peccat sies tu Senyor meu misericordios a mi peccadora perdona Senyor als meus mals perdona Senyor als meus crims.Si tu Senyor te remembres de les mies iniquitats Senyor yo nou pore sostenir. No es just al mon que puscha esser segur davant la tua examinacio o com qui es ten just qui gos dir que ell sia sens peccat no es en lo mon qui sia sens peccat no es hom qui sia pur e net davant la tua presencia. Vet Senyor que entre tots los sants no es algu qui sia sens macula. Los qui servexen Deu en aquest mon no son stables ni ferms. Hocencare en los teus angells has trobada iniquitat les esteles no son nedees davant tu los cels no son purs davant la tua presencia. Si donchs no es algu qui sia sant ni sens macula davant la tua presencia quant mes yo peccadora sonculpable davant tu qui son tota podrimer e verme. O filla de hom e de dona peccadora he que he begudesles iniquitats axi com a aygues e de die en die he multiplicats mos peccats e que sech en lo pols qui abita en casa plena de fanch la qual ha fonament de terra. Deu meu allarguemla tua man dreta a mi peccadora remembret Senyor quina es la mia substancia e virtut membret Senyor que terra son. Donem Senyor medicina ab la qual guarescha liuremmedicina ab la qual sia curada. Yo miserable peccadora son cayguda en lo barranch dels peccats yo indigne son cayguda en la pregonesadinfern. Deu meu deliura la mia anima cativada del infern nom tanque la pregonesa del infern nom begua linfern no strenguasobre mi lo pou dinfern la sua bocha ne que la abis me retengue. Veus que lo die de temor ja se acostava ja ve lo derrer die ja es prop lo die de la mort nom resta pus sino la sepultura. Perdonem Senyor perdonem ans que no vage a la terra tenebrosa sotsvine a mi Senyor ans que vaia a la terra de miserie e de tenebres. Redemptor de les animes socorrem ans que muyre e trenca los ligams dels meus peccats ans que vingue a la mort. Sor en Jhesu-Crist molt amada Deus hage merce de tu et relex tots los teus peccats. Deus te do indulgencia dels teus delictes Deus te perdotot quant has peccat Deus te lave de tot peccat. Adonchs fes aço que Deus proposa en lo teu cor que de qui avant no peques fes leyen lo teu cor que de qui avant no façes mal guardet de tornar a les culpes passades not ensutzesquesapres lo peccat no torns al peccat apreslo plor de penitencia no faces altre veguada
aquella cosa per la qual altre veguada hages a plorar. No es penident ans es scarnidor aquell qui fa cosa de la qual se haia a penedir. No apar que prech ab humilitat ans es escarnir ab superbia aquell qui comet lo peccat del qual ha feta penitencia. Per ço diu sant Isidre que aquella penitencia es vana la qual ensutzex la culpa seguent apres diu que la nafra que moltes veguades se retorne tart guorex. Aquell qui sovin pecca e plora envides merex perdo ni venia. Sies donchs confirmada en fer penitencia no cesses de tenir la bona vida que has començada. La salud es promesa als qui en be perseveren.
Lo premi es donat als perseverants. Per ço diu la Scriptura benaventurats son aquells qui guarden lo juhi e qui fan justicia en per tostemps. Item en altre loch diu qui perseverara fins a la fi sera salvat. Honesta verge yot amonest que tostemps hages verguonya en la cara com te recordaras del teu peccat. Porta vergonya e confusio en la faç de la memoria de tos crims. Per la vergonya del teu peccat hages vergonya de alçar los ulls. Ve ab la faç baxa ab lesguart ploros cilici e cendre occupen lo teu cors cilici cobre e abrigue la tua carn la terra sialo teu lit lo camp sia lo teu matalaf. Pus que tu es pols seu en la pols. Cendra es donchs vina en la cendra. Si es tostemps planyent tostemps plorant tostemps gitant sorspirs del cor tostemps sia compuncio en lo teu cor. Sia plant en los teus pitssien gemechs en lo teu cor deguoten sovinlagremes dels teus ulls tostemps stigues apparellada a gitarlagremes. Venerable verge creu a mi que los servents de Deu james no deuen esser segurs en la present vida e jatsiaque ella sien justs empero tostemps deuen plorar reduhint a memoria lurs peccats ablagremes. perque en les laors de Jhesu-Crist espos de les animes es scrit en lo libre dels Cantichs losseus cabells son axi com a fulles dels palmers negres com a carbons. E que entenem per los cabells de Jhesu-Crist sino losfeels cristians los quals com en lur pensa conserven la fe de la santa trinitat aunintse a Deu fan aço que cresen los quals quasi penjant en lo cap del Salvador fanli honor. La palmera aprofita crexenten alt significa victoria dels peccats. Los cabells adonchsde Jhesu-Crist son axi com a palmeres car aquells qui son elets puiant e elevantse a les alteesde les virtuts pervenen moltes veguades per la gracia divinal a la palma de victoria. Los cabells son negres axi com a corp car jatsia que los dits elets se eleven alt al cel puiantsen de una virtut en altre tostemps empero se conexen esser peccadors. Adonchs tu cara sor mia jatsia que tu visques be e religiosament e servesques a Deu justament e devota empero ab tot aço te amonest que no desempars les lagremes ans si tu vols lavar les macules de tos peccats ama tostemps lagremes. Los plors te sien dolços los teus delits sien plants e plors null temps desempars plant ni plor. Tant quant es stada voluntaria a peccar tant sies voluntaria a plorar. Tanta sia la devocio a penedirte quant es stada la iniquitat a peccar. Segons la malaltia deu esser la medicina. Grans peccats greus plors han necessari. Prechte sor molt amable quet vulla aiudar a consolar en la present vida aquell qui es adorat per los angelsen la celestial e eternal gloria Amen.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...