Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mordre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mordre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juliol del 2024

Mordre - Morgoil

Mordre, v., lat. mordere, mordre.

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent celui qu'ils peuvent.

Qui de parlar trassauta,

Dreitz es qu'en la lengua s morda.

(chap. Qui de parlá se passe, dret (just) es que la llengua se mossego.)

A. Daniel: Autet e bas.

Qui outrepasse de parler, il est juste qu'à la langue il se morde.

Lai on no mort, ilh lecha 

Pus aspramens no fai chatz.

Marcabrus: Dirai vos. 

Là où elle ne mord, elle lèche plus âprement que ne fait chat. 

Prov. Qui mort sas lavras, pessa mal. Trad. de Bède, fol. 34. 

(chap. Qui se mossegue sons labios, pense mal; malpense.)

Qui mord ses lèvres, pense mal. 

ANC. FR. Jusqu'en la vive char l' a mors. 

Roman du Renart, t. II, p. 264.

Des moutons qui ont esté mors du loup.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 109. 

Délivre la, que du chien ne soit morse. Cl. Marot, t. IV, p. 262.

ANC. CAT. Mordre, mordrer. ESP. PORT. Morder. IT. Mordere. 

(chap. Mossegá, mossegás: yo me mossego, mossegues, mossegue, mosseguem o mossegam, mosseguéu o mossegáu, mosseguen; mossegat, mossegats, mossegada, mossegades.)

2. Mors, s. m., lat. morsus, morsure.

A mors fort e rege. Naturas d'alcunas bestias.

A morsure forte et rude.

Mordon... co fay serpen, et enverinon III personas en 1 mors.

(chap. Mosseguen... com fa la serp, y envenenen tres persones en un mos; en una mossegada.)

V. et Vert., fol. 24.

Mordent... comme fait serpent, et enveniment trois personnes en une morsure. 

ANC. FR. Adans nous a, par un seul mors, 

Si malement honnis et mors.

Roman de Mahomet, v. 707. 

Ce fu par le mors de la pomme. Fables et cont. anc., t. IV, p. 194. 

Tot le manga à un sol mors. Roman du Renart, t. II, p. 302.

ANC. ESP. Que non tragó peor muerso nin Judio nin Pagano. 

Poema de Alexandro, cop. 1210.

IT. Morso. (chap. Mos, mossos; mossegada, mossegades; mosset, mossets.)

El mordisco catalán a Aragón, Ricart Garcia Moya,

3. Morsura, s. f., morsure.

Morsura de serpen. Brev. d'amor, fol. 50. 

Morsure de serpent.

El poyria dampnatgar, per sa morsura, manhtas gens o bestias.

Liv. de Sydrac, fol. 29.

Il pourrait endommager, par sa morsure, maintes gens ou bêtes.

IT. Morsura.

4. Mordement, s. m., morsure.

Mordement de bestia venenoza. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Morsure de bête venimeuse.

ESP. Mordimiento. IT. Mordimento.

5. Mordedura, s. f., morsure.

Contra mordedura de ca ravios.

(chap. Contra mossegada de gos rabiós; per ejemple, Artur Quintana Font, que los va apegá la rabia a uns cuans aragonesos; alguns encara babegen o trauen espuma per la boca, com los de la Ascuma.)

Mordedura de vipra.

(chap. Mossegada, picotada de víbora, escursó.)

Eluc. de las propr., fol. 191 et 145. 

Contre morsure de chien enragé.

Morsure de vipère.

ESP. PORT. Mordedura.

6. Mordicament, s. m., picotement, tiraillement.

Val contra mordicament et arsura d' estomach. 

Eluc. de las propr., fol. 212.

Vaut contre tiraillement et irritation d' estomac.

IT. Mordicamento. (chap. Picassó, malestá, coissó, exitassió.) 

7. Mordicacio, s. f., lat. mordicatio, excitation, picotement.

Senta la mordicacio de la medecina.

Las medecinas que fan cessar flux de sang ses mordicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 35. 

Sente l' excitation de la médecine. 

Les médecines qui font cesser le flux de sang sans excitation.

ESP. Mordicación. PORT. Mordicação. IT. Mordicazione.

8. Mordedor, s. m., mordant, satirique.

Fig. Son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor. 

Aimeri de Peguilain: Li folh. 

Déjà les mordants sont pour un de nous, doux des leurs. 

ESP. (mordaz) PORT. Mordedor. IT. Morditore. 

(chap. Mossegadó, que mossegue, mossegadós, mossegadora, mossegadores; mordás, mordassos, mordassa, mordasses; satíric, satirics, satírica, satíriques.) 

9. Mordicatiu, adj., lat. mordicativus, excitatif, mordicatif, qui cause des picotements.

Aquela ayga es dels sieus budels mordicativa. 

De budels lavativa et mordicativa.

Eluc. de las propr., fol. 144 et 273. 

Celle eau est excitative des siens boyaux. 

De boyaux lavative et mordicative. 

ESP. IT. Mordicativo.

10. Mordificar, v., picoter, être mordicant.

Part. prés. Sal... mordifican les budels. Eluc. de las propr., fol. 193. 

Sel... mordicant les boyaux.

(chap. Picá, doná picassó, urticá com fa la ortiga.)

 

11. Mordificatiu, adj., piquant, mordicatif, excitatif.

Ayga salada... cum sia mordificativa.

Eluc. de las propr., fol. 75. 

Eau salée... comme elle soit mordicative.

12. Morcel, Morsel, Morseus, s. m., morceau.

Fan thesaur de bos morcels e de lor lecarias.

Liv. de Sydrac, fol. 129. 

Font trésor de bons morceaux et de leurs friandises.

De carn de vacha faitz morsels.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De chair de vache faites des morceaux. 

Adiós, Cordera.

Amon dinz lur maizos 

Mais bos vis e bos morseus, 

C' ab afan penre casteus.

B. Calvo: En luec.

Aiment davantage dans leurs maisons bons vins et bons morceaux, qu'avec peine prendre châteaux.

Prov. Ab semblan de bon morsel

Se prenon li glot auzel.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec apparence de bon morceau se prennent les gloutons oiseaux. 

ANC. FR. Ki del morsel fu estranglez. Roman de Rou, v. 10728.

N' avez cure de tel morsel.

Roman du Renart, t. II, p. 256.

IT. Morsello. (chap. Mosset; trosset.)

13. Remordre, v., lat. remordere, martyriser, déchirer, bourreler.

Fig. No s tanh las jens remordas,

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Il ne convient pas que tu déchires les gens, car tu y pèches mortellement.

La predicatio li remort la cociencia de son peccat.

(chap. La predicassió li remort (: remossegue) la consiensia de son pecat; té remordimens.)

V. et Vert., fol. 49.

La prédication lui martyrise la conscience à cause de son péché.

Sa consciencia l'en remordia. Tit. de 1286. DOAT, t. XLI, fol. 76.

Sa conscience l'en bourrelait.

ANC. FR. Ne ce dont conscience le reprent et remort.

Jehan de Meung, Test., v. 316.

Dont conscience vous remorde. Farce de Pathelin, p. 138.

CAT. Remordir. ESP. PORT. Remorder. IT. Remordere. (chap. Remossegá.)

 

Morenas, s. f. pl., hémorrohïdes (hémorroïdes).

Estopacis verais per cert 

Val mot ad home que sanc pert...,  

E val encontra morenas.

Brev. d'amor, fol. 40. 

La topase vraie certainement vaut moult à homme qui perd son sang..., et vaut contre hémorrhoïdes. 

CAT. Morenas (con artículo occitano plural las). ESP. Almorranas.

PORT. Almorreimas. IT. Morice, morici. (chap. Morenes, almorranes.)

 

Morgoil, s. m., du lat. mergus, plongeon.

Morgoil......

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plongeon... qu'on appelle cormoran.

ESP. Somorgujo (somormujo). PORT. Mergulhão. IT. Mergo.

(N. E. Ver Merguli más arriba.)

Merguli, s. m., lat. mergus, plongeon, oiseau aquatique

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri.

Capitol XXXIIII (XXXIV). De mal parlar daltri. 


Sor en Jhesu-Crist molt amada oges ço que jot dich e escolta be aço de quet amonest. Atten be a les paraules de quet parle. Sapies que detraccio o mal parlar daltri es greu vici. Detraccio es greu peccat. Detraccio es greu dempnacio. Detraccio es greu crim. Tot hom condampna e repren lodetractador. Tot hom vitupera lo qui parla mal daltri. Tot hom desonra aquell qui parla mal de son proisme. Per çodiu lo propheta Daviu yo perseguire aquell qui secretament parla mal de son proisme. Aquest vici es fort leig. No ha pus leia cosa en lo mon que detraccio. Los qui mal dien daltri ladrencom a cans axi com los cans mordenamaguadament les cames de aquells qui van per la carreraaxi los detractadors morden la vida dels bons homens. Los cans solen mordre los homense los detractadors e mals parles ab lurdent diffamatoria esquinçen la vida dels proismes. Prechte sor amable que calls de la tua lenguaaquest leig vici de detraccio. No rosechs la vida de ton proisme no ensutzesques la tua bochaab lo mal daltri no parles mal de aquell qui erra mas hagesne dolor. Aço que jutges esser mal en alguna persona tem que no esdevengua en tu. Esmena en tu matexa aço que reprens en altri. Ab tanta diligencia quanta reprens la vida daltri ab tanta diligencia esmena tu matexa. Com volras parlar mal daltri exeminaprimerament la tua vida. Com volras mordre altrimal parlant repren primerament los teus peccats. Si vols detraure detrau o mal diu a tos peccats. No mires los peccats daltri sino als teus propis. Si be mires tu matexa null temps parlaras mal daltri. Sies donchs ansiosa en esmenar tu matexa. Sies attenta en corregir tu matexa. A salut de la tuaanima no vulles hoyr mals parles. No donsorella al qui porta noves car los mal parles e aquells quils hoen ab egual pena seran punits. Tambe es culpable aquell qui hou la detraccio com aquell qui la diu. Los mals parlers no possehiran loregne de Deu. La verge que desiya venir al celestial talem no deu dir mal dels homens. Verge amable si tu separes les tues orelles dels detractadors e refrenes la tua lengua de tot mal parlament axi com te dit sies certa que seras comtadaen lo nombre de les savies vergens. Axi siaAmen.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...