Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jutges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jutges. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 d’octubre del 2026

42. Lanfranco Cigala. Estiers mon grat mi fan dir villanatge

42. Lanfranco Cigala. *


Della prima si dà il testo edito dal Mahn (Werke d. Troub. III, 122); 

per la seconda si riproduce la lezione del canz. I.



Lanfranc Cigala


Estiers mon grat mi fan dir villanatge

li faillimen vironat de follia

d' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge

q' ab escien failh per autrui follia

mas una res m' escuza, s' o enten,

que si fossen cellat li faillimen,

ja del faillir non agr' hom espaven,

e qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.

Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge, 

sosterra pretz e destrui cortesia,

qu' om ditz qu' e natz de Monferrat linatge

mas non pareis a l' obra qu' aissi sia; 

ans crei que fo fils o fraire de ven,

tan cambia leu son cor e son talen: 

en Bonifaz es clamatz falsamen, 

car anc bon faig non sap far a sa via.

Son sagramen sai eu quel mis en gatge

als Milanes et a lur compagnia,

e 'n pres deniers per aunir son paratge, 

e vendet lur la fe qu' el non avia; 

pero de fe d' eretges nol repren, 

qu' el jura leu e fail son sagramen; 

e s' el annatz volgues rendre l' argen 

del sagramen crei q' om lo quitaria.

Tant es avols e de menut coratge 

qu' anc jorn nol plac pretz de cavalaria, 

per qu' a perdut pro de son heritatge, 

q' anc non regeis per ardiment un dia; 

mas qar a faz dos traimens tan gen 

a son seingnor, a Tan primieramen, 

pois a Milan a cui frais convinen, 

e cuja a obs cobrar sa manentia.

S' eu fos seigner ja nom feir' homenatge 

adrechamen, car sai qu' el nol tenria; 

nim baisera mais de boch' el visatge, 

car autra vez lam baiset a Pavia, 

pois en baiset lo papa eissamen; 

donc pois aissi tota sa fe demen, 

s' ab me jamais fezes paz ni coven, 

si nom..., ren nol creiria.

Ai! Monferrat plangues lo flac dolen, 

quar aunis vos e tota vostra gen, 

qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen 

que Monferratz per tot lo mon avia. 

Aunit marques, al diabol vos ren 

qui tal vassal taing aital segnoria.


Seingner Thomas, tan mi platz

lo pretz c' om de vos retrai,

eil honrat fatz que vos faitz lai,

vos mi fan tan plazer de zai,

que tot zo qu' eu posc ni qu' eu sai

vos profer et ancora mai,

que pauc mi sembla zo qu' eu ai

ad honrar vos si com s' eschai;

per qu'eu d'aillors men propterai. 

E temeria faillir

s' ieu m' enardis de querir

quem voillatz per amic tenir. 

mas car de tot mon cor dezir 

vostres precs per comanz auzir

e vos honrar et hobezir, 

aisso m' en fai tot enardir, 

qu'om pot bon demandar e dir

lai on hom al cor de servir. 

E certanament voc dic (vos dic)

que ja nom trobarez tric

ni fals ni fellon ni enic,

auz mi trobarez de cor ric, 

qui que l'aia croi ni mendic,

et auriam per enemic

quius fezes enoi ni destric, 

nim creiria d'aisso chastic, 

qu' aissi deu hom amar amic. 

E pos sui asseguratz 

a demandar so quem platz, 

prec que coblejan respondatz 

ad aquestas coblas qu' eu fatz 

per fermar nostras amistatz. 

mas eu non quier ges quem digatz 

sius es gais ni enamoratz;

qu' aisso sai eu ben qu'es vertatz, 

qu' estiers non foratz tant prezats. 

Pero sius ven a plazer 

del vostre noble saber, 

voill per vos auzir e saber, 

quar molt en poirai mais valer, 

mas trop plus voluntiers vezer 

vos volgr' ieu, zo sapzats en ver; 

mas quecs deu laissar remaner 

zo que vol, cant nol pot aver, 

tro que n' ai' autra veg lezer.

En Romas, cel quis fai valer 

vos don complir vostre plazer, 

et a mi don sen e poder 

d'onrar vos quell ai lo voler.


* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 105): 

En Lanfrancs Cigala si fo de la ciutat de Genoa. gentils homs e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. et era grans amadors; & entendia se en trobar, e fo bos trobaire, e fetz mantas bonas cansos; e trobava voluntiers de Dieu.

divendres, 20 d’octubre del 2023

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...