Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poble. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poble. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de febrer del 2020

La gen de poble


Avui la poesía va dedicada a la gen que viu als pobles. Orgullosos tenim que esta aquells que encara vivim als pobles.



La gen de poble es mol espesial
Entre tots formen una bona comunidat
Cuán tingues problemes vindran a ajudat
U dixaran tot pa aliviat lo teu mal



Al poble se viu en armonía
La vida pase a una atra velosidat
Se valoren mol les coses de verdat
Se busque la felisidat a cada día


Los chiquets juguen als carres
De menudets disfruten dels amics
Juguen junts y pasen los dies mes bonics
Adeprenen de verdat a conviure en los demes


Y estes coses no se tenen a la capital
Pos allí tenen que está mes controlats
Ñan mols perills los han de tindre mes lligats
No podé jugá al carre u trobaran normal


Potse serán los valós mamats desde menuts
Lo parlá sinc minuts cada día en lo teu veí
Preocupat de si avui está milló que aí
Si ya a dixat atrás los seus moments fotuts


Sensasions bones al poble trovarás
Una explosió de colós, no ne falte cap
De bones aulós ne podrás omplí un sac
De lealtat y honestidat ben plé lo cavás


De sonrises plens ne van los carrés
Als ulls de la gen rebose la felisidat
La lluna de nit guarde tota la verdat
Y lo sol cada día la porte hasta los racons radés


Al poble, si, se viu en tranquilidat
Viuen envoltats de tota la naturalesa
Trevallen cada día en molta duresa
La gen del poble es dura de verdat.


divendres, 30 de novembre del 2018

La Aldea

Mari Carmen Alegre Gómez, una veína de esta paret, nascuda a Vallchunquera, me diu:
“Me cride l'atensió cuán utilises "l'aldea, yo sempre hay sentit di "lo poble", o a Massalió, "la vila".” / falte lo lloc /

Cuan vach escomensá a escriure a esta paret, mai u había fet. Ere lo primé camí que se me ocurríe ficá ralles a un papé blanc pa contá coses meues, que me habíen passat a mi o que había sentit que los habíen passat a uns atres. 

Yo vach náisse a Vallchunquera, comarca del Matarraña, provínsia de Teruel, fa un mun de añs y allí vull acabá cuan a la meua película isque la palabra FIN.
Me vach inventá una parella de personajes, que representen a una sola persona, primé cuan ere menut y ara cuan ya es vell. Luiset y “Sebeta”.

Me va paréisse que seríe una manera més divertida de contá les vivénsies de un poble, les aventures de un sagal que uns añs, mol pocs añs per causa del destino, va viure a eisse poble.

Per mich de eisses charrades deuríe contá la vida tal com ere an aquells añs a eisse puesto. Ademés podíe afechí les coses que, encara que no les haguere viscut ell, les habíe escoltat a les persones més grans cuan parláen, están ell dabán o escoltán, sense qu’ells sen donaren cuenta. Y com ere ell lo que escribíe, tamé se podíe inventá coses pa entretindre a alguna chen que teníe ganes llichí en chapurriau, encara que estare mal escrit. Tot aissó estáe almassenat a un cap blanc y bullíe per eissí a la llum.

Cuan vach dessidí despullám de estes aventures daván de tanta chen, aquí an esta paret, vach cabilá que, al contáles, de cap manera li podía ni li volía fe mal an aquell poble que me va fe lo favó de dixám náisse allí.
Tos preguntaréu ¿per qué dius aissó?.

Tos contesto: “aquí, entre molta chen, de tots lo colós e idees y podíe passá que algú de la parelleta o lo matéis escritó no li caiguere be a algú. Ha passat; ha ñagut persones que, sense conéissem, se han ficat en mí, fen afirmassións falses, atribuínme coses que no hay dit, falsificán pantalles de esta paret, en fin, en mol mala baba. // Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija per ejemple, a la seua web la franja del meu cul.net //

Pero yo ya contaba en algo de aissó. Sabía que me podía passá. Y yo no hay fet cas. Crec que son chen que no pense com natres en lo que se referís a la nostra llengua. Al prinsipi hasta estáen com amics an esta paret, después Ramón, a medida que los anáe descubrín los fae fotre lo cam. 

Pero algú y qui sigue se li debíe caure la cara de vergoña, deu de seguí aquí dins, en natres, y los pase informasió de lo que parlem, de lo que diém aquí. Hasta copiá pantalles y passáles fora, a chen que no es de la nostra, casi diríem a enemics nostres. Ell o ella sabrá lo que fa, allá ell o ella en la seua consiánsia. Per lo menos yo no ting res que amagá.

Per un atre costat me enrecordaba dels sermóns de hora u hora y micha de mossen Manuel, a mi me pareissíe mol pesat, pero podía ñaure chen a la que li agradare escoltat.

Aquí podíe y pot passá igual que ñague chen que no trago a este escritó, a la seua manera de contá les coses, a eissa parella rara y paso de natres.
Per aissó y torno un poc al prinsipi, en be de ficá lo nom del meu poble, pa que dingú lo tocare o parlare mal dell, lo vull masa pa que puguere passá aissó, me vach inventá, com ha fet molta chen, un nom, un nom que no fore feo, que no sentare mal a dingú, que no fore un insulto, y eisse nom va se La Aldea.
A eisse poble, a L’Aldea passaríen totes les aventures de la parelleta maldita, ahí, a l’Aldea van náisse los dos, dintre de eisse poble imaginari pero que tots sabém quin es, sense nomenál, estaríen, viuríen totes les persones de les meues charrades.

Dingú de Vallchunquera se podríe sentí mal per les coses que yo escriguera, que yo escric, perque tot aissó ha passat al poble que yo me hay inventat, al poble que sol existís al meu cap a l’Aldea, que, mira quina casualidat, tamé está a la comarca del Matarraña y es de la provínsia de Teruel.

Estes coses son los drets que te lo escritó, se pot inventá un poble, igual que se invente a unes persones.

Y mira lo que son les contradicsións de la vida, l’Aldea sol te dos habitáns reals, que se diuen Luiset y “Sebeta”, pese a sé inventats y sin embargo, en teoría, totes les demés persones que aparéissen cuan se parle de eisse poble, son imaginaries, pese a que poden viure o haber viscut com reals a un poble real que sí existís.

Pa acabáu de aclarí Aldea es un nom ”propio”, com pot se Maella, Fabara. Beseit o cualquier atre. Y no se deu pendre, com me paréis que u has fet tú, com un nom “comú”, com pot se un poble, una vila, una aldea o una siudat.
No sé si me hay esplicat be o si me entendrás. Es un poble que te lo seu nom que es ALDEA.

La verdadera intensió de este nom, Aldea, es que mai, dingú se pugue sentí mal en alguna de les meues palabres. O sigue que dingú de Vallchunquera se pugue enfadá cuan yo escric, perque no aparéis ese nom per cap de puesto. Ni dingú de fora se pugue ficá en lo teu poble, seríe una cosa que no me perdonaría mal.

Una cosa pareguda a esta u ha fet Gabriel García Márquez inventánse un poble imaginari que li ha dit “Macondo” a on pasen algunes de les aventures que ell conte al seus llibres.

En asó no vull comparám an ell, mai u podría fe ni per mi com escritó prinsipián, ni per los meus trevalls que están a mil añs llum de distansia de los seus llibres.

Confío en haberte aclarit la pregunta, ya te hay adelantat que podíe sé un poc llarc y més coneissénme a mi que, si me dissen, me enrollo com una persiana.
La fotografía que te poso a bais, si la fas gran vorás cóm se diu lo poble de verdat, damún de la fotografía y com se diu als meus trevalls, aissó u pots llichí al meu fron, al meu cap, damún dels ulls.

FIN



La Aldea, Valjunquera, Valljunquera, Vallchunquera

dilluns, 1 de gener del 2018

un chiquet va acudí en un paraigües

Mayte Albiol, Valderrobres.



Un día, tota la gen de un poble va dessidí aná a resá per a que ploguere, pero de tots los que van aná sol un chiquet va acudí en un paraigües.

Aissó es tindre FE.



Cuán isseques a un chiquet menut al aire y sen enriu, es perque está segú que'l tornarás a agarrá.

Aissó es tindre:  CONFIANSA.



Cuan per la nit , mon anem a dormí, sense sabé si mos tornarem a despertá,  pero fiquem lo despertadó

Aixó es tindre :  ESPERANSA.



Cada día fem  plans per a lo día siguién, sense sabé quin futuro mos espere.

Aissó es tindre :  SEGURIDAT.



Veem y sentim lo patimén que ña per tot lo món y encara aissina mos casem y tením fills.

Aissó es:  AMOR.



Ñabíe un siñó que portae una camiseta aon se podie lligí  "No ting 70 añs, ne ting 16 y 54 añs de experiénsia."

Aissó se diu ACTITUT.



Estos son los meus desseos per a tots los amics de este grupo per a lo 2018.

divendres, 22 de setembre del 2017

Pedro II, Huesca, Osca, 1196, aragonés medieval


Pedro II, Huesca, Osca, 1196, aragonés medieval, mol paregut al navarro, ocsitá, valensiá, mallorquí, catalá.





Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.





Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.





Es muy similar al catalán, pero NO LO ES.













Fuero de Jaca, extracte :









(Poema de Pere II, de "lo llibre dels poetas")

PERE II. - GUERAU BORNEIL. 

GUERAU.


Be-m plaria, séigner reis
ab que-us vis un pauc de lezer
que-us plagués que-m diguessetz ver
si-us cuiatz qu'en la vostr' amor
a bona dompna ton d'onor
si com d'un autre cavallier;
e non m'en tengás per guerrier
aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?)

PERE II.

Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis
no-m defendés ab mon saber
ben sabés on voletz tener
per so ben vos teng a follor
se-us cuiatz que ma ricor
vailla mens a drut vestadier;
aissí vos pogratz un denier
adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata)

GUERAU.

Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis
de dompna qu' enten é valer
que ia non failla per aver
ni de rey ni d'emperador,
non fassa ia son amador,
so m'es vis, ni no ill a mestier
car nos ric home sobraussier
non vóllen...

PERE II.

Guirautze, non está genseis
si 'l ric sap onrar ni temer
si donz el cor ab la poder
li josta, co 'l te per seignor,
preza 'l donc menz per sa valor
s' é mal no 'l troba sobrier:
ja sólon me dire reprobier
que cel val mais e mills pren...
...
Guirautz, anc trop ric no-m despeis,
en bona domna conquerer
mas en s'amistat retener
met ben la forsa e la valor
si 'l ric se fan galiador,
e tan non ámon huei com er
de mi non creas lausenguier
qu'eu am las bona finamen...
…...


Guirautz, hoc ben d'amor leugier
mas a mi no-m dones parier
qu'ieu n'ai guazaignat per cen.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...