Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rius. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’abril del 2026

Riu, Ris, Rivet, Rigar, Irrigacio

Riu, s. m., lat. rivus, ruisseau, courant, source.
E 'ls riu son clar de sobre los sablos.
(chap. Y los rius són clas damún dels saulons : arenes.)
B. de Ventadour: Bels Monruelh (Monruelhs).
Et les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

Toll de Rabosa; Riu Matarraña, Matarranya, s. m., lat. rivus, ruisseau, courant, source.


S' esclarzis.
G. Rudel: Quan lo rius.
Quand le ruisseau de la fontaine s'éclaircit.
ANC. FR. Un poncel qui estoit parmi le ru. 
Le ru de la fonteinne couroit parmi le courtil.
Joinville, p. 51 et 133.
CAT. Riu. ESP. (río) PORT. Rio. IT. Rivo, rio. (chap. Riu, rius; riuet, riuets. 
Un atra paraula antiga ere flum, de flumen, se trobe p. ej. a la Vita Christi. 
A Aragó ña un riu en lo nom Flumen, o sigue, lo riu riu; ix al llibre Pedro Saputo en chapurriau, y al original en castellá, y a la traducsió en fabla batúa a la que li diuen aragonés, luenga aragonesa.)

Fotos del Parrizal y Fon de Rabosa.

2. Ris, s. m., ruisseau.
Istra per auberc de sanc un ris.
(chap. Eixirá per l'auberc un riu de sang.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
Sortira par le haubert de sang un ruisseau.

3. Rivet, s. m. dim., petit ruisseau. 
Sobr' un prat, josta un rivet
Venguim abduy.
P. Vidal: Abril issic.
Sur un pré, contre un petit ruisseau nous vînmes tous deux.
CAT. Riuet. IT. Rivetto. (chap. Riuet, riuets; ESP. Riachuelo.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Riuet, riuets; ESP. Riachuelo.

4. Rigar, v., lat. rigare, arroser, mouiller, baigner.
Selh que per sos peccatz riga
Sos huelhs ploran, planta e playssa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Celui qui pour ses péchés arrose ses yeux en pleurant, plante et palissade.
CAT. ESP. PORT. Regar. IT. Rigare. (chap. Regá: rego, regues, regue, reguem o regam, reguéu o regáu, reguen; regat, regats, regada, regades; yo regaré; yo regaría; si yo regara.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

5. Irrigacio, s. f., lat. irrigatio irrigation, arrosement.
Temp de ros et de pluvial irrigacio. Eluc. de las propr., fol. 129.
Temps de rosée et de pluvial arrosement.
(chap. Irrigassió, irrigassions; bañamén, bañamenta, bañamens, bañamentes; ESP. Irrigación, v. irrigar.)

// Este es lo grillat de Manuelico Riu Fillat //

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


divendres, 23 de febrer del 2018

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella. "LO MEU MATARRAÑA"

Matarraña te vull tan,
estas plena de montañes y rius
y de pobles aon tu vius
de estes coses ne soc fan

la gen está orgullosa
de la seua manera de sé
y sempre defense tot lo que té
una cultura tan maravillosa

contens estem de viure a Aragó
esperit aragonés tenim
així es com mos sentim
no podem sentimos milló

la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /
que cuan done la seua paraula
la defense en tota la alma
y aixo u fan a cada poble

los homens son tan trevalladós
que mai fugen de la faena
per res avandonarán la tarea
per aixó son los millós

les dones tenen tanta valentía
que gran sorpresa t'emportes
cuan veus que són tan fortes
y tu demostren a cada día

!Ay! Matarraña qué gran,
te vech cuan vull paseijá
y ting tan per a podé triá
si,si, claro que ne soc fan

a la gen que mos visite
segú que cuan té que marchá
una llagrimeta mos dixará
de tan emosionada que se fique

a dal lo sel es tan blau
una sort que sempre ham disfrutat
d'un sel tan poc contaminat
que no cambie ni cuan plou

entre pobles tan monumentals
la vida sempre tire per aván
la seua história va passán
cada poble es únic, no ñan dos iguals

sempre queden coses per descubrí
una fon, un albre, una roca,
de hermosura no ña poca
son moltes coses que mos fan seduí

bona terra la del Matarraña
mol orgullós vull cridá
que tots me puguen escoltá
pa mí es la milló de España.

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella.



"LO MEU MATARRAÑA"



Matarraña te vull tan,

estas plena de montañes y rius

y de pobles aon tu vius

de estes coses ne soc fan



la gen está orgullosa

de la seua manera de sé

y sempre defense tot lo que té

una cultura tan maravillosa



contens estem de viure a Aragó

esperit aragonés tenim

així es com mos sentim

no podem sentimos milló



la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /

que cuan done la seua paraula

la defense en tota la alma

y aixo u fan a cada poble



los homens son tan trevalladós

que mai fugen de la faena

per res avandonarán la tarea

per aixó son los millós



les dones tenen tanta valentía

que gran sorpresa t'emportes

cuan veus que són tan fortes

y tu demostren a cada día



!Ay! Matarraña qué gran,

te vech cuan vull paseijá

y ting tan per a podé triá

si,si, claro que ne soc fan



a la gen que mos visite

segú que cuan té que marchá

una llagrimeta mos dixará

de tan emosionada que se fique



a dal lo sel es tan blau

una sort que sempre ham disfrutat

d'un sel tan poc contaminat

que no cambie ni cuan plou



entre pobles tan monumentals

la vida sempre tire per aván

la seua história va passán

cada poble es únic, no ñan dos iguals



sempre queden coses per descubrí

una fon, un albre, una roca,

de hermosura no ña poca

son moltes coses que mos fan seduí



bona terra la del Matarraña

mol orgullós vull cridá

que tots me puguen escoltá

pa mí es la milló de España.




LO MEU MATARRAÑA, Juan Carlos Abella, pantano, Valderrobres, Beceite


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...