Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gen. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de febrer del 2020

La gen de poble


Avui la poesía va dedicada a la gen que viu als pobles. Orgullosos tenim que esta aquells que encara vivim als pobles.



La gen de poble es mol espesial
Entre tots formen una bona comunidat
Cuán tingues problemes vindran a ajudat
U dixaran tot pa aliviat lo teu mal



Al poble se viu en armonía
La vida pase a una atra velosidat
Se valoren mol les coses de verdat
Se busque la felisidat a cada día


Los chiquets juguen als carres
De menudets disfruten dels amics
Juguen junts y pasen los dies mes bonics
Adeprenen de verdat a conviure en los demes


Y estes coses no se tenen a la capital
Pos allí tenen que está mes controlats
Ñan mols perills los han de tindre mes lligats
No podé jugá al carre u trobaran normal


Potse serán los valós mamats desde menuts
Lo parlá sinc minuts cada día en lo teu veí
Preocupat de si avui está milló que aí
Si ya a dixat atrás los seus moments fotuts


Sensasions bones al poble trovarás
Una explosió de colós, no ne falte cap
De bones aulós ne podrás omplí un sac
De lealtat y honestidat ben plé lo cavás


De sonrises plens ne van los carrés
Als ulls de la gen rebose la felisidat
La lluna de nit guarde tota la verdat
Y lo sol cada día la porte hasta los racons radés


Al poble, si, se viu en tranquilidat
Viuen envoltats de tota la naturalesa
Trevallen cada día en molta duresa
La gen del poble es dura de verdat.


dijous, 13 de desembre del 2018

Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI


Tarragona estaba casi despoblada en el s.XI, pero nos hemos de creer que centuria y media después ya estaba llena de gente para "repoblar" Valencia






Tarragona estabe casi despoblada al siglo XI, pero mos ham de creure que sentúria y mija después ya estabe plena de gen per a "repoblá" Valénsia




https://blogs.ua.es/historiavalenciasiglo17/tag/carta-puebla/




* Antoni Jordà Fernández; Historia de la ciutat de Tarragona, 2006





Gaià, Segarra, Conca, Tamarit, 1053, /Tamarite de Litera es un atre poble de Huesca prop de la provínsia de Lleida / Montornés, Puigdelfí, 1066, Tarragona, despoblat, terra, ningú, Ramon Berenguer I, repoblar-la, encomanant, responsabilitat, nobles, Berenguer de Narbona

dimarts, 14 d’agost del 2018

Bones festes de Valderrobres





Ya venen les nostres festes
los nostres pobles se omplin de gen
a tots mos unix lo mateix sentimen
y dixarem atrás les nostres penes





Estes festes una jota vull escoltá

una jota que estigue mol ben cantada

que dixo a la gen mol emosionada

y que a tots mos faigue agermaná



Una jota que parlo de alegría

de molta festa, y de tradisió

tamé de pau, y de germanó

y de mol soroll, y de algarabia


Una jota que mos faigue recordá

de aquells que no podem tindre

que los volem y no han pogut vindre

ojalá lo ven los u faigue arribá


Una jota que sigue de orasió

pensan en aquells que mos van dixá

que los angels del sel los u faiguen arribá

pensem en ells en la nostra cansó


Una jota plena de bendisió

pera les persones que estem aquí

que la nostra gen mai tingue que patí

y tots puguem disfrutá de tanta selebrasió


Sí amics, una jota plena de pau

una jota aragonesa, plena de pasió

que mos faigue arribá lo sentimen milló

a tota la gen amiga del Chapurriau.


Desde la Asosiasió Cultural Amics del Chapurriau volem aprofitá esta poesía del nostre autó habitual Juan Carlos Abella, pera felisita a tots los pobles que en estes semanes de agost y setembre selebren les seues festes patronals, com diu la poesía tos volem enviá a tots los nostres millós sentimens de pau, amor, alegría, tradisió, y felisidat. MOL BONES FESTES.





Jota a Valderrobres, youtube :





























divendres, 23 de febrer del 2018

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella.



"LO MEU MATARRAÑA"



Matarraña te vull tan,

estas plena de montañes y rius

y de pobles aon tu vius

de estes coses ne soc fan



la gen está orgullosa

de la seua manera de sé

y sempre defense tot lo que té

una cultura tan maravillosa



contens estem de viure a Aragó

esperit aragonés tenim

així es com mos sentim

no podem sentimos milló



la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /

que cuan done la seua paraula

la defense en tota la alma

y aixo u fan a cada poble



los homens son tan trevalladós

que mai fugen de la faena

per res avandonarán la tarea

per aixó son los millós



les dones tenen tanta valentía

que gran sorpresa t'emportes

cuan veus que són tan fortes

y tu demostren a cada día



!Ay! Matarraña qué gran,

te vech cuan vull paseijá

y ting tan per a podé triá

si,si, claro que ne soc fan



a la gen que mos visite

segú que cuan té que marchá

una llagrimeta mos dixará

de tan emosionada que se fique



a dal lo sel es tan blau

una sort que sempre ham disfrutat

d'un sel tan poc contaminat

que no cambie ni cuan plou



entre pobles tan monumentals

la vida sempre tire per aván

la seua história va passán

cada poble es únic, no ñan dos iguals



sempre queden coses per descubrí

una fon, un albre, una roca,

de hermosura no ña poca

son moltes coses que mos fan seduí



bona terra la del Matarraña

mol orgullós vull cridá

que tots me puguen escoltá

pa mí es la milló de España.




LO MEU MATARRAÑA, Juan Carlos Abella, pantano, Valderrobres, Beceite


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...