Capitol XXXVIII. De superbia.

Capitol XXXVIII. De superbia. 

Superbia es rael de tots mals. Hom superbios es abhominable a Deu e als homens. Lom superbios es semblant al diable. Cobejançee superbia son axi un mal que ni la superbia sens cobejançe ni la cobejançe pot esser sens superbia. Lo diable per sa cobeyanse e superbia dixpujarmen he sobre lo cel. Jhesu-Crist diu ab humilitat la mia anima ses humiliada fins a la pols. Lo diable per superbia e cobejançe dix yosare semblant al Altisme. Jhesu-Crist per humilitat es fet obedient fins a la mort. A la derreria lo diable per superbia es acabuçat enlinfern. Jhesu-Crist per humilitat es levat sobre los cels e quina cosa es pecca sino menyspreu de Deu ab lo qual menyspresam sos manaments. Sor molt cara creu a mi que vigilies oracions dejunis almoynes e obres treballoses que han durat lonch temps si fenexenen superbia per no res son jutjades devant Deu. Adonchs amable sor prechte que no estenes les ales de superbia. No leves en alt les plomes de superbia e la raho es aquesta car la superbia ha deposats los angels ha prostats (postrats) e aterratslos poderosos e destrohits los superbiosos. Nostre Senyor Deus contresta als superbiosos e dona la sua gracia als humils. Amonestte esposa de Jhesu-Crist que mes te alegres de la companyia de les serventes de Jhesu-Crist que de la noblesa de ton linatge prechte amable sor que mes te alegres de la compayia de los pobresvergens que de la noblesa de tos parents posat que sienrichs e poderosos la raho es aquesta car Deus no es acceptador de persones. Aquell qui menyspresa lo pobre fa a Deu gran injuria. Aquell qui menyspresa lo pobre se trau scarnde aquell quil ha fet. Amable sor Deus te do per sa merce pregona humiltat e vera caritat Amen.

Capitol IX. De abit e vestidura.

Capitol IX. De abit e vestidura. 

Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells qui vesten vestidures moles e delicades son en les cases dels reys. Per ço son dites les vestidures molles car amollexen e aflaquexenlo coratge. En molles vestidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhesu-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tals deuen esser les vestidures dels servidos e dels servents de Jhesu-Crist que no puschaesser notada en elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertangua a superbia ni a vana gloria.
E per ço diu sant Jeronim que no embelex lo clergueterrenal vestidura sino belesa de pensa. Adonchs germana molt cara ornem nosaltres mateys ab ornaments spirituals ço es ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. Aquestes son vestidures ab les quals porem complaura a Jhesu-Crist spos celestial. Jhesu-Crist qui es invisible spos no requer belesa de fora sino de dins axi com diu lo Psalmista tota la gloria de la filla del rey sta de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que les tues riqueses sien bones costumes la tua belesa sia bona vida. Cara sor gran desitg he que sia dita de tu la paraula ques litg en los Cantichs tota es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada mia e seras coronada. Certes be es benaventurada aquella anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable seras benaventurada si serveysa Jhesu-Crist sens macula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no ab precioses vestidures sino ab bones obres no ab belesa de cors sino ab pura pensa no en la faç sino en lo cor lo teu vestir ni el teu calçarno sien massa preciosos ni massa vils lo teu abit siamoderat e convinent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yootorgue que he confusio e vergoya de portar vestidura preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convinent a aquesta religio ni pertany a aquest stament ni pertany a aquest vell ni a les mies canes que sia cubert de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa que tu vestintte vestidures precioses no caygues en legesa de la anima car tant com lo cors se orna mes defora per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable mostra la tua religio en abite en lo teu anar e en lo teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leugeria ni de deshonestat ni de carnalitat ni de follia ni de follajuventut car lo coratge se demostra en lo gest del cors e lo gest del cors es sanyal de la pensa en lo gest del cors es conegut lo coratge. Adonchs sor molt cara prechte que en lo teu anar no hage semblansa de leugeria lo teu anar no ofena los ulls dels altres not mostres per tal que sies mirada no dons loch que sies jutyada per los homens. Sor molt amada deneya la tua consciencia de tota malicia per tal que sia dit de tu gloriosament per Jhesu-Crist spos teu celestial certes amada mia tu es bella molt bella es hehas los ulls de colomes bella es per la perfeccio del cors e per la bellesa de les cogitacions bella es car la intensiodel cors has neta e simple car les bones obres que fas no les fas per tal que sies vista per los homens ans les fas per tal que solament placies a Deu. Los ulls hauras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota malicia e de tota ypocresiasimulacio e ficcio. Sor mia molt amada es Jhesu-Crist prechte axi com ja te dit quet vulles alegrar dins la anima mes de santes virtuts que defora e lo cors de precioses vestidures. De aço parlant sant Augusti diu aço es quis adelite ni serqueprecioses vestidures sino per vana gloria carfaho per tal que per les dites precioses vestidures sialoat e apparegua a tots bell e honorable no es qui vullavertir precioses vestidures sino alli hon pot esser vist per los altres donchs per sola vana gloria es vulgudala preciosa vestidura. Verge honorable en asso conexem que no amam lo mon com no amam precioses vestidures. Aquell qui no amalo segle no demana precioses vestidures. Com hom se alegre de la belesa del cors la sua pensa se lunyade la amor del seu Creador. Tant com mes nos alegram en ornament del corstant mes noslunyam de la subirana amor. Tant com mes nosalegram en les coses terrenals e transitories tant menys desiyam les coses celestials. Verament la monja ha en si macula si ama preciosa vestidura. No es sens macula la sposa de Jhesu-Crist si ama preciosa vestidura. La serventa de Jhesu-Crist qui ama precios vestit no ha encara menyspresat lo mon perfetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon perfetamen cerca e voI vils vestidures. Lo senyal de la vestidura manifesta la humilitat de la pensa. Vil vestidura es menyspreu del mon. La negror del vel demostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel negre senyal es de castedat e de santedat. Adonchs reverent sor prechte que labit que portes de religio vulles complir per obre prechte quel abitdel teu orde vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs sant lo coratge. Axi com son santes les vestidures axi sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrantne altra defora no sies una en secret e altre en publich sies aytal com vols que siestenguda tal com es en la cara aytal sies en la obreaytal com es en lesgart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat que es Deu aconseguesquesAmen.