Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris macula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris macula. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de maig del 2024

Mailla - Hueimais

Mailla, s. f., lat. macula, maille, tache.

Apel' om mailla sella taca

Que a el peitz e 'l ventre.

Auzel jove fai auzel ros

Ab grossa mailla, ab hueills senros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle maille cette tache qu'il a à la poitrine et au ventre.

Oiseau jeune fait oiseau roux avec grosse maille, avec yeux couleur de cendre.

- Maladie de l'oeil.

L' auzel cant a mal en l' ueil, 

Mailla o colp o escurdat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'oiseau quand il a mal à l'oeil, maille ou coup ou obscurité.

Passio de uelhs dita taca o malha. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille. 

Polvera faitz, puis gitatz ne 

Ins en l' ueill, on la mailla s te.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites de la poudre, puis jetez-en au-dedans de l'oeil, où la maille se tient. 

CAT. ESP. Malla. PORT. Malha. IT. Maglia.

2. Maillat, adj., maillé, tacheté. 

Braguier maillat e ben triat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brayer maillé et bien distinct.

 

Maillol, Malhol, s. m., lat. malleolus, marcotte de vigne, crossette. 

En la cartayrada plantada, hy entron MDCCCXVI malhols.

Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e part., Prél. 

Dans la quartonnée plantée, y entrent dix-huit cent seize crossettes.

- Jeune vigne.

Am isserment, e tot aquo que del malhol issira.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 92.

Avec sarment, et tout ce qui de la jeune vigne sortira.

S' afronta aquest cazals e aquest maillols... ab las carreiras comunals. Tit. de 1234. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

Se confronte ce casal et cette jeune vigne... avec les chemins communaux.

ANC. FR. En ung mailhol ou vigne nouvellement plantée. 

Lett. de rém. de 1459. Carpentier, t. III, col. 1132.

 

Maire, Mayre, s. f., lat. matrem, mère.

Maires de Dieu, verges emperairitz.

(chap. Mare de Deu, virgen emperadora o emperatrís o emperatriu. 

ESP. Madre de Dios, virgen emperatriz.)

R. Gaucelm: Ab grans trebals. 

Mère de Dieu, vierge impératrice.

Ai tal dol al departir 

Cum a l' enfans, qui 'l vol ostar 

De sa mair', et aillors portar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las. 

J'ai telle affliction au départir comme a l'enfant, qui veut le séparer de sa mère, et porter ailleurs. 

Fig. Fin' amors es sa maires.

Raimond de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Pure amour est sa mère. 

Gola es maire de non continensia. Trad. de Bède, fol. 41. 

(chap. La gola es la mare de la incontinensia; gula.)

Bouche est mère de non continence. 

ASCUMA, presidente Joaquín Monclús, Gola es maire de non continensia

Loc. No l' en fara servizi lo filh ma maire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Ne lui en fera pas service le fils de ma mère. 

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Et le meilleur roi qui oncques naquit de mère.

Cette dernière façon de parler se trouve dans l'Évangile; Jésus-Christ dit à ses disciples: Amen dico vobis, non surrexit inter natos mulierum major Joanne Baptista.

Trad. du N. Test. S. Matth., ch. 11. 

ANC. FR. L'en ne trove mès vérité 

En nul home de mère né. Roman du Renart, t. 1, p. 81.

Nus homs qui soit de mère nés. Roman de la Rose, v. 16551.

N' onques nulz homs de mère nés. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 3324.

Adjectiv. A la festa de lor mayre gleysa, so es assaber a la Sanct Jacmes.

Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 213. 

A la fête de leur mère église, c'est à savoir à la Saint-Jacques.

- Matrice.

(chap. Matrís; ESP. Matriz)

En la maire de la femna a VII cambras.

A son remudar, si eversa la maire, e l' efas vai fors.

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 65.

En la matrice de la femme il y a sept compartiments.

A son remuer, la matrice se renverse, et l'enfant va hors.

ANC. CAT. Maire. CAT. MOD. Mare (mara). ESP. PORT. IT. Madre. 

(chap. Mare, mares. En andalús encara diuen mare.)

- Lit d'un fleuve.

Ichi contra 'l soda de Babilonia seguen la mayre del fluvi de Nil.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. 

Sortit contre le soudan de Babylone en suivant le lit du fleuve de Nil.

(chap. Cuan un riu sen ix de mare.)

2. Mairastra, Mayrastra, s. f., marâtre, belle-mère.

Accusem la pros Clariana, 

Nostra mayrastra.

N' es intratz 

On es sa mayrastra marrida.

V. de S. Honorat. 

Accusons la vertueuse Clariane, notre marâtre. 

Il en est entré où est sa marâtre méchante. 

ANC. ESP. Madrastra. PORT. Madrasta. IT. Matrigna. 

(chap. Madrastra, madrastres.)

3. Mayrina, s. f., lat. matrina, marraine.

O ab pairis o ab mayrinas. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. O en padrins o en padrines.)

Ou avec parrains ou avec marraines.

ANC. CAT. Mairina. ESP. Madrina. PORT. Madrinha.

(chap. Padrina, padrines, la que te porte a batejá en lo padrí. Los dos són los padrins.)

4. Matrona, s. f., lat. matrona, matrone, sage-femme.

Matrona, levayriz d'enfant. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Matrone, accoucheuse d'enfant. 

CAT. ESP. PORT. IT. Matrona.

- Matrice.

La femna, cant vol efantar, las junhturas lhi alargo la una de l'autra, exceptat la matrona. Liv. de Sydrac, fol. 26.

La femme, quand elle veut enfanter, les jointures lui élargissent l'une de l'autre, excepté la matrice.

5. Comaire, Comayre, Comaira, s. f., commère.

Ome am sa comayre. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. Home en sa comare.)

Homme avec sa commère.

Ben fai com comeira. 

Le troubadour de Villarnaud: Mal mon. 

Il fait bien comme commère.

Que 'l filha c' an de comayre,

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère, ils font leur nièce au marier.

CAT. Comare. ESP. PORT. Comadre. IT. Comare. (chap. Comare, comares. En home: compare, compares.)

6. Maternal, Mayrenal, adj., maternel.

Los bens paternals e maternals. Cartulaire de Montpellier, fol. 219.

(chap. Los bens paternals, paterns, y maternals, materns.)

Les biens paternels et maternels. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Tit. de 1399. Hist. de la mais. de Turenne, Justel, p. 135. 

A tous autres biens paternels et maternels.

CAT. ESP. PORT. Maternal. IT. Maternale. (chap. Maternal, materno o matern; maternals, maternos o materns.)

7. Mayritz, s. f., lat. matrix, matrice. 

Mayritz, es membre de femna especial.

Ret apta la mayritz a conceptio.

Eluc. de las propr., fol. 59 et 30. 

Matrice, c'est membre spécial de femme. 

Rend la matrice apte à conception.

- Mère, en parlant des végétaux.

Mezolh del aybre per alcus ditz mayritz.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

La moelle de l'arbre dite mère par aucuns. 

CAT. Matris. EST. PORT. Matriz. IT. Matrice. (chap. Matrís.)

8. Mairal, adj., principal, mère.

Que se curon totas las cavas mairals dels ditz termenals.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que se nettoient toutes les caves mères desdits termaux.

Substantiv. Que las mairals antiquas dels digz termenals se curon.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que les mères antiques desdits termaux se nettoient.

(chap. La mare del vi, la solada o solera antiga.) 

 

Mais, Mai, Mas, Ma, adv., lat. magis, plus, davantage. 

Voyez Muratori, Diss. 33, et Ihre, Ind. voc. mesogoth., p. 177.

Ela daria lur en aitant com altre, e mais. 

Titre de 1168. 

Elle leur en donnerait autant comme autre, et plus. 

Plus l' esgart, mais la vey abelhir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Plus je la regarde, plus je la vois briller. 

Aquil que an mais d' aver 

Son pus cobe e pus savais.

J. Esteve: Planhen ploran. 

Ceux qui ont davantage d'avoir sont plus convoiteux et plus vilains.

ANC. FR. Saül enquist de nostre Seigneur s'il déust pursieure mais les Philistins. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 17. 

Je ne puis mais cest mal soufrir.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 154.

Si que nulhs ne le poroit inciter à ce qu'il fût mais évesques.

Chronique de Cambray, fol. 46.

- Employé comme adverbe de comparaison et suivi de QUE.

Am e dezire 

Mais qu' ieu no fas parven. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

J'aime et désire plus que je ne fais semblant. 

Cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Pensent que vaille plus homme menteur que véridique.

Adv. comp. Totz gueritz sera

Ades per ma e ma.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Tout guéri sera désormais de plus en plus. 

Jeu, mai que mai, 

Ma domna, ieu sai 

Que vos mi donatz joy e pretz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Moi, de plus en plus, ma dame, je sais que vous me donnez joie et mérite.

Eu vos am mais e plus.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous aime davantage et plus.

Sol que de mais adenant no s' emprenda.

B. Tortis: Per ensenhar. 

Seulement que de plus en avant il ne s'embarrasse pas.

Lo soleilhs mays de sotz la ve 

On mays l' encontra lunh de se.

Brev. d'amor, fol. 33.

Le soleil plus dessous la voit où plus il la rencontre loin de soi.

- Mais, désormais.

La genser dona que s mir 

En tot lo mon, ni anc fos, ni er mais.

T. de Thomas et de Bernado: Bernado. 

La plus belle dame qui se voie en tout le monde, et qui fut oncques et sera désormais. 

Loc. Dousa amiga, no 'n puesc mays.

P. Rogiers: Dousa amiga. 

Douce amie, je n'en puis mais.

Qu' en puesc mais, s' Amors mi vol aucire? 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

Qu'en puis-je mais, si Amour me veut occire? 

ANC. FR. Ains se laissent aller en des travaux et miseres extremes, en chastiant leur corps qui n'en peult mais. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 243. 

Biau doz sire, qu'en puis-je més?

Roman du Renart, t. III, p. 154.

Que si d'un frère mort la sanglante vengeance 

T'a mis le glaive au poing, hé! qu'en peut mais la France?

Hé! qu'en peut mais le roy?

Dubartas, p. 423. 

Tos los temps que mays sia, 

E tos sels que vendran.

V. de S. Honorat. 

Tous les temps que plus soit (quelle qu'en soit la durée), et tous ceux qui viendront.

Que mais ni meins no i tanhia.

Cadenet: Hueimai m'auretz. 

Que plus ni moins n'y convienne. 

Aconpanhadas, cascuna am M cavalcans, qui mays, qui mens.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Accompagnées, chacune avec mille cavaliers, qui plus, qui moins.

Substant. El mais de quan vey mi desplatz. 

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Le plus de combien je vois (quoi que ce soit que je voie) me déplaît.

Loc. De tot lo mon a 'l mielz e 'l mai.

P. Vidal: Pois ubertz. 

De tout le monde il a le mieux et le plus.

- Prép. Excepté, hormis. 

Per que tug amador 

Son guay e cantador, 

Mas ieu que plan e plor.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs, excepté moi qui gémis et pleure.

- Conj. Mais.

Tot jorn suefri aital batalha, 

Mas la nueg trag peior trebalha.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tout le jour je souffre tel combat, mais la nuit je traîne pire tourment.

Una domna m det s'amor... 

Mas aras sai, per vertat, 

Que 'lh a autr' amic privat.

B. de Ventadour: Acossellatz mi. 

Une dame me donna son amour... mais maintenant je sais, par vérité, qu'elle a autre ami privé.

- Que, si ce n'est.

No faitz mais gabar e rire, 

Dona, quan ren vos deman.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous ne faites que railler et rire, dame, quand je vous demande quelque chose.

Al meu chan, neus ni glatz 

No m' ajuda, ni estatz, 

Ni res, mas Dieus et amors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Dans mon chant, neige ni glace ne m'aide, ni été, ni rien, si ce n'est Dieu et amour. 

Aquesta vida non es mays mortz. V. et Vert., fol. 27. 

Cette vie n'est que mort.

Que val viure ses amor, 

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, si ce n'est pour faire ennui à la gent?

Dans ce sens, suivi de QUE ou de DE, il sert à former une conjonction composée.

Bona domna, plus no us deman 

Mas que m prendatz per servidor. 

B. de Ventadour: Non es. 

Bonne dame, je ne vous demande pas plus, excepté que vous me preniez pour serviteur. 

Al res no y a mais del murir, 

S' alqun joy non ai en breumen.

G. Rudel: Pro ai del. 

Il n'y a pas autre chose si ce n'est du mourir, si quelque joie je n'ai dans peu.

Res de be no y falh, mas quan merces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

Rien de bien n'y manque, si ce n'est que merci.

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d'aquels qu' elha fai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Ni il n'est bel accueil si ce n'est que de ceux qu'elle fait.

ANC. FR. Il disoit que foy et créance estoit une chose où nous devions bien croire fermement, encore n'en feussiens-nous certeins mez que par oïr dire. Joinville, p. 14. 

Ne vot autrement pugnir mais que il les osta de l'onor où il les avoit mis.

Gestes de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 150. 

Ainsi en revenimes sanz riens perdre mès que ce que le mestre de saint Ladre y avoit perdu. Joinville, p. 177.

IT. Non avea pianto ma che di sospiri. Dante, Inf., IV.

On a dit MAR pour MAIS, MAS: 

Un sirventes, si pogues, volgra far 

Que agrades e plagues a la gen, 

MAR no 'l sai far.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Un sirvente, si je pouvais, je voudrais faire qui convînt et plût à la gent, mais je ne sais pas le faire. 

Car no devetz sofrir 

Entendedor MAR un.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Car vous ne devez souffrir qu'un soupirant.

- Combiné avec JA.

Ja no 'n parlarai mais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Je n'en parlerai jamais. 

ANC. FR. Jà en ma vie

Ne verrai mais si bele chose.

Fables et cont. anc., t. II, p. 434. 

Jà n' aurés mais un si loial ami 

Ne jamès jour ne pourrez recouvrer.

Le Roi de Navarre, chanson 30.

Voyez JA.

- Combiné avec ANC.

Anc nulh temps mais aital ardor 

Non ac mos cors ni no senti.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Oncques plus en nul temps telle ardeur n'eut mon coeur ni ne sentit.

Non auzis anc mais parlar 

Qu'om chant, quan plorar deuria.

B. de Ventadour: En abril.

Je n'ouïs oncques plus dire qu'on chante, quand on devrait pleurer.

ANC. FR. Oncques mais rois, ne quens, ne dus 

N' oïrent de millor estoire.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 80. 

Mais elle lui dit que le galand estoit entré d' advanture léans et qu' oncq mais y avoit esté que celle fois. Les Quinze Joyes de Mariage, p. 185. Quant li sires l' ad entendu, 

Unques mais si dolans ne fu.

Marie de France, t. 1., p. 90. 

Car ains mais ne pot nus garir. Roman del conte de Poitiers, v. 744.

Voyez ANC.

CAT. May. ANC. ESP. Mais. ESP. (mas : pero) MOD. PORT. Mas. IT. Ma.

(chap. Pero.)

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais. 

Voyez HOI.

divendres, 10 de maig del 2024

M, Macar, Machar - Magic

M, s., treizième lettre et dixième consonne de l'alphabet, m.

La prima lettra d' amor,

Apellon A, e nota plor,

E las autras qui apres van

M, o, r, et en contan

Ajostas las, e diran mor;

Donc qui ben ama, plangen, mor.

P. Milon: En amor. 

La première lettre d'amour ils appellent A, et elle dénote pleur, et les autres qui vont après, m, o, r, et en comptant ajustez-les, et elles diront mor; donc qui bien aime, en se plaignant, meurt.

ANC. FR. La première est m qui senefie... 

Iceste m est sa mère et s' amie. 

Le Roi de Navarre, chanson LXII.

M s'employait comme afixe, pour ME.

 

Macar, Machar, v., meurtrir, battre, frapper, blesser, altérer.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Veirem escutz et elms macar e fendre.

Aicarts (Aicart) del Fossat: Entre dos.

Nous verrons frapper et fendre écus et heaumes.

Si m carga lo col, e m maca.

Rambaud d'Orange: Ar vey. 

Ainsi me charge le cou, et me meurtrit. 

Engendra thos, et maca las dens. Eluc. de las propr., fol. 150.

Engendre toux, et altère les dents. 

Fig. Quar fols hom a greu sen ab se, 

Tro sa foudatz lo maca e 'l castia.

Elias de Barjols: Amors que vos. 

Car fol homme a pénible sens avec soi, jusqu'à ce que sa folie le frappe et le châtie.

Tant fon feritz e macatz.

E 'ls uels tan paucs can us deniers, 

Lagainos et esgrapelatz,

E tot entorn blaus e machatz.

Roman de Jaufre, fol. 32 et 59. 

Tant il fut frappé et meurtri.

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés, et tout à l'entour livides et battus. 

Don senti mas costas macadas. Leys d'amors, fol. 39. 

Dont je sens mes côtes meurtries.

CAT. Macar. ESP. Machar, machacar. PORT. Maçar. IT. Macchiare. 

(chap. Machacá; fotre un cop en la massa (massá o massada) o massola, massolada, v. massolá; tacá en lo sentit de ferí, del latín macula.)

2. Macament, Machament, s. m., meurtrissure, altération.

Val contra machament per cazuta.

Dens prendo macament per humor negra.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 43.

Vaut contre meurtrissure par chute. 

Les dents prennent altération par humeur noire.

On trouve dans l'ancien français le substantif machéure.

Il n'y eut point de sang répandu, mais seulement machéure. 

Lett. de rém. de 1472. Carpentier, t. II, col. 1101.

(chap. Machacamén, machacamens; taca, taques : ferida, ferides.)

 

Machinar, v., lat. machinari, machiner, tramer. 

Part. pas. Si en autra maniera fag sera, o en frau, alcuna causa e machinat. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Si en autre manière, ou en fraude, il sera fait et machiné aucune chose.

El avia machinada la mort del papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

(chap. Ell habíe maquinat la mort del Papa; tramat)

Il avait machiné la mort du pape.

CAT. ESP. PORT. Maquinar. IT. Macchinare. (chap. tramá; maquiná: maquino, maquines, maquine, maquinem o maquinam, maquinéu o maquináu, maquinen; maquinat, maquinats, maquinada, maquinades; maquinadó com Maquiavelo, maquinadós, maquinadora, maquinadores.)

2. Machinatio, Machinacion, s. f., lat. machinationem, machination, trame. 

Alcunas machinatios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 185.

Aucunes machinations.

Frau, o machinacion. Statuts de Montpellier, de 1231. 

Fraude, ou machination.

CAT. Maquinacio (maquinació). ESP. Maquinación. PORT. Maquinação. 

IT. Macchinazione. (chap. Maquinassió, maquinassions, com la declarassió de Mequinensa o Miquinença.)

 

Macis, s. m., lat. macis, macis, écorce intérieure de la noix muscade. 

Ab polvera d' eces, de macis et ab mel... Ab eces et macis.

Eluc. de las propr., fol. 85.

Avec poudre d'encens, de macis et avec miel... Avec encens et macis. 

IT. Macis. (chap. escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.)

macis, escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.

Macrologia, s. f., redondance.

Macrologia longiloquium, res non necessarias comprehendens ut: Legati, non impetrata pace, retro unde venerant domum reversi sunt. 

Isidor., Orig., I, 33.

Macrologia pauza paraulas que no son necessarias, enpero del tot no son vueias ni de sobrefluitat.

Leys d'amors, fol. 152.

La redondance emploie des paroles qui ne sont pas nécessaires, cependant elles ne sont pas entièrement vides et de superfluité.

(ESP. Macrología, f. retórica. Figura de pensamiento que consiste en utilizar palabras innecesarias para la exposición de un asunto; redundancia. Chap. Redundansia.)

 

Macula, s. f., lat. macula, macule, tache. 

Parfeit e senza macula. Doctrine des Vaudois.

Parfait et sans tache.

ANC. FR. L'une de jaspe rouge tainct plaisamment de diverses macules.

Rabelais, liv. V, eh. 38. 

Reste de la macule originelle.

Camus du Bellay, Diversités, t. II, fol. 16.

CAT. ESP. (mácula) PORT. Macula. IT. Macula, macola. 

(chap. Mácula, taca, mácules, taques.)

2. Macular, v., lat. maculare, maculer, souiller, polluer.

Gardar vostras mans que non sian tacadas ni maculadas.

Hist. abr. de la Bible. 

Garder vos mains qu'elles ne soient tachées ni souillées.

Ostia no maculada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57. 

(chap. Ostia inmaculada, sense taca.)

Hostie non maculée. 

CAT. ESP. (manchar) PORT. Macular. IT. Maculare, macolare.

(chap. Maculá, tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades.)

 

Madaisa, s. f., écheveau, tresse.

Una vieilla saisa

Que non a...

Ma 'l cuer e 'l sos, e daval la madaisa.

Ogiers: Era quan. 

Une vieille grise qui n'a... excepté la peau et la voix, et tourne l'écheveau.

CAT. Madexa. ESP. Madeja. PORT. Madeixa. (chap. Madeixa, madeixes; madella, madelles : per a la llana.)

2. Maydechos, s. m., écheveau.

Non ause tenher ni far tenher troquas ni maydechos.

Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 372.

Qu'il n'ose teindre ni faire teindre trochets ni écheveaux.

 

Madre, s. m., mors.

Lo rey de Fransa se tenia al madre del fre de la cavalcadura del papa.

Carya Magal., p. 7.

Le roi de France se tenait au mors de la bride de la monture du pape.

(chap. Lo mos de la brida.)

 

Mag, s. f., lat. mactra, maie, pétrin.

Saumada de magz, que son pastieiras, dona 1 mag.

Cartulaire de Montpellier, fol. 107.

Charge de maies, qui sont des pétrins, donne une maie.

(chap. Pastera, moble; vore lleute)

Mag, s. f., lat. mactra, maie, pétrin.

Maganhar, Magagnar, Magaynar, v., blesser, condamner, infecter.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Part. pas. El donzelz es cazug envers;

Magaynatz es tan malament

Que malavejet longament.

Cassa la feda maganhada,

Que non enferme ta maynada.

V. de S. Honorat. 

Le damoisel est tombé à la renverse; il est si cruellement blessé qu'il en fut malade pendant longtemps.

Chasse la brebis infectée, de peur qu'elle ne rende malade ton troupeau.

ANC. FR. Cil en ocit mult e méhaigne.

Roman de Rou, v. 13821. 

Et je le cuidai mehaingnier; 

Si l'ai ocis, ce poise mi.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 462.

Tellement qu'ils tuerent et mehaignerent la pluspart desdits archiers.

Monstrelet, t. III, fol. 115.

J' ajouterai l'exemple suivant avec la note de l'auteur:

La navire poussée,

Ayant la proue e la poupe froissée, 

Alloit mehaigne, ainsi que le serpent 

Qui sur le ventre à peine va rampant. 

Mehaigne... nos critiques se moqueront de ce vieil mot françois, mais il les faut laisser caqueter; au contraires je suis d'opinion que nous devons retenir les vieux mots, vocables significatifs, jusques à tant que l'usage en aura forgé d'autres nouveaux en leur place. 

Ronsard, la Franciade, t. 1, p. 633.

IT. Magagnare. (CAT. Malaguanyar, malaguanyat. ESP. Malograr, malogrado.)

 

Magic, adj., lat. magicus, magique, de magie.

Nigromancia e tota magica sciencia.

En artz magicas ocupada.

Eluc. de las propr., fol. 12 et 182.

Nécromancie et toute science magique.

Occupée aux arts magiques.

CAT. Magic (màgic). ESP. (mágico) PORT. IT. Magico. (chap. Mágic, magics, mágica, mágiques. La magia la pronunsiem en jota, per lo que se hauríe de escriure en jota: majia, majies.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol IX. De abit e vestidura.

Capitol IX. De abit e vestidura. 


Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells qui vesten vestidures moles e delicades son en les cases dels reys. Per ço son dites les vestidures molles car amollexen e aflaquexenlo coratge. En molles vestidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhesu-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tals deuen esser les vestidures dels servidos e dels servents de Jhesu-Crist que no puschaesser notada en elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertangua a superbia ni a vana gloria.
E per ço diu sant Jeronim que no embelex lo clergueterrenal vestidura sino belesa de pensa. Adonchs germana molt cara ornem nosaltres mateys ab ornaments spirituals ço es ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. Aquestes son vestidures ab les quals porem complaura a Jhesu-Crist spos celestial. Jhesu-Crist qui es invisible spos no requer belesa de fora sino de dins axi com diu lo Psalmista tota la gloria de la filla del rey sta de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amable prechte que les tues riqueses sien bones costumes la tua belesa sia bona vida. Cara sor gran desitg he que sia dita de tu la paraula ques litg en los Cantichs tota es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada mia e seras coronada. Certes be es benaventurada aquella anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable seras benaventurada si serveysa Jhesu-Crist sens macula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no ab precioses vestidures sino ab bones obres no ab belesa de cors sino ab pura pensa no en la faç sino en lo cor lo teu vestir ni el teu calçarno sien massa preciosos ni massa vils lo teu abit siamoderat e convinent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yootorgue que he confusio e vergoya de portar vestidura preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convinent a aquesta religio ni pertany a aquest stament ni pertany a aquest vell ni a les mies canes que sia cubert de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa que tu vestintte vestidures precioses no caygues en legesa de la anima car tant com lo cors se orna mes defora per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable mostra la tua religio en abite en lo teu anar e en lo teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leugeria ni de deshonestat ni de carnalitat ni de follia ni de follajuventut car lo coratge se demostra en lo gest del cors e lo gest del cors es sanyal de la pensa en lo gest del cors es conegut lo coratge. Adonchs sor molt cara prechte que en lo teu anar no hage semblansa de leugeria lo teu anar no ofena los ulls dels altres not mostres per tal que sies mirada no dons loch que sies jutyada per los homens. Sor molt amada deneya la tua consciencia de tota malicia per tal que sia dit de tu gloriosament per Jhesu-Crist spos teu celestial certes amada mia tu es bella molt bella es hehas los ulls de colomes bella es per la perfeccio del cors e per la bellesa de les cogitacions bella es car la intensiodel cors has neta e simple car les bones obres que fas no les fas per tal que sies vista per los homens ans les fas per tal que solament placies a Deu. Los ulls hauras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota malicia e de tota ypocresiasimulacio e ficcio. Sor mia molt amada es Jhesu-Crist prechte axi com ja te dit quet vulles alegrar dins la anima mes de santes virtuts que defora e lo cors de precioses vestidures. De aço parlant sant Augusti diu aço es quis adelite ni serqueprecioses vestidures sino per vana gloria carfaho per tal que per les dites precioses vestidures sialoat e apparegua a tots bell e honorable no es qui vullavertir precioses vestidures sino alli hon pot esser vist per los altres donchs per sola vana gloria es vulgudala preciosa vestidura. Verge honorable en asso conexem que no amam lo mon com no amam precioses vestidures. Aquell qui no amalo segle no demana precioses vestidures. Com hom se alegre de la belesa del cors la sua pensa se lunyade la amor del seu Creador. Tant com mes nos alegram en ornament del corstant mes noslunyam de la subirana amor. Tant com mes nosalegram en les coses terrenals e transitories tant menys desiyam les coses celestials. Verament la monja ha en si macula si ama preciosa vestidura. No es sens macula la sposa de Jhesu-Crist si ama preciosa vestidura. La serventa de Jhesu-Crist qui ama precios vestit no ha encara menyspresat lo mon perfetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon perfetamen cerca e voI vils vestidures. Lo senyal de la vestidura manifesta la humilitat de la pensa. Vil vestidura es menyspreu del mon. La negror del vel demostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel negre senyal es de castedat e de santedat. Adonchs reverent sor prechte que labit que portes de religio vulles complir per obre prechte quel abitdel teu orde vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs sant lo coratge. Axi com son santes les vestidures axi sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrantne altra defora no sies una en secret e altre en publich sies aytal com vols que siestenguda tal com es en la cara aytal sies en la obreaytal com es en lesgart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat que es Deu aconseguesquesAmen.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...